Carmen López Valiente

López Valiente, Carmen

Hemeroteca Cientifica Catalana

Moltes vegades no ens aturem a analitzar tota la infor-mació que ens arriba d’un determinat tema. Llegim aquío allà, i de sobte ens adonem que les peces, com si d’unpuzzle es tractara, no encaixen. Recentment València haestat seu de l’última reunió del Conveni de Ramsar.Aquest esdeveniment va ser àmpliament cobert pels mit-jans de comunicació, de manera que els ciutadans hemrebut la imatge d’una ciutat de futur, compromesa amb elmedi ambient i amb presència activa en fòrums interna-cionals. Però, s’adiu la situació de les nostres zones hu-mides i ecosistemes dunars a aquesta imatge? Actualment comptem amb una gran quantitat de zonesde marjal, que alberguen una flora i fauna molt diversa.També podem trobar encara alguns cordons dunars bas-tant ben conservats, a pesar que aproximadament el 90%de la costa de la Comunitat Valenciana està urbanitzada.Algunes d’aquestes zones gaudei-xen de protecció oficial i d’altresno. Però la veritat és que, a pesar detenir un paper clau com a part delsecosistemes de litoral, moltes de leszones de marjal han estat totalmentdessecades i convertides en campsde tarongers, hortalisses o arròs(cas de Tavernes de Valldigna oAlmenara) o estan sota pressióurbanística constant. El mateix suc-ceeix amb les zones de dunes. Les zones de marjal tenen la desgràcia de trobar-semassa prop de les zones costaneres i, per tant, són territorismolt abellidors per a ser dessecats, drenats i aterrats. Elsmunicipis que tenen al seu territori marjals no les consi-deren com a sinònim de riquesa ecològica, sinó tot el con-trari, com a sòl potencial per a construir-hi cases, aparta-ments o l’ampliació d’un polígon industrial. És trist veurecom cada estiu, en anar a la platja de Corint, a Sagunt, encomptes de veure un entorn cuidat, en el qual es treballaper reintroduir en les surgències o ullals peixos en perilld’extinció, només es veu que ha proliferat el nombred’adossats, de maquinària pesant aterrant les zones humi-des i de camins atapeïts de cotxes intentant arribar a la ma-teixa vora de la platja. Si en el mateix municipi, a més, hiha un projecte per a ampliar el polígon cap a la zona de laplatja, construint-lo sobre la Marjal del Moro... per a quèés València seu del Conveni de Ramsar? Per a ser l’exem-ple que no s’ha de no seguir?En aquest context, els docents trobem serioses dificul-tats per a transmetre als nostres alumnes una cultura del’estimació i respecte cap a la naturalesa en general. En elsllibres de text s’explica el concepte del desenvolupamentsostenible, com a peça clau per a mantenir l’equilibri entreels beneficis que obtenim actualment de la naturalesa i elsque obtindran les generacions futures; però com els contejo als meus alumnes quan veuen constantment, en els mit-jans de comunicació, que d’una banda la política actual volprotegir territoris singulars com a sinònim de biodiversitat id’una altra els representants polítics ni apareixen en elsactes oficials? Què els puc contar quan veuen que és possi-ble sacrificar certs territoris a canvi d’uns milions d’eurosperquè l’avaluació d’impacte ambiental és pràcticamentnul·la? Com fer entendre la contradicció entre els missatgesdels polítics (“protegim”, “fem”, “organitzem”, …) i la per-cepció de la crua realitat? Per alsseus majors, aquestes zones sónnomés terrenys per explotar, reducti-bles a una mínima expressió que ser-vesca de mostra del que va haver-hiabans de l’acció antròpica. És difícilexplicar les successions ecològiquesi la maduresa d’un ecosistema quanes mira cap al Saler o cap a les po-ques dunes que ens queden ben con-servades prop de València, com en elmareny de Sant Llorenç, que pot tenir els dies comptats perculpa de la possible modificació de la Llei de Costes de1988. També ho és parlar de l’economia de l’aigua quancada dia hi ha nous projectes de camps de golf i de zonesd’oci i es parla d’un Pla Hidrològic Nacional en què nocaben les conseqüències mediambientals que apareixeran allloc d’extracció de l’aigua i que, paradoxalment, no s’in-clou en el programa del Conveni de Ramsar.Els nostres joves, amb tota aquesta amalgama d’in-formació, reben missatges de forma implícita a favor deque la naturalesa és important, sobretot pel que fa a unautilitat, a un servei, a ser possible a curt termini. Però noreben la visió que conservar la diversitat dels ecosistemesés un deure innat, és una cosa que no ens hem de plante-jar com una tasca sinó com una cosa tan necessària comrespirar l’aire que ens rodeja o rebre els raigs del sol cadadia.  *Professora de secundària a l’IES El Cid Campeador de València i estudiant dedoctorat en el Jardí Botànic de València EDUCACIÓ AMBIENTAL: IMATGE I REALITATCarmen López Valiente*Núm. 36  MÈTODE    5«PER A QUÈ ÉS VALÈNCIA SEUDEL CONVENI DE RAMSAR?PER A SER L’EXEMPLE QUE‘NO’ S’HA DE SEGUIR?»

Educació ambiental: imatge i realitat

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/45841/46011

Educació ambiental: imatge i realitat

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana