Marta Punsola Munárriz

Punsola Munárriz, Marta

Hemeroteca Cientifica Catalana

Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 671contribueixin a descobrir, compartir, exercitar i celebrar la vitalitat, la creativitat expressiva i eldinamisme innovador de la llengua catalana. És en el marc d’aquesta celebració que l’escriptorRaffaele Sari Bozzolo, estudiós de la vida i l’obra d’Antoni Ciuffo, conegut com a Ramon Clave-llet, va fer una interessant intervenció sobre aquesta emblemàtica figura algueresa, del qual esdesconeix la data concreta i el motiu de la seva mort. Sari va aventurar la hipòtesi que, tenint encompte els seus ideals anarquistes i altra documentació trobada, és força probable que hagués mortdurant els esdeveniments de la Setmana Tràgica.La sessió de cloenda es va dedicar a la vitalitat de la llengua per mitjà de les cançons: d’unabanda, es va presentar el DVD Pop lletrat. Lletres sentides i, de l’altra, hi va haver unes interven-cions dels músics Franca Masu i Claudio Gabriel Sanna i la seva relació amb la llengua catalana.En el cas de Franca Masu, va explicar el procés d’atracció i de fascinació per l’alguerès, que erapresent en la ciutat on vivia però que no es parlava a la seva família, que la va empènyer a cantar enaquesta llengua. «Recordo la infinita alegria que vaig sentir quan em vaig decidir a fer aquestaaposta: aprendre l’alguerès i cantar en alguerès. Així que dues tries: una cultural i una altra artísti-ca, vital». Per la seva part Claudio Gabriel Sanna, autor de la cançó «Santa Mare Llengua, SantaRyanair», va fer una reflexió personal sobre quina llengua usar a l’hora d’escriure les seves com-posicions, si fer una elecció més local, més pròpiament algueresa, o una més general, més fàcil-ment comprensible per la resta dels parlants: «Segurament a l’origen d’aqueix mecanisme hi ha elcomplex d’inferioritat típic de qui parla un dialecte local del català i intenta de autonormalitzar-se,cosa que els meus amics mallorquins desaproven, afirmant que són los de Principat que se tenend’esforçar a mos comprendre; però també hi ha l’exigència de comercialitzar un producte artístic,com les cançons, de manera que no restin objecte exclusiu d’un estudi sociomusicològic. Crec queel meu sigui un problema comú a tots los algueresos intel·lectuals o «estudiats», com diem aquí: loproblema de saber o decidir qui tipo de català tenim de parlar o cantar, mosaltros que sem alguere-sos ma coneixem també lo català normalitzat».Joan-Elies AdellDirector de l’Espai LlullRepresentació de la Generalitat de Catalunya a l’AlguerJornada «Lexicografia llatina medieval en xarxa» amb motiu de la presentació del CO-DOLCAT (16 de març de 2012).— El 16 de març de 2012 tingué lloc la jornada «Lexicografiallatina medieval en xarxa», els objectius de la qual foren plantejar la situació actual de la lexicogra-fia llatina medieval en la seva relació amb les noves tecnologies i, fonamentalment, presentar elCODOLCAT, una base de dades lèxica ideada en el marc del projecte de recerca Glossarium Me-diae Latinitatis Cataloniae (GMLC). La jornada estigué organitzada per Pere J. Quetglas (UB),Mercè Puig Rodríguez-Escalona (UB) i Ana Gómez Rabal (CSIC).El Corpus Documentale Latinum Cataloniae (CODOLCAT) és una base de dades lèxica quecomprèn la documentació escrita en llatí en els territoris del domini lingüístic del català entre elssegles ix i xii. Aquest corpus documental està constituït, en la seva major part, per documents no-tarials (testaments, vendes, donacions, querelles judicials, etc.), tot i que inclou també alguns textosliteraris, jurídics i científics. Tots aquests textos, alhora que constitueixen un important testimoniescrit de la llengua llatina a la Catalunya alt-medieval, reflecteixen innovacions lèxiques, estruc-tures sintàctiques i trets fonètics procedents de la llengua romànica parlada, és a dir, el català. ElCODOLCAT neix a partir del Glossarium Mediae Latinitatis Cataloniae, un projecte iniciat a ladècada dels 50 i que té per objectiu recollir les veus llatines i romàniques documentades en fontscatalanes entre els anys 800 i 1100. Per a realitzar aquesta tasca es va fer un buidat exhaustiu de021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 671 06/05/13 15:54672 CRÒNICAEstudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689textos que donà lloc a la creació d’un fitxer manual, el qual consta de 50.000 fitxes. Fins ara s’hanpublicat els volums de les lletres A-D (1960-1985), F (2001) i G (2006); a més a més, des del’any 2000, s’ha anat digitalitzant un corpus de més de 22.000 documents. L’objectiu del CODOL-CAT és poder oferir, en un futur, la totalitat d’aquests documents, 1.000 dels quals ja han estat in-troduïts i poden ser consultats per qualsevol persona interessada a través del seu portal web (http://gmlc.imf.csic.es/codolcat).Tornant a la jornada, aquesta va iniciar-se a les 10:30h del matí a la Facultat de Filologia de laUniversitat de Barcelona, on es va celebrar la taula rodona «Presente y futuro de la lexicografíalatina medieval en red», presidida per Mercè Puig Rodríguez-Escalona. Aquesta sessió va comptaramb la participació de diversos membres de grups de recerca especialitzats en lèxic llatí d’èpocamedieval; cada grup va exposar la seva situació actual i va presentar els projectes que es disposavaa realitzar en el futur més immediat. Tot plegat pretenia oferir una visió global de la situació del’estudi de la lexicografia llatina medieval a la Península Ibèrica, posant un èmfasi especial enl’aplicació de les noves tecnologies en la recerca lexicogràfica.En primer lloc, prengueren la paraula Eduardo López Pereira i José Manuel Díaz de Busta-mante com a representants del Corpus Documentale Latinum Gallaeciae (CODOLGA), base dedades lèxica en la qual s’ha inspirat profundament el CODOLCAT. Amb aproximada-ment 12.000 documents en xarxa, el CODOLGA recull documentació medieval relacionada ambGalícia i escrita en llatí entre els segles vi i xv.En segon lloc, intervingueren Estrella Pérez Rodríguez i Maurilio Pérez González en represen-tació del Lexicon Latinitatis Medii Aevi Regni Legionis, diccionari de llatí medieval confeccionata partir d’un corpus textual procedent del territori del regne de Lleó i datat des del segle viii finsal 1230. L’any 2010 van publicar el seu primer volum a l’editorial Brepols (sèrie Corpus Christia-norum, Continuatio Mediaeualis), amb un total de 13.020 termes ordenats no pas alfabèticament,sinó per camps lèxics.Seguidament fou el torn de Juan Francisco Mesa Sanz i Antoni A. Biosca i Bas, membres re-presentants delCorpus Documentale Latinum Valencie (CODOLVA), dedicat a la informatitzacióde la documentació llatina medieval del regne de València des de l’any 1238 fins al 1500, aproxi-madament.En darrer lloc, Paulo F. Alberto i Rodrigo Furtado (Universitat de Lisboa), sota el títol «Reg-num Portucalense», presentaren la documentació corresponent al regne de Portugal: on es conser-va, quines fonts estan ja digitalitzades, com s’hi pot accedir, etc.La sessió de la tarda, celebrada a la Institució Milà i Fontanals del CSIC (concretament a lasala d’actes de la Delegació del CSIC a Catalunya), va consistir pròpiament en la presentació pú-blica del «Corpus Documentale Latinum Cataloniae» (CODOLCAT).Va obrir l’acte el professor Pere J. Quetglas, catedràtic de Filologia Llatina a la Universitat deBarcelona i director delGlossarium. Després d’una breu introducció al CODOLCAT i de l’obliga-da sessió d’agraïments, prengué la paraula Ana Gómez Rabal, investigadora titular de la InstitucióMilà i Fontanals del CSIC i encarregada de supervisar la creació de la base de dades. Els assistentstingueren l’ocasió de rebre les instruccions fonamentals d’ús del CODOLCAT, que compta ambun cercador altament avançat, el qual no només permet fer cerques lèxiques simples (una paraulacompleta exacta), sinó que també admet la possibilitat de fer cerques combinades de molts tipus. Amés a més, la cerca avançada permet acotar en funció d’uns paràmetres determinats, com ara geo-gràfics o cronològics, per exemple. Ana Gómez Rabal indicà el procediment a seguir per a regis-trar-se i fer ús de la base de dades, i mostrà alguns exemples de cerques lèxiques combinades, lasofisticació de les quals fou motiu d’elogi entre els assistents.Per a cloure la presentació, prengué el torn de paraula Marta Segarrés Gisbert, membre delGlossarium i principal responsable de la introducció de documents al CODOLCAT. La seva tasca021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 672 06/05/13 15:54Estudis Romànics [Institut d’Estudis Catalans], Vol. 35 (2013), p. 631-689CRÒNICA 673a la presentació fou la de mostrar per primera i probablement última vegada el que col·loquialmentdenominaren «entranyes», és a dir, la part de la base de dades a la qual només poden accedir els quil’estan creant. Els assistents pogueren veure de manera molt gràfica com es realitza el procés d’in-troducció d’un document a la base de dades i quina informació l’acompanya. Aquesta demostraciórecolzava la insistència mostrada anteriorment per Ana Gómez Rabal en la complexitat del procési en la necessitat d’una formació filològica per part de les persones encarregades d’introduir docu-ments al CODOLCAT. Tot plegat quedà perfectament reflectit en la mostra inèdita de les «entra-nyes» de la base de dades.Present a la taula i amagat rere una pantalla d’ordinador, restava Pere Farró Sales, el qual s’haencarregat d’idear i de crear l’aplicació web. Malgrat la seva voluntat de passar inadvertit, no po-gué marxar de la sala sense el merescut agraïment que va dedicar-li Pere J. Quetglas just abans dedonar per finalitzada la jornada.Els aplaudiments d’un auditori farcit d’assistents ressonaren fortament a la sala d’actes de laDelegació del CSIC, una esplèndida manera de finalitzar la presentació del CODOLCAT i de re-compensar els esforços d’un orgullós equip de treball que no podia amagar la seva merescuda sa-tisfacció.El moment més emotiu de la jornada el protagonitzà Ana Gómez Rabal, la qual dedicà el CO-DOLCAT a Teresa Gràcia Sahuquillo, cap de redacció del Glossarium ja jubilada i persona moltestimada per tots els membres del grup. La presentació féu possible ajuntar en una mateixa saladiverses generacions de col·laboradors del projecte i va demostrar que l’esperit del Glossariumsegueix viu i amb ganes d’acció. Des d’aquí desitgem un futur pròsper per al CODOLCAT i espe-rem poder parlar-ne durant molts anys.Marta Punsola MunárrizEl Doctor AntoniMaria Badia iMargarit rep laMedalla d’Or de la Generalitat de Cata-lunya (25 demarç de 2012).—El dia 25 de març de 2012 el govern de Catalunya atorgà la Meda-lla d’Or de la Generalitat de Catalunya al doctor Antoni Maria Badia i Margarit per honorar—comdiu literalment l’opuscle que es va distribuir— «un dels nostres lingüistes de referència, autord’una àmplia obra de recerca que ha contribuït a la projecció del país en prestigiosos àmbits acadè-mics internacionals». L’acte de lliurament va tenir lloc al Palau de la Generalitat el 4 de maig.Antoni Maria Badia i Margarit (1920), doctor en Filologia Romànica, catedràtic de la Univer-sitat de Barcelona des del 1948, doctor Honoris causa per moltes universitats, membre de l’Institutd’Estudis Catalans des de 1968, membre de l’Acadèmia de Bones Lletres, membre corresponent dela Real Academia Española, president d’honor de la Société de Linguistique Romane des del 1989,Creu de Sant Jordi, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, Premi de la Fundació Catalana per a laRecerca, és sens dubte un dels lingüistes catalans més eminents del país per la seva important pro-ducció científica, el seu reconeixement internacional i la seva projecció social.El doctor Badia és un home de ciència en el sentit més ampli de l’expressió. En aquest sentitha estat un científic reconegut internacionalment, un innovador i un divulgador de la ciència.En tant que científic ha contribuït a l’avenç del coneixement a través de les nombroses recer-ques que ha dut a terme, ha investigat en una àmplia gamma d’aspectes de la lingüística general, dela lingüística catalana i de la lingüística comparada. La seva profunda formació com a romanista liha permès de tractar el català en el conjunt de les llengües romàniques, tant diacrònicament comsincrònicament. La inquietud per noves línies d’investigació l’ha portat a conrear àmbits de treballnous, amb noves metodologies i tècniques innovadores. Ha treballat en gramàtica històrica, histò-ria de la llengua, fonètica, fonologia, morfologia, lèxic, sintaxi, dialectologia, geolingüística, ono-021-108748-ESTUDIS ROMANICS-Vol 35-13.indd 673 06/05/13 15:54

Jornada "Lexicografia llatina medieval en xarxa" amb motiu de la presentació del CODOLCAT (16 de març de 2012)

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/72813/72578

Jornada "Lexicografia llatina medieval en xarxa" amb motiu de la presentació del CODOLCAT (16 de març de 2012)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana