Index de les obres ressenyades: Francesco TONUCCI, Quan els infants diuen prou. Barcelona: Graó, 2004

Serra i Salvi, Anna

Diposit Digital de Documents de la UAB

La quarta i darrera part tracta lademanda (p. 138-177) en la mesura quepresenta les formes i les pautes del con-sum, tant dels ciutadans en general, comde les empreses i dels turistes. Són qua-ranta mapes molt diversos, tant per temà-tica concreta com per la dimensió de l’àm-bit que abasten. El mercat potencial, através de la població, de les empreses, delsturistes… «Finalment, les reclamacionsque els consumidors presenten regular-ment a les oficines municipals permetentancar aquest capítol amb una aproxima-ció a l’afirmació d’un nou dret de ciuta-dania i al coneixement també de l’àread’influència de Barcelona com a “ciutatde compres”» (p. 300)Des del punt de vista formal, la siste-matització de l’Atles és agraïdament infle-xible. Els mapes ocupen sempre les pàgi-nes senars, amb indicació de l’àmbitterritorial cartografiat a la part superiordreta de la pàgina, i la seva escala gràficai orientació a la vora inferior del mateixmapa. Les pàgines parells, en canvi, cons-titueixen el lloc obligat del títol del mapai del comentari signat pel seu autor, ambindicació de les fonts emprades i de labibliografia d’ampliació recomanada (entrobem a faltar una recopilació al final delllibre). A la mateixa pàgina parell, a més,hi figura sempre la llegenda i, algunesvegades, taules, gràfics i fotografies rela-cionats amb els mapes i el text. En gene-ral, s’ha fet un esforç molt considerableen la recerca dels colors, dels símbols, delsintervals i de les gammes de color, per talque els mapes resultin tan entenedors comsigui possible.Amb l’articulació temàtica i la presen-tació formal suara repassada, l’Atlesdemostra que hi ha un ordre espacial percomprendre el sector comercial de l’àmbitbarceloní. Cal no perdre de vista la vola-tilitat de l’objecte d’estudi per mesurar lamagnitud del repte. Ho remarca el Dr.Carles Carreras, director de l’obra, en laintroducció: «[…] el sector comercial escaracteritza per una dinàmica de canvisconstants que fa que qualsevol estudiresulti bon xic obsolet» (p. 10). És comara caminar sobre sorres estantisses. I ambel perill de sortir-ne esbroncat. En aquestsentit, Carreras recorda les atzagaiades deRusiñol i les xurriacades del mateix Jesu-crist al temple per il·lustrar la mala imat-ge del comerciant al llarg de la història.Però, sigui com sigui, el pes del sectorcomercial com a motor de la ciutat, dequalsevol gran ciutat, i Barcelona bé hoés, és immens. Lamentablement, la desin-formació, també. Tema poc agraït, àmbitescarransit i pervivència fugissera: L’AtlesComercial de Barcelona supera aquestaperspectiva tan poc falaguera. Pau Alegre NadalUniversitat Autònoma de BarcelonaDepartament de GeografiaPau.alegre@uab.esRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 47, 2006 159A finals de l’any 1996, Francesco Tonuc-ci va publicar el llibre La ciutat dels infants,en el qual va analitzar la ciutat com a espaide trobada i d’intercanvi, i el paper que hitenia la mainada. Tonucci era notablementcrític amb l’urbanisme modern, que sovints’ha oblidat de la infantesa, així com deles dones, la gent jove i la gent gran, i haconstruit només per a l’home adult ade-quat al perfil dels valors de la societat capi-TONUCCI, Francesco (2004).Quan els infants diuen prou!Barcelona: Graó, 215 p. Traducció de Francesc Massana. ISBN: 84-7827-322-0DAG 47 001-188  11/2/07  12:47  Página 159talista en què vivim; l’autor proposavarecuperar l’espai públic com a espai inte-grador de tota la ciutadania, és a dir, unespai en què quedessin contemplades totesles diferents etapes de la vida. Per fer-ho,en el seu llibre La ciutat dels infants apun-tava un seguit de propostes i d’experièn-cies en què la participació ciutadana, i con-cretament la de la mainada, esdevenia unapeça clau perquè el planejament urbà fosreeixit. La seva proposta més ferma enaquest propòsit de transformació és la crea-ció dels consells d’infants. Vuit anys després d’aquesta primerapublicació i de la posada en marxa delsconsells d’infants en moltes ciutats delmón, Tonucci escriu Quan els infantsdiuen prou!, continuació del llibre ante-rior. Si allà era l’adult qui es fixava en larealitat social de la ciutat, és en aquestsegon que els infants prenen la paraula.El llibre s’estructura a partir de vint-i-siscapítols que neixen de frases que han ditdiferents nens i nenes d’entre sis i onzeanys, que han participat en els consellsd’infants de les seves ciutats respectives.L’autor és de l’opinió que la configura-ció de la ciutat actual no proporciona qua-litat de vida als seus habitants, ni fa fàcilles relacions i les trobades entre les perso-nes; d’aquesta ciutat hostil (amb conflic-tes, fums, cotxes, sorolls…), els infants ensón alguns dels perjudicats principals. L’ur-banisme i la creació de la ciutat són fenò-mens íntimament relacionats amb el desen-volupament personal i social de les personesque hi cohabiten; per tant, podem dir quefer ciutat és fer societat. Cal posar atencióa les formes de relació socials, als conflictesque es viuen al carrer, a les preocupacionsde la gent i a diverses realitats humanes queens arriben des dels mitjans de comunica-ció o de l’observació directa. A partir d’a-quí, cal fixar-se en el tipus de ciutats quetenim i veure com atenen les multiplesnecessitats dels seus habitants. Quan els infants diuen prou! analitza laciutat des de la perspectiva dels infants.L’autor recalca que els nens i les nenes sóntambé ciutadania, i que, per tant, tambéhan de poder parlar de la seva vivènciaparticular al carrer i de les relacions queestableixen amb els seus iguals. Cal donarvalor a la seva paraula, reconèixer la sevacapacitat de donar opinió i de fer propos-tes, així com afavorir les condicions per-què puguin expressar-se. L’autor recalca lagran importància que té el fet que, com apersones adultes, donem credibilitat a laseves capacitats, contràriament, la seva par-ticipació en la planificació de la ciutat noserà efectiva. El llenguatge dels infantsno és el mateix que el dels adults, és peraixò que, al principi de cada capítol, l’au-tor explica el significat de cadascuna deles frases que ha recollit i, a continuació,apunta la qüestió: «Què es podria fer siescoltéssim els infants?». Les propostes quees realitzen troben el seu correlat amb elsdrets de la infància, que, sense adonar-se’n,la planificació de la ciutat per part delsadults sovint ha menystingut. Curiosa-ment, si bé algunes d’aquestes iniciatives oidees tenen a veure explícitament amb elmón de la infància i del joc, totes portena una millora de la qualitat de vida de lapoblació en general. Propostes com ara anar a peu a l’esco-la i amb altres nens i nenes; tenir llocsconcrets per poder-hi jugar lliurement isense la vigilancia constant del pare o lamare; l’existència d’espais lliures en totsels barris; poder gaudir de voreres ampleson passi més d’una persona perquèpuguin caminar de costat parlant, o podermoure’s arreu amb bicicleta… Totes lespropostes que s’hi apunten tenen la pos-sibilitat real d’aplicar-se si hi ha la volun-tant ferma de fer un canvi d’orientació enel funcionament general de les ciutatsactuals. Aquestes, tal com s’ha observaten la majoria dels casos, busquen afavo-rir el rodatge d’una societat claramentcapitalista, amb un predomini dels valorsdel consum i el treball com a font gene-radora d’ingressos. Tonucci parla de valorscom ara la col·laboracó o l’acolliment, elssentiments, la felicitat i l’amor. Tots160 Doc. Anàl. Geogr. 47, 2006 RessenyesDAG 47 001-188  11/2/07  12:47  Página 160aquests conceptes formen part de la vidade les persones, de les famílies; donen sen-tit a l’existència humana, i tots tenen lloca la ciutat. És per això que esdevé moltimportant, en la planificació urbana, laparticipació de tota la ciutadania.M’ha sorprès gratament la capacitat del’autor d’interpretar les frases que els nensi les nenes han pogut dir en el transcursdels consells d’infants. Em sembla franca-ment interessant la mirada, alhora amb ullsd’infant i crítica, que fa Tonucci d’un espaitan quotidià com són els carrers de la ciu-tat. Per contrast, se’ns fa evident que, desdel món adult, sovint esdevenen imper-ceptibles uns altres tipus de mirades. Ésben clar que Tonucci és un professional delpensament i del comportament infantil.Coherent, crític i molt ben escrit,aquest és un llibre que pot interessar atotes aquelles persones descontentes ambel funcionament de la societat actual; alsprofessionals del món educatiu, quecreuen que el rol de les escoles ha de can-viar per tal de participar de manera plenai integradora a la societat; als pares i maresque veuen com l’estructura de la ciutat idel món laboral dificulta educar i estimarels seus fills i filles amb qualitat. Final-ment, i sobretot, aquest és un llibre queno hauria de passar per alt als professio-nals de la planificació urbana, per tal queno oblidin que l’espai públic és l’autèn-tic espai de la democràcia, i que fer ciu-tat és fer humanitat. Anna Serra i SalviUniversitat de GironaSecció de GeografiaAnna.serra@udg.esRessenyes Doc. Anàl. Geogr. 47, 2006 161Aquest llibre té una marcada perspectivaterritorial, fet indicatiu de la creixentimportància que adquireix el territori anivell social; però, tal com indiquen Boira,Sorribes i Romero (p. 310), el territori,juntament amb l’economia i la societat,formen una tríada indivisible. Al llarg delllibre, això es fa patent especialment enuna sèrie de qüestions de gran trans-cendència en la societat valenciana actual,que impliquen una transformació de lesestructures del país: els canvis en els sec-tors industrials tradicionals i l’aposta pera la innovació; l’existència d’una agricul-tura residual; la relació entre els sectorsturístic i de la construcció, i els desequi-libris entre el litoral i l’interior. Aquestespreocupacions són les que han motivat,d’una banda, al diari El País (el cinquèquant a lectors diaris de mitjana i tambéen difusió diària del País Valencià, el2004) a realitzar diferents monogràficssobre els reptes del territori (publicats coma suplement el 9 d’Octubre, diada del PaísValencià) i, de l’altra, reunir-los en unúnic volum, juntament amb una intro-ducció i un epíleg anunciats com a ela-borats expressament per a aquest (tot ique l’apartat titulat «Infraestructuras sí,pero ¿para qué país?» de l’epíleg és lareproducció íntegra d’un text aparegut aEl País el 10 de juliol de 2005 sota elmateix títol). Aquesta obra s’encadena amb d’altresque anteriorment havien aportat una refle-xió sobre el conjunt del País Valencià iescrites des d’aquest territori, com el clàs-sic La via valenciana, E. Lluch (1976);Desarrollo capitalista y proceso de urbani-zación en el País Valenciano, J. SorribesROMERO, Joan; ALBEROLA, Miquel (coords.) (2005). Los límites del territorio: El País Valenciano en la encrucijada. València: Universitat de València, 325 p.ISBN: 84-370-6235-7DAG 47 001-188  11/2/07  12:47  Página 161

Ressenyes

http://ddd.uab.cat/pub/dag/02121573n47/02121573n47p159.pdf

Ressenyes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB