És conegut que la resistència a tracció del formigó és escassa, si la comparem amb la
seva resistència a compressió, i que s’utilitzen les armadures a la zona traccionada per a
resistir aquests esforços. No obstant, en el formigó armat és normal que s’obrin petites
fissures fruit d’aquest fet.
Aquest treball es centra en la fissuració per tracció d’elements de formigó armat i, en
particular, en el càlcul de l’obertura de les fissures.
L’experiència ens porta sovint a restar importància a aquest càlcul, el qual per a
elements habituals d’estructures d’edificació, com en el cas de les bigues o jàsseres, no sol
ser determinant. No és així en el cas particular de les pantalles de fonamentació, que degut
als seus grans recobriments és molt probable que la limitació de la fissuració sigui més
restrictiva que el dimensionat a flexió. A més, alguns programes de càlcul obvien l’esforç
axial, degut a pes propi, que tenen les pantalles, a l’hora comprovar l’Estat Límit de
Fissuració. Una compressió que al tractar-se d’un element vertical de gran envergadura pot
ser molt important i per tant hauria de ser tinguda en compte alhora de calcular l’obertura de
la fissura.
Amb tot, desprès de fer una breu explicació del fenomen de la fissuració, així com de fer
un repàs de l’actual instrucció de formigó i d’algunes de les anteriors, s’ha resolt el càlcul de
l’obertura de fissura, per a seccions rectangulars amb armadura superior i inferior, tenint en
compte l’esforç axial de compressió, i s’ha elaborat un full de càlcul per a fer-ne el càlcul de
manera pràctica
