Jordi Carbonell i de Ballester

Carbonell i de Ballester, Jordi

Hemeroteca Cientifica Catalana

FABRA : CONY FILOL. - HENRICHSEN: PHRASES HYPOTHETIQUESpart d 'algu mal informat : les expressions t ens semblas , . potserv , '6s acon-sellables , son frequents a les converses . Aixf mateix , hi 6s ben clara la ten-d6ncia a deixar la selecci6 definitiva sovint als escriptors conscients i, en ge-neral, a la ]liure determinaci6 de la llengua . I cal no oblidar la disciplinamostrada pel mateix Fabra en acceptar les normes ortografiques de 1'Institutd'Estudis Catalans, que, coin 6s prou sabut, no foren fntegrament les que ellproposava, b6 que ho fossin en bona part.El to de les converses no es evidentment erudit: 6s el to divulgador queescau a textos que anaven destinats al gran public. Aixd no obstant, elssews arguments recolzen damunt una s6lida doctrina, no gens dogmatica,sempre ponderada, resultat dels profunds coneixements de 1'autor, ben pa-lesats al llarg del recull, i del bon sentit, logic i estetic, que informava elseu pensament. En proposar solucions, Fabra tenia presents no solament elcatala antic, ans encara els diversos dialectes, les etimologies, les solucionsdonades per altres llengues romaniques (castella, frances, italic, portugues,provensal, romanes, sard) o germaniques (angles, alemany).Doncs, b6 que no ens trobem davant una obra d'investigaci6, els materialsque hi ha recollits s6n iltils a 1'erudit aixf coin a 1'escriptor i al public engeneral, per tal coin, ensems amb Ilur valor orientador, tenen l'interes defornir un bon nombre d'elements per a la histdria de ]a llengua.Jordi CARBONELLLes phrases hypothetiques en ancien occitan. Etude syntaxique , par ARNE-JOHANHENRICUSEN . Bergen , John Griegs Boktrykkeri, 1955. 208 pags. ( aUniver-sitetet i Bergen : Arbok • 1955, Historisk-antikvarisk rekke, II.)L'estudi del Sr . Henrichsen sobre les frases hipotetiques en occita antic6s un exemple de 1'interes que tenen els treballs diacr6nics sobre telnes espe-cifics en la investigaci6 sobre sintaxi quan son duts a terme amb honestedati amb rigor cientific . L'autor ha portat a terme una tasca pacient despullantuna $eixantena de textos , alguns d 'ells d'una llargaria considerable , i ha classi-ficat metddicament els dos milers i mig de sistemes hipotetics homogenisrecollits. Quan ha tingut dubtes els ha exposats (vegeu, per exemple, pags. 31,85, 93, 104, 143), la qual cosa es tant m6s d 'agrair que els problemes sintacticsofereixen sovint interpretacions subjectives. El treball de 1'erudit noruec 6s,doncs, d'una utilitat molt gran coin a inventari ben classificat de materialsreferents a l'expressio hipotetica en occita . Ensems 6s un estudi modelic desintaxi descriptiva . Tenim 1'esperansa que el Sr . Henrichsen voldra algundia endinsar-se en els problemes de definici6- i de delimitaci6 , per. tant -de la noci6 d'hipdtesi , per a l'estudi dels quals l ' experiencia i la documentaci6que li forneix el treball que comentem el fan especialment capacitat . Aquestsproblemes han estat deliberadament exclosos per 1'autor del present trebail(veg. pa.-. 21).Voldrfem remarcar a continuaci6 algunes de les qualitats especffiq,ues deLes phrases hypothetiques en ancien occitan. D'una banda , hom ha tingut enconsideraci6 , en casos dubtosos , les llisons de diversos manuscrits , la qual cosaaporta sovint confrontacions molt interessants (veg., per exemple , pags. 62,179JORDI CARBONELL75, 87, 93, 119, 129 , 161). De l'altra , en els casos de textos traduits , el Sr. Hen-ricksen ha tingut 1'encert i la feina de confrontar diverses versions quan li hasemblat oportu per tal de permetre d- treure deduccions mes segures ( veg., perexemple, pigs . 107, 115, 163 ). Aix- inateix trobern encertada la decisio delrecercador escandinau de limitar el seu camp d'investigacio a una Bola llenguaromanica , la qual cosa li ha permes d'aprofundir en el seu estudi , el qualesdeve un conjunt homogeni , sense els alts i baixos que els treballs que pretenende comprendre tota la Romania ofereixen sovint. Aixo no vol pas dir que nohagi comparat els resultats obtinguts amb els fcts coneguts d'altres llengues ro-maniques . Les comparacions amb el frances , l'italia i el catala , les llenguesmes acostades , geograficament i culturalment , a 1'occita, son frequents al Ilargde tot 1'estudi. En aquest aspecte ens permetem de subratllar lcs semb'ancesentre el catala i la llengua dels trobadors posades en relleu pel senyor Hen-ricksen com a testimoni a favor de la tesi del gallo-romanisme del catala. Deixantde banda l'arbitrarietat que suposa la subagrupacio de les llengues romaniques- qualsevol que sigui -, aprofitem l'ocasio que ens ofereix 1'estudi6s noruecper a subratllar com la subagr.upacio ha estat feta , en general , prescindintd'uns fets tan fonamentals per a caracteritzar una Ilengua com son els sintactics.Tambe en aquest punt , doncs, el treball que comentem ofercix un interesespecial.Al llarg de dues -centes i tantes pagines el Sr. A.-J. H 'nrichsen ens ofereixuna part d ' introduccio , una altra amb el cos de la seva jecerca, i una tercerapart amb una visio de conjunt.Dins la introduccio 1'autor remarca la necessitat d'estudiar la sintaxi del'occita antic i dona una ullada a tot a116 que ha estat fet en aquest terrenyen la llengua occitana i en les altres llengues romaniques. En aquest punt, pelque fa al catala, hi trobern a faltar, almenys, les dues importants obres se-giients : OTTO KLESPER, Beitrdge zur Syntax altkatalanischer Konjunktionen(BDC, XVIII ( 1930), 321-421 ), i F. DE B. MOLL, Gralnc tica hist6rica catalanaMadrid 1952), que to una part dedicada a sintaxi , amb bibliografia .1 Tamb^eens exposa en aquesta part el rnetode seguit en la recerca i fa palesa la dife-rent importancia dels textos segons que siguin obres en vers o be en prosa,i sobretot la valor relativa de les traduccions i dels textos d'escriptors no occitans( catalans i italians ) o dels textos barrejats de frances.La part de recerca prbpiament dita comensa amb 1'analisi de les fraseshipotetiques sense si . La hipotesi hi es expressada : a) per mitja de la pa-rataxi ; b ) per una oracib de relatiu ; c) per una oracio complement circums-tancial . En el darrer cas apareixen un primer grup format per ab que , ab aixique, ab condicio que, etc. ; un segon grup basat en sot : (ab) sot ( que), (ab)solanaen(s) (que ), que sot , que solament ; un altre grup basat en cas : en (to)cas que, per (en ) cas que ; encara, finalment , formes aillades : mas (que), pro-veu que. Al costat d ' aquestes locucions conjuntives amb valor condicional prdpiahi ha aquelles que tenen nomes incidentalment valor condicional i que ofereixenseriosos dubtes, segons el meu punt de vista : entro que, pauzat que , per puttan que, per que, per so que, per tat que, pueh que, so que. En tot cas crecque caldria eeparar i distingir molt be de les propies aquestes locucions qufnomes son condicionals incidentalment , si es que ho son cap vegada . El Sr. Hen-1. En canvi, a la ping. 18r hi ha una cita d'A. M. BADIA 1 MARGARIT, Granl6ticahist6rica catalana (Barcelona 1951).180HENRICHSEN: PHRASES HYPOTHETIQUES EN ANC. OCC.richsen mateix exposa dubtes sobre per tal que, que comparteixo totalment, ique (aria extensius a entro que i per so que, almenys.El nucli central de l'estudi es constituit per les propositions completes abase de si. Per a la classificacio ha estat seguit un criteri formal que certamentpermet una precisio mes gran i es menys subjectiu: mes adequat, doncs, alpunt de vista descriptiu que presideix 1'estudi, que no pas una classificacioconceptual. Els diversos tipus han estat classificats en tres grups : a) tipuspurs en indicatiu ; b) tipus purs en subjuntiu ; c) tipus mixts, dividits a llurtorn en dos subgrups : els que tenen la subordinada en indicatiu i els que latenen en subjuntiu.Les construccions fonamentals del primer grup son : fas / fas (510 exemples)i fas / faras (555 exemples) que expressen la hipotesi en present o futur i n'ac-centuen la realitzacio; fazies / faries (243 exemples) on hom prescindeix de larealitzacio de la hipotesi (sovint, peri, corn subratlla el Sr. Henrichsen (pA-gina 176), no hi ha distincio absoluta entre el valor d'aquests tres tipus) ; lahipotesi en present o futur tambe es expressada amb una certa fregffencia perfas / fai (102 exemples) on l'imperatiu expressa el seu matis volitiu caracte-ristic (la subordinada es en mes de la meitat dels casos la formula de cortesia=si (a) vos (te) platzs). Ultra aquests, son citats trenta-cinc altres tipus purs enindicatiu, dels quals, perb, alguns son testimoniats per un o dos exemples sola-ment. Trets aquests darrers i tambe els sistemes dependents, resten els tipusseguents : fas / fezis, fas / as fait, fns / auras fait, fas / farias, fazias / fas,fazias / faras, fazias / aurias fait, fazias / fai,2 avias fait / fazias,/ avias fait /farias,' fezis / fas, fezis / fezis, as fait / fas, as fait / faras, faras / fas, faras /faros.' El tipus pur en subjuntiu Ines abundant es fezesses / fezesses (36 exem-ples) que en la majoria dels casos correspon a sistemes hipotetics subordinats auna principal. Aixb rnateix s'esdeve en la majoria dels altres tipus purs errsubjuntiu, mentre que en la resta sembla haver-hi influencies d'una altra llengua.Entre els tipus rnixts amb subordinada en indicatiu les formules mes correntsamb sistemes independents son fas / fassas (336 exemples) que expressa elmateix matfs que fas / fai, i fazias / fassas (4o exemples). En canvi, fazias / fe-zesses (57 exemples) quasi nomes es troba en estat dependent, aixf comfazias / aguesses fait, avias fait / fassas (o fezesses) i fezis / fezesses. Restenfas / fezesses, fezis / fassas, i as fait / fassas (o fezesses), a part el dubtosfazias / alas fait. Dels mixts amb subordinada en subjuntiu el mes frequentes sons dubte fezesses / feras (213 exemples) que originariament expressava lahipdtesi referent al passat (hipdtesi irreal), i evoluciona fins a poder expressar-lareferida al present i al futur insistint en la no-realitzacio de la hipdtesi. Ultraaquest, hi ha els tipus normals seguents : fezesses / fas, fezesses / fazias, fe-zesses / fezis, fezesses / faras, fezesses / farias, fezesses / agras fait, aguessesfait l feras i aguesses fait / agras fait. I tambe dos hapax i una formula que se-gons 1'autor es d'influeneia italiana (aguesses fait / aurias fait).2. Malgrat que nomes ha trobat tres exemples d'aquest tipus, estern d'acordamb 1'autor a considerar-lo propi.3. Creiem que 1'autor hauria fet b€ d'incloure aquest cas dins el quadre deles gags. 172-173. De tota manera el Sr. Henrichsen ja diu que potser hi hauriade figurar. Aix6 mateix diu (i hi estic d'acord) de fazias/ fezis (2 exemples).4. Aquests dos darrers tipus son igualment exclosos per l'autor del quadremencionat a la nota anterior.I81JORDI CARBONELLHem donac compte superficialment dels mes importants entre els setanta-untipus citats pel Sr. Henrichsen, alguns dels quals poden expressar una varietatde matisos que aci no hi ha espai per a detallar. L'autor els analitza tots sagas-ment i fa remarcar els valors no condicionals de la conjuncio si : el concessiu(veg. pags. 79, S4, 9o, etc.), que jo crec que es el mes important el temporal(veg. gags. 85, 92) ; l'adversatiu (veg. gags. 78, 133) ; el comp'etiu (veg. pa-gines 78, 133, etc.) ; el causal (veg. pigs. 79, 133) ; el superlatiu (veg. pag. 92),etcetera . Els exemples : sim son 5ana o sim doilln i esi son nlalaveda ni sana.(pag. 85), Z no podrien expr.essar un valor comparatiu (`tart si... corn...') mesaviat que no pas una alternativa corn vol el Sr. Henrichsen ? L'autor ha es-tudiat els exemples recollits amb subtilesa i cura. Vegeu, per exemple, entrealtres, els comentaris a fazias / fezis (pag. 94), en el segon exemple dels qualscaldria afegir-hi la influencia possible de la rirna ;5 les ponderades observacionsreferents a fazias / farias (pigs. 95, 103) ; les indicacions sobre fazias / auriasfait (pag. 103) ; els aclarimeuts a fezesses / farias (pag. 148) o les acuradesanotacions a aguesses fait / agras fait (pag. 161). En algun punt putser discrepode l'autor, corn, per exemple, en els comentaris a faras / fas, faras / faras(gags. 114, 119), on crec que es dificil, malgrat els arguments de l'erudit noruec,de fer desapareixer de l'occita antic els vint-i-set exemples trobats ; o en ladiscussio del segon exemple de si+present de subjuntiu (pags. 123, 124). Vala dir que aquests casos son rars. La part expositiva referent a si es completadaamb tres apendixs. El primer es refereix a si seguit 3e diversos verbs. El segonestudia les locucions conjuntives amb si condicional. El tercer analitza les com-paratives condicionals. Quant a aquestes darreres voldria dir que, segons lameva opinio , en els casos d'(en)aissi corn si, aissi corn qui i similars cal con-siderar el conjunt corn una locucio conjuntiva mes que no pas aillar (en)aissi,aissi, corn si fossin adverbis separats. Aixo, de fet, es un problema, peril, quefa referencia mes a les comparatives que no pas a les condicionals.En un capitol a part es feta una visio de conjunt dels problelnes plantejats,on son dibuixades les grans linics de. 1'expressi6 condicional en occita amb masegura. Hi es analitzada 1'expressi6 hipotetica segons que la prOtasi i l'apodosifacin referencia a passat, passat / present, passat / present (futur), passat /futur, present (futur) / passat, present ; present (futur), present (futur) / futur,o be futur. El Sr. Henricksen posa una atencio especial en els dos condi-cionals i analitza tambe el valor de la realitat o la irrealitat en les hipdtesis,que es independent de llur versemblansa objoctiva. Aquest capitol complementa,doncs, el llibre des d'un punt de vista conceptual.El treball es clou amb una cronologia i un rep.Irtiment local dels textosdespullats, unes utilfssimes estadfstiques en forma de quadre sindptic, ]a bi-bliografia i un index dels mots estudiats.Jordi CARBONELL5. Aixd mateix em sembla dels darrers exemples de Jas/fezesses ( pag. 134) idels dos primers de fezesses /fezis ( pag. 146).182

Les Phrases hypothétiques en ancien occitan. Étude syntaxique, par Arne-Johan Henrichsen. Bergen, John Griegs Boktrykkeri, 1955. 208 pàgs. ("Universitetet i Bergen : Arbok" 1955, Historisk-antikvarisk rekke, II")

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/37781/48402

Les Phrases hypothétiques en ancien occitan. Étude syntaxique, par Arne-Johan Henrichsen. Bergen, John Griegs Boktrykkeri, 1955. 208 pàgs. ("Universitetet i Bergen : Arbok" 1955, Historisk-antikvarisk rekke, II")

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana