Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

28.2.2017Excepcionalitat i símptomaUn acte de vandalisme, una agressió sexual, un suïcidi, un crim, ¿són sempre l’expressió visible d’un problema social soterrat? La pre-gunta té sentit perquè és molt ha-bitual que s’utilitzi un fet excepcional per con-vertir-lo en símptoma d’una realitat suposada-ment oculta o en curs de manifestar-se. Un ti-pus de resposta que sobretot es produeix quan el fet imprevist és considerat socialment nega-tiu, i no al contrari. Un atemptat a la moral compartida, una conducta antisocial, un crim execrable, fàcilment els convertim en la supo-sada expressió visible d’una profunda crisi de valors, en la manifestació d’una societat aboca-da a la dissolució dels vincles de solidaritat o en la prova indiscutible d’una silenciosa patologia social.   HI FA MOLT QUE ESTIGUEM TAN poc disposats a acceptar allò que no encaixa amb les nostres expectatives. De manera que davant l’imprevist intentem exorcitzar el que no s’ajusta al nostre món donat per descomptat. I una manera d’espantar el mal quan no se’n pot negar l’existència és domesticar-lo, con-vertint-lo en expressió d’una conspiració o de-riva social que atribuïm a tot allò que el nos-tre imaginari considera negatiu: la dimissió pa-rental i la manca d’educació cívica; la competi-tivitat despietada i el consumisme desfermat; la manca de cultura democràtica i la demagò-gia populista; la societat líquida i la pèrdua del sentit religiós de la vida; el neoliberalisme, el patriarcalisme i el sistema en general... o qual-sevol dels nostres grans enemics ideològics.  TAMBÉ HI AJUDA un fet tan sabut com sis-temàticament oblidat: que el fonament de la notícia és la ruptura de la normalitat. Preci-sament, l’excepció. L’exemple típic i tòpic és aquell que diu que notícia no és que un gos mossegui un home, sinó que un home mosse-gui un gos. Però sense arribar a aquest extrem, és cert que és notícia que, en un marc polític d’esperables conductes honestes, es desco-breixin casos de corrupció. O que individus que han estat socialitzats en entorns famili-arment estables, institucionalment respectats i socialment ben integrats, acabin tenint un comportament criminal imprevist. I és llavors PERE TORDERACANTUS FIRMUS Davant l’imprevist intentem exorcitzar  allò que no s’ajusta  al nostre món donat per descomptat que acabem confonent el que és notícia amb allò que se suposa que és la manifestació d’una normalitat social oculta.  LA PREGUNTA difícil de respondre és quan un fet excepcional delata la punta d’un iceberg que amaga una greu realitat de dimensions considerables, o quan és simplement això: una excepció la gravetat de la qual només s’explica perquè no encaixa amb el que estava previst. Però, encara que sigui una qüestió problemà-tica, és rellevant que s’hi respongui per una raó fonamental. Es tracta d’evitar que, amb el re-curs a falsos alarmismes, l’excepcionalitat no sigui utilitzada per imposar discursos moralit-zants. I això, tant si són moralismes reacciona-ris com moralismes progressistes. Recórrer a un crim passional, a un atac de bogeria, a una explosió d’odi per defensar la imposició dels nostres principis ideològics o de les nostres Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramonedaconviccions morals, a més de poc honest, aca-barà girant-se en contra nostre tant des del punt de vista de la consistència argumental com, sobretot, de l’eficàcia pràctica.  NO NEGO PAS que hi hagi fets excepcionals que poden avançar símptomes de patologies socials. I cal poder-los advertir i reconèixer-los com a tals per no fer com aquelles medi-cines que, en lloc d’atendre la malaltia, s’acon-tenten a fer-ne desaparèixer el símptoma. Pe-rò és igualment important no aprofitar els drames personals i socials per, a través de l’amenaça i la por, voler moralitzar –és a dir, disciplinar– la població. L’excepció, l’impre-vist, la catàstrofe natural, la bogeria, la deses-peració, l’accident, existeixen. I ni que sigui inquietant, cal admetre que sovint s’escapen de la possibilitat de ser predits i d’explicar-ne la causa.28 DE FEBRER DEL 2017

Excepcionalitat i símptoma

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2017/181958/ara_a2017n2265p48.pdf

Excepcionalitat i símptoma

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB