Joaquim Carreras i Artau

Carreras i Artau, Joaquim

Hemeroteca Cientifica Catalana

L'EXPOSITIO SUPER APOCALYPSID'ARNAU DE VILANOVAAUTENTICITAT, DATA I LLOC DE COMPOSIC16INOTiCIA DE: COBRAProxima la publicacio , en edicio critica, de 1'Expositio super Apo-calypsi segons el text atribuit a Arnau de Vilanova , ens proposem d'anti-cipar una notfcia d'aquest escrit i escatir els greus problernes d'auten-ticitat, data i hoc de composici6 que el seu estudi planteja.L'Expositio es el mes extens dels escrits espirituals d'Arnau de Vila-nova , que per l'amplitud doctrinal , la perfecci6 arquitectonica i la bellesade 1'estil pot esser considerat com la seva obra mestra . Consisteix en uncomentari al text sagrat que clou la collecci6 del Nou Testament , i pretende descobrir -ne el sentit mistic o ocult , de conformitat amb la doctrinadels anomenats espirituals a la primeria del segle xxv ; consta d'un proemii vint-i -dos capitols , corresponents als de 1'Apocalipsi , en els quals sonexposats ordenadament els versets de cada capitol.L'existencia d'aquesta obra i la seva atribuci6 a Arnau de Vilanovason conegudes des d ' antic amb refercncia al manuscrit llati 5740 de laBiblioteca Vaticana que la conte integrament . Alguns bibliografs l'havienja assenyalada . M. Menendez Pelayo la redescobri i valory en la seva mo-nografia Arnaldo de Vilanova, medico cataldn del siglo XIII;' i, gairebe'al mateix temps , B. Haureau, en el seu estudi bio-bibliogryfic sobre Arnauinserit en el tom XXVIII de la Histoire litteraire de la France ,' la registryamb el num . exlx en el catyleg de les obres . Altres bibliografs , despres1. Madrid 1879 . Aquesta monografia esdevingui , des del i88o , un capitol de laHistoria de los Heterpdoxos espanoles (reeditada el 1918 i els 1946-48).2. Paris 1881.497I. CARRERAS I ARTAUdels dos esmentats, I'han mencionada aixf mateix. L'obra, pero, ha restatinedita i gairebe desconeguda per dificultats inherents tant a la comprensiode la doctrina corn a la lectura del manuscrit. E. Benz promote d'editar-la,despres d'oferir-ne un breu extret doctrinal, on el sou article Die Ge-schich.tstheologie der FranziskanerspiriIualien des XIII. and X I V. Jahr-hunderts nach neuen Quellen." Poe temps abans, el P. Pon i Marti n'haviaexhumat tins escassos fragments, trets del foil 8 del manuscrit, on la sevapublicacio Visionarios, bcguinos y fratricelos catalanes (siglos XIII-XV).4La troballa d'altres dos manuscrits amb el mateix text atribuit aArnau, existents tambe a la Biblioteca Vaticana, be quo anonims, hapiojectat una nova llunr sobre la tradicio manuscrita de l'obra i ha plan-tejat alhora alguns problemes. En fou 1'afortunat descobridor el professorFriedrich Stegmiiller, quo en dona una breu noticia on el torn II del souRepertoriunt Biblicum Medii Aevi.` A base d'aquesta troballa, la doctoraOlga Marinelli realitza un estudi minucios dels tres codexs vaticans, clsresultats del qual dona a coneixer on el son article La tradizione n:ano-scritta dell'«Expositio super Apocalypsia di Arnau de Vilanova." Sensenecessitat d'extractar 1'extens estudi de la Dra. Marinelli, donarem unanoticia dels tres codexs quc contenen l'Expositio super Apocalypsi d'Ar-nau, perque a continuaci6 ens hi haurem de referir amb alguna fregiiencia.Els tres codexs, unicw coneguts fins ara, en quo ens ha arribat eltext del comentari d'Arnau de Vilanova a l'Apocalipsi, son :a) El ms. vat. llati 5740. Is tin codex on pergamf del segle xrv,que consta de 235 pagines a dues columnes. El comentari d'Arnau hiocupa les pagines i a 104 i la primera coltunna de la pagina 105. La restadel codex conte altres obres que no tenon res a veure amb Arnau doVilanova.b) El ins. ottobonia Ilatf 536. ;s tin codex on paper, aixf matrixdel segle xiv, que consta de 181 fobs manuscrits. El text d'Arnau hiocupa els folis 1 a 174"; segueix un full en blanc, i al foli r75' ha estattranscrit, d'altra ma, tin Tractatus de iudicio universali, que ocupa laresta del codex.c) El ins. vat. llatf 1305. Porta data del segle xv i consta de Sq folicmanuscrits a dues columnes. En els fobs i i 2 es reproduit el proles;segon a la Postilla de Nicolau de Lira; al revers del foil 2 comenca3. @(Zeitschrift fur Kirchengeschichte)), 52 (1933), 99-111. Reprodult a la seva obraEcclesia Spiritualis: Kirchenidee and Geschichtstheologie der fran:isk'anischen Re-formation (Stuttgart 1934).4. Vic 19305. Madrid 1950.6. Inserit als ER, V (1955-56), 111-126.50L'sEXPOSITIO SUPER APOCALYPSI. D'A. DE VILANOVA 3el comentari d'Arnau a 1' Apocalipsi, que es prolonga fins al final . Segonsuna declaraci6 que acompanya 1'explicit, el text fou copiat d'un modelconfeccionat a Valencia 1'any 1416. No coneixem aquest model ; la capiano sembla gaire posterior i, a jutjar per alguns indicis, podria havercstat transcrita a la mateixa regi6 valenciana.La comparaci6 entre els tres cddexs condueix a establir algunesconclusions. Heus aqui les mes importants. Cap dels tres cddexs no esel manuscrit autentic a original ; tots tres en son copies, Well mateix,o, mes probablement, d'altres copies. El manuscrit llati 1305 es el mesallunyat de l'original, no solament en el temps, sin6 tambe pel contingut ;els errors i les interpolacions hi son d'una tal magnitud que el fan prAc-ticament negligible. Els altres dos no semblen gaire allunyats l'un de1'altre, ni tampoc de 1'original, be que resulta impossible de datar-los.S6n independents, i cadascun Wells conte una versi6 forca acceptable.Qualsevol d'ambd6s pot servir de base a una edici6 critica completant-neels mancaments amb les versions encertades del pareller. Aixf ha estat fet ;ha estat elegit com a manuscrit de base el vatica llati 5740, ates que elseu estil es el mes acostat a 1'emprat per Arnau de Vilanova en els seusaltres escrits llatins indubitables.Coneguts els manuscrits que ens han trames 1'Expositio super Apo-calypsi d'Arnau de Vilanova, volem ara plantejar i escatir tres questionscapitals referents a aquesta obra, corn son la seva autenticitat, la data iel Hoc de composici6.IIAUTENTICITAT DE L'OBRALa paternitat arnaldiana de 1'Expositio es basa en la inequivocaattibuci6 que en fa el manuscrit 5740 a 1'incipit , que diu aixi : (( Incipit4xpositio super Apocalypsi Magistri Arnaldi de villa nova)). L'atribuci6no ve confirmada per cap altra font . Ja Haureau se'n planyia , fa mes devuitanta anys. I, be que avui coneixem dos altres manuscrits de 1'obra,la situaci6 resta inalterada , ates el caracter andnim d'ambd6s.El mateix anonimat ha esdevingut motiu de sospita . I crida, sobre-tot, 1'atenci6 que 1'Expositio super Apocalypsi no es trobi mai citadaen cap altre escrit d ' Arnau ni - que sapiguem - per cap contempo-,ani . En mes d'una ocasi6 Arnau ha enumerat els seus escrits espirituals ;Mai, peril, no ha inclds en llista 1'Expositio. L'argument perd la sevaforsa , si tenim en compte que totes les enumerations conegudes constenen escrits pertanyents al recull de 1'any 1305, del qual parlarem mes51^ 1. C1RREK1511RT1^endavant ; 1'Expositio, en canvi, es posterior a aquesta data , com veurem.Quant a 1'anonimat del manuscrit ottobonia llati 536, aixi com delvatica llati r3o5, que poc a molt en depen, i al silenci dels contem-poranis, cal observar que, despres de la condemna d'alguns escrits es-pirituals d'Arnau de Vilanova pronunciada pel sinode tarragoni de 1'anyr3r6' i de les condemnacions eclesiastiques farmulades pel Concili ecu-menic de Viena (Franca), 1'any r3rz, contra el tnoviment dell espiritualsen general, reforsades posteriorment pel papa Joan YYII en la scva butllaQuorumdam ea igit, tota la literatura d'aquest geneae hague de passar ala clandestinitat.I,'an^lisi interna de 1'Expositio supleix la manca de confirntaciode la seva autenticitat , que hem lamentat abans. Hi retrobem, en efecte,cls dots de gran escriptor que son d'admirar en els tractats espiritualsd'Arnau de la desena precedent, la de rz9t a r3oo. Hi retrobem, aiximateix, la coneixen^a de la llengua hebrea i, poc o molt, de la grega,1'afeccio a les disquisicions gramaticals i 1'amplitud dels coneitemcntscientifics, en especial astronomics i medics, com Antau els posseia.Per altra Banda, la caincidencia ideologica es absoluta, o gairebe. Nosolament apareixen en 1'Expositio doctrines espirituals ben genuines,com la de la significacib mistica o oculta de les lletres i els mots do laBiblia, la consideracio de Deu coat un gramatic excellent, 1'anunci dela proximo vinguda de 1'Anticrist, 1'aversio al conreu del saber profpels homes votats a la vida espiritual, 1'exposicio de 1'usus pat+per delsbens temporals i molter altres doctrines que Arnau assimilit i explanacn les sever obres espirituals indubitables ; lino que hi apareixen, demes a mes, idees i maneres caracteristicament arnaldianes, com son1'enumeracib de les malvestats atribuides als clergues regulars, les in-t•ectives contra els popes carnals, 1'anunci d'ttn Papa espiritual en rela-cio amb la vinguda imminent de 1'Anticrist, la data de la goal es fixadaper al darrer tern del segle stv, la frequent allegacio de les revelacionsapdcrifes, etc.Arnau ha insistit en aquests tomes, sobretot en els sous escrits po-icmics dels anys r3or al r3o5, amb els goals 1'Expositio ofereix unaafinitat ideologica mes estreta. I,a coincidencia arriba, en ocasions, aesser literal: aixi , en la glossa al capitol rx, verset 3, de 1'Apocalipsi,Arnau assimila els noun feolegs a les llagostes del test sagrat que tenonpropietat d'obrar com els escorpins, es a dir - concreta Arnau -,;. I,'Expositio super ^Ipocalypsi no hi es tampoc mencionada, com no ho sduels tractats i opuscles arnaldiavs de la primera epoca en genera]. );1 proposit delsautors de la Sentencia sembla apuntar a la literatura popularista de la darrera epocad':lrnau, en catala i adhuc en Ilan, destinada a fomentar el moviment del beguinatge.5^L'.EXPOSITIO SUPER APOCALYPSI. D'A. DE VILANOVA Sfleniendi cunt lingua et vulnerandi cum cauda),.8 Aixo mateix haviaescrit en la Confessi6 de Barcelona, composta l'any anterior: uaquesteslagostes haurien propietat de, scorpio, lepan ab la lengua e ferin ab lacoha...».°Finalment, 1'explicit del codex ottobonia llati 536 suggereix la inspi-racio diving de l'obra amb una formula : uquam scribi fecit dominusIhesus Christus» que tecorda molt la genesi del tractat De cymbalis Eccle-siae, tal com Arnau la conta en la seva carta al papa Bonifaci VIII.1p Sem-blantment, els termes en que Arnau parla d'ell mateix en el darrer ca-pitol," recorden de prop expressions semblants en els paragrafs finalsdel De cymbalis Ecclesiae i en la lletra adrecada al pontifex Benet XIsobre la mort de Bonifaci VIII. La critica interna de 1'Exposifio super.9pocalypsi porta, doncs, a concloure, ja que no amb una certesa abso-luta, almenys amb una maxima probabilitat, que Arnau de Vilanovan'es l'autor.IIIDATA Dl; L'OBRA I LLOC DE COMPOSICIoSobre aquests dos fets estavem enterament a les fosques, fins al des-wbriment del codex ottobonia llati 536. Coneixem ara Fun i l'altre per1'explicit del codex susdit, que el codex vatica llati 1305 reprodueix.Diu aixi : ((Explicit expositio Apocalypsis quam scribi fecit dominusIhesus Christus. Anno ipsius MCCCVI in monasterio Sancti Victoris 11Ias-eiliae)). La composicio de 1'Expositio s'escau, dones, l'any 1306 i a Mar-cella, al convent de Sant Victor.El manuscrit vatica llati 5740, finic conegut fins a l'any 1950, ometla data i el floc de composicio. La manca d'amdues dades obliga Me-nendez Pelayo a conjecturar una hipotesi. Coln que els escrits espiritualsd'Arnau es conserven a la Biblioteca Vaticana en dos manuscrits, Fundels quals conte nomes l'Expositio super Apocalypsi, i 1'altre conte unacolleccio rigorosament cronologica d'una scrie de tractats i opuscles es-pirituals, sembla evident que 1'Expositio ha d'esser o be anterior alprimer i el mes antic escrit de la scrie, que podem datar el 1292. o be8. Vegen el capitol ix, ratlles 43 i 44 del text impres.9. ARNAU DE VILANOVA, Obres catalanes, I (Barcelona, ENC, 1947), pag. 118,ratlles 17-18.io. Vegeu A. RUBI6 i LLUCH, Documents per la histdria de la cultura catalanantig-eval, I (Barcelona 1908), 29.ii. Vegeu-ne les ratlles 179 a 184 del text impres.53B ^. CARRERAS I ARTAC'posterior al mes recent i darrer, datat el r3o5. Menendez Pelayo, senseallegar cap fonament de la seva decisio, es decanta per la primera alter-nativa, quan raons d'ordre intern aconsellaven d'optar mes aviat per1'altra alternativa, que els descobriments posteriors han vingut a demos-trar com a encertada. ^ls estudiosos d'Arnau quc amb posterioritat aMenendez Pelayo s'han ocupat de 1'Expositio super Apocalypse, ometerende tractar aquest punt o donaren sense mes pcr vdlida aquella hipdtcsi.En particular, la Dra. Olga Marinelli es veie impedida d'obtenir tot,els fruits del seu magnific treball sobre la tradicio manuscrita de 1'E.r-positio super Apocalypse, per haver acceptat ingenuament 1'afirmacio doMenendez Pelayo que calia datar 1'obra susdita abans del r29z. >'Jni-cament ^. Benz, en Particle que hem chat abans, endevina que clcontentari d'Arnau de Vilanova a 1'Apocalipsi degue esser compost ambposterioritat al de Pere Joan Olieu, escrit entorn del 1295, i en retard^tla data fins al final dcl segle xllt.Vegem ara les circumstancies personals d'Arnau que ajuden a es-clarir ]a genesi i la motivacio de 1'obra. I,'any r3o6 s'obre, en 1'agitadavilla d'Arnau, una clariana de repos. I,a polemics amb els tealegs doParis i amb els dominicans de Gerona i de Marsella s'ha extingif ; tothomel respects ara, des que Bertran de Got, un antic amic seu i simpa-titzant de la seva doctrina, ha esdevingut papa amb el nom deClement V.'` I si ningit, com 1'Inquisidor de Valencia, gosa insinuarun atac, el rei Jaume II de Catalunya-Arago, un altre amic i protector,imposa autorit^riament el silence. $n circumstancies tan favorables, Ar-nau es lliura altra vegada ardidament a 1'cspeculacib i compon el seuextens comentari a 1'Apocalipsi, el llibre sagrat predilecte dell anomc-nats espirituals.E1 text mateix de 1'Expositio confirms 1'exactitud d'aqueixa data.F;n efecte : el «Papa espiritual», abttndosament teoritzat en 1'obra pcrArnau i ardentment esperat per ell i pels seas seguidors, no es altrcrue Clement V. I,a identificacio, no Bens arbitraria, es despren clara-ment del passatge del capitol xvI>, en que cs parla dels set pages carnalsque Phan precedit, a comptar des de Nicolau III ; establiu el compte, iveureu que el vuite es Clement V." I be : la ingenua confian^a d'Arnaui, cal der-ho tambe, el seu arrauxat esfors per atreure el nou papa arz. Sobre 1'antiguitat de la relacio amical entre Bertran de Got i Arnau de Vila-nova, vegeu el meu article Del epistolario espirit2uil, de Arnaldo de I'ilg^^ova , aTJstu-dios Franciscanosn, 49 (1948) 91 i 39z•r3. Nicolau III governs P$sglesia entre rzi7 i rz8o. F,1 succeiren : Dlarti IV(rz8r-85), Honori IV (rz8^-87), Nicolau IV (rz88-9z), Celeste V (IZ94), Bonifaci VIII(1294-1303) i Benet XI (I;o;-oq). El r3o5 fou elegit Clement ^•.54L'.EXPOSITIO SUPER APOCALYPSI. D'A. DE VILANOVA 7la seva causa valen, nomes, per al comens d'aquest p'ontificat ; benaviat, amb 1'actuaci6 de Climent V, s'esdevingue el desengany. Enconsegiiencia, 1'Expositio super Apocalypsi no pogue esser escrita abansdel 1305; degue esser-ho, en canvi, en el primer o el segon any del noupontificat, calcul que coincideix amb la data del 13o6.L'eleccio del monestir de Sant Victor a Marsella per a lloc del seutreball, segons testiinoniegen els dos codexs susdits, respon aixi mateixa circumstancies favorables del moment. Ja el 1301, Arnau havia trames,coin a obsequi als monjos victorins de Paris, un exemplar del seu tractatDe cymbalis Ecclesiae amb una lletra acompanyatoria sumuiament elogiosa.Amb els de Marsella, no sabem si 1'amistat fou tan antiga ; pero si queesdevingue mes estreta en ocasio de les polemiques hagudes amb elsdominicans de la ciutat a la primeria de 1'any 1304. Els monjos de SantVictor ajudaren eficacment Arnau. Un Wells, G. de Rainaud, li feu amans un exemplar d'un pamflet anonim i sense titol que els dominicansmarsellesos havien llancat a la circulaci6 contra ell. D'aquesta obretaArnau prengue peu per a formular davant el bisbe la segona de les sevesdenuncies marselleses en un document notarial que, amb el susdit i ambaltres personalitats, signaren tres monjos mes de Sant Victor : Hug deCertlloc, Hug de Nivernis i G. de Roca. La simpatia ideoldgica i larelacio personal dels monjos de Sant Victor de Marsella amb Arnau deVilanova es desprenen clarament d'aquests fets. Trobem, doncs, moltexplicable que, extingides lea polemiques i restablerta la calma, Arnaus'acollis a l'hospitalitat dels monjos de Sant Victor i que compongues enilur monestir la seva obra magna, en la qual per cert fa un ences elogide la vida contemplativa i dels ordes religiosos que Phan conservada enla seva forma mes tradicional.JOAQUIM CARRERAS I ARTAUInstitut d'Estudis Catalans55

L'Expositio super apocalypsi d'Arnau de Vilanova: autenticitat, data i lloc de composició

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/37950/52878

L'Expositio super apocalypsi d'Arnau de Vilanova: autenticitat, data i lloc de composició

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana