Obra ressenyada: Joan SABATÉ, Joan; Ester FRANQUESA (coordinadors), Màrqueting lingüístic i consum. Barcelona: Trípodos, 200

Ricarte Bescós, José María

Diposit Digital de Documents de la UAB

PANORÀMICA201socials (dona, infants, esports...), lesrelacions que s’establiren amb governsestrangers i amb foranis vinguts aCatalunya per viure de primera mà elconflicte o la vida a la rereguarda; lapromoció que es va fer d’exposicions,les accions tan diverses dutes a terme enla mateixa línia de front; les moltespublicacions que es realitzaren i lamanera com es feren arribar tant a laciutadania que sofria a la rereguardacom als homes mobilitzats; l’edició detota mena de cartells; la producció depel·lícules molt diverses a través de LayaFilms... I sempre, al darrere de qualsevolactuació i iniciativa del Comissariat,com també al darrere de la seva matei-xa creació, hi havia en JaumeMiravitlles, qui, dècades abans que s’a-doptés i acceptés el que és el “podermediàtic”, ja l’havia copsat i el va saberutilitzar ben profitosament.En el text central de Daniel Venteo,a més, s’hi van ingerint una sèrie definestres que aprofundeixen en aspec-tes relacionats amb Miravitlles o béamb el Comissariat, com les pàginesescrites per Merche Fernández, que ensretraten el fotògraf Pere Català Pic; o elperfil que fa Gerard Bagué de CarlesFontserè; i encara l’anàlisi d’ÀngelsBernal sobre la documentació que escustodia a l’Arxiu Nacional de Catalu-nya referent al mateix Comissariat.L’any 2007 ha estat l’any del cen-tenari del naixement de Miravitlles,però també ha estat el setantè aniver-sari de la guerra civil en el nostre país,i en aquesta confluència de dates s’had’emmarcar aquesta obra, la qual,juntament amb altres obres publica-des enguany, ha continuat omplint elbuit historiogràfic fins ara existentrespecte al Comissariat de Propagan-da i al qui fou la seva ànima: JaumeMiravitlles.Queralt SoléEste libro es, en sí mismo, unabuena muestra de cómo la lengua faci-lita el posicionamiento diferenciador y—valga la redundancia— lingüística-mente innovador. Porque es un libroinsólito y audaz. Dos palabras que cual-quiera podría relacionar con la polémi-ca. Y, sin embargo, es una obra con unafactura impecable, fundamentada, conun planteamiento novedoso, global ycoral, y con un alto nivel de rigor, equi-librado y didáctico. Y alimenticio, por-que se lee —se aprende— por raciones,pero te vigoriza integralmente. Porque éste es un libro para apren-der. Éste es un libro focalizado en untema concreto, pero, como ocurre conel destello, consigue iluminar el entor-no. Habla de marketing lingüístico y deconsumo, aunque para aquellos que lesinterese el cómo posicionar sus mensa-Las palabras comosímbolos de experienciasemocionalesSABATÉ, Joan; FRANQUESA, Ester(coords.). Màrqueting lingüístic i con-sum. Barcelona: Trípodos, 2006(Papers d’Estudi).TRÍPODOS202jes, sus productos o sus ideas, convieneadvertir que las palabras clave son otras:promoción de una lengua, la lenguacomo objeto de mercado y el lenguajecomo producto, como valor.Las sociedades y los individuos quelas forman nunca han estado exentosde dificultades y siempre han sido mar-cados por los conflictos interculturales.El caso de la comunicación y su dimen-sión social y comercial no es unaexcepción, sino todo lo contrario. Yaen 1963, Wilbur Schramm escribía enThe Science of Human Communication:“La comunicación es una disciplina deencrucijada en la que son muchos losque la cruzan sin detenerse y pocos losque se quedan”.La dimensión humana y social de lacomunicación que con tanta cauteladefinía Schramm se ha convertido en lacomunicación interactiva del siglo XXI,pero sigue siendo un cruce de caminos,transversales y complejos, con destinoscomunicacionales diversos. La comuni-cación, el marketing que la utiliza y ellenguaje que la hace posible englobanhoy un extenso campo en el que convi-ven diversos caminos, diversos niveles,desde el individual e interpersonal hastael intergrupal y organizacional. Seríabueno que al menos el idioma en el queestán escritos los indicadores del caminofuera inteligible.Si algo le falta a este libro, es más delo mismo. Es decir, seguir divulgandoun conocimiento tan específico comonecesario basado en la exigencia deuna investigación veraz por responsa-ble, amplia, actual y continuada sobrela falta de relación entre el mercado ysu lenguaje. Más de lo mismo significacontinuar por el estimulante e inevita-ble camino del marketing lingüístico ysu influencia en el consumo; es decir, ladel imperio de la palabra.A lo largo de los capítulos el lectorva descubriendo el papel que la comu-nicación-lenguaje desarrolla en esejuego de relaciones que es la publicidady su motor el marketing. Creer en ellosy darles un carácter de concepto soste-nible (entender el marketing como filo-sofía), de proceso de gestión, es lo queune a los catorce autores del libro. Y lohacen de tal manera que el lector-con-sumidor no sólo valora el contenido,sino también la relación: el lenguaje,las palabras que son suyas.Como se dice en uno de los capítu-los, las lenguas constituyen el elemen-to más diferenciador de las personas.Su funcionamiento, historia, transfor-maciones y manipulaciones forman unespacio que puede generar una fascina-ción difícilmente superable por ningúnotro objeto.Un libro, a mi juicio, necesario enun campo —el del lenguaje publicita-rio y su utilización por el marketing—en el que ya no es de recibo hacergeneralizaciones. Sus límites se entre-cruzan y confunden con todas las for-mas de lenguaje persuasivo que yainvaden la comunicación. Este librocomienza a aclarar algunas cosas; porejemplo, que el lenguaje y la comuni-cación no son precisamente ajenos almarketing. Pero no parece que lospasadizos que los unen hayan sidomuy practicables, sino que más bienda la impresión que hayan estado alfondo y cerrados. Ya era hora de quealguien abriera la puerta entre otrasPANORÀMICA203cosas para que se renovara el aire. Ypara que las palabras fueran tambiéndel receptor y no sólo del emisor.Las palabras como símbolos deexperiencias emocionales son siempreideas. Algo así dice J.W. Young, y algoasí deja constancia este libro cuando seafirma que las palabras son las herra-mientas con las que la publicidadmuestra la belleza exterior e interiorque hay en las cosas Y lo hace en tanpoco tiempo, que —como se dice tam-bién en uno de sus capítulos— sólo elpoder seductor de las palabras puedeconseguir lo que se le pide a la publici-dad: amor a primera vista.José M. Ricarte BescósEl periodista Enric Vila proposa en elseu llibre Lluís Companys. La veritat nonecessita màrtirs una revisió, des de l’àmbitpersonal i polític, de la vida del personat-ge. La biografia arrenca amb la descripciódel moment de l’execució del qui va serpresident de la Generalitat de Catalunya.Amb la narració que l’autor fa d’aquestaexecució, el lector ja pot intuir una de lesprincipals hipòtesis de l’obra: LluísCompanys va tenir la mort que volia, unamort que el va convertir en màrtir i refe-rent per a futures generacions:“Com tots els grans romàntics, inca-paços de pactar amb la realitat,Companys tenia molts números perestavellar-se contra la seva circumstàn-cia. La seva biografia és producte d’unafany inesgotable de sentir-se útil, esti-mat, de l’anhel d’un gest definitiu que elredimeixi davant del món i d’ell mateix,que l’alliberi de la necessitat d’un banyde masses periòdic. (...) Quan va saberque els agents vindrien a detenir-lo, elsva esperar llegint un llibre que ho diu totde la seva psicologia: Vies des saints.Casualitat? És igual, cap títol no expres-saria millor l’actitud amb què Companysafronta els últims mesos de vida”.Comença fent una revisió de la sevabiografia personal, que li serveix, com laresta del llibre, com a argumentació de lahipòtesi inicial. Les infidelitats de la sevamare, Lluïsa Juver, la mala relació quemanté amb el seu pare i la seva arribadaa Barcelona amb tan sols nou anys, sensegairebé parlar castellà i essent un nenintrovertit i solitari, es poden considerarels factors que més incidiran en la sevamanera de ser. A la ciutat comença aestudiar dret, però l’interès que té per lesclasses que s’imparteixen a la facultat ésmés aviat nul i es dedica a faltar a classei freqüentar locals de lleure, que és onsembla que realment s’evadeix de la rea-litat i es troba bé. Aquesta és la principalcausa que contribueix a fer que triguidivuit anys a treure’s la carrera de dret.Avançat el llibre, també fa referència a lafamília que va crear ell i, en aquest aspec-te, tampoc no surt especialment benretratat: va fer una desgraciada la sevaLa deconstrucciód’un miteVILA, Enric. Lluís Companys. Laveritat no necessita màrtirs. Crònicad’un drama personal i polític. Barce-lona: L’Esfera dels Llibres, 2006.

Las palabras como símbolos de experiencias emocionales

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/2008/111378/tripodos_a2008n22p201.pdf

Las palabras como símbolos de experiencias emocionales

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB