Gabriel Sansano i Belso

Sansano i Belso, Gabriel

Hemeroteca Cientifica Catalana

Més evident és el cas de l’Spill de Jaume Roig, on l’autora parteix d’una clara influència met-giana en Roig pel que fa al tema-tòpic de la burla o escarni de la figura de Salomó, model de sa-viesa i, per tant, dador de consells. Més enllà que Roig haguera o no trobat punts de contacte ambMetge, la figura del burlat Salomó era ben freqüent en obres del context hispànic i romànic, en ge-neral. És clar que el to de burla i l’humor misogin de Roig, que en tantes ocasions arriba a l’escarnii a la ridiculització, hauria estat inspirat en models com el mateix Metge, com també i més clara-ment en el Corbaccio de Boccaccio o el Livre des Lamentations de Matheolus, entre altres, no pre-cisament de ressò humanista, indispensables per a la construcció de tot un univers al servei de lacomicitat en Roig. Tot d’influències, motius i tòpics compartits, al capdavall, que trets de contextsuposen també el perill d’arribar a allò que altres autors, no tan erudits, creuen «la punta de l’ice-berg», és a dir, un motiu per arribar a dir fins i tot que Lo Somni de Metge és «una mena de guióper a l’autor de l’Spill», com també ho hauria estat Lo Cartoixà, «com a taller mòbil a partir delqual explicar l’Spill».Més enllà de plagis, farciments, intertextualitats o aprofitament de fonts per al cabdal literaride les obres medievals, en aquest volum l’autora ens acosta, i des d’un ampli coneixement de lesfonts clàssiques, a una revisió de les lectures dels textos dels autors nostrats a la llum de les in-fluències d’un corrent que ben sovint és desmitificat per la crítica, però que l’autora ha pretès de-fensar des dels plantejaments inicials del volum; i, sobretot, aporta noves dades i noves fonts, finsara no prou estudiades ni discutides, de les obres de Bernat Metge.Anna Isabel PEIRATSInstitut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV)Universitat de ValènciaSERAFÍ, Pere (2001): Poesies catalanes, edició crítica de Josep Romeu i Figueras. Barcelona:Editorial Barcino, 482 p. (Els Nostres Clàssics. Col.lecció B, 21).Els estudis sobre la lírica catalana del segle XVI han avançat força durant els darrers vint anys i,així, gràcies a aportacions com les d’Albert Rossich sobre la introducció de la mètrica italiana, lesde Joan Fuster, Eulàlia Duran, o Marinela Garcia quant a la projecció de l’obra de March, les edi-cions crítiques de textos fetes per Max Cahner (Anyes) o Vicent J. Escartí (March/Romaní), lesd’Antoni Ferrando sobre la poesia de certamen, els estudis i anàlisis de textos de Joan Alegret, Au-gust Bover o Pep Valsalobre, o l’avaluació de l’interès de l’obra d’un poeta, com la de Narcís Fi-gueres sobre F. Calça, entre altres treballs, s’hi han obert noves vies d’aproximació i d’estudi queens han aclarit no pocs dubtes i ombres sobre l’activitat poètica d’aquella centúria.Malgrat tot el que s’hi ha avançat, hi havia —hi ha— una línia de treball que presentava algunsbuits notables: l’edició crítica de l’obra d’alguns dels poetes significatius. La sola absència d’unaantologia bàsica de la poesia d’aquest segle, feta amb cara i ulls, continua sent inexplicable. Enaquest context, la manca d’una edició crítica de l’obra lírica de Pere Serafí, segurament el poeta ca-talà més representatiu del cinc-cents per la diversitat de tradicions estètiques que palesa la seuaobra, era rutilant i clamorosa.Recordaré tan sols que, des de l’antologia del poeta feta per Joan Teixidor, l’any 1935 (que in-cloïa 23 composicions), fins a l’aparició d’una nova mostra, preparada per August Bover, el 1987(fins aquest moment l’edició més representativa, amb 78 composicions), havien passat més de cin-quanta anys. Després d’aquesta notable divulgació de la lírica de Serafí, és cert que s’han realitzatalgunes aportacions importants, però sempre d’abast restringit. Així, l’any 1993, l’Associació deBibliòfils de Barcelona havia fet una reproducció facsímil de l’edició prínceps de 1565, i l’any1997, el segon volum de l’Antologia de Poetes Catalans. Del segle XVI a Verdaguer, preparada perGiuseppe Grilli, incloïa setze composicions de Serafí. Res més. És per tot això que cal manifestarGABRIEL SANSANO482ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 482la nostra alegria davant de l’edició crítica de les Poesies catalanes, de Pere Serafí, feta per JosepRomeu i Figueras, que ara ens ocupa.És ociós presentar, ara i aquí, el professor Romeu i Figueras perquè ha exercit el seu mestrat-ge, directament o amb els seus estudis, sobre diverses generacions d’investigadors, i ha col.laboratels ER durant anys. Únicament diré que és un dels millors coneixedors de la lírica catalana medie-val i moderna, i particularment de la dels segles XV i XVI. De tots els investigadors que he citat al co-mençament, segurament, és el més representatiu i un dels que més regularment s’ha ocupat de la lí-rica cinccentista. A més a més, és un especialista plenament qualificat per a realitzar aquesta edició,no sols per la seua llarga experiència en l’edició de textos antics (vegeu, p.e., Corpus d’antiga po-esia popular, 2000), sinó també, i sobretot, perquè el pintor poeta Serafí ha estat una constant en laseua recerca des de fa 30 anys, pel cap baix, i hi ha fet aportacions decisives (a tall d’exemple, ve-geu Poesia popular i literatura, 1974, i Poesia en el context cultural del segle XVI al XVIII, 1991). Elsseus estudis anteriors —sense deixar de banda les aportacions d’alguns dels altres especialistes es-mentats— han estat la base d’aquesta edició crítica, la qual hem de rebre amb entusiasme pel que téd’aportació sòlida al coneixement del poeta i de la poesia del nostre segle XVI.Romeu i Figueras ha bastit l’edició a partir de l’exemplar de l’edició prínceps conservat a laBritish Library, i ens l’ofereix de la manera següent: una extensa introducció, l’edició de les 169composicions del poeta pintor Pere Serafí, sis apèndixs, una bibliografia, un índex de primers ver-sos, un altre onomàstic i, finalment, un glossari. Quant al primer apartat, l’estudi introductori, calqualificar-lo de completíssim atès que ens ofereix, d’una banda, la biografia del poeta, i de l’altra,un estudi molt minuciós de la seua obra, en el qual analitza l’ambient social reflectit en la lírica deSerafí, el context cultural, els gèneres i temes de les composicions, les formes mètriques i les fontspossibles de les composicions. Cal remarcar l’interès que ofereix l’acurat estudi del context cultu-ral, la temàtica i l’anàlisi dels esquemes mètrics que fa servir Serafí, ja que permeten valorar plena-ment el poeta i situar la seua producció en la cruïlla de corrents lírics del segle XVI i, sobretot, la seuaconcepció de l’amor, a cavall entre Petrarca i March. La introducció es complementa amb una des-cripció codicològica de l’exemplar a partir del qual es fa l’edició i una explicació dels criteris se-guits per Romeu.A continuació se’ns presenten les composicions de Pere Serafí, encapçalades per dues repro-duccions preses de l’original: la de la coberta de 1565, que ací obri pràcticament el primer llibred’amors, i la segona, que dóna pas a les obres espirituals. L’aparat crític que acompanya cada poe-ma constitueix una mostra fefaent de la saviesa i l’experiència del curador, dels anys que ha dedicata l’estudi de l’obra del pintor poeta, també conegut com «lo Grech». Cadascuna de les composicionsva acompanyada amb una descripció del gènere emprat, de l’estrofisme i esquema mètric, d’una breudescripció del tema tractat, característiques del poema, aclariments lèxics i fraseològics, localitzacióde tota mena de fonts, relacions amb altres composicions, o variacions respecte a l’edició original.No cal dir que tot aquest aparat crític il.lumina la lectura i comprensió de cadascun dels poemes, so-bretot perquè ens permet situar-los en el context de la poesia del seu temps.L’edició de les composicions catalanes incloses en l’edició prínceps s’arrodoneix amb sisapèndixs que inclouen altres composicions disperses del poeta o que li són atribuïdes: 1, el sonet deSerafí que aparegué en l’edició dels poemes d’Ausiàs March de 1560; 2, una composició incom-pleta de Pere Serafí musicada per Pere Alberch Vila; 3 i 4, còpies dels poemes LIX i LXXXIV fe-tes pel també poeta Galceran Durall que es conserven a la Biblioteca de Catalunya; 5, còpia d’unacomposició popular que figura en les cobertes de l’exemplar de l’edició prínceps que es conserva ala Biblioteca de Catalunya i que fou atribuïda al poeta; i 6, vuit composicions castellanes atribuïblesa Serafí, més dues traduccions castellanes de Francesco Petrarca.Finalment, com ja he esmentat, l’edició incorpora una bibliografia posada al dia; un índex deprimers versos de les composicions de l’edició prínceps i la seua correspondència amb la numera-ció que li ha estat atorgada en aquesta nova edició; un índex onomàstic, que inclou tant les re-ferències als personatges contemporanis que apareixen en els poemes, com els mitològics o els deSERAFÍ: POESIES CATALANES 483ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 483les fonts crítiques i lexicogràfiques que fa servir en l’aparat crític. Es clou amb un glossari de motsque l’editor considera que necessiten un aclariment particular, atès el sentit singular que el poetaels atorga en cadascun dels contextos concrets dels versos, i que ajuda a fer més comprensibles elsversos.Després de la descripció del contingut de l’edició és palès que ens trobem davant d’una contri-bució filològica de primer ordre fet que, fonamentalment, resideix en dos aspectes: d’una banda, l’edi-ció rigorosa de les composicions que integren l’edició de 1565, que supera de lluny totes les edi-cions parcials que s’havien fet al llarg dels segles XIX i XX, i que ens permet l’accés directe a l’obrade Serafí; de l’altra, el treball immens de Romeu en l’aparat crític que, pel que fa a l’estudi retòric,temàtic i de fonts i contextual, és realment excepcional.Afegiré, a més, que l’edició, no sols ens permet avaluar més clarament els encerts, les limita-cions, manlleus o còpies de Pere Serafí, i entreveure el context retòric i cultural en què va viure,sinó que també, de retruc, ens il.lumina una mica més la cruïlla cultural i lírica que és el segle XVIeuropeu en general, i el català en particular.Comptat i debatut, crec que cal agrair a Josep Romeu i Figueras l’enorme treball que hi haesmerçat i felicitar-lo per un resultat tan satisfactori del seu esforç. Alhora, cal que felicitem laFundació Jaume I i l’Editorial Barcino, perquè han incorporat aquesta obra a la col.lecció “ElsNostres Clàssics” i l’han feta més gran amb l’edició acurada d’un altre dels clàssics catalans, talcom la va imaginar el seu fundador, Josep Maria de Casacuberta, a la memòria del qual Romeuha volgut endreçar el resultat del seu treball. Finalment, també cal que ens felicitem tots els queens dediquem a investigar sobre qualsevol aspecte de la filologia, de l’edat moderna en general,i del segle XVI en particular, perquè estic convençut que a partir d’ara disposem d’una eina de re-ferència obligada.*Gabriel SANSANOUniversitat d’Alacant / IIFVSANTANDREU BRUNET, Pere (ed.) (2003): Teatre sobre la vida adulta de Jesús (segle XVI). Mont-cada i Reixach: Universitat de les Illes Balears / Publicacions de l’Abadia de Montserrat(Biblioteca Marian Aguiló, 35).Aquest llibre publica cinc peces dramàtiques del segle XVI de les 49 que conté el cèlebre Ma-nuscrit Llabrés (Ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya), còdex copiat el 1598-1599 a la vila deBúger (Mallorca) pel sacerdot Miquel Pasqual, que constitueix el conjunt més ric del teatre catalàantic, però no pas «el monument més important dins la història del teatre català» com diu hi-perbòlicament el curador (p. 5). La importància de l’aplec, assenyalada per Mn. Gabriel Llabrésque el va descobrir el 1887 i en publicà fins a cinc peces, no començà a fer-se visible fins que Jo-sep Romeu i Figueras n’edita el 1957 totes les peces de tema hagiogràfic (nou) a la prestigiosacol.lecció «Els Nostres Clàssics». Vint anys després, Ferran Huerta n’editaria les sis veterotesta-mentàries i estem a l’espera que faci el mateix amb les set nadalenques. Mentrestant s’han imprèsen publicacions esparses les tres moralitats i la majoria del cicle de la Vida de Jesús que es recullen el volum que comentem, llevat de les dues Consuetes del Fill Pròdig, mentre que les dotze delCicle de la Passió estan en curs d’estudi i edició a càrrec de Lenke Kovács (URV). La diversitatFRANCESC MASSIP484* Entre la redacció i la publicació d’aquesta recensió s’ha interferit cruelment la mort de Josep Romeu (18de desembre de 2004). Gabriel Sansano, afectat pel luctuós esdeveniment, ha preferit de mantenir-ne el text enla versió original. Si no, es veia obligat a modificar-ne a fons la redacció i el to. Per la seva banda, els EstudisRomànics fan constar que Josep Romeu esperava amb impaciència de llegir aquesta recensió i que al volum XXVIII(2006) apareixerà una necrologia a ell dedicada. [N. del C. de R.]ROMANICS XXVII-4  31/5/05  12:43  Página 484

Serafí, Pere (2002): Poesies catalanes, edició crítica de Josep Romeu i Figueras. Barcelona: Editorial Barcino, 482 p. (Els Nostres Clàssics. Col·lecció B, 21)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39590/39492

Serafí, Pere (2002): Poesies catalanes, edició crítica de Josep Romeu i Figueras. Barcelona: Editorial Barcino, 482 p. (Els Nostres Clàssics. Col·lecció B, 21)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana