Aquesta guia presenta els diferents tipus de material volumètric usat habitualment en un laboratori de Química Analítica, i descriu els esquemes generals de les volumetries de la pesada a la valoració

Subirats i Vila, Xavier

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

 Guia de material volumètric en laboratoris de Química Analítica   CONSIDERACIONS GENERALS SOBRE EL MATERIAL VOLUMÈTRIC  Mesuren volums exactes: (no s’assecaran mai a l’estufa) (per a solucions de patrons i mostres) - Pipetes aforades: aboquen volums fixos de líquid, i poden tenir 1 o 2 marques de calibratge (enràs simple o doble enràs). Procediment de pipeteig: a) per aspirar un líquid s’utilitza una pera de goma o un altre dispositiu d’aspiració (mai la boca). b) cal rentar les parets de la pipeta, coma mínim, un parell de vegades amb el líquid a pipetejar. c) s’aspira el volum per sobre de la marca de calibratge, es recolza suaument la pipeta al fons del vas i es reemplaça ben de pressa el dispositiu d’aspiració pel dit índex (mai el polze) per a tapar l’extrem superior de la pipeta. d) s’eixuga el líquid que mulla les parets de la pipeta amb un paper suau. e) es recolza la punta de la pipeta sobre la paret lateral d’un vas i s’aboca el líquid fins que la part inferior del menisc arribi al centre de la marca de calibratge. f) es transfereix el volum de líquid deixant que baixi per gravetat mentre es manté la punta de la pipeta recolzada a la paret del recipient. La pipeta ha d’estar en posició gairebé vertical al final de l’abocament.  g) si la pipeta té una sola marca de calibratge, cal mantenir-la recolzada al vas durant uns segons per a assegurar que l’abocament del líquid hagi estat complet (mai es bufarà la darrera gota). h) després d’utilitzar una pipeta, s’ha d’esbandir amb aigua (cal evitar que les solucions s’asseguin dins de la pipeta).   - Buretes: són tubs de vidre fabricats amb molta precisió, que tenen unes marques de graduació que permeten mesurar el volum de líquid abocat a través d’una clau que té a la part inferior. a) en llegir el nivell de líquid d’una bureta, els ulls han d’estar a la mateixa altura que el menisc còncau que forma el líquid (així s’evita l’error de lectura: paral·laxi). b) quan s’omple una bureta amb solució nova, cal rentar-la unes quantes vegades amb porcions petites de la solució.  c) cal assegurar-se que no hi hagi cap bombolla d’aire situada just sota la clau de la bureta.  d) s’aproxima la lectura del volum a la dècima més propera de la divisió més petita marcada de la bureta.  - Matrassos aforats: estan calibrats per contenir un volum determinat de solució a 20oC, quan la part inferior del menisc del líquid reposa sobre el centre de la marca que té gravada al coll.  a) per a enrasar de manera controlada, s’afegeixen les darrers gotes al matràs amb un comptagotes (mai amb el flascó rentador). b) un cop enrasat, es tapa el matràs i es capgira un mínim de vint vegades per a barrejar-ne bé el contingut (és molt important que solució sigui homogènia).  Mesuren volums aproximats: (no s’assecaran mai a l’estufa) (per a reactius auxiliars) - Provetes - Pipetes graduades  Mesuren volums orientatius: - Vasos de precipitats - Matrassos d’Erlenmeyer  Material audiovisual recomanat: La Mesura en Química: Mesures Volumètriques. Audiovisuals de la Universitat de Barcelona. ISBN: 84-475-2885-5 DL: B-10.117-2005   Guia de material volumètric en laboratoris de Química Analítica   ESQUEMA GENERAL D’UNA VOLUMETRIA: DE LA PESADA A LA VALORACIÓ  Mostra o patró primari que no s’ha de transvasar (pesada per diferència)           Mostra o patró primari que s’ha de transvasar (pesada per diferència)           Mostra o patró primari que s’ha de transvasar (pesada per addició) Requereix que el sòlid sigui molt soluble en el solvent escollit.      

Guia de material volumètric en laboratoris de Química Analítica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona