Thomas F. Glick

Glick, Thomas F.

Hemeroteca Cientifica Catalana

la màquina del temps 1------------------, Jethro TulI a València Thomas F. Glick - Els  t ractats  d ' agrono m i a  espanyols d e  f i n a l s  d e l  se­g l e  XVI I I  s ' i nscr iuen en el m arc de la  l i teratura europea del tem ps, q ue era d ivulgat iva de l 'ano­menat "new method" ( nou mè tode) de ls  agrònoms an­g lesos encapçalats pel  fa­mós Jethro Tuli. Aquest nou mètode es ba­sava en un conjunt de canvis en  l 'organi tzació i les prikt iques de conreu agrícola  que varen fer possib le un considerable augment de la  product iv i ­tat ,  que  va possibi l i tar,  tanmateix, e l  gran crei­xement demogriHic de fi­nals  del segle XVII I  a An­g laterra. Possib lement,  e l  fet central  va resid ir  a e l i m inar les terres ermes i m posant  un conreu al ter­natiu de la  terra de blat i farratge, la  qual  cosa t a m bé e l i m i nà la  tradicio­nal  divisió entre terres de conreu permanent i terres de pastura, que de fet es­gotaven la  fer t i l i t a t  d 'am bdós t i pus  d e  terra. Així doncs, el "nou mèto­de" establí la  reconversió t e m poral  dels camps de blat  en  pastures, i espe­c i a l m e n t  de l legu m i noses, que donaren l loc a la  pro­ducció de grans quan t i tats  de pal la  per a l  farratge. Mercès a l  conreu de trè­vols i naps ac l imatats  en  sò ls  l leugers, a f inals  del segle XVII hom va poder resoldre l ' ant ic  problema de l  pi nso hivernal  dels an im als.  Així doncs, l ' in­crement del  farratge va per metre augmentar e l  Fig. 1 ArrêU dê !lemblar de TulI, de l 'any 1738. (2 17/volum 5/juliol-agost _ t  .r. UI Ib' 1f1-Ll • r M  . d . r  1 • •  7 .. 4J, ] fi' ciència 48) 49 nom bre de ram ats,  e ls  quals  a l a  vegada produ'¡'­ren més fem i, conse­güentment,  uns sòls m i l lor adobats i de major rendi­ment que en cas de t rac­tar-se de rendiments en terres de farratge perme­t ien  a l hora augmentar a l­tra volta  la  ramaderia. La  presènci a  de gran nom­bre de best i ar fou d 'espe­c ia l  i m porti:!nci a en  el sòls l leugers, que so lament  quan  eren  adobats amb fe m d ' a n i m a l s  h i vernats amb naps i t rèvols donaven exce l . lents co l l i tes de ce­real .  En relació amb e l  conreu a l ternat iu  de sòls, hom va intentar  t a m bé m i l lorar la  textura i l a  fer t i l i t a t  d e l s  sòls ( q u e  eren o bé m assa l leugers o bé m assa argi losos) e m prant tècni­ques d 'adob, drenatge i preparació. Els sòls l leu­gers i sorrencs foren pre­parats amb m arga d 'arg i la ,  la  qua l  donava m és cos i una capaci tat  m ajor de retenció de l ' a i gua. Els sòls argi losos i pesants es prepararen a m b  gu ix  i calç i ,  e n  general,  amb tota Fig. 2 Arreus recomanats en la IIte· ratura del nou mètode (new method). ¡' . ji.JI, G tTtit'. ut [; o L '---__ --> mena de sòls hom e mprava una varietat im pressionant d ' adobs, des d 'excrements de colom fins a sang de bou en  pols i far i n a  d 'os­sos. Un a l t re punt  c lau  del "nou mêtode" fou la  i nsis­tència de Tul i  a estalv iar  l lavors sembrant  en  ren­gleres i deixant una am­p l ada suf ic ient  entre aquestes a fi de deixar espai per a l laurar. Per aquesta raó, va recom anar l a  u t i l i t zació d'una sem ­bradora, l ' única de les mi:!­qu i nes relacion ades amb e l  "nou mêtode" agrícola.  ( fig.  1 )  Quan ens referim a Angla­terra i a l  "nou mêtode", parlem sempre d 'un  procés real fet i portat a terme pels  pagesos i més tard d i fós i popu l a r i t z a t  e n  l l i ­bres. A Espanya, l a  s i t ua­ció era la  i nversa, les idees es varen d i fondre pr imer à m p l iament  en l l i ­bres, opuscles, art icles i memòries. Però t a m bé cal  dete r m i nar fins a qu in  punt  aquestes idees foren portades a terme d 'una manera pri:!ct ica. El "nou mêtode" no fou conegut a Espanya direc­tament  a part ir  de les fonts angleses s inó dels t reba l l s  dels agrònoms francesos a par t i r  d 'a­quest  camp.  Potser l a  font principal fou e l  "TRATA­DO DE CULTIVO DE LAS TIERRAS SEG UN LOS PRINCIPIOS DE MR. TULL, de Duhamel  de Monceau, t raduït al cast e ­l l i:!  per M i guel  J osé de Aoi z (Madrid 1 75 1 ) , que era la  versió més fidel de les idees de T u l i  que hom cone ix ia  a l a pe nínsu la.  Més tard,  va  venir  una etapa del que podríe m anomenar la com arca l i t za­ció del "new m ethod" que hom troba e n  les  obres dels agrònoms de comarca o província ,  e ls  quals  va­ren i n tentar d 'adaptar i d ' i nterpretar el mè tode en el context agríco la  es­pecUic de cada com arca o regió. A aquesta  etapa correspon el treba l l  (LA AGRICULTURA GENE­RAL) de 10 volums  (Valèn­cia  1 765-95) ,  de l ' autor J osé A n ton io de Valc§rcel ,  adreçat a l  conreu de secél de València.  Va lc§rcel fo­namenta en part el seu treba l l  a part ir  de "LE GENTILHOME CULTIVA­TEUR" ( París 1 7 6 1 -64) ,  que de fet esti:! a la seva ve­gada i nspirat  en l ' obra de l ' anglès Thom asd Hale "COMPLEAT BODY OF HUSBANDRY" de 1 7 58. (Cal fer esment de la  ra­pi desa de di fusió en aquest cas si ten i m  present  el tòpic segons e l  qual  les K �. �. V idees han arribat se m pre m assa tard a la  penínsu la ) .  Va lc§rcel expressa en rela­ció amb Tuli :  "De tots el s autors que hom pot consi­derar com a més prolffics en aport acions a l  per fec­cionament d 'aquest art ,  no h i  ha  n i ngú més digne del  nost re agraïment  que Mr. Tul i. El mè tode que va proposar és nou i conté coses extremament  prof i­toses. Aquest autor  té molta experiència i aques­t a  és e l  ver tader origen de tot coneixement  ú t i l  en agricu l tura. " Per a avaluar l a  presència de l ' ideari  de Tuli  en  l ' o­bra de Va lc§rce l ,  hem de ressegu i r  la t raça a les tres pedres fonamenta l s del nou m ètode: e l s  p'rats art i f ic iosos ( j  conseguent­ment  les  noves rotacions de conreu),  l 'eclect ic isme en l 'ús dels adobs e l  se m brat en f i leres. Valdircel reconeix explíc i ­tament  que  " tot  e l  que hoill fa serv i r  en agr icul­tura per a m i l l orar les  terres és :  e l  saber, l ' adob i el guaret. Aixf doncs, és lògic que trobem estu­dis  sobre conreu de pastu­res, d 'adobs i la subst i t u ­c i ó  dels erms. Dei a  que tots e ls  estran­gers s 'havien adonat d'a­quest fet "malgrat no ser l lurs c l i m es tan favorables � - '"= �  Ji.�.7.,K .; � \ . '---�-----',_JM' . 50 (2 18/volum 5/jullol.agost ciència 48) Fig. 3 Tipus d'arreu per a llaurar. En el dibuix (4) hom pot apreciar el tradicional forcat de València. (Valcarcel, Agri­cultura General). com els nostres". Li dol veure "erms  acl aparadors, em prats solament  en  l ' a l i ­ment  d e  petits ramats, quan amb la pastura art i­ficial hom arribaria a ob­tenir  més quant i tat  de  farratge". Es  ben cert  que "com més an imals  h i  hagi més fem produiran". En part icular ,  l loa l ' a l fa l s  (userda),  que  pot  conrear-­se tant en secil com en regadiu i passa a par lar  del t rèvol estre l la t  (c 1o­ver) tot reconeixent que "els holandesos, aqueixa nació econòm ica, e n  els  m enors fets foren e ls  pr i­mers a in troduir l a  prilct i ­ca de  ta l lar  e l  clover verd i donar-lo a les bèst ies en  e ls  estables en l loc que e l  pasturess in  dem peus. "VaIcarcel assenya lil  que l ' a l fa ls  és "la sol a  herba art i  ficiosa que hom conrea a Espanya i això encara en poques provfncies i amb el  mè tode antic això par t icu larment  a M ú rcia,  V �lênchl i p�\f t dQ 01tBlu­nya i Aragó". Més enda­vant descriu e l  m ètode de sembrar en  taules de l ' a l -f a l s  en terres d e  regadiu. Estudis recents de Pedro Ruíz Torres sobre les t ransform acions agrilries a Elx en  el segle XVI I I  constaten que l ' a l fa ls  era l 'única herba conreada en pastu res art i f icioses en tot e l  País Valenciil. Quan tracta del conreu a l ternat iu  ( rotat iu ) ,  és ev i­dent  que VaIc1í.rcel descriu e l  que e ls  ang lesos deno­m i naren agricu l tura con­vert ib le  o a l ternativa,  ja que est ipula  l ' a l ternació de co l l i tes com est ib les farrat ge. Diu :  "La pres­cr ipció gai rebé general de l ' ant ic  m ètode entre e ls  ang lesos s 'or ig ina  en l a  i n t roducci6 d e  l e s  herbes art i f icioses foranes de no­ranta anys ençil. Hom re­coneix tota la  u t i l i tat  d 'a­questes herbes, de ls  naps grossos i ,  part icularment ,  del  t rèvol.  El conreu d ' aquestes dues produccions en aque l l s  terr i toris on s ' h a  in t roduït la prilctica de sem brar trèvol ,  herbes art i ficioses, naps grossos i d 'a l tres ar­rels ha donat a l ' agricu l tu­ra l a  deno m i n ació de nou conreu". Consegüentment ,  proposa una  nova  rotaci6 amb sis conreus de sis anys per a un m a te i x ter­reny i e l i m ina a ixít l 'erm.  Aquests són: I de b lat ,  2 de faves, fesols, pèsols o ordi, 3 de qualsevu l l a  l l e g u m ,  4 d e  naps grossos, 5 de ci vada i 6 de trèvol. Pel  que fa a ls  adobs, l lur  estudi ve  a con t i nuacl6 de la  secció dedicada als sòls, amb els trac t a m ents adients per a cadascun d 'e l ls. Abans de tractar dels  adobs naturals,  Val­carcel esmenta l 'argi la, la terra crassa, la sorra, les guixes, la  pedra, la greda, les c loïsses de mar,  les restes dels arbres i de les p lantes, la  cendra, l a  calç i e l  fòsfor d e  l 'or ina humana. La descripci6 de l ' ús  de la  calç, especia l­m e n t  de  l a  ca lç  morta,  no és ac urada, atès que el l  mate ix  diu que en anys anteriors n 'havia crem ada m o l t a  i creu que és e l  m i ­l lor adob p e r  a l s  "sòls  més pr ims  i pobres". La  calç fou un tema tan apassio­nant per a l ' agrònom que ildhuc va enviar unes mos­tres de calç valenciana a l  seu admirat Hale  a An­g l a terra. Pel que fa referènc ia  al mè tode de se m bra, VaIcar­cel segueix ferm a m e n t  e l  mè tode de  Tuli: l a  sem bra en feixes, amb molt espai entre les f i leres i servint-­se d'una se m bradora (o ar­reu-sem bradora) i l laurant sov int .  "Quan els espais són suficien t m ent  a m p les s 'h i  pot fer passar nom :" (219/volum 5/jullol-agost ciència 48) 5 1  broses vegades e l  cu l t iva­dor mentre les  p lantes creixen". Hem demostrat  que e l  "new method" de Tuli i dels agrònoms anglesos era conegut  a València,  a i xí com e n  d ' a l t res regions de l a  península i sense retard. De fet ,  a l  mate ix  temps  e n  què fou  d ivu lgat  en  d'al tres països del  con­t i nent. Cal preguntar-nos si  es t racta d 'una d ivu lga­cIO purament cu l t i s ta  o bé si e l  nou mètode i e ls  seus fonaments foren por­tats a la  prilctica. Aquesta qüesti6, l a  t ractaré en l ' art ic le vinent.  Thomas F. Glick 

La màquina del temps: Jethro Tull a València

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/129844/128571

La màquina del temps: Jethro Tull a València

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana