En aquest treball s’estudien les propietats del material compost steelfill, amb matriu de PLA (àcid polilàctic) i reforç de pols d’acer inoxidable quan s’imprimeix per FDM (Modelat per Deposició Fosa). L’objectiu principal és investigar si podria servir per a la producció de pròtesis de maluc. Si això fos possible implicaria una important reducció de costos i temps, alhora que permetria oferir pròtesis personalitzades a cada pacient. S’han dut a terme diferents assajos mecànics: tracció, flexió i compressió i s’ha avaluat la deformació de les provetes produïdes amb el mètode Digital Image Correlation, un mètode d’obtenció de dades basat en el processament de vídeo i imatge. Posteriorment s’han obtingut els resultats utilitzant el software de càlcul Matlab. A més a partir de les dades de metrologia de les peces impreses s’ha fet un estudi de l’error dimensional i la diferència de porositat entre les provetes teòriques i les reals. S’han trobat diferents problemes a l’hora de fabricar algunes provetes, però s’ha aconseguit superar-los fins obtenir resultats vàlids. S’ha realitzat un estudi de l’impacte ambiental tant del projecte com del material en si i s’ha fet un estudi econòmic dels costos del conjunt del treball. S’han obtingut resultats i s’ha fet un estudi comparatiu amb treballs similars realitzats sobre el PLA. S’ha conclòs que l’steelfill millora el mòdul elàstic, però que les seves propietats no són prou bones com per a produir pròtesis. Tot i així, s’han descrit diferents usos que podria arribar a tenir, pendent d’estudis més profundsObjectius de Desenvolupament Sostenible::3 - Salut i BenestarObjectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructur
