L’estudi d’una publicació plena d’envits arquitectònics i socials com la del grup Architecture Principe, iniciada als anys seixanta, pretén demostrar la importància de l’obra impresa en la consolidació d’una trajectòria projectual. Avantguardista en la manera d’adreçar-se al seu lector, la multiplicitat de missatges transmesos pels escrits i represen- tacions gràfiques ordenades per Claude Parent i Paul Virilio a la revista, ens porta a qües- tionar-nos sobre la influència del treball publicat en el panorama actual de l’arquitectura contemporània.
La investigació proposada al llarg d’aquest treball es centra en una dissecció analítica de les deu revistes publicades pel col·lectiu de pensadors-creadors els anys 1966 i 1996: la comprensió del contingut teòric, de la maquetació gràfica i de les decisions artístiques de la obra quedant-se essencials per entendre el impacte conceptual en la propagació de les seves idees dins de l’àmbit de la Teoria de l’Arquitectura.
A través d’aquesta recerca, la nostra exposició s’amplia amb l’aportació d’una nova revista permetent d’aprofundir la reflexió en un context actual, emfatitzant un punt de vista crític sobre la transgressió del treball realitzat per Parent i Virilio a través de les èpoques. Aquest treball s’estén, doncs, més enllà de l’obra publicada, en l’aportació ma- terial d’una reinterpretació teoricogràfica dels principis fonamentals de la Funció Obliqua.El estudio de una publicación llena de envites arquitectónicos y sociales como la del grupo Architecture Principe, iniciada en los años sesenta, pretende demostrar la importancia de la obra impresa en la consolidación de una trayectoria de proyecto. Vanguardista en la forma de dirigirse a su lector, la multiplicidad de mensajes transmitidos por los escritos y representaciones gráficas ordenadas por Claude Parent y Paul Virilio en la revista, nos lleva a cuestionarnos sobre la influencia del trabajo publicado en el panorama actual de la arquitectura contemporánea.
La investigación propuesta a lo largo de este trabajo se centra en una disección analítica de las diez revistas publicadas por el colectivo de pensadores-creadores en los años 1966 y 1996: la comprensión del contenido teórico, de la maquetación gráfica y de las decisiones artísticas de la obra quedándose esenciales para entender el impacto conceptual en la propagación de sus ideas en el ámbito de la Teoría de la Arquitectura.
A través de esta investigación, nuestra exposición se amplía con la aportación de una nueva revista, permitiendo profundizar la reflexión en un contexto actual, enfatizando un punto de vista crítico sobre la transgresión del trabajo realizado por Parent i Virilio a través de las épocas. Este trabajo se extiende, pues, más allá de la obra publicada, en la aportación material de una reinterpretación teórico-gráfica de los principios fundamentales de la Función Obliqua.The study of a publication with architectural and societal stakes, such as that of the group Architecture Principe iniciated in the 1960s, seeks to demonstrate the impor- tance of writing inked materially in the concretization of a projectual trajectory. Avant-garde in the way it addresses its reader, the multiplicity of messages transmitted by the writings and graphic representations commissioned by Claude Parent and Paul Virilio leads us to examine the influence of the journalistic work on the current landscape of contemporary architecture.
The investigation proposed in this work focuses on the analytical dissection into the ten publications of the collective from 1966 to 1996: the understanding and explana- tion of the theoretical contents, the layouts, the artistic and literary choices of the authors remain paramount in order to understand the impact in the propagation of concepts within architectural theory.
Through this research, our study is extended by the contribution of a new review allowing us to deepen our reflection in a present context, accentuating a critical point of view on the transgression of the work led by Parent and Virilio through the ages. This work thus extends beyond the published work, in the material contribution of a theoretical-gra- phic reinterpretation of the founding principles of the Oblique Function, which were first manifested in 1966.Award-winnin
