Anna Gudayol Torelló

Gudayol Torelló, Anna

Hemeroteca Cientifica Catalana

IN MEMORIAM. AMADEU-JESÚS SOBERANAS I LLEÓ(el Catllar, 1938 - Mataró, 2014)per anna guDayoL i toreLLóEl 14 d’abril de 2014 ens deixava Amadeu-Jesús Soberanas, nascut al Catllar el 21 de maig de 1938, on la seva família s’havia traslladat arran de la Guerra Civil. Tarragoní de soca-rel, el jove Soberanas mostrà des de molt jove un interès pregon per la història, i en particular per la història eclesiàstica: el 1953, ingressava com a estudiante a la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, i poc més tard, amb només divuit anys, publicava el seu primer article (sobre la cartoixa d’Escaladei)1 al Boletín Arqueológico, revista de la qual ben aviat arribaria a ser secretari. El seu ingrés a la universitat i la posterior carrera professional l’allunyaren físicament de la seva ciutat, però una part significativa dels seus treballs al llarg de tota la vida continuarien dedicats a la història i els personatges de la seva terra.El doctor Soberanas desenvolupà, des de la primera maduresa, una doble carrera com a professor universitari i com a especialista en patrimoni bibliogràfic. El 1956, in-gressà a la Universitat de Barcelona, on cursà estudis de filosofia i lletres i on es doctorà el 1973 amb l’edició i l’estudi de la Crònica de Sant Joan de la Penya. Acabada la carrera, seria professor a la seva alma mater de diferents matèries (literatura catalana medieval, paleografia…), des del 1964 fins al 1986, any en què s’incorporaria a la Universitat Au-tònoma, on es jubilaria com a catedràtic de filologia romànica. Entre el 1975 i principi dels anys vuitanta, fou també professor d’història del llibre a l’Escola de Bibliologia, successora de l’antiga Escola de Bibliotecàries. Alternà la docència universitària amb la dedicació al món de les biblioteques i de la codicologia. A mitjan anys seixanta, s’incor-porà a la biblioteca de la Universitat de Barcelona, dirigida aleshores per Rosalia Gui-lleumas, dona de qui seria un dels seus grans mestres, Jordi Rubió.2 El 1969, guanyà una 1.  A.-J. soBeranas, «Una prueba de la Veracruz en Scala Dei», Boletín Arqueológico, fasc. 55-56 (1956), p. 59-60 + 1 làm.; poc temps després, publicaria un article sobre la seva impremta incunable (A.-J. soBe-ranas, «Imprenta de Scala Dei: Humberto Gotard», Diario Español (4 juliol 1958), p. 3).2.  La seva participació en el volum d’homenatge a Rubió seria l’edició d’una pregària: A.-J. soBeranas, «Una versió desconeguda d’Augats, seyós qui credets Dèu lo Payre», Estudis Romànics, vol. x: Estu-Miscel·lània Litúrgica Catalana [Societat Catalana d’Estudis Litúrgics], núm. xxiii (2015), p. 17-19ISSN (ed. impresa): 0213-0742  /  ISSN (ed. electrònica): 2013-4010http://revistes.iec.cat/index.php/MLC/index  /  DOI: 10.2436/20.1002.01.3MISCELANIA LITURGIA CATALANA.indd   17 05/05/16   10:44plaça al cos de bibliotecaris i arxivers de l’Estat, i s’incorporà a la Biblioteca de Catalu-nya com a conservador. Allí s’ocupà, en primer lloc, de l’arxiu documental, responsabi-litat a la qual s’afegí poc després (a partir del 1972, any de la jubilació d’un altre dels seus grans mestres, Pere Bohigas) la cura dels manuscrits i de les col·leccions de la reserva impresa; des del 1978, s’ocuparia en exclusiva de la reserva manuscrita. El 1993, final-ment, abandonava la Biblioteca per consagrar-se a l’ensenyament a la Universitat Autò-noma. Val a dir que, conservador a l’antiga, els canvis en el món de les biblioteques (que havia estat durant tant de temps el seu) foren per a ell particularment difícils, i que les hores es feien curtes, ja que, a partir del 1985, havia succeït Josep Maria de Casacuberta com a director literari de l’editorial Barcino, tasca que li permetria desenvolupar la seva feina com a filòleg i a la qual dedicaria, en la maduresa, una gran part de la seva energia.Format en l’ambient de la diòcesi tarragonina, Soberanas s’interessà ben tost per la història eclesiàstica i la litúrgia: al seu primer treball sobre el monestir d’Escaladei s’afe-gí un conjunt d’articles de divulgació al Diario Español sobre eclesiàstics tarragonins (Josep Blanch i Fontanilles,3 Marià Martí4 o el bisbe Armanyà),5 i amb tot just vint anys publicava sengles descripcions de dos manuscrits litúrgics conservats a la Biblioteca de Catalunya: el saltiri de Joan d’Aragó (ms. 1759) i la consueta de la catedral de Tarragona de l’arquebisbe Ximeno de Luna (ms. 276).6 S’interessà també molt particularment en els seus estudis per la documentació relacionada amb les esglésies, els monestirs i la catedral de Tarragona.7 Aquest interès per la historiografia eclesiàstica i pels textos reli-giosos i litúrgics li valgué ser escollit com un dels primers membres de la Societat Cata-lana d’Estudis Litúrgics. Com a filòleg, codicòleg i historiador del llibre, es dedicà par-ticularment a l’edició i l’estudi de manuscrits i impresos litúrgics;8 esdevingué així el dis de literatura catalana oferts a Jordi Rubió i Balaguer en el seu setanta-cinquè aniversari, I (1962), p. 147-154.3.  A.-J. soBeranas, «El canónigo José Blanch Fontanilles. Noticias documentales y bibliográficas sobre su vida y obras (1620-1672)», Boletín Arqueológico, fasc. 57-60 (1957), p. 54-70.4.  A.-J. soBeranas, «Nuevos datos sobre el comensal de Tarragona, Mariano Martí, obispo de Caracas (1770-1792)», Diario Español (8 agost 1958), p. 9.5.  A.-J. soBeranas, «La biblioteca del arzobispo fray Francisco Armanyá», Diario Español (2 juliol 1958), p. 6; A.-J. soBeranas, «El arzobispo Armanyá y la Sociedad Económica de Tarragona», Diario Español (29 juliol 1958), p. 9; A.-J. soBeranas, «Datos históricos inéditos sobre los tapices y terno blanco de Armanyá», Diario Español (17 setembre 1958), p. 12.6.  A.-J. soBeranas, «Notas sobre dos manuscritos tarraconenses de la Biblioteca Central», Biblioteconomía, any 15, núm. 48 (1958), p. 135-141; A.-J. soBeranas, «Un manuscrito tarraconense: la “Consueta” del arzobispo Ximeno de Luna (1317-1327)», Biblioteconomía, any 17, núm. 51-52 (1960), p. 37-41.7.  A.-J. soBeranas, Un inventario de la iglesia de S. Fructuoso «Extramuros» de Tarragona formulado en 1556, Tarragona, s. n., 1959; A.-J. soBeranas, «San Fructuoso en la medallística tarraconense», Diario Español (19 agost 1958), p. 10; A.-J. soBeranas, «Notes bibliogràfiques sobre Santes Creus», a I Col·loqui d’Història del Monaquisme Català, vol. ii, Santes Creus, Abadia de Poblet, 1967-1969, col·l. «Publicacions de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus», núm. 24-25, p. 165-206; A.-J. soBeranas, «Andrés Tomás Ávila: el culto y la liturgia en la catedral de Tarragona (1300-1700)», Estudis Romànics, vol. xv (1970), p. 164-167; A.-J. so-Beranas, «II Congrés Litúrgic de Montserrat. III Secció d’Història», Boletín Arqueológico, època iv, fasc. 105-112 (1969-1970), p. 87-89.8.  Destaquem A.-J. soBeranas, «L’edició del Processionarium de Tarragona (Barcelona, Claudi Bornat, 1568)», Estudios Históricos y Documentos del Archivo de Protocolos, núm. 7: Miscelánea en honor de Josep Maria Madurell i Marimon, III (1979), p. 271-297; A.-J. soBeranas, «L’edició de les sinodals de Girona de 1512», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, núm. 27: Homenatge a Lluís Batlle i Prats (1981), p. 397-410, o la part relativa als llibres litúrgics de l’exposició Pallium: Exposició d’art i documentació: Catedral de18 anna guDayoL i toreLLóMISCELANIA LITURGIA CATALANA.indd   18 05/05/16   10:44curador del primer volum de la col·lecció «Biblioteca Litúrgica Catalana», l’edició fac-símil de l’Ordinari de Barcelona.9 Entre els seus darrers treballs, cal destacar l’edició de les Homilies d’Organyà, que promogué com a responsable de la col·lecció «Els Nostres Clàssics»; Soberanas tingué cura de l’edició crítica, i maldà perquè fos acompanyada d’un completíssim estudi litúrgic d’Armand Puig i Tàrrech.10 Aquesta edició fou segui-da d’una versió divulgativa, amb traducció al castellà i a l’anglès,11 i d’una molt acurada edició facsímil,12 que seria la darrera de les seves publicacions.Professor apassionat i excel·lent, i persona d’una extraordinària generositat intel-lectual amb els seus amics, el doctor Soberanas podia també, en ocasions, ser presa de canvis d’humor que podien desconcertar i enterbolir algunes relacions. Afeblit per les malalties, durant els darrers anys de la seva vida es va anar recloent i allunyant de les seves amistats intel·lectuals. Tingui repòs la seva ànima. Tarragona: De la memòria de sant Fructuós al triomf de santa Tecla, Tarragona, Diputació de Tarragona, 1992, p. 231-233, núm. 188, 190, 191 i 192. 9.  Ordinarium Sacramentorum Barchinonense 1501, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, Societat Cata-lana d’Estudis Litúrgics, 1991, col·l. «Biblioteca Litúrgica Catalana», núm. 1.10.  Homilies d’Organyà, ed. diplomàtica i crítica d’Amadeu-Jesús Soberanas i Andreu Rossinyol, estudi d’Armand Puig i Tàrrech, Barcelona, Barcino, 2001, col·l. «Els Nostres Clàssics B», núm. 20.11.  Homilies d’Organyà, ed. trilingüe amb el facsímil del manuscrit, intr. d’Andreu Rossinyol, ed. crítica d’Amadeu-Jesús Soberanas i Andreu Rossinyol, Barcelona, Barcino, 2004.12.  Homilies d’Organyà, estudi a cura d’Amadeu-Jesús Soberanas i Andreu Rossinyol, Barcelona, Mille-nium Liber, 2010. In memorIam. amaDeu-Jesús soBeranas i LLeó 19MISCELANIA LITURGIA CATALANA.indd   19 05/05/16   10:44

In Memoriam. Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (el Catllar, 1938 - Mataró, 2014)

http://revistes.iec.cat/index.php/MLC/article/download/141778/140740

In Memoriam. Amadeu-Jesús Soberanas i Lleó (el Catllar, 1938 - Mataró, 2014)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana