Es proposen tres escenaris posteriors a la crisi, que tenen com a punt de partida les tensions que han caracteritzat l'economia mundial en els últims anys i que són, en gran majoria, responsables de la crisi actual. Es considera que la manera en què es perceben els canvis estructurals consegüents i s'ajusten les polítiques constitueix el principal factor responsable de les diferències entre els tres escenaris presentats
