La mitologia grega ens parla d´Ixió com un ésser que, després d'haver adquirit la condició de semidivinitat, és condemnat a patir un turment indescriptible per tota l'eternitat. El càstig era inevitable: havia incorregut en «hybris» vàries vegades. Estava posseït per la vanitat i per la perversió. I els déus no perdonen: a partir d'aquell moment i fins a la fi dels temps romandria lligat a una roda incandescent que mai deixaria de girar. Ixió fou així llençat des de l'Olimp cap a les obscures profunditats del Tàrtar, el regne dels morts i de l'infern. I d'ençà aleshores que és turmentat pel mateix sentiment: el de frustració i impotència, davant la impossibilitat d'acabar amb el cicle fatal
