Ramon Aramon i Serra

Aramon i Serra, Ramon

Hemeroteca Cientifica Catalana

J. AIOLAS - R. ARAAION I SERRAde selvas aterradoras, paranlos solitarios y cielos tempestuosos)) (pag. 62).Sobre aquesta dualitat escenografica cse mueven personajes que extreman lasmanifestaciones de sentimiento o prodigan reverencias y cortesiasD (63). El mar-ques de Santillana dedica una atencio especial als vestits, cls colors dels quals,aixi can llur forma, llurs ornaments 1 llurs atributs, posseeixen valor. de simbol.I'arallelament al sea gust envers la riqucsa i el gran aparat, trobcln una com-plaen9a ell els motius exotics i tin cert sentit arqueolugic en la indumentariagreco-iiatina.cAl gusto por la exteriorizacion pomposa obedccen tanlbicn los alardesde saber. (67). Els desires narratius son poesia docta, plena de cites, d'imi-tacions i de r.eminisccncies que donen testimoni de 1'extensi6 de ]a culturade 1'autor. Aquesta pluralitat de cites i d'allusions cno es ya la costumbre derespaldarse en autoridades, sino el desco de lucir lo recien aprendidos (6$).El poeta es fa un orgull del seu saber i s'encara, sense reserves, amb el risede no esser compres.El seu proposit de fer una poesia savia to coin a consequencia iminediataI enriquinient del sell lexic llatinitzant, els trets mes caractcrfstics del qualson estudiats anib deteniment. D'altra banda, el gust per 1'exotisme el dun aincorporar, taumbe, a la seva llengua literaria, mots no castellans : francesos,provenSals, catalans I italians. Segueix tin e;tudi de la seva capacitat ret6rica- simils, perffrasis, etc. -, i acaba situant els desires dins l'obra total deI'autor.'Coin cs d'habitud, el discurs del Prof. Lapesa s'inicia amb tin elogi delseu predecessor a ]'Academia - Angel Gonzalez Palencia - i acaba ainb unaponderacio de la seva persona i de ]a seva obra, de la qual is autor el Prof. DA-maso Alonso.Joaquim MOLASMANUET, AL,CAR : Granada y el Romancero. Universidad de Granada, 1956.112 pags.Manuel Alvar ha manifestat en dues direccions principals la seva activitatd'estudios : ]a liuguistica, on destaqucn diversos treballs sobre el dialectearagonesz i ]'actual preparacio de ]'Atlas d'Andalusia,3 i la literaria, ambinteressants assaigs sobre els ronlansos castellans.4En el volunict Granada y ei Romancero, de destinacio popular be queaparegut dins les publicacions de la Universitat de Granada, Alvar aplega,cn sis capitolets, tins comentaris de Eons erudit peril de to Brie sobre romansosque es refercixen a la capital del darter reialme niusulma de in Peninsulai. Ja en prenisa aquesta nota, ha aparegut el Ilibre La obra literaria del marquestit, Santillana (Madrid 1957), del qual el present discurs forma el capitol quart.2. Cf. ER, 1 (1947-48), 218-220 ; II (1949-50), 224, 227-228 ; IV 11953-54), 369-Cal recordar encara, el manual El dialecto aragonds, publicat dins la BRH de l'Idi-torial Gredos.3. Vegeu Atlas lingaistico de Andalucia: Curstionario (Granada 7952) ; Proyectode on Atlas lingiiistico de Andalucia, cOrbis)), II (1953), 54-60; Las enniestas delcAtlas lingfifstico de Andalucia)) (dicieutbre 1953 - marzo 1955), RDTP, XI (1955).231-274.4. Cf. ER, III (1951-52), 57 n.254ALVAR: GRANADA Y ROMANCERO - BAQUERO : CUENTO ESP.4ROLIberiea : i) tQue castillos son aquellos?;s 2) Porque Alhama era perdida ; 3) Uncaballero pasea ; 4) Anafiles de Plata ; 5) Mira Zdyde ; 6) aTanto olvido englorias tantas'El llibret, ben presentat, es illustrat pel pintor Manuel Maldonado.R. A. i S.El cuento espaitol en el siglo XIY, por MARIANO BAQUERO GOYANES. PremioMenendez Pelayo 1948. Madrid, Instituto Miguel de Cervantes (CSIC), '949•702 pigs. (RFE, Anejo L.)Aquest extens estudi fou presentat per 1'autor com a tesi doctoral a laCnivcrsitat de Madrid l'any 1948. Segons dades biografiques que figurer a Ia co-berta del llibre, l'autor comptava aleshores vint-i-cinc anys. Es tracta, dones,d'obra juvenil, i aixo fa que, despres de tant de temps d'haver estat publicada,pugui senlblar extetinporani de retreure'n algunes de les febleses. Perocom que es tracta d'una contribucio valuosa a l'estudi de Ia prosa espanyoladel segle xix, val la pena que, a desgrat d'aquesta circumstancia, ens n'ocupem,ara, en aquestes planes.Podcm distingir en l'obra dues parts. Els quatre primers capitols tractende generalitats i ocupen aproximadament unes dues-centes pagines. Els res-tants, en nombre de quinze, estudien la ternatica dels contes. Els capitols ini-cials son propiament de teoria literaria i versen sobre les accepcions del motcuento a traves de la historia de la literatura castellana, i del conte com a generelitcrari, alhora que estudien extensament les relacions i diferencies d'aquest gene-re anib d'altres d'afins, com Ia Ilegenda, Particle de costums, el poema en prosa,Ia novella breu i la novel-Ia. El capitol iv es un repertori cronolbgic de contes.Tot i les diferenciacions que 1'autor ha establert entre conte i article de cos-tums, la Vista comensa l'any 1832, amb els articles de Larra i amb les Escenasmatritesises del famos costumbrista Mesonero Romanos. Acaba I'any 1914, enel qual aparegueren reculls de contes de Jose Zahonero i J. Ortega Munilla.Aquesta llista no es exhaustiva, segons Baquero declara, pero es molt abundosai conte una quantitat de materials que no sabem que es trobi enlloc mes. Essentaixi, fora intitil de discutir algunes inclusions i exclusions. Tot l'importanthi es, i, a mes, un gran nombre d'obres d'autors secundaris, entre les qualsno en manquen d'interessants. Encertadament l'autor no ha emmarcat el seuestudi en tins limits rigorosament cronoogics, de manera que autors com PalacioValdes, Pardo Bazan i Blasco Ibanez, que han publicat dins el se.-le actual,son integrament compr.esos en el seu estudi, per tal com llur concepcio literariaes totalment decimon6nica ; en canvi n'han estat exclosos Valle Inclan i Azorin,la literatura dels quals entra en les tendencies renovadores del comensamentdel segle xx. Baroja hi es citat esporadicament, com a figura que cavalca entredues epoques.La part mes extensa de l'obra - mes de dos tercos del seu contingut - es5. Amb sorpresa llegim, en una citacio (ping. 18) de la Flor nueva do romancesviejos del mestre Menendez Pidal, que els romancos :en Aragon servian de nlodeloa la poesia trovadorescas. Al segle xvl25533

Manuel Alvar: Granada y el Romancero. Universidad de Granada, 1956. 112 pàgs.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/37817/48438

Manuel Alvar: Granada y el Romancero. Universidad de Granada, 1956. 112 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana