Vicent Pitarch i Almela

Pitarch i Almela, Vicent

Hemeroteca Cientifica Catalana

sos de la Universitat que ell representava, donant un exemple d’independència que demostra-va la seva qualitat personal.Puig passarà a la història d’aquest país com un notari avançat i implicat amb al mateixpaís, que potser en algunes coses no l’ha tractat prou bé. Però això passa sempre.Valgui aquest record afectuós i potser massa ràpid del que va ser la vida d’una persona ho-nesta, independent i, sobretot, intel.ligent.Encarna ROCATribunal SupremUniversitat de BarcelonaInstitut d’Estudis CatalansMATILDE SALVADOR I SEGARRA(1918-2007)El dia 5 d’octubre de 2007 moria a València, a vuitanta-nou anys, Matilde Salvador i Se-garra, mentre esperava amb la il.lusió pròpia d’una compositora novella la reestrena de la sevaòpera La filla del Rei Barbut, una reestrena que finalment va tenir lloc al Teatre Principal deCastelló de la Plana, el dia 14 de desembre, precisament en homenatge a les Normes de Cas-telló i a la mateixa compositora.Matilde Salvador havia nascut a Castelló de la Plana l’any 1918, en una família de llargatradició artística i musical, de pare violinista i mare pintora. Als vuit anys inicià els estudis mu-sicals i als divuit va oferir el seu primer concert a la ciutat de València, així com li foren pre-miades Tres cançons valencianes. El 1943 va maridar-se amb Vicent Asencio, el seu profes-sor al Conservatori de Música de València, i aquest mateix any estrenà La filla del Rei Barbut,una òpera bufa en tres actes, que constitueix un retaule de titelles a través del qual l’autor delllibret, Manuel Segarra Ribés, narra els orígens mítics de la ciutat de Castelló, amb una voca-ció clara de popularitzar la llegenda local de Tombatossals, que acabava de novel.lar JosepPascual i Tirado. Així com en el llibret havien col.laborat Bernat Artola –en la redacció deltext– i Lluís Sales Boli –autor de les il.lustracions–, l’orquestració de la partitura va ser obradel professor Asencio, el marit de la compositora, el qual també li orquestraria Vinatea.Van haver de transcórrer trenta-un anys perquè Matilde Salvador estrenés la seva segonaòpera, Vinatea, amb llibre del seu amic Xavier Casp, un esdeveniment que va produir-se al Li-ceu de Barcelona, el 1974. El protagonista de l’acció dramàtica és el cavaller medieval Gui-llem de Vinatea, investit de la condició de mite de la resistència foral valenciana als intentsfeudalitzants.Totes dues òperes, La filla del Rei Barbut i Vinatea, juntament amb el Betlem de la Pigà,integren la tríada magistral de l’obra musical salvadoriana. Mitjançant aquests tres títols in-signes, als quals bé podem atribuir la categoria d’obres clàssiques de la música valencianacontemporània, Matilde Salvador ha fet, a més, una contribució incomparable a la fixació dela mitologia castellonenca.En efecte, El Betlem de la Pigà és un retaule nadalenc, en dos actes, muntat amb escenescostumistes i tradicions locals castellonenques i bastit damunt la reconstrucció del betlem –opessebre– local que havia fet ben popular, al raval del Codony, Quiqueta «la Pigà». El text ésoriginal del poeta castellonenc Miquel Peris i Segarra. L’obra fou estrenada al Teatre Princi-pal de Castelló de la Plana, l’any 1980, i la seva representació ha esdevingut gairebé un es-pectacle constant dins el calendari nadalenc de la capital de la Plana.NECROLOGIES630021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 630Les tres grans obres esmentades s’integren dins una producció musical voluminosa, for-mada per vora les 150 composicions que comprenen una missa, peces per a teatre, per a veu ipiano, veu i orquestra, veu i guitarra, cor mixt, cor mixt i orgue, etc., entre les quals mereixende ser destacades les següents: Missa de Lledó (1966, estrenada a Sineu l’any 1967), Canço-ner de la ciutat i terme de Castelló (1979), Cant a la terra nativa (per a cor mixt i orquestra,1984, amb lletra de Miquel Duran de València), Nadala dels codonys (1984), Marxa del ReiBarbut (1984), Tríptic de l’Alguer (1986) i Nadala de l’Ermita (1988).Definitivament, la nostra compositora va experimentar una inclinació intensa pel món vo-cal. També va exercir de professora al Conservatori Superior de Música de València (1977-1989), així com als cursos d’estiu que la universitat de San Francisco impartia a les aules de laFacultat de Filosofia i Lletres de la universitat de València. I encara hi podríem afegir unanova faceta que enriqueix la rica personalitat de la nostra artista: la seva condició de pintoradamunt vidre, una modalitat que va encetar en plena maduresa, l’any 1983.En reconeixement de la magnitud i l’excel.lència de la seva obra, Matilde Salvador va re-bre diversos premis i fou objecte de nombroses distincions, alhora que els ajuntaments de Xi-rivella, Alboraia, Picanya, Onda, l’Alcúdia de Crespins, Estivella, l’Eliana, Carlet, Benicàs-sim, Quart de Poblet, Vila-real, Picassent, Borriana i la Vall d’Uixó li han dedicat senglesvies públiques, a les quals caldrà afegir l’anunciada per l’ajuntament de Castelló. Així mateixla denominació «Matilde Salvador» és la designació distintiva del Centre Cultural d’Aldaia,d’un Institut d’Ensenyament Secundari de Castelló de la Plana i del Cor de l’Akademia Can-tus et Fidis, de l’Alguer. La gran compositora fou nomenada Colós del País Valencià (1979),premi Senyera, de la Comissió Cívica Jaume I, de Castelló (1993), Miquelet d’Honor (1993),Valenciana de l’Any (1996) de la Fundació Huguet, Distinció al Mèrit Cultural de la Genera-litat Valenciana (1997), Medalla d’Or de la Universitat Jaume I (1998) i de la Universitat deValència (2000), Acadèmica d’Honor de la Reial Acadèmia de Sant Carles, de València(2002), Medalla d’Honor de l’Ateneu de Castelló (2004), filla predilecta de la mateixa ciutat(2005) i Creu de Sant Jordi, de la Generalitat de Catalunya (1995). En l’obertura del curs2005-2006, fou homenatjada pel plenari de l’Institut d’Estudis Catalans.Definitivament, la biografia de Matilde Salvador ha pivotat damunt tres eixos fonamen-tals, els quals alhora van esdevenir tres de les seves grans raons de ser: la música, la seva terra–representada sobretot en la seva ciutat, Castelló de la Plana– i la llengua del seu poble, la ca-talana. Totes tres passions, que va viure i conrear amb intensitat i generositat, feren de la nos-tra compositora el darrer símbol viu del Castelló actual. Del tarannà i de l’obra de la nostracompositora ens n’acaba de deixar un testimoniatge suggeridor la periodista Rosa Solbes, mit-jançant la publicació de Matilde Salvador. Converses amb una compositora apassionada(València, Tàndem Edicions, 2007).En definitiva, heus ací una biografia extraordinària, en què l’artista transcendeix per da-munt els valors intrínsecs de la pròpia obra tot assolint la condició de punt de referència, de sím-bol, d’un temps i d’una cultura. I bé, la nostra dama castellonenca, pregonament anclada en laseva terra, ha esdevingut un dels valors sòlids i exportables que pot exhibir la societat valen-ciana d’avui. D’altra banda, compta amb el privilegi singular de ser una persona del domini pú-blic a qui no se li coneixen enemics. Segurament, és l’artista actual més estimada pel seu poble,des de Castelló fins a l’Alguer. És, al capdavall, una ciutadana de concòrdia, l’esglaó perfecteque enllaça les generacions actuals amb el grup venerable de dirigents de la Societat Castello-nenca de Cultura que va protagonitzar aquella iniciativa històrica de la implantació de la refor-ma fabriana al País Valencià i que identifiquem amb l’etiqueta de les Normes de Castelló.Justament, la condició de dona universal i profundament nacional, dialogant i culta, ober-ta i mestra en aplegar veus discordants, fa de Matilde Salvador un símbol de l’entesa mútua iNECROLOGIES 631021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 631de la col.laboració profunda entre els territoris de la nació, dos reptes pendents la solució delsquals ens és reclamada per la circumstància política actual. Convindria que en prenguessinbona nota els responsables d’endreçar la nostra cosa pública. Ben mirat, entre les distànciesque sovint allunyen les dues ribes de l’Ebre (dissortadament, el Sénia ja no és ni riu), així comles que s’interposen entre la catalanitat insular i la peninsular, el nostre personatge hi emergeixcom un pont de mar blava.Vicent PITARCHInstitut d’Estudis CatalansNECROLOGIES632021-ROMANICS XXX-4  21/4/08  12:08  Página 632

Matilde Salvador i Segarra (1918-2007)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39126/59271

Matilde Salvador i Segarra (1918-2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana