Juli Peretó

Peretó, Juli

Hemeroteca Cientifica Catalana

Quin és o ha de ser el perfil acadèmic i investigador dela Universitat d’avui? Quina és o quina ha de ser laseua funció social, el grau de compromís amb la socie-tat la qual serveix com a centre creador de cultura i demillorament de la qualitat de vida dels ciutadans?Aquestes són algunes de les qüestions que estan enprimera línia del debat intel·lectual i polític en diver-sos països europeus. Els docu-ments de la Unesco sobre l’edu-cació o la investigació o l’infor-me Dearing són algunes mostresd’aquestes inquietuds. L’any1999, la Universitat de Valènciacomençarà a celebrar el seu500è aniversari. Tenim l’opor-tunitat d’obrir una reflexió sobreel nostre passat que ha de servirper a comprendre intensament elnostre present i ajudar-nos a pla-nificar millor el futur. I ho podem (ho devem) fer ensintonia amb la resta de reflexions sobre el paper de launiversitat que proliferen en el llindar del canvi desegle.La història de la Universitat de València, de qual-sevol universitat, és la història d’una institució lligadade forma profundíssima a la societat que la sosté, alsseus interessos i problemes. La Universitat fou funda-da pel municipi, ço és, d’antuvi responia a una neces-sitat social de formació de professionals en una ciutatde la potència cultural, econòmica i política de laValència de finals del XV. Mig mil·lenni després hemparticipat de l’evolució favorable experimentada en elsanys vuitanta pel sistema de R+D, ara perillosamenten regressió (les darreres dades ja situen la inversióespanyola només en el 0,88% del PIB!), i que ens per-meté elevar els recursos destinats a recerca, augmentarels contractes amb les empreses i les institucions i vin-cular-nos de forma notable als programes d’investiga-ció promoguts des de Brussel·les. Tot això no són sinósímptomes de la nostra capacitat d’establir relacionsamb la societat. Però quan algú proclama que ja éshora que la Universitat abandone la seua torre de mar-fil, en què es pensa exactament? Probablement no enla prioritat de la institució acadèmica de formar elsmillors professionals en l’àmbit sanitari o de la juris-prudència. Tampoc en la tasca de dotzenes d’investi-gadors que fan circular els seus resultats en les publi-cacions més prestigioses. Ni encara menys en aquellsque aporten solucions dia a dia a les empreses en elcamp de la innovació tecnològica. En tot cas, enaquests àmbits som conscients del llarg camí queencara ens resta per recórrer. Per tant, a quina torre demarfil es fa referència? Es pensapotser en el paper que la investi-gació també té per a contraposaropinions amb informacions ique l’aïllament universitari con-sistiria en la resistència a adap-tar les informacions a les opi-nions d’alguns polítics o perio-distes? És el nostre deure ferprevaler el rigor científic a lesopinions tavernàries. I la Uni-versitat com a punt de referènciaintel·lectual i crític és insubstituïble i açò sempre hacausat incomoditats.Els físics Jean Bricmont i Alan Sokal, autors delllibre Impostures Intelectuelles, han tractat d’assenya-lar l’abús que alguns filòsofs, psicoanalistes o sociò-legs fan de la terminologia i dels conceptes científicsper camuflar uns escrits mancats de contingut. Aquestadenúncia és un càntic als ideals de la Il·lustració, unaproclama per la democratització dels sabers científics.És una invitació a trencar la torre de marfil (aquesta síque és real) de la ciència i aconseguir una ciutadaniamés responsable, més conscient del que és el procés degeneració de coneixement, de les seues fites i limita-cions. I és una reivindicació de la ciència com lamillor manera d’acostar-nos a la realitat. Vet ací unade les funcions socials de la universitat: la lluita contrales impostures intel·lectuals, dins i fora dels seus murs.Per exemple, hi ha impostors pitjors que aquells queagafant arguments biològics defensen posicions xenò-fobes? Tot això és voler disfressar opinions polítiquesamb fragments manipulats d’informació científica.Llegiu si no el magnífic antídot preparat per JaumeBertranpetit i Cristina Junyent amb Viatge als Orígens.Una història biològica de l’espècie humana (Brome-ra/Universitat de València, 1998), llibre guanyador delPremi de Divulgació Científica 1997. LES TORRES DE MARFIL UNIVERSITÀRIESNúm. 19  MÈTODE    3«LA UNIVERSITAT COM A PUNT DE REFERÈNCIAINTEL·LECTUAL I CRÍTIC ÉS INSUBSTITUÏBLE I AÇÒ SEMPRE HA CAUSATINCOMODITATS»Juli Peretó

Les torres de marfil universitàries

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47560/47741

Les torres de marfil universitàries

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana