R. Albert i Llauró

Albert i Llauró, R.

Hemeroteca Cientifica Catalana

manifesta en fets com el que I'autor d'aquest llibre anomena conspira~i6 ntnllorquina, i que no és altra que la conspiració descoberta a Carcassona l'any 1303 per a lliurar la ciatat a l'infant Ferran de Mallorca - un episodi poc conegut cle la histbria d'aquest príncep aventurer, no reportat per Rubió i Zluch, que tanmateix assenyali amb encertada intuició els Arxius del Mig- dia de Franra com a fonts a explorar per a la biografia de l'infant. Altres ciutats i viles llenguadocianes estaven complicades en la conspiració. Des- coberta, Jaume I1 de Mallorca fou el primer a condemnar-la i a desautoritzal' el seu fill. Carcassona i Limoux foren condemnades a perdre el seu consolat ; quaranta ciutadans de Limous i setze de Carcassona foren penjats per tra'i- dors. Tot plegat vol dir que la tendencia llenguadociana cap als prínceps del casal de Barcelona perdurava encara prop d'un segle després de Muret. - Ep. SOL DE VIL^. , Films d'interks histbric. -El dia 12 de mar; de 1951 foren projectats a 1'Institut Frances, per als membres de la Societat i llurs famílies, tres films clocurnentals de tema histbric rodats a Fran~qa : La réuolution d e  1848, fet principalment a base de gravats de l'epoca ; Saint Louis, resum grPfic de la vida d'aquest rei de Franqa per on desfilen els monuments histhrics i artístics de la seva Ppoca ; i La vie médievale, en colors, que té per tema les més importants miniatures de 1'Edat Mitjana relacionades amb els treballs del camp, amb la vida cortesana, etc. Abans de la projecció d'aquests films, el senyor Enric Moreu, membre de la S.C.E.H.?. féu un breu parlament comentant aquells i n'assenyalh l'interes i la importhncla. - R. A. I LL. Una revista centenaria. - E n  reprendre novanlent la marxa, sempre segura i ben acompassada, després cl'un breu parentesi produit per la guerra, l'(~Ar- chiv fur das Studi~un dcr neueren Sprachens ha entrat, antb el volum 185, en cl cent& any clc la seva publicació. Fundada l'any 1846 per Ludwig Herrig i I-Ieinrich Viehofi, aquesta revista dcdicada a estudis de germanística, anglis- tica i ro~nanística es convertí tot seguit en una de les publicacions més inte- rcssants - a temporades l'única - de filologia moderna. La designació de Julius Zupitza, el 1890, con1 a director de la part germano-anglesa, i l a  d'Adolf Tobler, el 1895, per a la Tominica, així com, alguns anys nlés tard, la d'Alois Brandl, el 1896, per a la germano-anglesa, i la de Heinrich Morf, el 1903, per a la rominica, coincideixen amb els moments de mixima florida de llaArchiv)). Els darrers directors, Wilhelin Horn (mort el maig de 1952 i succei't per Fried- ricli I\/Laurer) i Gerharci Rohlfs, han sabut mantenir la revista al nivell dels scus lllillors ~noments. L'últ in~ número apalegut - el primer fascicle del vo- lum 189 - presenta algunes inodifi cions, entre elles I'addició del subtítol .@ nMit Literaturblatt und Bibliographier (cal recordar, referent a les notes biblio- grhfiques dels darrers anys, com han estat abundants i orientadores). L'aAr- chiv fiir das Studiuin der neuren Sprachen und Literaturen)) s'iuicih (alesho- res amb aquest títol) a l'editorial Georg Westermann, de Brunsvic ; un segle més tard - ho constateln amb joia - segueix essent publicat per la mateixa casa editola. Ad multa saecula' -R .  A. I S.  Noves  revistes d'estudis romanies. - L'any 1947 ha vlst apareiser cinc noves publicacions peribdiques cle filologia romhnica, que han vingut a arrenglerar-se al costat de les veteranes ((Zeitschrift fiir Romanische Philologien,   roma nia)), ctRevue des Langues Romanes)) i ((Romanische Forschungen)) i de les més modernes ((Revue de Linguistique Romanc)), ((Vox Romanicae i ((Cultura Neola- tina)). Les noves revistes són les següents : nEstudis Romhnics)), dirigits per 

Films d'interès històric

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2565/2564

Films d'interès històric

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana