Cardús i Ros, Salvador,

Diposit Digital de Documents de la UAB

Comprensió contra doctrinaFa just un any l’elecció del nou papa Fran-cesc, Jorge Mario Bergoglio, després de la inesperada retirada de Joseph Ratzin-ger, Benet XVI, va crear unes enormes expectatives. I a mesura que ha avançat l’any, efectivament, s’han anat acomplint els pro-nòstics més favorables. Uns canvis que no són tant en el pla doctrinal –molt lent de reformar–, i enca-ra són modestos en l’estructura organitzativa, però perfectament constatables en l’estil del nou papa: en el fer i el dir, o sigui, en l’exemplaritat.  DIT MOLT PEL BROC GROS, la història dels darrers cinquanta anys de l’Església catòlica, des del punt de vista institucional, ha estat la dels intents de respondre a la seva creixent residualització. El Con-cili Vaticà II va ser el primer gest i el més agosarat de tots, un procés àmpliament participatiu, que tenia la voluntat de posar l’Església al dia. Va ser el famós aggiornamento. La gestió del Concili Vaticà II feta per Pau VI, però, va ser tan poruga que va acabar provo-cant més el desencís entre els que encara hi eren que no pas la recuperació dels que n’havien marxat. Des-aparegut Pau VI el 1978, i després de l’enigmàtica mort de Joan Pau I, el papa polonès Karol Wojtyla va arribar amb una energia inaudita a Roma i va con-fiar la recuperació del terreny perdut al seu lideratge populista i als grans esdeveniments de massa. Tan-mateix, més entès als països emergents que a la ve-lla Europa, a mesura que s’apagava la seva força per-sonal –hi va arribar amb 58 anys i va morir als 84, en un dels pontificats més llargs de la història– es van di-fuminar els efectes mediàtics del seu estil d’aposto-lat, innovador malgrat l’enrocament doctrinal.   LA SUCCESSIÓ de Joan Pau II va portar al Vati-cà Benet XVI, que, refiat de les seves capacitats teo-lògiques, va confiar al reforçament doctrinal tota la resposta al desafiament d’una societat cada dia més indiferent a l’Església catòlica. Va ser un papat fo-namentalment intel·lectualista, insensible a les di-ficultats de comprensió que per a la majoria de cre-ients –i no diguem els no creients– tenien els seus gestos i retòrica tradicionalistes. De l’Església dels esdeveniments mediàtics vam passar a la de l’herme-tisme teològic, sense que ni una cosa ni l’altra servís gaire per fer possible la nova evangelització que es proposaven. Eren respostes pensades massa a la de-fensiva, intents de recuperació d’un territori que, en cap cas, ja no es podia ocupar com abans.   ENTRETANT, EL POBLE cristià, la dita “Esglé-sia de base”, se sentia ben poc atès i gens entès per una jerarquia local dòcil a l’autoritarisme vaticà. S’havia REUTERSCANTUS FIRMUS Esperem que  en la propera visita dels bisbes catalans a Roma, Francesc no es trobi amb buròcrates llagoters sinó amb pastorsanat estenent un model de bisbe més buròcrata que pastor, més ocupat a adoctrinar que a escoltar, a condemnar que a acollir, a advertir que a acompa-nyar. Per la seva banda, els vells sacerdots, formats en l’esperit conciliar, havien anat quedant abando-nats a la seva sort. Molt estimats, sí, però també més compadits que admirats. I així, fins ara. Perquè ara Francesc ha abandonat aquesta lectura pessimis-ta del món modern per, simplement, escoltar-lo i pensar bé quines paraules pot dir-li l’Església d’ànim i de consol, de denúncia del mal, però també de complaença amb tot allò que té de bo.   EL PAPA FRANCESC, en lloc de la contundèn-cia de l’agitador de masses o la severitat de la doctri-na, ha triat la cordialitat, la comprensió, la proximi-tat i l’acompanyament. No és estrany que els nos-tres mossens de parròquia, de barri i de poble, sen-tin finalment reconeguda la fidelitat insubornable a una trajectòria conciliar i recuperin l’autoestima perduda. Esperem que en la propera visita dels bis-bes catalans a Roma, Francesc no es trobi amb bu-ròcrates llagoters sinó amb pastors capaços de tras-lladar-li les esperances d’aquest poble.  Salvador CardúsDEMÀ Josep Ramoneda

Comprensió contra doctrina

https://ddd.uab.cat/pub/artpub/2014/182804/ara_a2014n1182p48.pdf

Comprensió contra doctrina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB