El treball es divideix en dos blocs. D’una banda, es presenten algunes reflexions al voltant dels possibles continguts que hauria d’incorporar una norma d’aquestes característiques —una llei de pandèmies—. Aquí el discurs s’ordena en el sentit d’establir uns eixos vertebradors de la intervenció pública que vagin des de la determinació i gradació dels supòsits de fet que autoritzen l’actuació de les administracions públiques fins a l’establiment d’un catàleg de les mesures que poden adoptar-se i la concreció de les autoritats competents per a fer-ho, entre d’altres. D’altra banda, el segon bloc s’ocupa del que podria qualificar-se com a «qüestions d’encaix». Així, es planteja el fonament competencial perquè es dicti una norma estatal en aquesta matèria, la naturalesa que hauria de tenir —ordinària o orgànica— i la seva conjugació amb el dret d’excepció i amb altres normes que regulen situacions d’emergència. Finalment, l’article es tanca amb unes breus reflexions a mode de conclusions.The work is divided into two blocks. On the one hand, there are some reflections on the possible contents that a rule of this nature should incorporate —a pandemic law—. Here thediscourse is ordered in the sense of establishing the backbones of public intervention that range from the determination and gradation of the assumptions of fact that authorize the action of public administrations to the establishment of a catalog of measures that may be adopted and the specification of the competent authorities to do so, among others. On the other hand, the second block deals with what could be described as «lace issues». Thus, the basis of competence is raised so that a state norm in this matter is dictated, the nature that should have —ordinary or orgànic— and its conjugation with the right of exception and with other norms that regulate situations of emergency. Finally, the article closes with a few brief reflections.El trabajo se divide en dos bloques. Por un lado, se presentan algunas reflexiones en torno a los posibles contenidos que debería incorporar una norma de estas características —una ley de pandemias—. Aquí el discurso se ordena en el sentido de establecer unos ejes vertebradores de la intervención pública que vayan desde la determinación y gradación de los supuestos de hecho que autorizan la actuación de las administraciones públicas hasta el establecimiento de un catálogo de las medidas que pueden adoptarse y la concreción de las autoridades competentes para ello, entre otros. Por otra parte, el segundo bloque se ocupa de lo que podría calificarse como «cuestiones de encaje». Así, se plantea el fundamento competencial para que se dicte una norma estatal en esta materia, la naturaleza que debería tener —ordinaria u orgánica— y su conjugación con el derecho de excepción y con otras normas que regulan situaciones de emergencia. Por último, el artículo se cierra con unas breves reflexiones a modo de conclusiones.Le travail est divisé en deux blocs. D’une part, il y a quelques réflexions sur le contenu possible qu’une règle de cette nature devrait intégrer —une loi pandémique—. Ici, le discours s’ordonne dans le sens d’établir les ossatures de l’intervention publique qui vont de la détermination et gradation des hypothèses de fait qui autorisent l’action des administrations publiques, à l’établissement d’un catalogue de mesures pouvant être adoptées et la spécification des autorités compétentes à le faire, entre autres. D’autre part, le deuxième bloc traite de ce que l’on pourrait qualifier de «problèmes de dentelle». Ainsi, la base de compétence est soulevée pour qu’une norme étatique en la matière soit dictée, la nature qui devrait avoir —ordinaire ou orgàniques— et sa conjugaison avec le droit d’exception et avec d’autres normes qui régissent les situations d’urgence. Enfin, l’article se termine par quelques brèves réflexions
