Joan Mercader

Mercader, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

106 LA V A L L  D'AKAN - ESTUDIS  LOCALS Un estudi historic sobre la Vall d'hran. - E l  moment crític de la histhria de la Vall d'Aran, o sigui quan, envaida per les tropes franceses de Felip Z'Ardit el 1283, oscilll entre la sobirania de Franga i la de la Corona d'AragÓ, a comengaments del segle XIV, ha estat aclarit d'una faisó prou satisfact4ria per Joan Regla i Canlpistol perqui: puguem qualificar el seu treball - volumi- nós i exhaustiu - com una altra de les pedres fonamentals que la historiografia catalana ha posat darrerament (Martinez i Ferranclo, Masia) sobre la diplomiicia i el caricter del rei Jaume 11. Els drets de Catalunya-Aragó damunt la vall d'Aran arrenquen d'un tractat d'uemparanyaa d'Alfons e1 Cast. A mans dels nostres reis la vall d'Aran era un gatge magnific per a relligar els seus dominis feudals d'enlli del Pirineu. Ho  era també per a l'asseguranga de les terres extremo-occidentals de Catalunya (((Clavis Pallarium et Ripparcurtiaea). Per aixb Jaume I va conservar-la amb tot i el tractat de Corbeil. L'eventualitat de l'ocupació francesa de la vall, que va lligar-se políticament amb la commoció de Sicília, posi la qüestió d'Aran en entredit, puix que Felip el Bell, no obs- tant havef-se cornpronl6s pel tractat d'Anagni a restituir els territoris envaits durant la guerra. va negar-se després a lliurar-la, allegant arguments d'ordre jurídic i estrathgic. Durant l'any 1308, Franga, sortint al pas de les gestions de Jaume 11, perqui: la cosa es resolgui mitjangant un arbitratge del Sant Pare, empren a la vall d'Aran una investigació unilateral, els resultats de la qual, sota la inspiració del conseller de Felip el Bell, Guillem de Nogaret, són un cant a les fronteres naturals de la Gkllia. Jaume 11, perb, protesta i no para fins atreure el rei frances al terreny de les negociacions bipartites. Per fi, el 1313, Felip IV accedeix a retornar la vall d'Aran al nostre sobiri, per bé que conservant-ne un dret eminent de propietat. Corn que els comissaris francesos deixen de compareixer a les converses de Lés, on s'havia d'escatir fins on arri- baria aquell dret de senyoria, s'enti:n que renuncien de fet a plantejar el pro. blema de la Vall. La tesi del Dr. Regli ha servit no solament per a fixar els termes pels quals & vall d'Aran s'ha nantingut espanyola, passant pel damunt dels dictats de geografia natural, ans també per a con6ixer molts dels trets particularissims d'aquell admirable país pirinenc. Les condicions fisiogrAfiques, la seva econo- mia i les institucions araneses inedievals són també estudiades com cal, amb un luxe veritable de documentació i bibliografia. Llistima que una monografia tan completa i - podem dir - definitiva, no hagi estat acompanyada d'un aparat grafic (mapes, fotografies), que ajudarien a donar-li el relleu que indis- cutiblement es mereix ! - JOAN MERCADER. Algunes publicacions catalanes sobre estudis locals. - Aquests anys darrers les investigacions de radi local han pres notable increment a Catalunya ; hom ha publicat interessants monografies i fins i tot han pogut apareixer veritables revistes, amb forra regularitat. Si, per una banda, hem de lamentar la desapa- rició - total o parcial - d'aquesta mena d'estudis en les publicacions de les entitats excursionistes, algunes de les quals fruien justament de gran prestigi (com els butlletins del Centre Excursionista de Catalunya - de Barcelona -, o del de la Comarca del Bages - de Manresa --, o del de Terrassa), per l'altra ens congratulem del suport oficial (Municipi, Diputació) o particular de qui: darrerament s'han beneficiat aquestes publicacions histbrico-geogrA- fiques de tipus local. Barcelona, per bé que la capitalitat i la iillportincia cultu- ral i demogrifica la relligui a una esfera més ampla, també té en 1'Institut Mu- 1. Francia, la Corona de Aragón y la frontera pwenaica. Premi Menkndez Pelayo 1948 del Consejo Superior de Invest~gaclones Clentificas (Madrid 1951). Dos volums de 332 i 482 pagmes. ELS ARXIUS LOCALS DE MALLORCA 107 nicipal dlHistbria l'organisme adient per a l'estudi del seu preterit local : el seu portaveu hebdomadari és l'emissió divulgadora de la Radio Barcelona, i el butlletí corresponent l'ha anat publicant fins ara 1'Editorial Aymk, en reculls d'aparicib peribdica. Potser ha estat Lleida la ciutat catalana que més esforcos ha esn1erc;at en estudis i publicacions d'aquest tipus, bé que l'ajut prestat per la Diputació els hagi aclrecat de primer antuvi vers un científicament imprecís imbit  provincial. a s  de remarcar la revista ctllerdaa, que en principi es publi- cava cada sis mesos i ara, cle fet, és un anuari, en tot cas forra voluminós. Són notables també les altres publicacions de 1'Institut d'Estudis Lleidatans, fas- cicles bibliogrkfics i, a voltes, docuinentadíssimes monografies, com les del I?. Sanahuja i del Sr. Lladonosa i Pujol. Girona, si bé amb proporcions més modestes, ha publicat ja tres o quatre anuaris contenint treballs historiogrifics de forga interes i el dietari de fra Cundaro del temps de la guerra dels fran- cesos. Entorn la institució gironina es mou a Banyoles un Centre dJEstudis Comarcals, que publica cada any uns quaderns ; també caldri ajuntar-hi els treballs erudits de Mn. Lluís Constans, animador del dit Centre. La Societat Arqueolbgica Tarraconesa, actualment sota l'impuls de Mn. Pere Batlle i de Mn. Joan Serra i Vilaró, no ha hagut de fer més que perseverar en el seu prestigiós butlletí. Una altra entitat tarragonina, 1'Arxiu Bibliogrkfic de Santes Creus, s'ha distingit per l'edició d'una ja nodrida biblioteca santescreuina, a part de les seves membries anuals. El Monestir de Poblet restaurat, per la seva part o la de la confraria seglar que entorn seu va aplegar-se, ha donat a l'estampa la monumental histbria pobletana del P.  Jaume Finestres, i ha editat un Butlletí, del qual hem vist tres o quatre números. Ens cal esmentar, encara, les publicacions de la Fundació Bosch i Cardellach, de Sabadell, la qual edita fins i tot una magnífica revista : ctArrahonar ; les del Centre dJEstudis Comarcals d'Igualada, predominantment bibliogrkfiques, a part l'extraordinkria ~Miscellanea Aqualatensias que va apareixer el 1949 ; les revistes (Pyrenen, d'Olot, i ~Museua, aquesta editada entre els anys 1948 i 1950 per la Secció dJHistbria i Arqueologia del Muscu de Mataró, ciclostilada, perb de positiu infer6s. En alguns casos la ubiquació d'alguna editorial ha estat la determinant d'una concentració d'esfogos a la localitat respectiva : així s'esdevé a Granollers amb 1'Editorial Alpina que ha publicat dues monografies, un estudi local sobre Granollers i un altre sobre la Garriga. Finalitzarem escuetament amb uns noms per tal d'abreujar la sPrie d'aquesta mena d'estudis. Les histbries de Torellrj, de Santa Coloma de Farners i també de la Garriga s'han afegit darrerament : 1 \ repertori d'histbries locals que Catalunya posseeix des del temps de la Renal- senca liter8ria. En altres llocs sJhan empres o es projecten un conjunt di. treballs sobre Reus, Vilafranca del Penedes, Vic, Vilanova i la Geltrú, per no citar sin6 els que tenim més a la vora. En tot cas, ens hem de felicitar d'aquest , esplet d'investigacions encarades a la terra. Potser caldria ara intentar de resoldre aquest fet comarcalista tan viu, en una entitat superior o en diverses. L'esit de la primera Assemblea Intercomarcal del Penedés i Conca d'odena, .celebrada a Martorell l'any 1950, amb la publicació que nJha estat conseqii&ncia, potser ens assenyala un camí. - JOAN MERCADER. Els arxlus locals de Mallorca. - Abans de la darrera guerra-civil, l'rnstitut d'Estudis Catalans, havia impulsat i encoratjat la redacció de catklegs de les biblioteques, els arxius i els museus de les terres catalanes. La llavor aleshores sembrada segueix donant bons fruits i els diversos centres d'estudis comarcals que s'han anat formant, sobretot al Principat, continuen la publicació d'inven- taris de tota mena que donen a coneixer la riquesa bibliogrkfica, documental i arqueolbgica de les diverses contrades catalanes. Creiem que cal assenyalar, en 

Algunes publicacions catalanes sobre estudis locals

http://revistes.iec.cat/index.php/BSCEH/article/download/2576/2575

Algunes publicacions catalanes sobre estudis locals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana