Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic

Nuet i Badia, Josep

Panareda i Clopés, Josep M. (Josep Maria), 1945-

Rosell Armengol, Alexis M. J., 1954-

Collectanea Botanica

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona

COLLECTANEA BOTANICA Vol. XII, № 13 Barcelona, 1981 N O T E S S O B R E L A F L O R A D E L A T E R R A B A I X A C A T A L A N A per J O S E P M A P A N A R E D A I C L O P É S , J O S E P N U E T I B A D I A i A L E X I S R O S E L L I A R M E N G O L Durant les nostres excursions hem aplegat una bona quantitat de dades sobre la flora catalana. D'aquestes dades hem seleccionat les que creiem que son mes intéressants tant per la seva novetat com per la seva raresa. Llevat de molt poques excepcions ara només aportem citacions de plantes de la terra baixa i, en especial, de les serralades costeres catalanes. Ultra la indicació de les dades de localització de cada pianta (comarca, municipi, indret concret i altitud) i d'alguna indicació de l'habitat o l'ecologia, hi afegim la notació del quadrat U.T.M. de 10 km de costat. Remarquem que en alguns casos, quan ens ha estât possible, hi afegim, entre claudàtors, la xifra del quadrat d'U.T.M. d'un quilòmetre de costat. A la llista que segueix, les espècies són disposades per ordre alfabètic. Acer campestre L.— Anoia: La Pobla de Claramunt, la Boixera, 270 m, exposició N, rar en una omeda (Lithospermo-Ulmetum minons) (CG80[92]); també l'hem observât a Sant Pere de Sallavinera, torrent de Boixadors, 620 m, en una albereda ( Vinco-Popule-tum albaej (CG82). Adiantum capillus-veneris L.— Baix Cinca: Mequinensa, prop del Castell, 250 m, formava un grup nombres de frondes que arrelaven en una capa margosa d'uns 10 cm de gruix, permanentment humida, entre dues capes de calcàries dures, dins una balma (BF78). Allium chamaemoly L.— Alt Empordà: Rabós d'Empordà, Mas Nou, 85 m, clarianes entre estepes (EG09). Alnus glutinosa (L.) Gaertner.— Alt Empordà: Portbou, torrent de Portbou, aiguës avail de l'embassament, 100 m (EG19). J. M. Panareda: Dept. de Geografia, Fac. de Geografia i Història, Universität de Barcelona. J. Nuet: Av. de Pedralbes, 4 6 , 2° Barcelona-34. A. Rosell: Laboratori de Sòls, Escola Universitaria d'Enginyeria Agricola, Urgell, 187. Barcelona. Androsace maxima L.— Conca de Barberà: Blancafort, monestir del Tallat, 787 m, esquerdes de les roques planes que formen la plataforma culminant (CF49). Anemone ranunculoides L.— Apareix a les fagedes (Helleboro-Fagetum) de la Gar-rotxa: Santa Pau, Finestres, a 825 m, exp. N (DG66[62]); descendeix per les vernedes (Alno-Lamietum flexuosi) fins a Sant Aniol de Finestres: la Planta, 310 m, (DG65[76]) i cal Pastoric, 285 m (DG65[96]), prop de la parroquia de Sant Esteve de Llémena. Son les localitats conegudes situades mes al SE de la seva àrea de dispersici. Arctostaphylos uva-ursi (L.) Sprengel.— La boixerola ha estât indicada per molts botànics ( S A L V A D O R , C O L M E I R O , C O S T A , C A D E V A L L , F O N T Q U E R , M A R C E T ) a Montserrat, sempre a Sant Jeroni: Turó del Moro. Indicaven que era rara o molt rara, i és cert. Nosaltres l'hem detectada, al mateix Montserrat, a dos indrets propers: Mont-gròs, 1110 m, exp. W (DG00[06]) i l'Aubarda Castellana, 1140 m, exp. W (DG00[16]), sempre molt rara i escassa. Arum italicum Miller.- Alt Empordà: Masarac, serra d'Altrona, 100 m (DG99); Castellò d'Empuries, ribes de la Muga, 9 m (EG07); Torroella de Fluvià, la Guàrdia, 14 m (EG07); Baix Empordà: Colomers, ribes del Ter, 25 m (DG95); Torroella de Montgri, Santa Caterina, 160 m (EG14); Garraf: Olesa, riera d'Oleseta, 250m(Rubo-Coriarietum) (DF07). Nova localitat a Garraf: A. i O. D E B O L Ò S (1950: 250) no l'observaren en aquesta comarca. Asplenium septentrionale (L.) Hoffm.— Barcelonés: Barcelona, sota la carena de Sant Pere Mártir a la part de Pedralbes, part inferior del rocam de la Font del Ferro, a uns 300 m (DF28[53]). A. i O. D E B O L Ò S (1950: 189) desconfien de la citació de P. B A R N O L A a la drecera de Vallvidrera perqué creuen molt estrany que aquesta espècie davalli tant. Barlia robertiana (Loisel.) W. Greuter .- Aquesta orquídia tan bonica es troba escam-pada per molts punts de l'Empordà. Alt Empordà: l'Escala, Empuries, 20 m (EG06); Baix Empordà: Torroella de Montgri, Santa Caterina, 160 m; castell de Montgri, 275 m (EG15); Peratallada, a l'W del poblé, 50 m (EG04). Sempre es troba a les garrigues, brolles o clarianes pedregoses. Biserrula pelecinus L.— Barcelonés: Sant Just Desvern, fons de valí sota la Immacu-lada (Thero-Brachypodion), 300 m, (DF28[34]). Campanula speciosa Pourret.— Garraf: Garraf, Vallbona, descendeix fins a 50 m (DF06). Cheilanthes fragrans (L. fil.) Swartz.— Maresme: Tordera, roques esquistoses sobre el sait de l'Aigua, 210 m (DG71[01]); Bages: Monistrol de Montserrat, Abadía de Mont-serrat, fissures de les parets, entre els carreus, 720 m (DGOO[35]). Crassula tillaea Lester.-Garl.— Maresme: Tordera, prop de Termita de Sant Ponç, 60 m, replans saulonosos (DG71). Dactylorrhiza romana (Sebastian & Mauri) S o ó . - Baix Camp: Prades, camí del coll del Bosc, 990 m, clariana de la pineda de pi roig (CF37). Epipactis parviflora (A. & C. Nieschalk) Klein.- Garraf: Garraf, 200 m, torrent de la Falconera i de cala Ginesta (DF06); Bègues, prop de Carxol, 300 m (DF07). E. KLEIN (1979) cita aquesta especie, definida en el seu treball, de la serra de Cardó, prop de Tortosa, com a localitat mes septentrional. Estem segurs que una revistó deis herbaris i de les plantes del camp ens aportará moites mes localitats a Catalunya, a mes de les de Cardó i Garraf. Glaucium flavum Crantz.- Barcelonés: Barcelona, Vallvidrera, talús del camp de fútbol, rara (DF28). Glechomahederacea L . - Vallès Oriental: Campins, 300 m, replà alluvial prop de la riera de Campins, mes avail del pöble, indret ombrejat per platans (DG51). Groenlandia densa (L.) For r . - Baixa Ribagorça: Purroi, Mas de Xies, a la bassa, 800 m (BG85). Helleborus viridis L. ssp. occidentahs (Reuter) Schiffner.- Vallès Occidental: Mata-depera, canal de Santa Agnès, 800m,exp. NE, bosc d'avellaners i oms, sobre substrat de conglomérats (DG11). A. i O. BOLÖS (1950: 311) no l'havien trobat perö indicaven que podia existir en algún racó selvàtic. Hypericum humifusum L . - Maresme: Tordera, prop de Termita de Sant Ponç, 50 m, camps xops d'aigua durant la primavera Jlsoetion) amb altres plantes caractéristiques d'aquests ambients (DG71). Isolepis setacea (L.) R. B r . - Osona: Taradell, la Vallmitjana, 700 m, camins inundats on la Calluna vulgaris és molt abundant (DG43). Lactuca perennis L . - Baix Empordà: citada a l'Estartit per O. DE BOLÖS i J. V IGO (1979: p. 55); arriba fins al castell de Montgrí, 310 m, a les fissures de les roques calcinais (EG 15). Mercurialis perennis L.— Anoia: la Pobla de Claramunt, la Boixera, 270 m, exp. N., dins una omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris) (CG80[92]). Mibora minima (L.) Desv.- Maresme: Tordera, prop de Termita de Sant Ponç, 50 m, camps semiinundats durant la primavera (Isoetion), abundant, fins i tot sota el Cistus salvifoliusL.(DG7l). Molinia coerulea (L.) Moench.— Maresme: Tordera, prop de Sant Ponç, 50 m, (DG71). P. MONTSERRAT (1968: p. 296) creu segura la seva presencia a la part oriental del Montnegre i recorda haver-la vist prop de Tordera. Monotropa hypopitys L.— A les pinèdes de Pinus halepensis i Pinus pinea amb soi mes aviat àcid, o descalcificat, i humit. Osona: Seva, prop de Can Terrers, 720 m Fig. 1. Distribució de Monotropa hypopitys s. 1. al Principat de Catalunya (son indicats els reticles UTM de 10 km de costat, de 50 km i de 100 km). Punts nègres: localitats on l'espècie ha estât vista viva pels autors; punts amb centre blanc: exemplars de l'herbari BC; els quadrats de 10 km sense cap punt corresponen a cita-cions bibliogràfiques. (DG34); Valles Oriental: Tagamanent, des de prop la Vila, 620 m fins a dalt la mola del Tagamanent, 1000 m, (DG32, DG42); Fogars de Montclús: sobre la Costa de Montseny, 800 m (DG52); Valles Occidental: Matadepera, cova del Drac, 950 m, a l'alzinar (DG11); TUrgell: Rocallaura, obaga del monestir del Tallat, 700 m (CF49). Neotinea maculata (Desf.) Stearn — Maresme: Argentona, brolla de 1'Abril, 350 m, a les fissures i replans de les roques que reben els degotalls d'una font fins a finals de la primavera (DF49[89]). Oenothera biennis L . - La Selva: Sant Feliu de Buixalleu, 160 m, entroncament de les carreteres a Breda, Arbúcies i Hostalric, vora la riera d'Arbúcies, en un prat de dall, en un antic conreu sobre un replá al-luvial (DG62). Ophioglossum vulgatum L . - Valles Oriental: Gualba de Baix, prop de can Amat, 100 m, a l'omeda (Lithospermo-Ulmetum minoris), sobre un replá al-luvial a un parell de metres sobre el curs de la riera de Gualba (CG61). Orobanche variegata Wallr.- Baix Llobregat, Prat de Llobregat, prop de can Camins, 2 m, a la pineda de Pinus pinea (DF27); Valles Oriental: La Garriga, sobre can Poi, 330 m, amb Quercus coccifera (DG41). Oryzopsis coerulescens (Desf.) Richt . - Barcelonés: Barcelona, prop de la carretera de Santa Creu d'Olorda, sobre l'embassament de Vallvidrera, ais marges assolellats i esquis-tosos de la pista de can Cuiás (DF28). Phyllitis scolopendrium (L.) Newman.— Bages: Montserrat, coll de Port, 975 m. exp. N. (CG90[97]); Anoia: Montserrat, torrent de Migdia, 900 m, exp. W (DG00[06]); Valles Occidental: Matadepera, canal de Santa Agnés, 800 m (DG11); la Selva: Arbúcies, entre el Regás i el Molí de les Pipes, 360-500 m, abundant (DG62). Pinus halepensis Miller.— Pene t ra vers l ' in ter ior fins a Osona: Malla, vessants margo­sos del Clascar, 6 2 0 m , exp . SE, brolles de r o m a n í (Rosmarino-Ericion) ( D G 3 3 ) ; Ber-guedá: Vilada, 740 m , sota la carre tera ( D G 1 6 ) . Polygonatum odoratum (Miller) Druce.— Maresme: Dosrius, Canyamars , sot ent re ca l 'Arenes i el Forn del Vidre , 550 m , a l 'avellanosa ( D G 5 0 ) . Polystichum aculeatum (L.) Roth.— Hem t roba t aquesta falguera, rara a la terra baixa, a Bages: Monistrol de Montserra t , to r ren t de Santa Maria, 8 0 0 m, exp . S, en una bardissa (Rubo-Coriarietum) (DG00[35 ] ) . A Montser ra t només és coneixia de la canal de Santa Cecilia, a 9 0 0 m (A. i O. D E B o L O S , 1 9 6 1 : 84) . Potentilla sterilis (L.) Garcke.— Maresme: Tordera , vores del bosc de roures , p rop de Termita de Sant Pone , 50 m ( D G 7 1 ) . Per les dades que ten im p o d e m dir que és l ' indret a mes baixa a l t i tud de Cata lunya on es t roba aquesta especie. Primula vulgaris Hudson.— Anoia: Sant Pere Sallavinera, to r ren t de Boixadors , 730 m , dins 1'albereda (Vinco-Populeturn albae) i a les bardisses de les ribes (CG82) . Quercus súber L.— Gar ro txa : Sant Aniol de Finest res , p r o p del mas del Castell , 395 m , exp . S, sobre basalt i sediments quaternar is (DG66[60 ] ) . Ramonda myconi (L.) Reichenb.— Girones: Sant Mar t í de Llémena, la Sitja a la m u n t a n y a de Sant R o e , 575 m , exp . N, a les fissures de les roques calcáries ( D G 7 5 [ 1 2 ] ) . Rhamnus lycioides L . - R e c e n t m e n t indicada de Col lbató ( D G 0 0 ) per O. D E B O L O S i J . V lGO ( 1 9 7 9 : p . 75 ) . A la m u n t a n y a de Montse r ra t es t r oba ais costers mes sees de migjorn. L ' h e m observada a 1'Anoia: el Bruc, des de can Jo rba , 550 m , fins al coll del Bassal dels Gats , 845 m , exp . SE ( D G 0 0 [ 0 6 ] ) ; Baix Llobregat: Col lba tó , des de prop el Casalot, 4 2 5 m , fins al serrat de les Garrigoses, 9 6 0 m ( D G 0 0 [ 3 4 ] ) . Rhus coriaria L.— Baix Camp: Vilaplana del Camp, ais regalls de la carretera de la Mussara, 500 m ( C F 3 6 ) . Especie no citada a la flora de les m u n t a n y e s de Prades per F . M A S C L A N S i E. B A T A L L A ( 1 9 6 4 ) . Salix tarraconensis P a u . - Al t Camp: Vilaplana del C a m p , carre tera de la Mussara, 840 m , exp . W en u n cingle calcari (Hieracio-Salicetum tarraconensis) ( C F 3 6 ) . Scabiosa monspeliensis Jacq.— Osona: Taradel l , la Vallmitjana, 6 5 0 m , carena cap a l'WNW de la casa, a les codines amb Satureja montana ( D G 4 3 ) . Selaginella denticulata (L.) L i n k . - Maresme: Torde ra , p r o p de Termita de Sant Pon? , 50 m , talús d 'un rec cober t de moisés , sobre sauló , ( D G 7 1 ) ; Barcelonés: Vallvidrera, sobre Tembassament , marge de la pista de can Cuiás , sobre esquists , ( D F 2 8 ) . Serapias parviflora Parí.— Baix Llobregat: el Prat , vora can Camins , forca a b u n d a n t ( D F 2 7 ) . N o ci tada a la flora deis vol tants de Barcelona per A. i O. de B O L O S , 1950. Succowia baleárica (L.) Mediáis.— Garraf: Garraf, Vallbona, al peu dels cingles de la part dreta de la vail, a 130 m, amb Lavatera marítima, a les fissures de la roca (DF07). Symphytum officinale L.— Osona: Seva, font del Molí, 680 m, rar a les ribes del rieroi (DG43). Thapsia villosa L.— Baix Llobregat: Cervello, prop de les Casetes, 170 m, i voltants de can Riera, 250 m, a les brolles amb pins (DF18); Anoia: Piera, riera de ca N'Aguilera, sota el coll de can Muntaner, 560 m, exp. S. (CG90[33]); Maresme: Tordera, entre Sant Pone i can Ferrer, 80 m (DG71); Valles Oriental: Fogars de Tordera, vail de Ramio, sota can Masso, 160 m, (DG61); Alt Empordà: Rabós d'Empordà, coll de Banyuls, 360 m (EG09). Tulipa sylvestris L. ssp. australis (Link) Pampanini.— Maresme: Argentona, brolla de 1'Abril, 350 m, fissures amb terra de les roques planes sota la font que hi regalima (DF49[89]). Espècie no citada a la flora del Maresme per P. MONTSERRAT (1955). Ulex parviflorus Pourret.—Anoia: Sant Pere Sallavinera, carena de cai Gravat, 770 m, en una brolla de romani (Rosmarino-Ericion) (CG82). És la localitat de més a l'interior, pel que coneixem, a Catalunya. Ulmus glabra Hudson.— Anoia: El Bruc, muntanya de Montserrat, al torrent de Migdia, 1000 m, dins la teixeda (Saniculo-Taxetum) (DG00[06]). No citada a la flora de Montserrat per A. MARCET (1948). Vallès Occidental: Matadepera, canal de Santa Agnès, 800 m (DG11). No citada a la flora dels voltants de Barcelona per A. i O. DE BOLÒS (1950). BIBLIOGRAFÍA BOLOS, A. de i BOLOS, O. de, 1950. Vegetación de las comarcas barcelonesas. Inst. Esp. Est. Med. Barcelona. BOLOS, A. de i BOLOS, O. de, 1961. Observacions ñovísüques. Miscel-lánia Fontseré: 83-102. Barcelona. BOLOS, O. de i VIGO, J., 1979. Observacions sobre la flora deis Paisos Catalans. Coll. Bot., 11: 25-89. Barcelona. KLEIN, E., 1979. Revisión der Spanischen Epipactis-Taxa "E. atrorubens" (Hoffm.) Schult. ssp. "parviflora" A. et C. Nieschalk, "E. atrorubenti-microphylla" und "E. tremolsii" C. Pau. Die Orchidee, 30. MALAGARRIGA HERAS, R. de P., 1976. Catálogo de las plantas superiores del Alt Empordá. Acta Phytotax. Barc, 18. Barcelona. MARCET, A., 1948-54. Flora Montserratina. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.(Biol), 46-51. Madrid. MASCLANS, F. i BATALLA, E., 1964-72. Flora de los montes de Prades. Coll. Bot, 4: 485-533, 609-695; 8: 63-200. Barcelona. MONTSERRAT, P., 1968. Flora de la Cordillera Litoral Catalana. Mataró. TUTIN, T.G. et al., 1964-1976. Flora Europaea, 1-5 (Stage II). Cambridge. 

Notes sobre la flora de la Terra Baixa Catalana.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de la Universitat de Barcelona