La pandèmia de la COVID-19 ha posat en crisi els sistemes públics de salut amb l'augment accelerat d'ingressos als serveis d'urgències i unitats de cures intensives (UCI). Aquesta demanda d' atenció crítica en situació d' emergència sanitària mundial ha suscitat la necessitat d'aplicar mètodes de triatge per seleccionar les persones que tinguin més probabilitats de sobreviure amb millor qualitat de vida i anys de supervivència. Tanmateix, les difícils decisions sobre el triatge no són una qüestió merament mèdica, sinó una decisió bioètica que implica prendre en compte altres criteris socials per seleccionar justament i equitativament les persones. Aquestes decisions han de ser deliberades i avalades per comitès hospitalaris de bioètica, no han de ser preses únicament pel personal sanitari. Aquest article aborda el problema de manera general i es refereix a la situació a Mèxic a partir d'algunes dades disponibles. Es qüestiona l'ús de mètodes aleatoris i d'ordre d'arribada a l'hospital per no ser els més justos i eficients en l'ús de recursos escassos de medicina crítica durant aquesta pandèmia. Es discuteix també la viabilitat d'emprar, juntament amb els criteris mèdics, els criteris d'utilitat social, alguns dels quals ja han estat aplicats en casos de llistes d'espera en trasplantaments d'òrgans, en casos de desempat i per ajudar una selecció més acurada de pacients amb la finalitat d'incrementar el nombre de persones beneficiades a les UCI i la qualitat de vida de les supervivents.The COVID-19 pandemic has put public health systems in crisis due to the accelerated increase in admissions to emergency services and intensive care units (ICU). This demand for critical care in a global health emergency has led to the need for triage methods to adequately select the patients most likely to survive the disease with better quality of life and years of survival. However, problematic decisions about triage are not merely a medical matter, but a bioethical decision that involves considering other social criteria to select patients fairly and equitably. These decisions must be deliberate and endorsed by hospital bioethics committees, they should not be taken solely by the health personnel in charge. This article addresses the problem in a general way and refers to the situation in Mexico, based on available data. The use of random and first-come arrival methods at the hospital is questioned for not being the fairest and most efficient in the use of scarce critical medicine resources during this pandemic. It also discusses the feasibility of using, together with medical criteria, the criteria of "social utility", some of which have already been applied in cases of waiting lists in organ transplants, in cases of tie-breaking and to help a more careful selection of patients to increase the number of people benefited in the ICU and the quality of life of the survivors.La pandemia de la COVID-19 ha puesto en crisis a los sistemas públicos de salud con el aumento acelerado de ingresos a los servicios de urgencias y unidades de cuidados intensivos (UCI). Esta demanda de atención crítica en situación de emergencia sanitaria mundial ha suscitado la necesidad de aplicar el triaje para seleccionar a quienes tengan más probabilidades de sobrevivir con mejor calidad de vida y años de supervivencia. Sin embargo, las difíciles decisiones sobre el triaje no son una cuestión meramente médica, sino una decisión bioética que implica tomar en cuenta otros criterios sociales para seleccionar justa y equitativamente. Estas decisiones deben ser deliberadas y avaladas por comités hospitalarios de bioética, no deben ser tomadas únicamente por el personal sanitario. Se aborda el problema de manera general y se refiere a la situación en México a partir de algunos datos disponibles. Se cuestiona el uso de métodos aleatorios y de orden de llegada al hospital por no ser los más justos y eficientes en el uso de recursos escasos de medicina crítica durante esta pandemia. Se discute también la viabilidad de emplear, junto con los criterios médicos, los criterios de “utilidad social”, algunos de los cuales ya han sido aplicados en casos de listas de espera en trasplantes de órganos, en casos de desempate y para ayudar a una selección más cuidadosa de pacientes con la finalidad de incrementar el número de personas beneficiadas en las UCI y la calidad de vida de las supervivientes
