Enric Rebés i Castella

Rebés i Castella, Enric

Hemeroteca Cientifica Catalana

LA VANILLINA I LA SEVA PREPARACIÓ SINTÉTICA A M. S. T A vanillina es troba en el fruit de la vainilla, planta de la familia de les orquidies, (Epidendrum vánilla, Vanilla plántifolia, Vanilla luies-cens... etc.), originarles de Méxic on creixen espontániament. No és sois la vainilla la planta que conté vanillina, ja que aquest mateix producte ha estat trobat en la remolatxa per S C H E I B L E R , i per JANNSCH i R U M P en el benjuí de Siam. V O N L I P M A N N ha assolit extreure vanillina de l'orquidia Nigritella suaveolens, i assenyalá la seva presencia en la Scorzonera his-pánica i en alguns sucres. El primer que la descrigué fon HERNÁNDEZ amb el nom Tlilxachitl; al-tres autors l'anomenaren Aracus aromáticas i després BenjaneUes, fins que els espanyols, que r iníroduiren en el mercat eurepeu després de la con-questa de Méxic, li donaren el nom que avui porta. Actualment el seu cul-tiu es trobá molt extés ; les vainilles comerciáis mes preuades son les del Brasil, Antilles, Java, Ceylan i Méxic. En 1817 es comenta a conreuar a la illa de la Reunió, d o n passá a la de Maurici, obtenint-se una qualitat que no desmereix pas de la de Méxic. TIEMANN, mitjanqant l'extracció per lféter i la combinació bisulfítica, lia determinat les quantitats de vanillina que contenen les cliíerents vaini-lles naturals. Els resultáis son els següénts: la de Méxic, tot i essent la mes apreciada, és la que en contó menys, 1*69 % : la de Reunió, 1 91 -2*48 % ; la de Java, 2*75 %, etc. Corii es ven, els límits oscil-len entre 1*5 i 2'75 %. * * * Ja en els primers temps, es va notar que les parets interiors de les cai-xes metál-liques dintre de les quals s'enviava la vainilla, eren recobertes d'uns cristalls blancs (anomenats gebre de vainilla), la naturalesa i compo-sició deis quals fou motiu de molts estudis i de no pocs errors. Mentre BUCHOLZ i VOGEL creien que els cristalls esmentats eren dac id uenzoic o cinámic, a W I T T S T E I N li sembla reconéixer la comarina, i V E E , q u e investigá els puntó de ínsió, declara que es tracfava d'un eos de fun-Cl° á c i d - Mes tard, el quimic GOHLEY li assigná la fórmula C20H6O4, mentre 174 C I E N C I A que l'alemany STOLKEBY indica com a mes probable la C34H00O20 a l'en-sems que l'anomenava ácid vaníllic. Com es veu, la divergencia de parers feia que la qüestió continúes tant o mes intrincada que abans, fins que, ultimament, CARLES trobá la fórmu-la exacta, C$H¿Oa, estudiant alguns deis seus derivats; es deu, pero, ais treballs de TIEMANN i HAARMANN el coneixement de la seva constitució o si-guí l'estructura molecular. De l'acció de la potassa sobre la vanillina en resulta 1 acid protocatéquic, C7H(}02, el qual per destil-lació seca en presencia de cale,, dona la pirocate-quina, C 6 H 6 0 2 ; daquests fets es dedueix clarament que la vanillina con-té un nucli bencénic. La reducció del licor de Fheling i del nitrat de plata amoniacal per la vanillina, la fácil formado de la combinado bisulfitica, d'una semicarba-zona, una fenilhidrazona, una oxima, totes ben cristal-litzades, revelen una funció aldehid. També té una funció fenol, car amb el Cl3Fe dona una coloració ver-da i, a mes, fenats solubles en aigua. Sabent que la fórmula condensada és C8H8Oa, i tenint una funció fenol i una altra aldehid, no pot existir en aquesta molécula cap funció ácid, per tal com aixó requerida, almenys, quatre óxígens. L'oxigen que queda ha de formar un OH fenólic. Si fem actuar sobre la vanillina 1 acid clorhidric concentra!, hi ha desapa-rició d'un CH3 en forma de clorur de metil CH3CI; el eos resultant és l'al-dehid protocatéquic Aquesta reacció demostra que un deis grups fenolics té un hidrogen substituit per CH3 i Taltre lliure, essent aquest darrer el que dona amb la potassa i la sosa els fenats solubles. El no admetre mes que un sol grup acetil per l'anhídrid acétic i un sol bencil peí clorur de bencil, ve a confirmar el dit anteriorment, OH / \ O H Hem vist que la vanillina \x>t donar la pirocatequina, i sabem que aquesta té els OH fenólics en posició orto, l'un respecte lal-tre; així, dones, també els hi tindrá la vanillina, i ates que aquesta tambe dona Tácid protocatéquic COOH I IOH v OH C I E N C I A 175 CHO I es evídent que la constitució será la següent: O C H , OH * * * Abans de passar a les síntesis de la vanillina, donarem una suscinta ex-plicado de la seva extraccio de la vainilla; aquesta operació es redueix a tractar per éter, en quantitats cada vegada mes petites, el fruit de la plan-ta; totes les solucions etérees son reunides i després destil-lades fins a un volum aproximat de 200 ce, els quals es barre jen amb una solució de bi-sulfit sódic, amb el que formen la combinado bisulfítica fácilment des-tomposable per Tácid sulfúric dil-luit. Queda la vanillina que redissolta en éter i destil-lat aquest a temperatura suau, cristallitza *. No és pas llunyá el dia en qué la industria natural del cultiu de la vai-nilla, es veurá suplantada per les preparacions sintétiques, que ja actual-ment son moltes; els perfums naturals seguirán el mateix camí, el de l'o-blit, que seguiren les plantacions que ens proporcionaven el blau de tina i lalitzarina, i el mateix que seguirán els Hevces i Castilloes el dia que l'iso-prén, materia primera per a Tobtenció del cautxú, pugui fabricar-se a baix preu. SÍNTESIS DE LA VANILLINA • Amb la Coniferina 2. - Aquest glueósid, com a tal, es desdoblable pels ácids dil-luits i tambe per un ferment, remulsiiía, segons la reacció: / C H ^ C H - CHoOH CeHé — OCH3 + HoO = VOCeHuOo coniferina CH = CH — CH2OH C6H12Oe + C6H, — OCH8 glucosa \ Orí alcohol coniferic Aquesta operario es fa de la manera indicada per TIEMANN, com se-gueix: s'escalfa durant 6 o 8 dies i a una temperatura ele 30-360, una bar-aja formada per una part de coniferina, 100 d'aigua i o'4 demulsina. . ' Aquest métodc, portal amb la pulcritud que requereix l'análisi, pot servir per ai aosatge de la vanillina. , , n . bwc • tr°ba en algunes coníferes, com la Jarix europea, Abxes excelsa, Pmus stro-s' existents en els hoscos de 1'Alemanya del Nord. 176 C I E N C I A Ouan tota la coni ferina ha estat desdoblada, es tracta repetides vegades per éter i després es destil-la quedant un residu blanc que es l'alcohol coní-feric. Aquest s'oxida amb ácid sulfúric i bicromat potássic. Els rendimenls en aquest cas son febles a causa de la resinificació de l'alcohol per l'ácid. HAARMANN sosté l'opinió de qué el resultat es molt millor oxidant di-rectament la coniferina. Es tira poc a poc i amb precaució una solució de 10 parts de coniferina en aigua calenta, dins la barreja, mitjanament ca-lenta, de 8o d'aigua, 10 de bicromat potássic 3 i 15 d'ácid sulfúric. Aixó fet, es porta a rebullicio unes tres hores. Una vegada f reda la massa, s'af egeix éter, el qual s'empara de la vanillina, es concentra i es forma la combinado bisul-Ettica, soluble en l'aigua. Així es separa i últimament es descomposa per ácid sulfúric. La vanillina és purificada per successives cristallitzacions. Amb Feugenol.—En 1876 LAIRE anuncia la sintesi de la vanillina par-tint de l'eugenol; quasi al mateix temps TIEMANN, a Anglaterra, treia una patent de la dita preparado. Els químics esmentats oxidaven l'eugenol 4, amb el permangaíiat; com que l'oxidació d'una cadena lluny de l'enllaq do-ble és difícil, els rendiments eren excessivament minsos. .CH4-CH=CH2 DCH8 CHO I +7 0 = +2C02+2H20 OCH3 OH OH La ruptura esdevé fácil amb risoeugenol. Industrialment s'isomentza l'eugenol i l'oxidació es porta a terme sobre el producte resultant. Aques-ta operado no és costosa, cares redueix a escalfar l'eugenol amb potassa caus-tica sólida o en el seu lloc l'amilat de sodi (HASSAMANN). ES fan bullir, du-rant unes 24 hores, 28 gr" d'eugenol i 23 gr de sodi que s'han dissolt en 230 gr d'alcohol amílic. S ellimina mitjanqant el vapor d'aigua l'excés d'al-cohol. Es deixa refredar i es tira sobre glaq ; l'isoeugenol, que es troba a l'estat d'isoeugenat de sodi, és descomposat per SO4H2 i destil-lat fraccio-nadament. L'oxidació de risoeugenol requereix algunes precaucions, per tal com no es pot portar 1'acció oxidant mes enllá de la formado de l'aldehid 1, cosa important, és necessari sostreure a la influencia del reactiu emprat, e O H ; i^ er a aixó, segons un mol francés, se'l bloca, mitjanqant lanhídn 8 Si s'empra com oxidant el MnO.K, operi's a baixa temperatura.. ¿vuize-4 ObtinRUt tractant l'esséncia de RÍrofla, que pot contenir fins 90-92 J° . ^h^ nal, amb NaOH; es forma la sal sódica que es descomposada per S O ^ 1 M" l'eugenol en solució. S'extreu mitjanQant l'éter el qual és destil-lat. C I E N C I A 177 acétic o bé el clarar d'aeetil, escalfant-lo dues hores amb refrigerant as-cndent. L'isoeugenolacétic obtingut es presta a l'oxidació, la qual pot fer-se amb els raigs ultravioleta, amb permanganat potássic, bicromat potássic mes ácid sulfúric, peróxids alcalins, etc. Si es fa ús del permanganat, es deixa caure aquest gota a gota per un embut de bromi, dins la solució composta d u n a part d'acetilisoeugenol i deu de H 2 Q : C H = c r ; - C H 8 1 CHO + 7 0 = 2 H . 2 0 + 2 C 0 2 + OCO.CH3 OCfí3 ÓCOCH3 Després cal solament saponificar per K O H ; la vanillina resta. Una forma mes original que les esmentades per a l'oxidació de l'isoeu-Fig. 1 La Vainilla i?8 C I E N C I A genol es la que indica OTTO, fruit deis li serviren per preparar la se va tesi a ració, per cert no gens complicada, es ñera que anem a descriure : Sobre mil d'isoeugenol i una vegada ben barrejats nitzat. Tot i que l'Oa actúa ja en fred, ria; una vegada acabada l'oxidació es tracta per éter i darrerament es forma seus estudis referents a Tozon que la Facultat de París. Aquesta OJ -pot fer en el laboratori de la ma-parts d'ácid acetic es dissolen loo es fa passar un corrent d'aire ozo-és convenient treballar a bany rra-destilla l'excés d'ácid acetic, ~s la combinado bisulfítica / H C S02Na \ O H OCH3 OH CJ3 Aparell per al tractament de lisoeugenol per rozón C arrivada de Taire ozonitzat; A un refri-ííerant ascendent; D, entrada de vapor per escalfar. Aquest aparell va disposat molt sovint en serie per a l'aprontament de 1'ozon F Í R ' 3 • er Aparell amb remenador mecánic P descomposar 1'isoeuRenat de P ^ ^ L -l'ácid sulfúric. Peí tub A surt Usoeu genol C I E N C I A 179 la qual es descomposada per SC)4H2 dil-luit en el seu volum d'aigua; es separa una capa menys densa que no és altra cosa que la vanillina. Aquest és el métode que per la seva simplicitat (no és necessari Mocar el OH com per ais altres oxidants) és el mes indicat per a l'obtenció in-dustrial de la vanillina, ja que les operacions queden reduides a la mes simple expressió: oxidado, f ormació, i descomposició de la combinació bi-sulfítica i eristal-lització. Actuaknent, a Franca hi han algunes fabriques que treballen com descriu OTTO ; és interessant de fer notar que el preu de la vanillina, que costava uns 700 francs el quilo, en aparéixer aquesta fabricado baixá en 1908 fins a 50-55 frs. Del mateix autor son dues noves preparacions de la vanillina per elec-trólisi; Tuna amb una solució alcalina d'isoeugenat de sodi, i l'altra per oxidado directa de l'eugenol o isoeugenol mitjanqant l'electrólisi d'una so-lució aquosa lleugerament alcalina de sosa. Els rendiments, tot i essent bons, no son comparables ais obtinguts per oxidado amb Tozon. HCCI3 + 3 KOH + QH5OH = CfiH4 -f 2 H 2 0 + 3 C1K Obtenció amb el gaiacol.—L'acció del cloroform sobre una solució al-calina de fenol dona Taldehid salicílic (REIMER) : CHO OH Aquesta reacció, que es produeix amb el fenol ordinari, és extensible a tots els cossos de funció fenol i, naturalment, al gaiacol, el qual dona la vanillina (TIEMANN) : HCCI3 + 3 KOH + CéH4<^ ™* .CHO = C6H3 - OCH3 + 3 C1K + 2 H 2 0 \ O H El grup CO es col-loca en posició para en relació al O H ; pero també es forma la varietat orto i resulta finalment que s'obté la vanillina junt amb l'isovanillina: CHO I C H O / \ xá IOCH3 JOCH3 OH isovanillina )H vanillina Si sobre aquest con junt fem passar un corrent de vapor d'aigua, la iso-vanillina será arrossegada, quedant inalterable la vanillina. Per evitar, en i8o C I E N C I A lo possible, la formado de la isovanillina, es substitueix l'aigua per l'alco hol; en aqüestes condicions, el —CHO té preferéncies per a la ,3081 ió para. El CO que forma el —CHO en les reaccions anteriors, prové le í'acció del cloroform, CHCI3 i de la potassa, els quals poden ésser sub i-tuits per altres cossos com esdevé en el procediment GEIGY, en el qual es posen en presencia el gaiacol, HCHO i CeH5NH OH. / O H HCHO + C H « N H - OH 4- ^ ^ Q Q ^ formaldehid fenilhidroxilamina gaiacol .CHO = H..O + C0H5 - N R . + C6H8 - O G H , x O H ftnüamima o anilina vanilliua Prácticament, la fenilhidroxilamina es prepara en el moment de la rcac-ció reduint per l'hidrogen el nitrobencén C(iHriNOo. Industrialment, ei el lioc d'aquella es posa una barreja d'ácid sulfúric, ferro i nitrobencén. Aquest procediment té el gros inconvenient de qué l'hidrogen pot re-duir el nitrobencén a anilina, la qual, amb la vanillina formada, donan i el compost de condensació, C 6 H 5 - N a 1 O HC I0CH3 OH r 6 H f t -N=CH I -H,Q Yn OCH Un métode que recorda els anteriors, i del qual en desconec els dfetalls, és lactualment en ús a les fabriques de la Societat Usines du Rhone i que consisteix en lacció de la nitrodimetilanilina i el formaldehid sobre el gaia-col segons la reacció: /NO, X N / C H 3 + 3HCHO + 3CflH4<^oCH.= \ ^ - H3 nitrodimetilanilina / C H O 3C6H3-OH \ O C H 3 + C6H4 NH2 N< CHH CH3 + 2H20 C I E N C I A Recordem la fórmula de l'aldehid protocatéquic 5, CHO I OH 181 n i ce n veiem, si un deis hidrógens fenólics el substituim per un CH 3 , obtin-drem la vanillina. Aquest és el fonament del métode ALEMANY, el qual es redueix a eterificar en calent una funció fenol amb iodur de metil en pre-sencia de potassa cáustica; / C H O / C H O C6H3 - OH + ICH3 + KOH = IK + H 2 0 + C6H, - OCH3 \ O H \ O H Teóricament, aquesta reacció no pot ésser mes senzilla, pero en la prác-tic es complica per l'existéncia de dues funcions fenols que poden donar IJoi a la formado de la isovanillina i metilvanillina a mes de la vanillina. Per aquest contratemps, que migra tant el rendiment, es pot posar la quantítat justa de C H 8 I . Els quimics GUYOT i G R Y demostraren que els fenols i amines aróma-te es es condensen amb el éters ct- i É-cetónics, com per exemple: R \ CO OH R - C O - C O - C O O R + C 6 H 5 O H = C 7 C6H4 OH COOR' El qual saponificat donará R C O OH / \ C6H4OH COOH Si tractem aquest ácid ]>er la piridina o bé per la paradimetiltoluidina e? desdobla i queda, C 0 2 + R-CHO + C6H4 R \ CO OH \ / c C6H4 OH iCÓOiH s'obté per l'acció del CHC13 i KOH sobre la pirocatequina / O H \ C H O t&2 C I E N C I A R^CO-CO^OO R'+ C6H4 /OH l \ O C H 3 / C H O = C02+RCHO -4- C6H, - OCH3 \ O H Si en lloc d'emprar el fenol ordinari emprem el gaiacol, la reacció q te es verificará és RCO OH C (a) / \ C6H3-OH COOR OCH3 Saponifiquen! el compost (a); després d'acidificar es porta a l'ebulli* ió, i, aleshores, s'afegeix mes o menys el mateix pes de p-dimetil-toluidi 1a. La reacció és acabada quan deixa de desprendre's C 0 2 RCO OH \ / C C6Hb OH COOH O C H 3 A causa de no formar-se en aqüestes reaccions productes secundáis, els rendiments d'aquest métode son satisfactoris, ja que poden atényer ins 75 % del teóric. Podriem enumerar, si no fos allargar excessivament aqüestes rat-lles, moltes mes preparacions sintétiques de la vanillina; pero amb la somera explicació feta de les principáis, creiem haver donal ja una idea de l'empenta amb qué es treballa actualment en la quí-mica deis perfums, la qual ofereix a lmdustrial productes de tanta valúa com el que hem estudiat en el present article, un derivat seu el pipe-ronal, Tesséncia de roses i liles, el mentol i molts altres. ENRIC REBÉS I CASTELL A x Enginyer químic i Dipiomat I, Q. S. Seu d'Urgell, 24-12-26. 

La vanillina i la seva preparació sintética

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia/article/download/78903/78643

La vanillina i la seva preparació sintética

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana