Estudi de 6 Ascomicets rars o interessants recol·lectats l'any 1994 als Pirineus catalans,
acompanyats de descripció, dibuixos i fotografies.Some interesting Ascomycetes from the Pyrenees of Catalonia. The work
contains the description, with drawings and photographs, of 6 species collected in 1994 in the
area.Estudio de 6 interesantes Ascomycetes recolectados el pasado 1994 en el Pirineo
catalãn, con descripción, fotografia e ilustración

Josep Ballarà i Noguera

Ballarà i Noguera, Josep

Hemeroteca Cientifica Catalana

Revista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995	 1ALGUNS ASCOMICETS INTERESSANTS DELS PIRINEUSCATALANSJ. BALLARÀTossalet de les Forques, 44. E-08600 BERGA.ABSTRACT. Some interesting Ascomycetes from the Pyrenees of Catalonia. The workcontains the description, with drawings and photographs, of 6 species collected in 1994 in thearea.Key words: Pezizomycetidae, morphology, chorology, Pyrenees, Spain.RESUM. Estudi de 6 Ascomicets rars o interessants recol.lectats l'any 1994 als Pirineus catalans,acompanyats de descripció, dibuixos i fotografies.RESUMEN. Estudio de 6 interesantes Ascomycetes recolectados el pasado 1994 en el Pirineocatalãn, con descripción, fotografia e ilustración.INTRODUCCIÓL'any passat (1994) a la zona, poc coneguda, ón habitualment prospectem, elsPirineus catalans i els Pre-pirineus berguedans, hi va haver una fructificacióexcepcional, que ens va permetre recollir i estudiar una sèrie d'ascomicets consideratsrars o potser passats per alt en altres exploracions. N'hem triat 6 espècies,particularment interessants, que passem a comentar.ESPÈCIES ESTUDIADESGeopyxis foetida Vel.Apotecis inicialment cupuliformes, ben aviat aplanats, lobulats. Fins a 25 mmde diàmetre. Himeni llis, de color ataronjat-crem pàl.lid. Marge més clar,irregularment dentat. Superfície exterior del mateix color, llisa. Peu curt, blanquinós.Carn molt prima, trencadissa, de gust amargantós, que acaba desprenent una fortapudor fètida, d'ous podrits, a la qual al.ludeix l'epítet específic.Espores el.líptiques, llises, hialines, de 13-16 x 7,5-8,5	 i Q= 1,50-2,0. Ascsiode negatius, amb 8 espores uniseriades, cilíndrics, allargats, arrodonits a l'àpex iamb la base forcada, 225-275 x 9,5-11,5 gm. Paràfisis filiformes, primes, x 2-2,5 gm,septades, amb l'àpex arrodonit, poc dilatat, x 3-3,5 gm. Excípul medul.lar d'estructura2	 Revista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995intrincada composta per hifes septades, de 12-30 x 2-6 gm. Excípul ectal globulós-angular, amb elements entre 15-35 ium de diàmetre.Sobre terra humida, en una sorgència d'aigua, en terreny silícic, vora Abiesalba; una vintena d'exemplars. CH4217. Espot, vora el riu Escrita (Pallars Sobirà) el4-9-94 i 11-9-94, a 1600 m d'altitud. Herbari JB-1000/94. Semblant a altres espèciesdel gènere: Geopyxis carbonaria (Alb. & Schw. : Fr.) Sacc. fructifica sobrecarboneres i terres cremades. Geopyxis maialis (Fr.) Boud. sembla diferenciar-sesobretot per l'absència d'olor fètida.Leucoscypha patavina (Cke. & Sacc. ap. Cke.) SvrcekApotecis de mida petita, sèssils, al principi cupuliformes tancats, d'1-2 mm dediàmetre, aviat s'obren i aplanen, arribant fins 10 mm de diàmetre. Himeni d'aspectegelatinós, ataronjat, beix-carbassa més o menys viu. Presenten un marge dentat itomentós, gairebé blanc; a la lupa, s'aprecien clarament el pèls blanquinosos del'excípul, tot ell blanquinós.Espores el.líptiques, llises, plurigutulades, amb 2-(3) de les gútules de midagrossa, 21-27-(30) x 10-13,5-(15) gm. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades,cilíndrics, de mida força variable, amb l'àpex lleugerament deprimit i aplanat. 158-250 x 11,5-23 gm. Paràfisis llargues, filiformes, septades, 2-4 gm d'amplada, algunesbifurcades, amb àpex erecte, fusiforme, fins 10 gm. Excípul medul.lar d'estructuraintrincada amb elements de 28-47 x 9-15 gm. Excípul ectal globulós-angular ambelements de 15-32 µT11 de diàmetre. Pèls de paret gruixuda, molt septats cap la base,de fins 550 x 3,5-5 gm.En reguerols de llim fi, sobre acumulacions de fang o també acompanyantFunaria hygrometrica; abundant a claps. Tot l'any. CG9158. Can Gomira (Berguedà),altitud 850 m, el 19-X1-94. Herbari : JB-1269/94. També sobre terrenys cremats, moltabundant per zones. DG1356 Xiulans (Berguedà) altitud 850 m, trobada el 17-12-94 aterra, en un bosc cremat 4 mesos abans. Herbari: JB-1343/94. En tenim unarecol.lecció sobre llim, integrada per 25 exemplars, tots ells de color gris-blanquinósperò amb els caràcters microscòpics iguals que els de la resta de recol.leccions. Altresespècies del gènere tenen les espores encara més grosses i fusiformes.Lachnellula calyciformis (Willd. Fr.) DharnePetits apotecis cupuliformes, gregaris, amb el marge cargolat. Els exemplarsmadurs s'obren i aplanen, arribant fins a 2 mm de diàmetre. Himeni glabre, d'un grocsofre viu. Marge molt pilós, blanc.Espores el.líptiques, hialines, algunes amb una grossa gútula, 5-6 x 2,2-3 gm.Q= 2-2,4. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, cilíndrics, de mida petita,50-55 x 3,5-4,5 gm. Paràfisis primes, de 1,5-2 gm, filiformes, septades, lleugeramentgranuloses, amb l'àpex no dilatat. Pèls força septats, ainb lleugeres i abundantsincrustacions, x 2-4 gm.Sobre branques d'avet (Abies alba) tant caigudes com a l'arbre. Abundant.CH4217. Espot (Pallars Sobirà), a 1600 m d'altitud el 26-6-94. Herbari: JB-0941/94.Revista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995	 3Altres espècies del gènere se li assemblen macroscòpicament i comparteixen hàbitat,com ara Lachnellula subtilissima (Cke.) Dennis, que té una mida una mica més gran iunes espores més llargues i estretes (Q= 3,5-4,5).Trichophaea woolhopeia (Cke. Phill.) Boud.Apotecis minúsculs, de fins a 1,5 mm de diàmetre, gregaris, sèssils, convexo-lenticulars, amb himeni lluent, blavós-gris clar, i marge ple de flocs de pèls grossos,brunencs.Espores ovalades, amples, llises, algunes amb una grossa gútula. 19,5-22-(24) x15-17,5-(18,5) gm. Ascs iode negatius, amb 8 espores uniseriades, àpex arrodonit ibase pediforme. 155-265 x 22,5-27,5 gm. Paràfisis septades i bifurcades cap a la base,x 3-3,5 gm., amb àpexs arrodonits, de fins a 8µm. Excípul ectal globulós-angular,amb elements de 17-30 gm. Pèls de color bru fosc, de paret gruixuda, septats cap a labase, de dimensions totals fins 200-250 x 6-11 gm.A la terra fangosa i nua de reguerols d'aigua de pluja, sota Quercus ilex,compartint l'hàbitat amb Peziza succosa Berk.. Abundant però localitzada. DG1356.Xiulans (Berguedà) altitud 850 m, el 27-11-94. Herbari: JB-1265/94.Caloscypha fulgens (Pers.: Fr.) Boud.Apotecis al principi totalment cupulifon-nes, tancats, de fins a 5 mm dediàmetre, d'un color verd-negrós, amb un peu de mida variable. Un copdesenvolupats, queden molt oberts i lobulats, arribant a 35 mm de diàmetre. Himenitaronja més o menys intens. Superfície exterior llisa, amb una coloració barrejad'ataronjat més o menys clar i tonalitats verdoses. Carn molt prima, inodora i insípida.Les tonalitats verd-negroses s'accentuen al tacte.Espores rodones, hialines, de 4,5-5,5 gm de diàmetre. Ascs iode negatius, amb8 espores uniseriades, àpex arrodonit, de 104-115 x 7,5-9 gm. Paràfisis filiformes,septades, amb l'àpex lleugerament eixamplat, fins a 2,5-4 gm. Exípul medul.lard'estructura intrincada. Exípul ectal d'estructura globuloso-angular, amb cèl.lules defins a 40 gm.A terra, enmig de les acícules d'un bosc d'avets (Abies alba), abundant.CH4422. València d'Àneu-Bonaigua (Pallars Sobirà), altitud 1400 m, el 30-5-94.Herbari: JB-0934/94. Segons la literatura, és una espècie que fructifica solament a laprimavera, preferentment associada a Abies alba. Alguns exemplars de mida mitjana icolor carbassa intens poden recordar Aleuria splendens (Quél.) Bon & Court. tot i queaquesta fructifica a les fagedes, té un peu més llarg i no es taca de verd fosc.Plicaria trachycarpa (Currey) Boud.Apotecis sèssils, al principi cupuliformes, aviat oberts-aplanats i lobulats fins a45 mm de diàmetre en exemplars vells. Himeni lila-morat, molt fosc-negrós, formantsovint petits plecs al centre. Superfície exterior pruthosa-granulosa, de color bru-beix4	 Reuista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995pàl.lid, en contrast amb l'himeni ; grànuls més foscos, brunencs; els més propers almarge són més negrosos.Espores rodones, atapeïdes de verrugues cilíndriques, amb secció més o menyscircular i una alçada de fins a 1,7 	 Observades a mig augment, semblen rodesdentades. E1 diàmetre es de 9,7-12 gm (excloent l'ornamentació). Algunes esporestenen un nucli iode positiu, de fins a 6µm de diàmetre. Ascs iode positius tan sols aL'àpex, que és aplanat, amb 8 espores uniseriades, llargs de 243-300 x 15-18,7 gm.Paràfisis iode negatives, filiformes, de 2,5-4,5 gm, amb els àpexs lleugeramentinflats, fins a 6µm, lleugerament granuloses i septades vers la base. Exípul medul.lard'estructura intrincada, amb hifes de 6-8 gm. Excípul ectal d'estructura globuloso-angular, de fins a 40 gm.A la terra nua d'un bosc d'alzines (Quercus ilex) cremat 5 mesos abans.Recol.lectats diferents grups durant 15 dies, sobretot vora les soques cremades irebrotants de les alzines. DG1356. Xiulans (Berguedà), altitud 850 m, el 11-12-94.Herbari: JB-1305/94. Mateix indret 17-12-94. Herbari: JB-1325/94. Comparteixhàbitat amb Plicaria endocarpoides (Berk.) Rifai, molt menys abundant en la nostraàrea d'estudi. Aquesta darrera té un himeni brunenc i espores també rodones, peròtotalment llises.BIBLIOGRAFIABREITENBACH, J. & KRANZLIN, F. (1984).- Champignons de Suisse. Tome I. Ascomycetes. 310 pp.Soc. Mycologie Lucerne.DENNIS R. W. G. (1978).- British Ascomycetes. 585 pp. J. Cramer. Vaduz.GARNWEIDNER, E.; LOHMEYER; T. R. & MARXMÜLLER, H. (1991).- Geopyxis foetida Vel.,Geopyxis alpina v. Hühnel und nahestehende Taxa. Mehr Fragen als Antworten. Zeitschrift fürMykologie. 57(2). 201-214.GRELET, L. J. (1932-1959).- Les discomycètes de France d'après la classification de Boudier. 709 pp.Le Clos de la Lande.LE GAL, M. (1944).- Recherches sur les ornamentations sporales des di§comycètes operculés. 297 pp.Bibliotheca Mycologica. Band 28. J. Cramer. Vaduz.MONTI, G;. GORRERI, L.; MARCHETTI, M. & FRANCHI, P. (1992).- Funghi e cenosi di areebruciate. 150 pp. Pacini ed.MOSER, M. (1963).- Ascomyceten. 147 pp. G. Fischer. Stuttgart.SCHMID, I. & SCHMID, H. (1991).- Ascomyceten im bild., ser. IHW-Verlag. D-Eching.SIERRA, D. 1987.- Aportación al conocimiento de los ascomicetes (ascomycotina) de Cataluria. 481 pp.Edicions especials de la Societat Catalana de Micologia. Barcelona.SIERRA, D. & CAMBRA, J. (1987).- Notes micològiques I: Ascomicets del Torrent de la Sequera(Tarragona). Bull. Soc. Catalana Micol. 11: 73-81.SIERRA, D.; ROCABRUNA, A.; TABARÉS, M. (1987).- Aportación al catalogo de Ascomicetes deCataluria. Bull. Soc. Catalana Micol. 11:99-109.SOCIETAT CATALANA DE MICOLOGIA. Bolets de Catalunya. 1" col.lecció ( 1982) a 13" col.lecció(1993).B0 ()0Revista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995	 5co oo o BCALOSCYPHA FULGENS (Pers.Fr)Boud.A esp ores; B ascs; C paràfisis.Ci--1Ao fql+4GEOPYXIS FOETIDA Vel.A espores; B paràfisis; C ascs; D excípul.BAC •3/4".9•• n•n•••.1LEUCOSCYPHA PATAVINA(Cook.&Sacc. ap. Cook.)Svrcek.A apoteci; B espores; C paràfisis:D ascs; E excípul.	 /20/irm1n•n• n45/(^s•oco0 B6	 Revista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995LACHNELLULA CALYCIFORMIS (WIlld. ex Fr)Dharme.A espores; B ascs; C paràfisis; D pèls..,10/4,vv'tNtaFD3oj4,PLICARIA TRACHYCARPA (Currey)Boud.A espores; B paràfisis; C ascs; D excIpul.Anwart.ÀaRevista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995TRICHOPHAEA WOOLHOPEIA (Cke.&Phill.)Boud.A apotecis; B espores; C pels; D paràfisis; E ascs.7s Reuista Soc. Catalana Micol. V18 1-8	 Barcelona 1995Geopyxis foetida Vel.Lachnellula calyciformis (Willd. : Fr.) Dharne

Alguns ascomicets interessants pels Pirineus catalans

http://revistes.iec.cat/index.php/RCMic/article/download/59781/59876

Alguns ascomicets interessants pels Pirineus catalans

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana