Els desplaçaments humans a les costes de la Unió Europea (UE) s'han convertit en un problema. La metodologia es basa en l'anàlisi de documents oficials de les polítiques migratòries de retorn i de concessió d'asil. Aquests documents involucren un discurs que diferencia les persones provinents principalment de la guerra de Síria i nord d'Àfrica, d’altres desplaçats de llurs països d'origen per causes econòmiques. Per Síria, el discurs imperant revela un moviment d’inclusió i acollida dins del marc jurídic en concedir-los l’estatus de refugiats; pels altres immigrants, existent una tendència d'exclusió que planteja la deportació a llurs països d'origen. Els resultats indiquen la violació dels drets humans dins de l'Acord UE-Turquia (2016), una política migratòria que infringeix les normatives i principis de justícia, igualtat i equitat, provocant nivells d’exclusió de les persones desplaçades.The article carries out a critical and reflective study on the current situation of human movements on the maritime coasts of the European Union (EU). The methodology used was based on the analysis of official documents of return migration policies and the granting of asylum. These documents involve a discourse that differentiates people coming mainly from the war in Syria and North Africa, from others displaced from their countries of origin for economic reasons. The results also indicate the violation of human rights within the EU-Turkey Agreement (2016), an immigration policy that violates previous regulations and the principle of justice of equality and equity, causing other levels of exclusion of displaced persons.Los desplazamientos humanos en las costas marítimas de la Unión Europea (UE) se han convertido en un problema. La metodología se fundamenta en el análisis de documentos oficiales de las políticas migratorias de retorno y de la concesión de asilo. Estos documentos involucran un discurso que diferencia las personas provenientes principalmente de la guerra de Siria y norte de África, de otros desplazados de sus países de origen por causas económicas. Para Siria, el discurso imperante revela un movimiento de inclusión y acogida dentro del marco jurídico al concederles el estatus de refugiados, para los otros inmigrantes, existe una tendencia de exclusión que plantea la deportación a sus países de origen. Los resultados indican la violación de los derechos humanos dentro del Acuerdo UE-Turquía (2016), una política migratoria que infringe las normativas y principios de justicia, de igualdad y equidad, provocando niveles de exclusión de las personas desplazadas
