Central de Resultats de Recerca; Investigació sanitària; Assaigs clínicsCentral de Resultados de Investigación; Investigación sanitaria; Ensayos clínicosResearch Results Center; Health research; Clinical trialsAquest document és un informe que presenta de manera nominal diferents indicadors dels
centres i instituts de recerca catalans amb l'objectiu d'ajudar la ciutadania a conèixer la inversió feta en recerca, en salut i els actors del món de la recerca i a comparar els
resultats aconseguits pels centres i instituts

Adam, Paula

Solans-Domènech, Maite

Catalan

Scientia, Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut

77Proves i evidènciesLa nova Central de Resultats de RecercaLa Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca és un instrument de retiment de comptes i transparència sobre l’ús responsable dels recursos que s’inverteixen en el sistema de recerca i desenvolupament (R+D) en salut ca-talà. La seva missió és mesurar, avaluar i difondre els re-sultats assolits pels diferents centres de recerca biomèdica i instituts d’investigació sanitària de Catalunya, a fi de re-tre comptes de la inversió pública en recerca i facilitar una presa de decisions transparent i corresponsable en políti-ques i gestió de recerca i innovació de Catalunya. Iniciada el 2014, ha anat publicant un seguit d’informes que han presentat de manera nominal diferents indicadors dels centres i instituts de recerca catalans1. El seu objectiu és ajudar la ciutadania a conèixer la inversió feta en recerca, en salut i els actors del món de la recerca, a comparar els resultats aconseguits pels centres i instituts, benchmarking, i les oportunitats de millora; i el Govern a fer política cien-tífica basada en l’evidència i respondre a la demanda de transparència en les decisions de política d’R+D, així com al retiment de comptes en l’ús d’aquests recursos.Catalunya i el seu sistema de salut continuen impul-sant iniciatives i eines innovadores per millorar i poten-ciar els sistemes d’informació i l’aplicació de les tecnolo-gies de la informació i la comunicació a la gestió de les dades. Per aquest motiu, la Central de Resultats de Recer-ca ha reformulat i ha dissenyat un nou portal web interac-tiu que permet fer consultes i anàlisis dinàmiques dels principals indicadors de recerca dels centres de recerca biomèdica i dels instituts d’investigació sanitària de Cata-lunya1.La nova Central de Resultats de Recerca, actualment en fase de pilot, suma un seguit de beneficis als existents en els informes publicats fins ara, principalment fent les La nova Central de Resultats de RecercaMaite Solans-Domènech, Paula AdamAgència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Barcelona; Departament de Salut de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Barcelona; CIBER de Epidemiología y Salud Pública (CIBERESP). Barcelona.dades accessibles i en obert, per a permetre a l’usuari fer una anàlisi a mida segons els seus interessos, a partir de gràfics dinàmics que presenten de manera visual els dife-rents indicadors que es recullen, i poder realitzar compa-racions entre les dades dels centres i els anys seleccionats a través dels seus filtres i de les seves dades en obert. La seva visió principal és crear un sistema generador de preguntes i respostes basades en l’evidència i una clara visibilitat de l’evolució dels indicadors al llarg dels anys. En aquests mo-ments es poden consultar les dades corresponents als anys 2013-2019, si bé periòdicament s’aniran actualitzant amb la incorporació de dades noves d’anys posteriors.Generant preguntes i respostes: un exemple amb assaigs clínicsPer posar un exemple concret de com generar i respondre una pregunta, ens basarem en els indicadors d’assaigs clí-nics. Si considerem que en aquesta fase pilot les dades so-bre assaigs clínics inclouen només el recompte d’assaigs clínics vius classificats en una de les categories bàsiques i complementàries que conté la Classificació Internacional de Malalties, 10a revisió (CIM-10)2, la nostra pregunta ge-nerada podria ser: La recerca clínica a Catalunya està ali-neada amb els problemes de salut de la ciutadania? La com-paració entre les necessitats de salut de la ciutadania i la recerca produïda s’ha utilitzat principalment per decidir prioritats de recerca3,4.Per comparar si la recerca clínica realitzada a Catalu-nya està alineada amb la càrrega de malaltia de la ciutada-nia, s’ha comparat els assaigs clínics realitzats amb la taxa de mortalitat. S’ha extret de la Central de Resultats de Re-cerca el percentatge d’assaigs clínics en les principals pato-logies (n = 3.579), mentre que la taxa de mortalitat per patologia s’ha calculat a partir del nombre de defuncions en totes les franges d’edat segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)5 (n = 63.918). S’ha considerat que hi havia un buit en la recerca quan la pro-porció d’assaigs era inferior al 50% de la taxa de mortali-tat6. Les dades corresponen a l’any 2019.La Figura 1 mostra la taxa de mortalitat i el percentatge d’assaigs clínics per a les 15 categories de patologia amb ma-jor taxa de mortalitat, ordenats de major a menor propor-ció, segons la columna on estan situades. Els grups de Correspondència: Maite Solans-DomènechAgència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS)C/ Roc Boronat, 81-95, segona planta08005 BarcelonaTel. 935 513 900Adreça electrònica: mtsolans@gencat.catPàgina web http://aquas.gencat.catAnnals de Medicina 2022;105:77-79.78ANNALS DE MEDICINA - VOL. 105, NÚM. 2  2022que hi ha patologies sobrefinançades, o cal prudència i pensar que una patologia mortal mai pot ser considerada sobrefinançada? Hi ha patologies subfinançades, o cal que parlem de desequilibris? Quines són les patologies més ben alineades?Patologies amb més alta mortalitatEls tumors són, indubtablement, on hi ha la major inversió en recerca però també més càrrega de la malaltia. Crida l’atenció la gran diferència entre la inversió en recerca sobre els tumors i la de qualsevol altra patologia. L’aparell circula-tori té una mortalitat només dos punts percentuals per sota dels tumors i, en canvi, la inversió en recerca és només el 17% de la que es fa en càncer. La tercera patologia amb més alta mortalitat és la del sistema respiratori i és el 30% menys mortífera que els tumors i les malalties circulatòries. La taxa de mortalitat és de l’11%, mentre que la dels tumors és del 28% i la del sistema circulatori és del 25%. Tanmateix, la inversió en recerca en patologies del sistema respiratori baixa al vuitè lloc en el rànquing d’inversió. Es pot parlar de desproporció entre la recerca en tumors i les altres dues malalties amb més alta mortalitat?Patologies subfinançadesEls requadres grisos de la Figura 1 mostren els casos en què es visualitza un desequilibri en la inversió en recerca tenint en compte l’ordre en el rànquing i també el pes dels percentatges. Les malalties circulatòries, per exemple, tot i tenir una taxa semblant de mortalitat, reben només el 17% dels recursos que reben els tumors. Podem parlar de sub-finançament? Les altres malalties on se suggereix un sub-finançament són les del sistema respiratori i les malalties mentals.Portafolis de recercaHi ha un debat obert sobre si la priorització de la recerca s’ha de fer tenint en compte les necessitats socials (p. ex. prevalença o mortalitat de la malaltia, consum de recursos, diferències per gènere, etc.). Hi ha diferents escoles de pen-sament sobre aquest tema. Aquells que defensen un alinea-ment entre necessitats i inversió acostumen a parlar de “portafolis” de recerca i sovint posen l’èmfasi en les malal-ties o en els diferents estadis de desenvolupament del contí-nuum assistencial (p. ex. prevenció, bàsica, clínica, etc.)7.Reflexions finalsEls principals avantatges de l’ús de dades obertes són la capacitat de formular preguntes de manera transparent, el lliurament de valor social, la formulació d’informació més directa i una implicació en la presa de decisions. En aquest article s’ha mostrat algunes de les preguntes que poden ajudar a què el sistema de salut i el sistema de recerca aportin valor. Malgrat aquests avantatges, s’han de plante-jar alguns aspectes per a la reflexió. Primer, és clar que malalties per als quals hi ha un buit de recerca estan marcats en gris. Una línia connecta els mateixos grups de malalties entre les dues columnes. Contestant a la nostra pregunta, diríem que, en general, la recerca clínica està alineada amb les necessitats de salut, tot i que en quatre de les causes, la taxa de mortalitat no està alineada amb l’esforç de recerca (patologies del sistema circulatori, patologies del sistema respiratori, trastorns mentals i del comportament i causes externes). A més, hem de considerar que tres d’aquestes, es-tan situades entre les cinc principals causes de mortalitat, amb taxes de mortalitat superiors al 5%.Preguntes que generen noves preguntesLa Figura 1 ajuda a visualitzar la resposta a la pregunta sobre l’alineament de la recerca clínica que es fa a Catalu-nya amb les necessitats de salut de la població. La compa-rativa posa de manifest desigualtats importants entre pa-tologies, la qual cosa genera noves preguntes. Podem dir FIGURA 1.  Taxa de mortalitat i percentatge d’assaigs clínics per patologia, l’any 2019, a Catalunya. Dades obtingudes a partir de la informació inclosa a la Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca79AQuAS - LA NOVA CENTRAL DE RESULTATS DE RECERCA3. Chalmers I, Bracken MB, Djulbegovic B, Garattini S, Grant J, Gül-mezoglu AM et al. How to increase value and reduce waste when research priorities are set. Lancet. 2014;11;383(9912):156-65. doi: 10.1016/S0140-6736(13)62229-1.4. Gillum LA, Gouveia C, Dorsey ER, Pletcher M, Mathers CD, Mc-Culloch CE et al. NIH disease funding levels and burden of disease. PLoS One. 2011;24;6(2):e16837. doi: 10.1371/journal.pone.0016837.5. Institut d’Estadística de Catalunya. Idescat [Internet]. Barcelona: Institut d’Estadística de Catalunya; 2022. Consultable a: https://www.idescat.cat. Accés el 4 de març de 2022.6. Atal I, Trinquart L, Ravaud P, Porcher R. A mapping of 115,000 randomized trials revealed a mismatch between research effort and health needs in non-high-income regions. J Clin Epidemiol. 2018;98:123-32. doi: 10.1016/j.jclinepi.2018.01.006.7. Wallace ML, Rafols I. Research portfolio analysis in science poli-cy: Moving from financial returns to societal benefits. Minerva. 2015;53(2):89-115.aquesta iniciativa sovint només permet examinar resultats intermedis i incomplets. Queda pendent, també, conti-nuar treballant per integrar dades més actuals (real time) i interconnectar altres fonts d’informació per així poder mostrar una imatge més completa de l’ecosistema de re-cerca a Catalunya.REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES1. Central de Resultats dels Centres i Instituts de Recerca [Internet]. Barcelona: AQuAS; 2022. Consultable a: https://aquas.gencat.cat/ca/ambits/recerca-salut/cdr-recerca/. Accés el 4 de març de 2022.2. International Statistical Classification of Diseases and Related Health Problems (ICD) [Internet]. World Health Organization; 2022. Consultable a: https://www.who.int/standards/classifications/classification-of-diseases. Accés el 4 de març de 2022.

La nova Central de Resultats de Recerca

https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/11351/7610/1/nova_central_resultats_recerca_2022.pdf

La nova Central de Resultats de Recerca

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Scientia, Dipòsit d’Informació Digital del Departament de Salut