Aurelio Beltrán

Beltrán, Aurelio

Hemeroteca Cientifica Catalana

4 Núm. 21  MÈTODESol ser per aquestes dates. Any darrere any, quandecau la grip, l’enrancida imatge que del nostre siste-ma de R+D projecten les dades de l’INE ve a calmar–això cal creure– altres exaltacions, calentures propa-gandístiques, que aventuraven nous impulsos, trans-formacions, solucions. Tornaran, però la realitat conti-nua tossuda, encara que difícilment puguen reflectir-la, i menys encara matisar-la, les pobres estadístiquesque es fan servir en aquests assumptes (si aquesta opi-nió sembla desvergonyida potser no resultarà conve-nient albirar el que en diu l’Informe mundial sobre laciència 1998 de la UNES-CO). Les nostres mancancescontinuen essent estructurals,potser això explica l’aparentquietisme d’una realitat inhe-rentment dinàmica que, d’al-tra banda, tan malament esplany amb vaivens inopinats.A pesar de molts esforçosencara recents, Espanya nova bé en aquesta matèria,però el País Valencià va (a)pitjor.Constatava recentment el rector de la Carlos III,així ho deia, que cap president de govern de lademocràcia s’ha interessat per la Universitat, el que alseu parer és reflex o símptoma d’una societat pocmotivada sobre la qüestió. Trobe que exagera unamica Don Gregorio. Però des d’aquesta visió, sensdubte informada, potser podria haver afirmat ell,sense major exageració, alguna cosa semblant pel quefa a la R+D. Pensant en aquesta, el dir de Don Grego-rio em va portar a la memòria, no sé per quin meca-nisme, un altre epigramàtic d’Adam Phillips: “no totscreuen en la monogàmia, però tots viuen com si hicregueren”. Per un moment la substitució se’m vaaparèixer com a evident, una altra transcendència,dèficit de convicció, llenguatge/codi assumit. I tor-nant a la necessitat d’expiació, on ell posava presi-dents de govern i d’Universitat, baixant algun graól’escala, em travessaren per la ment, solament demanera fugaç, rectors i R+D.Perquè al final de totes les dades, sembla cert que aEspanya tenim una proporció de persones dedicades aR+D per cada mil de la població laboral que se situaentorn de la meitat de la mitjana dels països de la UE.A partir d’ací, es pot començar a fer comptes. Comp-tes que s’agreugen al nostre País Valencià només depensar que aquest índex es queda en la tercera partd’aquesta mitjana de la UE. Quasi no seria necessariafegir nous mals: tots els paràmetres que es fan serviren R+D es correlacionen gairebé perfectament, ja nopodria ser d’una altra manera, amb aquest indicadorbàsic dels recursos humans. Però si ens hi posem–deixem per a un altre moment com és que de laquantitat pot sorgir la qualitat–, hem de pensar que lestres quartes parts d’aquestspocs investigadors es concen-tren en les nostres universi-tats, amb tot el que això com-porta. Universitats i rectorsque, a més, sembla que nohan pogut planificar mai elsseus recursos humans ate-nent, d’alguna manera, aaquesta que continua essentuna de les seues funcionsessencials, la producció idifusió del nou coneixement. Ja que parlàvem de DonGregorio, o canvien les coses –benvinguda siga totamotivació– o podrem continuar cantant en gregorià.S’han invertit grans quantitats de recursos, i nosolament econòmics –sempre escassos–, en la forma-ció de nous recursos humans. Essencialment en –o através de– les nostres universitats. En tenimd’excel·lents. Són necessaris, sembla. Però tambésembla que ja no hi caben de cap manera en el nostresistema. Encara que no diguen això ni les dades del’INE ni el sentit ¿comú? Un sistema, d’altra banda,que no hi seria sense la Universitat, encara que nosiga la Universitat. En què els outsiders, simplement,no hi són. La pilota roda, del govern de la Universitatals altres governs, llibres en blanc inclosos, minvatsels diners, incomplerts els compromisos, pletòriquesles noves promeses. Els universitaris, mentrestant,podem respirar tranquils mentre envellim col·lectiva-ment en els nostres centres, en els nostres departa-ments, amb un buit cada vegada més ampli a lesesquenes: aquestes són qüestions dels governs. Supe-restructures alienes, els uns i els altres. Això sí, queno ens toquen les estructures.QÜESTIÓ D’ESTRUCTURESAurelio Beltrán«LA PILOTA RODA, DEL GOVERN DE LA UNIVERSITAT ALS ALTRESGOVERNS, LLIBRES EN BLANCINCLOSOS, MINVATS ELS DINERS, INCOMPLERTS ELS COMPROMISOS, PLETÒRIQUES LESNOVES PROMESES»

Qüestió d'estructures

http://revistes.iec.cat/index.php/Metode/article/download/47479/47661

Qüestió d'estructures

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana