C. R. Danès Casabosch

Leandre Cervera i Astor

Danès Casabosch, C. R.

Cervera i Astor, Leandre

Hemeroteca Cientifica Catalana

L'HEMOGLOBINORIA BOVINADE LA GARROTXANOTA SOBRE ETIOLOGIAperLEANDRE CERVERA C. R. DANES CASABOSCHUn de nosaltres ( r) havia diagnosticat la miccio desang dels bovins a la comarca bergadana , identificantaquella malura amb la piroplasmosi bigemina . Aquestprecedent justifica que en fer ara 1'estudi d ' analeg fla-gell a les comarques del Solsones , la Garrotxa, de Ri-poll, ens sorprenguin les diferencies notabilissimes quepresenta el parasit productor i el ja conegut piroplasma.Sempre que en els bovids d'una masia, fins llavorsindemne, s ' hi presenta un cas de miccio de sang, esgairebe fatal la reaparicib de la malura en les tempo-rades vinents , sobretot al comenc de la tardor, o sial'estiuet de Sant Marti; la qual cosa es raonable, perquedels ous de les paparres (dites tambe llagastes o renecs)(Ixodidcs , Boophilus anulatus ) en surten aleshores leslarves ja disposades a fixar-se a la pell dels animals itransmetre ' ls per picada el germen parasitari de la ma-lura xuclat del primer malalt per la paparra mare.(I) L. CERVERA, P. GONZ :ALEZ i C. LdpEz: (experiPncies inedites)1918. -L. CERVERA: La babesia bovina de Berga. blembria presentadaal Consell de la nlancomunitat de Catalunya. Barcelona, abril, 1920.240 Publications de l'Institut de CienciesEl quadre sindromic de la plaga garrotxina, unicaque en aquesta nota ens interessa considerar , es presentasempre amb una de les tres formes conegudes : aguda,subaguda o sobreaguda ; les quals , per tal de concretar iesser mes brews, acoblarem en dues formes: la greu i labenigna.L'atac greu de la malura es veu sempre en el bestiaradult, i comeni,a com ho faria el carbo essencial . El bovidesta trist , pel-rullat, encuirat ; no remuga ; sempre mes omenys afecte de paraplegia , febre oscil • lant de 4o a 41 ifins 42 graus; yo a ioo respirations per minut; icterfcia deles mucoses i de la pell fina de les mamelles, braguer, va-gina, orelles , cara interna de les cuixes, etc.Molt sovint : tenen diarrees sanguinoses , pero sobretotorinen com a sang ( l'orina to la color entre vermell clar i elvermell fosc de cafe ): la materia colorant de la sang (hemo-globina) es la que dona la color tfpica.Sota la fonna benigna i a voltes cronica , molt sovintvista en els bovins joves, no s'observen pas els mateixossimptomes que en la forma greu; en aquests casos, sola-ment la bacterioscopia de la sang ens pot descobrir laveritable etiologia , ja que comenca per no haver-hi hemo-globinuria i sols es constata un neguit continuat , febre,desgana, morro sec, encuirat , cdlics intensos amb deposi-cions resseques i cobertes de membranes o anemia pro-funda ( tot el temps se'l passen jaient).La necropsia dels casos observats corresponents aaquesta malaltia mostra moltissims punts de teixit sub-cutani infiltrat de serositat sangonosa i que no son altracosa que les picades innombrables de la llagasta o renec;la sang es fluida i descolorida , i els muscles i el greixquasi normals; els pulmons tenon alguns focus edemato-sos; el cor estA com si fos bullit; hi ha vessament pleuriticsangnos; el mesenteri molt vascularitzat ; el fetge hipertro-Treballs de la Societal de Biologia. i92.2 241fiat i esquincant-se facilment, molt groc i amb la bufetadel fel molt voluminosa i plena de fel espes; la melsa hiper-trofiada, de vegades amb un volum tres cops mes granque el normal i amb un pes de 5 a 6 kg. en lloc de 8oo grs.,que es el seu; els ronyons, embotits, tenen una coloraciofosca com de violeta, havent-hi hemorragies multiples; enel paidor, el llibret resta tan sec que les seves parets estanmolt fortament unides; en els budells (especialment en elprim) s'hi troben gleves de sang; i, per fi, la bufeta sempre,o quasi sempre, es plena d'orina amb la color de vi negre.Examen dels frotis de sang. - Els frotis de sang cap-tada de la jugular del malalt (tractats pel blau de metilenuns i pel colorant de May-Grunwald altres), solament ensdenuncien abundants figures poiquilocitosiques.Els frotis de sang del cor, i sobretot els del ronyo pro-cedent de l'autopsia de l'animal mort d'hemoglobinuriaepizootica, ens posen de relleu, un cop tractats pels ma-teixos colorants del cas anterior, una abundilncia mesconsiderable de formes poiquilocitosiques, i tamb6 tinscorpuscles situats dintre dels globuls roigs, esferoidals,intensament basofils, molt petits (1-2 micres), centrics operifcrics indiferentment, unics o dobles, i, en aquest cas,proxims unes vegades i antipodes unes altres.La semblanca morfologica i cromatofila existent entreaquests corpuscles i les formes esferiques de la Babesiabovis, trobades per Babes en 1888, es molt remarcable.Tambe guarden gran relacio, aquestes formes, amb les tro-bades en IO17 per NA'. Hutchins Boynton en unes vaquesde Filipines, encara que aquest autor es decanti a consi-derar aquests corpuscles com una varietat de 1'Ana/lasntamarginal de Theiter (i). Tambe les formes de Babesia(1) I]UTCt!TNs BoYNTO : eA disease in cattle in the PhilippineIslands similar to anaplasme marginale Theilers, The Philippine Agri-cultural Review, 119, X, 1917.i6242 Pubiicacions de 1'Institut de. Cieueiesbigemina esferoiidals i no piriformcs, descrites per Smithi Kilborne on 1893, on el bestiar bovi de Nord-a.mtrica,s'assemblen a les formes trobades per nosaltres i queacabem de descriure; pero la identitat entre els tipus deBabcsia bigemina i Babcsia bovis, tal corn han consignatdiferents autors, cs d'ordre funcional i no morfologic. Enefecte, entre ambducs especies parasitaries les diferenciesveritables radiquen on el terreny de la immunitat. Dcguta aquesta caracterfstica tan remarcable, no havent-nosestat encara possible procedir experimentalment, ens tro-bem en el cas de circumscriure exclusivament aquestanota a les observacions histologiques, i, portats per elles,hem de decantar-nos, avui corn avui, a creure que elscorpuscles que es destaquen on la sang dels frotis de rontivodels bovids do la Garrotxa malalts d'hemoglobinuria epi-zootica ens semblen una varietat de babesiosi molt sem-blant a la descoberta per Babes a Rumania 1'any 1SS8.La')oratori de Patologia Animal dcls Scrvcis do Rtnna-do-ia de la Manconmunitat de Catahunva.l.. Cerr,ra i ( . N. O,nie^ ca>^t7^rs^ftI Ig 1. Mictofologml:a Tun frotis do sang boeina.(Iii ri^^ pel mctode de AlaV-Grnnvcald . Obscrvi's la granquantitat de figures poiquiloci tosiques i l'abundancia de pa-rtsits intraglobulars.L. (e) iera i C. I. Uat'es Casall)oSchFig. .2. --- AIicrofotogralla de sang, boN,ina. Colomcn) piimetodc de MIav-Grunwald. Al;ijor ampliticaciu (lei Camp u,n-tral do la preparacio anterior,L. C rrtrr,r i C. R. 1),nkis (:i ilwsclc1'ig. ; Mi, r„t,,t„giafia do sang bovina. Cinc hematicsparasitat^ . Ol ivi's ca ,in d'clls una forma quadrigemina.Coloraciu pel tnetode della y-Grundwald

L'Hemoglobinúria bovina de la Garrotxa: nota sobre etiologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana