Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Ja fa una dècada, per tant, i la historiografia catalana encara no se n'ha refet. Aquest article repassa la seva trajectòria com a historiador i l'impacte del seu compromís cívic en la manera d'abordar la història dels moviments socials i el catalanisme

Colomines i Companys, Agustí, 1957-

Catalan

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

SemblançaTerminàlia núm. 25 70semblançaJosep Termes i Ardèvol (1936-2011) Josep Termes va morir el 9 de setembre de 2011. Ja fa una dècada, per tant, i la historiografia catalana encara no se n’ha refet. De la generació dels sei-xanta, la dels nascuts a la segona meitat dels anys trenta,  pràcticament  ja  no  queda  viu  cap  historiador. D’entre els que van renovar la història social contem-porània,  només  sobreviu  Albert  Balcells  (1940),  que era més jove. Casimir Martí (1926-2021), era més gran, però ell, sota la influència de Jaume Vicens Vives, con-juntament amb Balcells  i  Josep Termes, nascut el 27 de juliol de 1936, van ser els iniciadors d’una historio-grafia dedicada a l’estudi de l’obrerisme i al catalanis-me, que per a ells era la cara i la creu d’un mateix relat històric.“La història de Catalunya és la història del conflicte social”. Així de taxatiu es mostrava Josep Termes en moltes de les entrevistes que se li feren en vida. Al seu entendre, la història de Catalunya no és molt diferent de les històries d’altres societats, si més no de les soci-etats occidentals. No es pot explicar el desenvolupa-ment d’un grup humà, territorialitzat nacionalment, sense tenir en compte que aquest grup té unes estruc-tures de classes diferenciades i uns interessos econò-mics i socials també diferenciats. Termes defensava, sense que això l’inclinés cap al marxisme historiogrà-fic, que la història és, certament, la història del conflic-Agustí Colomines i CompAnysCàtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals Universitat de Barcelonacolomines@ub.eduJosep TermesJosep Termes, el ciutadà i l’historiadorTerminàlia 25 (2022): 70-72 · DOI: 10.2436/20.2503.01.178ISSN: 2013-6692 (impresa); 2013-6706 (electrònica)http://terminalia.iec.catFont: © Toni Vidal 71 Terminàlia núm. 25Semblançate d’interessos, del conflicte de classes i del conflicte d’imaginaris culturals, que són la base de gairebé tots els conflictes nacionals. Amb això volia dir que el con-flicte no es podia reduir a les diferències econòmiques, sinó que calia considerar, també, un altre pla, potser més difícil d’explicar, que és la imatge del món que té cada grup social o nacional. És la imatge de la  soci-etat en la qual hom viu, i aquesta imatge comporta una sèrie de símbols i banderes, per dir-ho d’alguna manera, de records que no són iguals per a cada classe social. Per tant, per a ell una història que es concentrés exclusivament en l’anàlisi econòmica i que no tingués en compte els altres aspectes de la vida social sempre seria una història curta i insuficient. Una història que no tingués en compte que el conflicte acaba impregnat pels sentiments, argumentava Termes, no seria mai completa. Seria freda i poc explicativa. La història —deia ell— s’escriu i es llegeix des d’un context.Termes va néixer al Camp d’en Grassot, una barri-ada popular de Gràcia. Va créixer sota l’impacte de la dictadura, quan només es podia acotar el cap o resistir. Ell va triar incorporar-se a la resistència, en part per-què a casa seva ja havia viscut en un ambient popular i obrer, però també perquè sentí la necessitat de recu-perar la llengua, la cultura i els símbols de Catalunya. És per això que l’any 56-57, quan tenia vint anys, va començar  a militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Per a Termes, l’ofici d’historiador no es resumeix a acumular dades i ser més erudit que els altres. L’historiador, deia, no pot separar la història/vida de la història/lluita. Per tant, per a ell la història era un ofici que té unes tècni-ques que permeten una aproximació objectivable als fets, però es desenvo-lupa en un context que el condiciona. És per això que per a Termes la histo-riografia també ha de ser una eina de reconstrucció de les veus silenciades i dels imaginaris esberlats per la força. Sota la dictadura, estudiar el moviment obrer i el catalanisme era, a més d’una acció erudita, un acte d’oposició per recuperar el món perdut.L’obra historiogràfica de Termes és extensa. Poc abans de la seva mort va veure la llum el llibre Història del movi-ment anarquista a Espanya (1870-1980) (RBA: 2011), que era la culminació d’una llarga trajectòria dedicada a la història social i que va començar amb la publicació de la seva tesi de llicenci-atura, l’any 1965, dedicada a la Prime-ra Internacional. Després va publicar tota mena d’estudis dedicats a l’obre-risme, com ara els que va recopilar a La catalanitat obrera. La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer (Editorial Afers: 2007). Reno-vador, també, de la història del catalanisme, Termes sempre va defensar, amb arguments fonamentats històricament, les arrels populars del moviment de reivindicació nacional català, oposant-se a la visió marxista clàssica que considera que el nacionalisme és un invent de la burgesia. En aquest sentit, Termes va desenvolupar la tesi i la cronologia que Antoni Rovira i Virgili havia plantejat en el conegut Resum d’història del catalanisme (1936). Tant va ser així, que l’any 2009 va publicar (Nou) Resum d’història del catalanisme (Editorial Base), una nova obra de síntesi que modernitzava la interpretació que n’havia fet el patrici republicà sense alterar-ne la seqüència cronològica.La primera vegada que Termes va defensar les arrels populars del catalanisme va ser en una coneguda comunicació presentada al congrés d’historiadors del 1974 amb el títol El nacionalisme català: problemes d’inter-pretació. El millor és recórrer a les seves paraules per entendre quina era la seva proposta d’interpretació sobre els orígens del catalanisme. En aquesta ponència va escriure: «em sembla que la idea o la visió que tenim del fet nacional és una visió excessivament política, que deriva molt dels programes dels partits polítics, de les reivindicacions més estrictament polítiques, i que quan analitzem el fet nacional l’analitzem molt en funció d’aquestes coordenades dels partits i dels Josep Termes, el ciutadà i l’historiadorAgustí Colomines i CompanysFont: © Josep M. MuñozJosep TermesSemblançaTerminàlia núm. 25 72programes polítics. Crec que, en canvi, per a una anà-lisi històrica de la nacionalitat calen força coses més que aquesta anàlisi dels partits o de les seves ideolo-gies. En aquest sentit, crec que s’han d’integrar en un treball anàlisis sobre el que en podríem dir conscièn-cia idiomàtica, perquè considero que l’idioma forma part d’una nacionalitat (i aquest punt es troba també dins l’esquema de Stalin). Per tant, cal tenir en comp-te tant la pervivència d’una consciència idiomàtica en el terreny escrit —i conseqüentment analitzar en la literatura la pervivència, l’existència, el desenvolu-pament d’una nacionalitat—, com, i em sembla més important, la pervivència d’una consciència idiomàti-ca en el camp de la paraula. Dic que em sembla més important perquè crec que el fet nacional és molt més un fet de les classes populars que no pas de les respecti-ves burgesies d’aquests països. Pel que fa a les classes populars, doncs, que en el segle xix són fonamental-ment analfabetes o, en tot cas, són analfabetes en el seu propi idioma (perquè no reben un ensenyament oficial en el seu propi idioma), cal cuidar molt espe-cialment l’estudi, la interpretació sobre la conscièn-cia de parla dins d’una determinada nacionalitat. Com també, tot i que pot semblar una mica exagerat, els elements de consciència psicològica de pertànyer a un determinat nucli nacional».La seva era una tesi d’historiador, que en part coin-cidia amb la crítica duríssima que Josep Benet va publicar a les pàgines de la revista Serra d’Or (núm. 100, 1968) contra el llibre de Jordi Solé Tura Catala-nisme i Revolució burgesa, publicat el 1967. Benet, uti-litzant el pseudònim Roger Arnau, també va voler contradir Solé Tura des del punt de vista de la tradi-ció ideològica que representava el jove comunista amb la publicació, l’any 1974 a les Edicions Catalanes de París, de dos volums titulats Marxisme català i qüestió nacional catalana. Termes, en canvi, va seguir amb els estudis històrics. El llibre Història de combat (Editori-al Afers, 2007), que és un llibre en el qual Termes va reunir treballs dispersos elaborats al llarg de més de quaranta anys dedicats a la història, serveix per com-prendre les preocupacions historiogràfiques d’un dels historiadors més originals i heterodoxos entre els que van créixer amb posterioritat a l’empenta donada per Jaume Vicens Vives a l’estudi de la història contempo-rània de Catalunya. Se l’ha inclòs entre l’anomenada historiografia frontpopulista, que és un terme pejora-tiu que va fer servir la historiografia dogmàticament marxista i economicista per criticar la història social que defensava Termes. Entre els treballs aplegats en el darrer llibre que he esmentat, hi predomina la his-tòria política i de l’obrerisme, però també la història dels esforços del republicanisme per vertebrar al llarg segles xix i xx una esquerra catalana i catalanista vin-culada amb l’anarcosindicalisme, que era el corrent dominant entre l’obrerisme català. Josep Termes, el ciutadà i l’historiadorAgustí Colomines i CompanysagusTí Colomines i Companys  Professor d’història contemporània  de la Universitat de Barcelona, on dirigeix la Càtedra Josep Termes d’Història, Identitats i Humanitats Digitals, i investigador principal del Grup de Recerca en Estudis Nacionals  i Polítiques Culturals (GRENPoC).Deixeble directe de Josep Termes, van escriure junts Les Bases de Manresa de 1892 i els orígens del catalanisme (1992) i Patriotes i resistents. Història del primer catalanisme (2003). Amb Teresa Abelló és autor de Josep Termes. Catalanisme, obrerisme, civisme (2014). Recull els articles que publica als mitjans de comunicació en el blog El passat que no passa (https://agusticolomines.cat/).Font: © Rosina

Josep Termes, el ciutadà i l'historiador

http://diposit.ub.edu/dspace/bitstream/2445/193157/1/724288.pdf

Josep Termes, el ciutadà i l'historiador

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona