Index de l'obra ressenyada: VILCHES,Lorenzo. «Globalização comunicativa e efeitos» dins Dênis de MORAES (org.), Globalização, Mídia e Cultura Contemporãnea. Campo Grande: Letra Livre, 1997

Berrio, Jordi

Diposit Digital de Documents de la UAB

parteix la nostra aposta i manté els seuslligams professionals amb la universitatcatalana. Romà Gubern ha tingut unavida intensa i, a voltes, excitant. S'ha mo-gut dins els ambients culturals catalans,espanyols i internacionals, amb una per-fecta desimboltura, sense mai perdre laseva compostura, com aquell qui diu:sense descabellar-se. Les seves memòriesens mostren clarament com han estat devariades i interessants les seves experièn-cies. Representen una crònica d'un àmbitcabdal en la cultura del segle XX.Malgrat les seves memòries, RomàGubern encara pot oferir-nos noves apor-tacions a l'estudi del món de la cultura demassa, un dels aspectes més dinàmics deles societats desenvolupades. Segur que hofarà. Jo li demanaria que la seva feina larealitzés sota la convicció que allà on la sevatasca tindrà més repercussió, malgrat queen ocasions pugui semblar el contrari, seràa casa seva, en aquesta Barcelona que con-tinua sent el casal de tots nosaltres.Jordi BerrioRessenyes Anàlisi 21, 1997 277El treball de Lorenzo Vilches forma partd'una antologia de textos generats perl'interès de pensar sobre els efectes con-t e mporanis produïts pels fenòmens deglobalització de la comunicació.Mentre el conjunt d'autors insisteixenen un tòpic encara lligat a conceptes com«centres hegemònics», «oligarquies», «oli-gopolis», «imperialisme cultural» etc., lesvisions que ens transmet Vilches hansuperat aquesta etapa de l'anàlisi socio-p o l í t i c a .Deixant de banda els prejudicis ideo-lògics d'una línia de pensament críticabasada en el marxisme vulgar, Vilchesintenta explicar-se i explicar de quinamanera els nous mitjans de comunicació,les noves xarxes telemàtiques, la interac-tivitat que produexin els canvis tecnòlo-gics tenen efectes culturals i de tot tipusper afaiçonar la societat de la informació.Una de les primeres conseqüències de laglobalització i de la interactivitat que hompot constatar és que es produeix una reor-denació de l'espai i del temps.Malgrat la posició de Vilches de supe-rar els esquematismes en què s'haviamogut una certa teoria desenvolupada desde les posicions d'esquerra tant a Amèricacom a Europa, segueix utilitzant el con-cepte d'«alienació» en denunciar el con-trol que es realitza a través de les tecnolo-gies en ús. Les noves tecnologies basadesen la digitalització no només transformenel sistema productiu, sinó que també arri-ben a influir en la dimensió simbòlica delsproductes fabricats. D'altra banda, la pro-pietat en el sistema capitalista està con-centrada en sectors determinats de la socie-tat. Aquestes dues constatacions sobreaspectes de la realitat actual fan que sesegueixi parlant de manipulació.Dedica una atenció especial a escatir lanaturalesa de la realitat virtual. Amb aques-ta noció vol fer referència als nous espaisde relació i a les noves realitats lògiquescreades a través dels mitjans electrònics,les xarxes i els procediments informàtics1.Vilches també ressalta la nova interac-tivitat que proporciona la xarxa Internet.VILCHES, Lorenzo«Globalização comunicativa e efeitos». A: MORAES, DÊNIS DE (org.)Globalização, Mídia e Cultura ContemporãneaCampo Grande: Letra Livre, 19971 . En parlar en aquest context de realitat virtual hom vol referir-se a les construccions que provo-quen percepcions de realitat encara que siguin en sentit estricte. Probablement, en lloc d'emprarl'adjectiu v i r t u a l hagués estat millor, per mor de la claredat i la precisió, cercar un neologisme.Les possibilitats que crea questa xarxa sónqualificades de «democràtiques» en ser uninstrument de recepció i d'emissió al ser-vei de tothom que pugui o vulgui tenir-hiaccés. Les dites possibilitats comunicativesconsidera que obliguen a pensar de mane-ra distinta sobre el tema dels factors delsefectes dels mitjans. Els usos i les gratifica-cions que hom fa i obté d'una xarxa comInternet són de naturalesa diferent de ladels mitjans audiovisuals convencionals.Repassa les opinions tant dels autorsque consideren que els nous procedimentstindran efectes democràtics, com aquellsque situen aquestes tecnologies en el con-text neoliberal del sistema econòmic actual,i es pregunten si el mercat serà capaç d'or-denar les relacions comunicatives, sensela intervenció dels poders públics.Fins ara, especialment a Europa, esconsiderava que els mitjans, especial-ment la ràdio i la televisió, complien unafunció social. Per aquest motiu l'Estatintervenia per garantir-ne el seu acom-pliment. Actualment, amb la desregula-ció que s'ha produït arreu, només restala concurrència en el mercat com elmecanisme principal per donar coherèn-cia al sistema.Vilches denuncia que les conseqüèn-cies culturals i socials del procés de glo-balització que s'ha desfermat no semblenamoïnar gaire als governs ni tampoc a lesinstitucions de l'Europa comunitària.Reclama iniciatives destinades a minvarl'impacte antidemocràtic que pot generarl'ús que es fa de les tecnologies comunica-tives. Caldria evitar els desequilibris cultu-ral i garantir en el futur l'accés democràtica les xarxes.Jo gosaria dir que no poden utilitzar-se matisacions sobre els conceptes dedemocràcia de les relacions burgeses entreel privat i el públic en la nova societat dela informació. Les noves relacions comu-nicatives, l'economia postcapitalista, lestransformacions que es produeíxen, espe-cialment a Europa, en l'Estat-nació, obli-guen a replantejar les nocions històriquesde democràcia.Som al davant, doncs, d'un text inte-ressant, que deixa paleses algunes de lesqüestions més actuals de l'estructura comu-nicativa dels nostres dies. Les tecnologiespresents obren unes perspectives socials iculturals immenses, semblants, o potserencara més grans, per la seva radicalitat, ales que en el seu dia provocà la invencióde la impremta. Serà tasca dels científicssocials estudiar-ne llur naturalesa i les con-seqüències que n'obtindrem a fi de fer-nel'ús més raonable que ens sigui possible.Jordi Berrio278 Anàlisi 21, 1997 RessenyesEl conjunt de la prolífica obra de JosepMaria Figueres el consagra com l'estu-diós de la premsa catalana en actiu mésbregat en arxius i hemeroteques. La sevainformació sobre publicacions i sobre labibliografia que s'hi refereix és sovintenciclopèdica. I aquest nou treball sobreel diari reaccionari i espanyolista madri-leny A B C suposa una mostra més d'aixòque constatàvem.Aquesta vegada, però, Figueres exerceixd'historiador de la premsa de manera ins-trumental i amb la voluntat d'abordar, desde l'exemple concret d'A B C, una qüestiómolt més general com és la de l'anticatala-nisme a Espanya. Em sembla que l'empre-sa és complicada i que ens situa davant tresnivells diferents, tres nivells pel que fa al con-tingut del llibre i també pel que fa a la tascai les aportacions de Josep Maria Figueres.FIGUERES, J.M.Història de l'anticatalanisme. El diari ABC i els seus homesTarragona: Edicions El Mèdol, 1997

Ressenyes

https://ddd.uab.cat/pub/analisi/02112175n21/02112175n21p277.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB