Aquest article aborda el problema de la mobilitat residencial forçada dels quals viuen en les faveles de la metròpoli de Rio de Janeiro com a reflex de dificultats històriques dels poders públics per a reconèixer aquests espais populars com a part integrant de la ciutat. Des d'una perspectiva sociològica, l'article analitza com els desallotjaments, que van aconseguir el seu punt crític durant la dictadura cívic-militar i van rebre dures crítiques, al llarg de la democratització, van reprendre amb força en el context dels megaesdeveniments esportius. Tenint en compte els Mundials de FIFA 2014 i els Jocs Olímpics de 2016, es ressalta, a partir dels casos de dues localitats, com aquest antic problema va adquirir noves justificatives ancorades en el discurs del llegat i va provocar una "nova diàspora urbana forçada", que va enfortir el poder del capital i l'expulsió dels més pobres de les zones més valorades de la ciutat.This article addresses the problem of the forced residential mobility of those living in the favelas of the metropolis of Rio de Janeiro as a reflection of the historical difficulties of the public authorities in recognising these popular spaces as an integral part of the city. From a sociological perspective, the article analyses how evictions, which reached a critical point during the civil-military dictatorship and were severely criticised during the democratisation process, have returned with force in the context of mega sporting events. Taking into account the 2014 FIFA World Cup and the 2016 Olympic Games, we highlight, based on the cases of two localities, how this old problem acquired new justifications anchored in the discourse of legacy and provoked a "new forced urban diaspora", which strengthened the power of capital and the expulsion of the poorest from the most valued areas of the city.Este artículo aborda el problema de la movilidad residencial forzada de los que viven en las favelas de la metrópoli de Río de Janeiro como reflejo de dificultades históricas de los poderes públicos para reconocer estos espacios populares como parte integrante de la ciudad. Bajo una perspectiva sociológica, el artículo analiza cómo los desalojos, que alcanzaron su punto crítico durante la dictadura cívico-militar y recibieron duras críticas, a lo largo de la democratización, retomaron con fuerza en el contexto de los megaeventos deportivos. Teniendo en cuenta los Mundiales de FIFA 2014 y los Juegos Olímpicos de 2016, se resalta, a partir de los casos de dos localidades, cómo este antiguo problema adquirió nuevas justificativas ancladas en el discurso del legado y provocó una "nueva diáspora urbana forzada", que fortaleció el poder del capital y la expulsión de los más pobres de las zonas más valoradas de la ciudad
