L’objectiu d’aquest treball és determinar la influència que tenen 60 cicles de rentat i assecat domèstics en diversos aspectes d’un tipus de teixit concret, el denim o texà. El nombre de cicles de l’estudi permet simular l’envelliment de diferents tipus de teixit denim en un període d’entre 1 i 3 anys. S’avaluen propietats estructurals; gramatge, gruix, estabilitat dimensional i densitat lineal, propietats a l’ús; pilling, abrasió i solidesa al fregament, propietats mecàniques; resistència a la tracció, resistència a l’esqueix i rigidesa a la flexió i propietats estètiques; colorimetria dels teixits. Els assajos es condueixen sota normes ISO i UNE. Els cicles de rentat i assecat deterioren els teixits i el seu comportament varia en funció de la seva composició. L’estabilitat dimensional varia en els primers cicles de rentat, i posteriorment s’estabilitza, així com el gramatge, el gruix i la densitat lineal. La degradació del color afavorida pel desgast del teixit a major nombre de rentats, torna els teixits més blanquinosos i la solidesa del color al fregament augmenta. Les propietats mecàniques, resistència a la tracció, esqueix i rigidesa a la flexió, es veuen directament afectades pels rentats, i disminueixen, especialment en els primers cicles. En les propietats a l’ús de les mostres denim, s’observa una tendència a la disminució de la resistència a l’abrasió a major nombre de cicles de rentat. En el cas del pilling, les fibres escollides tenen un paper essencial en el seu resultat. Aquest estudi serveix com a precedent per obrir el debat respecte a la qualitat de les prendes que es comercialitzen actualment en el sector del denim. Amb els resultats obtinguts es planteja la qüestió sobre la durabilitat dels teixits texans i com es poden qualificar per considerar-se acceptables o rebutjable
