Es revisa el funcionament de 102 esfigmomanòmetres localitzats en diferents zones d'assistència primària de Barcelona i comarques circumdants. 44 dels aparells eren de mercuri i 58 aneroides. Un 13,63% dels esfigmomanòmetres de mercuri i un 67,24% dels aparells aneroides funcionaven incorrectament considerant funcionament incorrecte un error igual o superior a 4 mm Hg en la lectura respecte un esfigmomanòmetre control, per excés o per defecte. Únicament en una petita fracció dels aparells l'error es podia justificar pel mal estat de les gomes

Borrell i Carrió, F. (Francesc)

Comin i Bertran, E.

Dalfó Baqué, Antoni

Esteban Navarro, J.

Paricio Alti, T.

Pla i Puig, I.

Varela Pedragosa, Jordi

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

ORIGINALS A N N M E D (BARC 1 VOL. L X X 1984 N « 6 16. FUNCIONAMENT D E L S ESFIGMOMANÓMETRES E N L'ASSISTÉNCIA PRIMARIA * F . BoRRELL i G A R R I Ó J . E S T E B A N N A V A R R O A . D A L F O i B A Q U E . T . P A R I C I O A L T I . I . P L A i PuiG. J . V Á R E L A i P E D R E G O S A . E . C O M I N i B E R T R Á N . The functional state of 102 sphygmomanometers selected from diverse primary assistance centers of Barcelona and surrounding regions was controlied. 44 of the apparatuses were mercury and 58 were aneroid. 13.63% of the mercury sphygmomanometers and 67.24% of the aneroid apparatuses funtcioned incorrectly. We considered incorrect function an error equal to or superior to 4 mmHg, for excess or defect, in a reading with respect to a control sphygmomanometer. Oniy in a small fraction of the apparatuses could the error be justined by the poor State of the rubber tubing. O B J E C T I U S É s prou coneguda la necessitat de calibrar els esfigmo-manómetres per obtenir lectures fidedignes de la tensió arterial. Tanmateix, no hi ha una práctica en aquest terreny, per la qual cosa en l'ámbit de la Seguretat Social el manteni-ment d'aquests aparells constitueix mes una excepc ió que no pas una regla. E l nostre treball vol objectivar aquesta deficiencia en el nostre dispositiu sanitari. Descrivim, en primer Uoc, una técnica molt senzilla que permet revisar els esfigmomanómetres per part del propi personal sanitari que actúa en l'assisténcia primaria. Amb aquest métode hem analitzar una mostra d'aparells, que pertanyen a diferents ambulatoris de la Seguretat So-cial. Finalment, recollim algunes propostes practiques que pal.liarien la situació actual, sense incrementar els costos de manteniment. M A T E R I A L I M É T O D E S El treball que presentem se centra sobre esfigmomanómetres que presten servei a TÁrea d'Assisténcia Primaria de la Segu-retat Social. Per efectuarlo ens hem vist obligats a proveir-nos d'un métode fácil que pemeti detectar els aparells defectuosos. A) D E S C R I P C I Ó D E L TEST A P L I C A T El test es basa a comparar un esfigmomanómetre de mercuri, perfectament reglat, al qual anomenarem E S F I G M O M A N Ó -METRE TESTIMONI , amb lesfigmomanómetre que volem provar, que anomenarem E S F I G M O M A N Ó M E T R E PRO-BLEMA. Per assegurar la validesa i la repetibilitat del test hem procedit a la revisió de l ' E S F I G M O M A N Ó M E T R E TESTIMONI a6arti /' després de la realització del present treball'. Aquesta revisió ens permet acreditar documentalment el fun-cionament óptim de l'apareil TESTIMONI (foto 1). Un cop assegurada la qualitat de Taparell TESTIMONI , podem procedir a lexamen deis E S F I G M O M A N Ó M E T R E S . Els elements técnics imprescindibles son (foto 2): * AsstKiacio Catalana de Medicina Famil iar i Comunitaria. 12 Se revisa el funcionamiento de los enfígmanómetros localizados en diversas áreas de asistencia primaria de Barcelona y comarcas circundantes. 44 de los aparatos eran de mercurio y 58 aneroides. Un 13,63% de los enfingomanómetros de mercurio y un 67,24% de los aparatos aneroides funcionaban incorrectamente, considerando funcionamiento incorrecto un error igual o superior a 4 mm Hg de la lectura respecto a un esfingomanómetro control, por exceso o por defecto. Unicamente en una pequeña fracción de los aparatos el error podía justificarse por el mal estado de las gomas. — Dues Romes en Y —Acobladors de diferents dimensions —Una pera d'insuflació. Amb aquests elements procedim a connectar resfigmomano-metre PROBLEMA i el T E S T I M O N I (foto 3). La pressió transmesa es reparteix exactament igual sobre amb-Fig. 1,— Esfigmomanómetre testimoni el funcionament del qual ha estat certificat abans i després de la revisió. K BORREL i COLS F U N C I O N A M E N T DELS ESFIGMOMANOMETRES 163 dos aparells i , per tant, els dos han d'indicar les mateixes xifres (foto 4). B) SISTEMÁTICA D E L TEST Cada aparell problema ha estat revisat a les seeüents xifres ten-sionals: 180. 160, 146, 106, 96, etc., aqüestes xifres han estat escollides en funció del seu interés clinic (2). Per procedir a la revisió de l'apareil PROBLEMA elevarem la columna de [ 'ESFIGMOMANÓMETRE T E S T I M ONI fins que marqui, per exemple, la xifra de 180. Óbviament l 'ESFIG-MOMANÓMETRE PROBLEMA hauria de marcar la matei-xa xifra, sempre que funcioni correctament. Aquest seria el cas que mostrem a la foto 4. En canvi, a la foto 5 apreciem el compor-tament d'un esfigmomanómetre aneroide que funciona in-correctament. A part d'aquests parámetres, hem recollit per a cada aparell —sempre que ha estat possible— les següents dades: — Marca i núm. de l'apareil. — Tipas d'aparell. — Antiguitat de l'apareil. — Área de l'ambulatori on presta servei. — Grau d'utilització. — Estat de les gomes i presencia de fuites d'aire. Oxidació del niquelat. — En els esfigmomanómetres de mercuri: presencia d'adhe-réncies, oxidació del mercuri. C) CARACTERfSTIQUES M E T O D O L Ó G I Q U E S DEL PRESENT T R E B A L L Hem revisat 102 aparells que pertanyen a 9 ambulatoris de la Seguretat Social . Vegeu taula núm. I . Per a cada aparell PROBLEMA hem realitzat la sistemática Fig. 2.— Elements Técnics imprescindibles: 2 gomes en Y , Records, Pera d'insuflació. A la foto apareix també un esfigmo-manómetre problema, de tipus aneroide. explicada a l'apartat B, complimentant un imprés adequat. Els aparells defectuosos han estat degudament identificats, propor-cionant al Comissariat d'Infermeria del Centre una copia de l'im-prés. Aixó ha facilitat la posterior reparado i el manteniment de l'apareil. Hem definit com aparell que funciona incorrectament aquell que acompleix algún d'aquest criteris: 1) Que per l'estat de les gomes (fuites d'aire) no sigui possible la presa de tensió correcta. Perexemple quan l'apareil baixa sempre a una velocidad superior a 5 mm Hg per segon, malgrat teñir la vál-vula d'aire tancada. 2) Que marqui en alguna de les xifres clau: 106, 96, una altra xifra amb ± 4 mm Hg o qualsevol xifra superior. 3) Que en dues o tres de les altres xifres: 180,160,146, marqui ± 4 mm Hg o xifra superior. Aquests criteris poden ser, lógicament, discutits i discutibles. Fig. 3.— Dos esfigmomanómetres de mercuri connectats amb una goma en Y. La pera insufladora transmet la mateixa pressió a ambdós aparells. Per a la seva definició s'ha tingut en compte l'interés clinic del metge general, per damunt d'altres consideracions. A l llarg del treball aquests criteris han demostrat ser litils i práctics. Els esfigmomanómetres revisats pertanyien a les Subárees d'Especialitats i Medicina General majoritáriament (taula núm. 2). Obviament, el grau d'utilització deis aparells era diari (no hem quantificat les preses diáries que efectúen cada dia). Les revisions efectuades pareada aparell son prácticament nul.les (solament en tres deis aparells constava una reparado o revisió previa). TIPUS D ' A P A R E L L S Deis 102 aparells revisats, 44 eren esfigmomanómetres de mercuri (43,13%) i 58 aneroides (56,86%) (taula núm. 3). RESULTATS D E L S M E S U R A M E N T Tenint en compte exclusivament el resultat final sobre cada esfigmomanómetre PROBLEMA, és a dir si l'apareil funciona CORRECTAMENT o INCORREC i A M t N 1 segons eis cii-teris que hem apuntat mes amunt, hem elaborat la taula núm. 4. Funcionen incorrectament el 13,63% d ' E S F I G M O M A N Ó -METRES DE MERCURI de la nostra mostra, mentre que per els aparells aneroides aquest percentatge s'eleva a 67,24%. Aquesta diferencia és estadistícament molt significativa (inferior a l O ' ) . Analitzant aquest percentatge tan voluminós d'aparells aneroi-des defectuosos destaca que solament dos d'ells han estat classifi-cats com a tais en virtut de les fuites d'aire. És a dir que la majoria son defectuosos perqué el seu mecanisme funciona simple-ment defectuosament. Apreciem a la taula núm. 5 que el percentatge d'aparells amb les gomes en mal estat és sensiblement superior, també, en aquest grup d'esfigmomanómetres aneroides que no en els de mercuri. Possiblement aquest parámetre el podem relacionar en el fet que aquesta mena d'aparells son mes usats i mes antics. A N Á L I S I D E L C O M P O R T A M E N T DELS APARELLS A LES D I F E R E N T S X I F R E S D E T E N S I Ó Un aspecte interessant de l'estudi era observar si els esfigmo-manómetres funcionen —en les xifres superiors o inferiors de l'es-pectre analitzat— de forma menys fiable. A la taula núm. 6, recollim les mesures de dispersió per a cada xifra: 180, 160, 146, 106, 96". Hem analitzat separadament els esfigmomanómetres aeris i de mercuri, establint per a cada xifra l'histograma de les desviacions mitjanes deis aparells. 13 164 A N N M E D (BARC ) VOL, L X X 1984 N = 6 Fig. 4.— L'esfigmomanómetre testimoni (esquerra) i el pro-blema <dreta) marquen la mateixa xifra. Funcionament cor-réete. Tot i que en els aneroides observem que les mitjanes tendeixen a ser superiors en les xifres de 106 i 96, l'análisi de varianía efec-tuat no ha demostrat cap significació estadística. Podem dir, per tant, que no hem pogut demostrar que els aparells funcionin "pit-jor" quan treballen a unes xifres determinades. En aquest sentit, no podem corroborar la impressió que els esfigmomanómetres aneroides treballen "millor" en les xifres elevades. Fig. 5.— L'esfigmomanómetre testimoni (esquerra) i el pro-blema teñen una diferencia d'aproximadament 20 mm Hg. Fun-cionament incorrecte. Esfigmomanómetre aneroide "Fals Ne-gatiu". ANÁLISI D 'APARELLS FALSOS POSITIUS I FALSOS N E G A T I U S Definim com aparells falsos positius aquells que donen unes xifres iguals o superiors a 4 mmHg en 96, o 106 mm Hg; o bé en dues, com a mínim, de les següents xifres: 146, 160,180. Els fal-sos negatius serien els aparells amb els mateixos criteris pero amb xifres iguals o inferiors de 4 mm Hg. A la taula núm. 7 podem observar que entre els esfigmomanó-metres aneroides incorrectes els falsos positius i els falsos nega-tius queden repartits per igual, mentre que entre els de mercuri hi ha una tendencia ais falsos positius, tendencia que, tanmateix, no resulta estadisticament significativa. D I S C U S S I Ó E l métode mes usual de mesurar la tensió artenal és el de K O R O T K O W , anomenat també métode indirecte. Les causes d'errór en la presa de la tensió son nombroses i han estat ámpliament estudiades"'^'*'^. També s'han realitzat 14 estudis comparant el métode indirecte amb el directe (intraarterial)''^ Aquests estudis han emfasitzat les dificultáis per obte-nir xifres fiables de tensions arterials. Dificultats que que-darien parcialment obviades si ios possible generalitzar les lectures automátiques de les tensions arterials, objectiu ara com ara inviable. Per aquesta rao hem d'extremar la cura deis aparells i les condicions estándard de lectura. E n la nostra revisió bibliográfica no hem trobat cap tre-ball que aporti dades sobre la situació deis esfigmomanó-metres que funcionen a l 'Assisténcia Primaria de la Seguretat Social. L'originalitat de les dades que oferim és matizada, per tant, per la necessitat d'aproftindir, en aquesta mateixa linia d'investigació, en altres árees geo-gráfiques. U n aspecte que ens ha sorprés ha estat els pocs aparells que funcionen en els nostres ambulatoris. Algunes consultes i/o servéis que poden precisar lectures de tensió (Oftalmología, Cardiología, Radiología, etc.) no díspo-sen d'aparells. E l s esf igmomanómetres aneroides impressionavencom a material excessivament antiquat, circumstáncia que, al costat de la manca de revisions i manteniment, explica els resultáis que hem trobat. E n el nostre estudi hem comproval la manca de bramáis per a pediatría i pacienls obesos, així com la falla de recan-vis. L'adequació deis bramáis al perímetre del bra9 ha estat emfasitzada recentment. E l gran percentatge d'aparells aneroides incorrectes obliga, segons el nostre parer, a que TAdministració pren-gui mesures per garantir que aquests Instruments siguin útils i no perniciosos per a la salut deis usuaris. E n aquest sentit, voldriem comentar que a la República Federal d'Alemanya és obligatoria la revisió anual d'aquesta mena d'aparells. Quant ais esf igmomanómetres de mercuri el nostre estudi posa en relleu que, generalment, son aparells fia-bles. Deis sis aparells incorrectes, cinc ho eren perqué tenien el punt d'enrasament del O per damunt d'aqueix valor. Aix i , per exemple, si un aparell d'aquest tipus té la columna de mercuri en estat de repós, a 4 mm Hg, tots els mesuraments de l'apareil es veuran incrementats en aquesta quantitat. Per concloure podem assevefar que prácticament tots els aparells de mercuri que est¿n ben enrasats a la línia zero quan están en repós son aparells fiables. E n canvi, ens abstindrem d'utilitzar els esfigmomanó-metres aneroiedes, llevat que tinguem constancia deis seus manteniments i revistó". Finalment, seria molt desitjable una normativa sem-blant a la que hi ha a la República Federal d'Alemanya, que obligues la propia Administrado a garantir anualment el funcionament corréete deis aparells. Tot seguit exposem una proposta molt senzilla que per-metria —en l'ámbit de la Seguretat Social— posar en prác-tica aquesta proposta. P R O P O S T A F U N C I O N A L P E R A L A REVISIÓ D E L S E S F I G M O M A N Ó M E T R E S L a revisió d'aquest aparells s'hauria de fer de fonna F B O R R E L I C O L S F U N C I O N A M E N T D E L S E S F I G M O M A N Ó M E T R E S 1 65 autónoma en cada Área Sectorial de la Seguretat Social. Seria suficient comptar amb dos professionals d'Inferme-ria degudament entrenats en el métode que hem descrit mes amunt. Cada Área podria realitzar la revisió de tots els aparells en solament una setmana. Aqueixos aparells es podrien identificar emb una etiqueta en la qual constes l'any de revisió. D'altra banda, seria molt recomanable una política de compres orientada a l'adquisició d'esfigmomanómetres de mercuri. E l metge general i l'especialista s'haurien d'acostumar a la presa de tensió amb aqueixos aparells sempre que actuín en la consulta, preferentment ais ane-roides. Per aixó cal considerar els models tant de taula com de paret i teñir en compte la localització mes cómoda de l'apareil per al metge. D'altra banda, s'hauria de compro-var el funcionament corréete deis aparells adquirits, abans que entrin en servei. Seria molt desitjable aprofundir en l'estudi de les marques comerciáis per objectivar el rendi-ment deis aparells, especialment peí que fa ais esfigmoma-nómetres aneroides. Finalment, hem de considerar en un futur l'adquisició d'aparells automátics per a mesurar la tensió arterial, des-tinada a aquells Servéis d'Infermeria d'Hipertensió Arte-rial que poguessin funcionar. Notes 1. Agraim la col.laborado del Laboratori de la Diputació Provincial General d'Assaigs i Investigado. 2. Les xifres 106 i 96 han estat arrodonides de les xifres 105 i 95, ja que els aparells efectúen el mesurament sobre nombres parells de 2 en 2 mmHg. 3. E n aquest sentit destaquem que molts metges de cap-calera efectúen els mesuraments de la tensió arterial amb els seus propis aparells. 4. Agraim ais responsables sanitaris de les institucions la seva col.laborado en el present treball. RESUM.—Es revisa el funcionament de 102 esfigmoma-nómetres localitzats en diferents zones d'assisténcia pri-maria de Barcelona i comarques circundants. 44 deis apa-rells eren de mercuri i 58 aneroides. Un 13,63% deis es-figmomanómetres de mercuri i un 67,24% deis aparells aneroides funcionaven incorrectament considerant funcio-nament incorrecte un error igual o superior a 4 mm Hg en la lectura respecte un esfigmomanómetre control, per excés o per defecte. Únicament en una petita fracció deis apa-rells l'error es podia justificar peí mal estat de les gomes. T A B L A N.» 1 B I B L I O G R A F I A 1. D A V I D . E . , B U R T N E R : Self Monitoring of Blood Pressure a pilot study. Family Practique Vol. 1983; 16 n.o 1 45-49. 2. D . M A T T H E S . P . S C H I I T Z : Unterschiede Zwischen indireckt und ermit-telten Blutdruck werten. Med. Klin. 1978; 73: 371-376. 3. H . K E S T E L O O T J . V . J O O S S E N S : Methodology of blood pressure measu-rement and epidemiology of hipertensión, / l e í a cardiológica 1978; 33: 67-70 (especialment interessants els Addendums). 4. M . C . H U 1 G E . E . VON VOLLENHOVEN;Inf luenceofeuffs izeanddes ignon indireet blood pressure measurement. Acta cardiológica 1978:33:88-90. 5. S T E E L E . J . M . : Compresison of simoultaneous indireet (auscultatory) and direct (intra-arterial) measurements of arterial pressure in man". /. Mt. Sinai Hospital 1942; 8: 1.042. C E N T R E S C O L . L A B O R A D O R S Aeris Mercuri Total Ambulatori Manso 14 12 26 Justo Oliveras 8 2 10 Numancia 2 13 15 Mosen Jaume So lé r 2 2 4 Marti Julia 3 1 4 S. Adria Besos 1 1 2 Anoia 3 1 4 Terrassa 15 2 17 Verge del Remei 10 10 20 Total 58 44 102 T A U L A N.° 2 Á R E E S D ' U T I L I T Z A C I Ó D E L S E S F I G M O M A N Ó M E T R E S Med. G r a l Urg . H . T . A . Espec . Total Aeri 23 1 0 34 58 Mercuri 16 0 5 23 44 Total 39 1 5 57 102 T A U L A N.° 3 R E S U L T A T S D E L S M E S U R A M E N T S Nombre d'aparells ^revisats Percentatge Es f igmomanómetres de Mercuri 44 43.1% E.sfigmomanómetres aneroides 58 56,8% T A U L A N .o 4 A P A R E L L S I N C O R R E C T E S Aparel ls de Mercur i N .» total d'aparells Aparel ls incorrectes Percentatge 44 6 13,6% Aparel ls Aneroides N .o total d'aparells Aparel ls incorrectes Percentatge 58 39 67,2% T A U L A N .o 5 E S T A T D E C O N S E R V A C I Ó D E L E S G O M E S Aparel ls de Mercuri N .» total d'aparells N ." aparells en mal estat Percentatge 44 2 4.5% Aparel ls Aneroides N." total d'aparells n.» aparells en mal estat Percentatge 58 12 11,7% T A U L A N .o 6 C O M P O R T A M E N T A P A R E L L S Aeris (Valors) 180 160 146 106 96 D. Estándard Mitjana 6.62 - 0 , 2 3 6,69 - 0 , 3 0 7,74 — 1 8,23 - 1 , 5 2 7,74 - 1 , 2 3 Mercur i (Va lors ) 180 160 146 106 96 D . Estándard Mitjana 1.35 0.5 1,41 0.31 1,99 0.27 1,73 0.34 1.51 0.38 T A U L A N .o 7 A P A R E L L S Q U E F U N C I O N E N I N C O R R E C T A M E N T " F a l s o s positius" " F a l s o s negatius" Altres Esf igmomanómetres de Mercuri (44) 5 (11,36%) 1 ( 2,27%) O Esf igmomanómetres Aeris (58) 18 (28,43%) 18 (28,43%) 3 ( 5 , 1 7 % ) Ann Med(Barc), 1984, 70: 162-165 <'"^ > 23 (22,54%) 18 (18,52%) 3 (2,96%) 15 w 

Funcionament dels esfigmomanòmetres en l'assistència primària

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona