La intolerància religiosa caracteritza el període contemporani espanyol, tret del Sexenni
revolucionari (1868-1874), la Segona República (1931-1939) i la monarquia parlamentària
actual (Constitució de 1978). Durant el segle XIX van predominar les constitucions
doctrinàries que van declarar el catolicisme la religió oficial de l'Estat, al qual obligaven al
manteniment del clergat i el culte catòlics, després de les diferents desamortitzacions dels
béns eclesiàstics. La dissidència religiosa va ser perseguida i reprimida. Amb la Revolució
de 1868 va començar un breu període de llibertat religiosa i a Catalunya van establir-se
permanentment les primeres esglésies protestants: assemblees de germans, metodistes,
baptistes i l'Església Espanyola Reformada Episcopal (comunió anglicana). Durant bona
part del període contemporani, els protestants van viure la segregació i la discriminació per
la seva dissidència religiosa. La Constitució de la Segona República va optar pel laïcisme: va
declarar que l'Estat no tenia cap religió oficial i va promulgar la llibertat religiosa. La victòria
del general Franco a la Guerra Civil va comportar en matèria religiosa novament l'oficialitat
del catolicisme i la persecució de la dissidència religiosa. La llibertat religiosa no fou
una realitat plena a Espanya fins a la Constitució de 1978.Religious intolerance characterizes the contemporary history of Spain except for
the Six Revolutionary Years (1868-1874), the Second Republic (1931-1939) and the current
parliamentary monarchy (Constitution of 1978). During the 19th century doctrinal constitutions
predominated in Spain, declaring Catholicism as the official state religion and forcing
the state to financially maintain Catholic worship and ministers after the confiscation of
church property. Religious dissent was persecuted and repressed. A brief period of religious
freedom started with the Revolution of 1868 and the first Protestant churches began
to be organized in Catalonia: Assemblies of Brethren, Methodist, Baptist and the Spanish
Reformed Episcopal Church (Anglican Communion). For much of the contemporary era,
Protestants lived under a regime of segregation and discrimination as a result of religious
dissent. The Constitution of the Second Republic opted for secularism, declaring that the
state did not profess any religion and approving religious freedom. General Francos
victory in the Spanish Civil War once again led to the proclamation of Catholicism as the
official state religion and the persecution of religious dissent. Religious freedom was not to
become a reality again in Spain until the 1978 Constitution.La intolerancia religiosa caracteriza la historia contemporánea de España, a excepción
del Sexenio revolucionario (1868-1874), la Segunda República y la actual monarquía
parlamentaria (Constitución de 1978). Durante el siglo XIX predominaron en España las constituciones doctrinarias que declararon el catolicismo como la religión oficial del Estado,
que estaba obligado al mantenimiento económico del culto y de los ministros de esta
confesión, después de la desamortización de los bienes de la Iglesia. La disidencia religiosa
fue perseguida y reprimida. Con la Revolución de 1868 comenzó un breve periodo en el
que se estableció la libertad religiosa y en Catalunya empezaron a organizarse las primeras
iglesias protestantes: asambleas de hermanos, metodistas, bautistas y la Iglesia Española
Reformada Episcopal (comunión anglicana). Durante gran parte de la etapa contemporánea,
los protestantes vivieron un régimen de segregación y discriminación como consecuencia
de su disidencia religiosa. La Constitución de la Segunda República optó por el
laicismo: declaró que el Estado no profesaba ninguna religión y promulgó la libertad religiosa.
La victoria del general Franco en la Guerra Civil española condujo a la proclamación
de nuevo del catolicismo como la religión oficial del Estado y la persecución de la disidencia
religiosa. La libertad religiosa no fue de nuevo una realidad en España hasta la Constitución
de 1978
