J. Vilaret i Montfort

Vilaret i Montfort, J.

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les monedes de Soisona7. V7ÍA R EF  7 MONFORFEls estudis de numismàtica catalana segueixen girant entorn de ¿es mo­nedes catalanes, de Joaquim Botet i Sisó. L'aparició d'aquesta obra fa una seixantena d'anys — una de les primeres que va patrocinar l'Institut d'Estudis Catalans — marca una ñta fonamental en la nostra numismàtica. Pensem no­més en les dificultats que tindria un col-leccionista que hagués de classificar les seves monedes catalanes amb la sola ajuda dels vells tractats de Salat i Heiss. Jo recordo quan uns vint anys enrera començava a preocupar me de les monedes autòctones, la sensació de seguretat experimentada en consultar per primera volta a la Biblioteca de Catalunya els tres volums de mestre Botet. Era el sentiment d'aquell que somia una cosa ideal i després s'adona que ja existeix i força millor del que havia imaginat. Passat poc temps en vaig fer l'adquisició en una subhasta del C.F. i N. i m'és grat de proclamar que mai un llibre numismàtic m'ha estat d'igual utilitat, de guiatge tan segur, de consulta més obligada i eñcient.Amb posterioritat remarcables estudis han complementat l'obra del Mes­tre, el qual ja en el seu pròleg havia previst la necessitat de què les seves investigacions fossin continuades. Em  plau de remembrar els treballs del doctor Mateu i Llopis, sobretot E l /lor: d'or d'Aragó — sense oblidar els útils suggeriments que per a la classificació d'aquestes monedes ha ofert recent­ment el Sr. Xavier Calicó— , la catalogació de les peces de cinc rals de l'època de l'alçament de Catalunya deguda a la fèrtil ploma de Pellicer i Bru i Els croáis de Barcelona de l'amic Badia quan encara roman ben verd el llor que va coronar la seva pacient dedicació i el seu esforç.Altrament continuen abundant les parcel· les de la nostra numismàtica, i em refereixo particularment a la local, que estan mancades d'una labor d'in­ventari i aplec de nous exemplars. On, poso per cas, resta recollida la sensa­cional descoberta dels cinc sous de la guerra dels Segadors a nom de Lluís X I I I  de la vila de Camprodon? I com tenim l'esperat estudi de les pallofes que destrii les que pertanyen al numerari local de les que són genzills llautons d'església? I no parlem de les monedes de cooperativa i del tractat inexistent de medallística catalana. Però tornant al nostre tema de la numismàtica local, és lògica la insistència ja que dels temps de Botet i Sisó ençà s'han conegut exemplars nous que bé mereixen ésser descrits i753 y. V/ÍA R EÍ / AíOiVFORrpublicats. Que la matèria és enrevessada, prou ho sabem. Basti per demos­trar-ho, com una obra de la categoria del volum del senyor Fontecha sobre la moneda de bilió i coure de la monarquia espanyola no va gosar endinsar-se en aquest camp, esdevenint un llibre que no respon a l'amplitud del seu títol i d'utilitat fragmentària si havia d'ésser consultat a Catalunya.Abans d'entrar a descriure el numerari de Solsona convé que añrmi la modèstia del meu propòsit que no va més lluny de puntualitzar la data d'una moneda ja publicada per Botet, donar a conèixer un diner de data fins ara no publicada i fer ressaltar unes variants dels sisens de no gaire relleu.Les monedes catalanes del segle xvn són un reflex interessantíssim de la situació del Principat en aquella època. Recordem una Catalunya sense am­bició, reclosa en si mateixa, gelosa de les seves institucions, llibertats, privi­legis i lleis, abandonada de l'alta noblesa, minada per banderies i bandole- rismes, poc atenta a la secular llengua del país, barroca, ultramontana i casuística, d'insaculacions i de virreis i a desgrat de tot amb una ferma contextura social burgesa i camperola, oblidats els ja llunyans trasbalsos re­menees i fruint d'una veritable autonomia política dintre els vastos dominis dels reis d'Espanya. En contemplar les monedes catalanes dels primers Felips i les de la revolta, peces de poca grandesa i notorietat, però ben treballades, titulades amb exactitud, de bona llei, atentes als petits detalls heràldics i de llegenda i pregonament fidels al sistema de la terra, tinc la impressió d'acos- tar-me a aquell període amb més eficàcia que no pas llegint un erudit tractat d'història. Es la mateixa sensació que hom experimenta escoltant la cançó dels «Segadors», patètica i realista, o meditant a la vora de les pedres car­golades de les nostres esglésies barroques.Solsona és un deliciós exemple de la Catalunya sis-centista. Jo no crec pas que la ciutat hagi arribat als nostres dies amb canvis exteriors fona­mentals. Els temples, el pont, la font que raja a la plaça de Sant Joan, els carrers lleument costeruts i voltats de pétries edificacions evoquen d'una ma­nera espontània i perfecta la Catalunya rural, d'hereus i marmessors, sòlida­ment religiosa, de ben estructurada vida familiar i sense massa cabòries del temps en què era llunyanament governada pels monarques castellans del casal d'Habsburg.L'antiga vila, l'origen de la qual com totes les localitats de terminació semblant cal considerar pre-romà, esdevenia ciutat per decret de Felip I el 30 de juliol de 1594. L'honorífica categoria s'afegia a la que com a conse­qüència pràctica de les normes tridentines l'havia elevat al rang de cap de diòcesi l'any anterior, 1593. Per acabar de fer rodona la flamant i novella posició ja només li mancaven les monedes pròpies. Li faltaven de veritat? Sí i no. Per la llicència que més avall haurem de citar se sap que a finals del segle xvi a Solsona ja hi circulava numerari de llautó. Emperò, aquestes peces que reproduïm copiant-les de les làmines de Heiss, eren realment mo­nedes? Segons Botet i Sisó (vol. III,  pàg. 207) la de la creu patriarcal no passa d'ésser un «tanto de l'església de Solsona». L'altra, la que ostenta el sol barroc i el nom de la ciutat, podria considerar se com a autèntica moneda local. Jo crec que de totes maneres no és pas una moneda eixida amb llicèn­cia reial, car no porta ni el bust ni el nom del rei, sinó que més aviat devia ésser batuda per pròpia autoritat del municipi més o menys aixoplugat sota el poder eclesiàstic.I ara cal ñxar-nos en la interessant llicència que Botet i Sisó reprodueix íntegrament com a document CVI de l'apèndix. En aquest rescripte atorgat per Felip I I  a 13 de juliol de 1599 es fa constar la petició del síndic de Solsona Bartomeu Thomasa que substancialment era així: La ciutat de Solsona de-¿E S  MONEDES DE SOLSONA 759manava que la facultat que posseïa de poder fer diners menuts de llautó, la tingués de llavors endavant per poder fer diners menuts d'aram o coure de valor un ral català cada vint-i-quatre peces i que així com els diners de llautó tenien valor i eren acceptats tres llegües a l'entorn de Solsona, els nous valguessin ñns a sis llegües de la ciutat. La llicència reial concedia auto­rització per encunyar els menuts però en limitava la circulació a dues llegües.Només es coneix un menut batut en ús de l'esmentada llicència i encara tretze anys més tard del seu atorgament. Es el que Botet descriu en el n.° 649 i que per equivocació dóna com de l'any 1620. Tant Vidal-Quadras (n.° 8.213) com Heiss (vol. II  —  1. 93 —  2) als qui Botet es refereix posen la data de 1612 que és la correcta com consta clarament en l'exemplar fotografiat que ñgura a la meva col· lecció. La fotografia de Botet és indesxifrable i proba­blement confongué el floró que va a continuació de la data amb un zero, error purament material, atribuïble a una lectura ràpida i ben comprensible en una obra de tan dilatades proporcions. Notem que el nom de la ciutat consta aquí llatinitzat així C/V7LAS CÆ LSONA.Finalment en la gran ocasió numismàtica de la guerra dels Segadors, Solsona com tantes altres ciutats i viles del principat també va tenir la seva emissió de monedes. Són els menuts amb bust del rei Felip amb dos reversos diferents : creu a l'estil dels Croats de plata, de gran tradició a Catalunya o creu patriarcal de doble travesser, la mateixa que exhibien les vetustes peces de llautó suara mencionades. Amb el primer revers i mercès a l'amabilitat del senyor Escudero Bartrolí oferim avui un exemplar amb data inèdita: 1643. I són també els sisens amb les dues versions d'escut de Catalunya — escut de Solsona i bust de Lluís X I I I—  escut de Solsona. Es curiós d'observar les dues representacions diferents de les armes de la ciutat, vacil- lació explicable per la llampant titulació ciutadana de la població, que encara no havia tingut temps de fixar d'una manera definitiva els seus atributs he­ràldics i nobiliaris.Donem a continuació una llista del numerari de Solsona.FE L IP  I (1558-1598)1) Anv.: floró SOL quatre punts SO quatre punts NA floró, al voltant d'un escut que porta per armes un sol.Llautó incúsBotet n. 594Heiss — T. II, 1. 93, n. 1Vidal Quadras : Catàleg n. 67642) Anv.: Creu patriarcal, a l'esquerra, lletra S Llautó incúsBotet n. 595Heiss — T. II, 1. 94, n. 7Vidal Quadras: Catàleg n. 6764FE L IP  I I  (1598-1621)3) Anv.: floró CIVITAS floró 1612 entre la vora i un cercle de punts. En el camp, cap amb coll alt a l'esquerra.Rev.: floró CÆLSONA, entre la vora i un cercle de punts. En el camp, creu patriarcal.7. V/LARET 7 MONRORT760MenutCourePes: 1,3 gr.Diàm.: 14 mm.Botetn. 649 Salat: T. Ill, 1. 3, n. 41 Heiss: T. II, 1. 93, n. 2 Vidal-Quadras: Catàleg n. 8213ALÇAMENT DE CATALUNYA (1640-1652)4) Anv.: CIVITAS. 1641. —  En el camp cap amb coll tavellat a l'esquerra. Orla de punts.Rev.: C Œ —  LS  —  ON —  A: —  En el camp creu com la dels Croats, que trenca la llegenda, cantonada en el primer i quart amb un anell i en el segon i tercer amb tres punts. Orla de punts.Diner Coure Pes: 0,7 gr.Diàm.: 13,5 mm.Botet n. 893 Salat: T. I l l , 1. 3, n. 42 Heiss: T. II, 1. 93, n. 3 Vidal-Quadras : Catàleg n. 87535) Anv.: CIVITAS. 1643 —  En el camp, cap amb coll tavellat a l'esquerra. Orla de punts.Rev.: C Œ —  LS —  ON —  A. —  En el camp creu com la dels Croats, que trenca la llegenda, cantonada en el primer i quart amb un anell i en el segon i tercer amb tres punts. Orla de punts.DinerCoureCol· lecció Escudero Bartrolí —  Barcelona6) Anv.: CIVITAS. 1641. —  En el camp, cap amb coll tavellat a l'es­querra. Orla de punts.Rev.: + . CŒLSONA. —  En  el camp creu patriarcalDinerCourePes: 0,8 gr.Diàm.: 14 mm.Botet n. 894Salat: T. I l l , 1. 4, n. 2Vidal-Quadras: Catàleg n. 87567) Anv.: CIVITAS. 1651. —  En el camp cap amb coll tavellat a l'esquerra. Orla de punts.Rev.: CŒLSONA. —  En el camp, creu patriarcalDinerCourePes: 0,9 gr.Diàm.: 14 mm.Botet n. 895ÍES MONEDES DE SOÍSONA 167Heiss: T. Il, I. 93, n. 4 Vidal-Quadras: Catàleg n. 87558) Anv.: CIVITAS. 1651 —  En el camp, cap amb coll tavellat a l'es- querra. Orla de punts. Una S en contramarca.Rev.: CŒLSONA. —  En el camp, creu patriarcal.DinerCoureBotet n. 896Salat: T. I l l ,  1. 4, n. 2Vidal-Quadras: Catàleg n. 87569) Anv.: PRINTIPAT9 CATAL, entre dos cercles de punts. En el camp escut de les quatre barres amb corona que trenca la llegenda.y. v / L 4R E r y MONFORT162Rev.: -j------CŒ LSON —  A —  C IV I 1641 —  En el camp, escudet en cairoamb les armes de Solsona (creu i planta), damunt de la creu de santa Eulalia els braços de la qual trenquen la llegenda.SisèCourePes: 4,6 gr.Diàm.: 20'5 mm.Botet n. 897 Heiss: 1. 94 n. 5 Vidal-Quadras: Catàleg n. 88309 a) Igual al sisè precedent, però amb l'escut de les quatre barres més gran.SisèCourePes: 4,5 gr.Diàm.: 21 mm.Col· lecció J. V. M. —  Sant Feliu de Guíxols.10) Anv. PRINCIPAT9 CATAL, entre dos cercles de punts. En el camp, escut de les quatre barres amb corona que trenca la llegenda.Rev.: -I------CŒ LSON —  A —  C IV I 1642 —  En el camp, escudet en cairoamb les armes de Solsona (creu i planta), damunt de la creu de santa Eulàlia, els braços de la qual trenquen la llegenda.SisèCoureBotet n. 898Salat T. I, 1. 5, n. 2Vidal-Quadras: Catàleg n. 8831 i 883211) Anv.: LVD.XIII.D .G.R.F.ET. CO.BAR. —  En el camp, testa Horejada de Lluís X I I I  a la dreta. Orla de punts.Rev.: -)------CŒ LSON —  A —  C IV I 1641 —  En el camp, escudet encairó amb les armes de Solsona (creu i tres barres), damunt de la creu de Santa Eulàlia, els braços de la qual trenquen la llegenda. Sisè CoureBotet n. 899Heiss : T. II, 1. 94, n. 6Vidal-Quadras: Catàleg n. 889812) Anv.: LVD.XIII.D .G.R.F.ET. CO.BA. —  En el camp, testa Horejada de Lluís X I I I  a la dreta. Orla de punts.Rev.: -)------CŒLSON —  A —  C IV I 1641 —  En el camp, escudet en cairoamb les armes de Solsona (creu i tres barres) damunt de la creu de Santa Eulàlia, els braços de la qual trenquen la llegenda.Sisè Coure Pes: 3 gr.Diàm.: 22 mm.Col· lecció J. V. M. —  Sant Feliu de Guíxols.

Les monedes de Solsona

http://revistes.iec.cat/index.php/actnum/article/download/149588/147299

Les monedes de Solsona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana