Mata Perelló, Josep Maria

Algeps revista de geologia

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

ALGEPS  REVISTA DE GEOLOGIA, SÈRIE B nº 499 - Novembre del 2009             ITINERARI GEOLÒGIC PER LES COMARQUES DEL BAIX LLOBREGAT I ANOIA: DES D´ESPARREGUERA A COLLBATÓ I AL BRUC                 Josep M. Mata-Perelló _________________________________________________________________  Aquest recorregut va ésser experimentat amb docents el dia13 DE DESEMBRE DEL 2008      2  ALGEPS, Sèrie B Edita: MUSEU DE GEOLOGIA DE LA UPC D.L.B. - 28178 - 92 ISSN 1132-7014                                                3 ITINERARI GEOLÒGIC PER LES COMARQUES DEL BAIX LLOBREGAT I ANOIA: DES D´ESPARREGUERA A COLLBATÓ I AL BRUC / 13B DE DESEMBRE DEL 2008    Per Josep M. MATA-PERELLÓ    ADVERTIMENT PREVI  Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.   En aquesta ocasió, part del recorregut s´efectuarà a peu, tot anant per curriols i senders. Tot i així, una part del recorregut es realitzarà pel costat de la carretera, per la qual cosa, es fonamental de tenir la suficient cura.   A l’igual que als altres itineraris realitzats fins ara, recomanem tenir la màxima cura de respecte cap al Medi Natural i cap al Medi Ambient al llarg de tot el recorregut, i també fora d´ell.      BREU INTRODUCCIÓ  En aquesta ocasió, el recorregut del present itinerari discorrerà en la seva major part pel Sistema Mediterrani (una de les tres unitats geològiques que constitueixen el nostre país), i més concretament per la seva sotsunitat més externa: la  Serralada Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, en el transcurs del recorregut, també es recalarà sobre els trams més meridionals de la Depressió Central (la qual pertany a la Depressió Geològica de l´Ebre, una altra de les tres unitats geològiques que constitueixen Catalunya).  També cal dir, en aquesta breu introducció, que el recorregut de l´itinerari s´efectuarà per les comarques del Baix Llobregat de la Iª Regió (o Regió de Barcelona) i també per la comarca d´Anoia (de la Catalunya Central).   Així, s´iniciarà a Esparreguera, des d´on s´anirà cap a Collbató (les dues poblacions dintre de la comarca del Baix Llobregat); per a finalitzar a la localitat del Bruc (a la comarca d´Anoia).    4 OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST  ITINERARI  Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els  següents aspectes generals:    1.- Observació de l´estructura de la Serralada Prelitoral Catalana, per la qual discorrerà la major part de recorregut del present itinerari, en la seva major part, entre Esparreguera fins arribar a Collbató i al Bruc..    2.- Observació dels materials paleozoics (de l´Ordovicià i del Silurià) i dels mesozoics (del Triàsic), els quals constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana, pels indrets on discorrerà el recorregut de l´itinerari, entre els indrets abans esmentats.    3.- Observació dels materials cenozoics (del Paleocè i de l´Eocè), els quals constitueixen la Depressió Geològica de l´Ebre, pels indrets on discorrerà el recorregut de l´itinerari, entre els indrets abans esmentats.    4.- Observació de les relacions estructurals entre les dues unitats geològiques acabades d’esmentar: entre la Serralada Prelitoral Catalana i la Depressió Geològica de l´Ebre.    5.- Observació dels materials geològics emprats a la construcció dels monuments i de les obres públiques.    6.- Observació, al llarg del recorregut dels indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i amb el Patrimoni Miner. En el primer cas, caldrà parlar de l´interessant paratge de Roques Blaves.    ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS  Pel que fa als antecedents relacionats amb altres itineraris geològics, que discorrin per aquesta zona, ens referirem als de: MASACHS et altri (1981); i també a diferents treballs nostres: MATA-PERELLÓ (2001, 2006 i 2008). Fora d’aquests, no en coneixem cap altre.   Pel que fa amb els treballs relacionats amb els caràcters generals de la geologia de la zona, ens referirem als següents antecedents: GUIMERÀ et altri (1992), LLOPIS LLADÓ (1974), RIBÁ (1976), SOLER (1982) i VIRGILI (1858). Pel que fa als minerals i als jaciments mineralògics, cal parlar d’un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991).     Més endavant, dintre de l’apartat dedicat a les REFERENCIES BIBLIOGRÀFIQUES ja ens referirem a tots ells.      5 RECORREGUT DE L´ITINERARI  El recorregut del present itinerari començarà dintre de la comarca del Baix Llobregat, concretament a la població d´Esparreguera, per on es faran les primeres aturades.  Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap al terme de Collbató i cap al del Bruc, per on es faran diverses aturades. Finalment, el recorregut finalitzarà al terme del darrer poble esmentat.   DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI  Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s´escaigue).   En cada cas indicarem, entre parèntesi el full topogràfic del "Mapa Topogràfico Nacional" a escala 1:50.000, de l´Instituto Geográfico Nacional, on es troba l´aturada, que en aquest cas seran sempre els fulls 391 (o d´Igualada) i  392 (dit de Sabadell).  Així doncs, la relació ordenada de les parades que composen aquest itinerari, és la següent:   PARADA 1 CONDICIONAL. ESGLÈSIA PARROQUIAL D´ESPARREGUERA, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Vallès Occidental). (Full 392).  El recorregut de l´itinerari cal iniciciar-lo en aquest indret, a l´Església Parroquial d´Esparreguera, on farem la present aturada. Aquest indret es troba situat al bell mig de la població.  Aquí es pot veure com els materials utilitzats per la construcció de l´església no son altres que el pinyolenc de Montserrat. D´aquesta manera aquesta església es un dels pocs exemples de la utilització dels conglomerats com a material de construcció.     PARADA 2. CAMÍ DE CAN FONT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392).  Després de fer l´aturada anterior, cal continuar travessar tota la població d´Esparreguera. En fer-ho cal anar cap a la dreta, pel camí vell de Collbató, tot travessant la població per les immediacions de l´Església. A la sortida del poble arribarem a les proximitats del Pla de Can Font., abans d´arribar-hi, ens caldrà fer una nova aturada, a uns 4 Km de l´anterior.  Aquesta aturada la farem a la bora  del camí.   6 En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Després, haurem vist com aquests materials han quedat recoberts per terrenys detrítics quaternaris. Aquests materials són els que ara apareixen a la mateixa vora del camí, on es possible veure interessants exemples de podosòls.      Podosòls a la bora del camí   PARADA 3. PLA DE CAN FONT, (terme municipal d´Esparreguera, comarca del Baix Llobregat - Nord). (Full 392).  Després de fer l´aturada anterior, cal continuar cap a les proximitats del Pla de Can Font. Aquí ens caldrà fer una nova aturada, aproximadament a uns 0´5 Km de l´anterior.     En aquest breu recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials quaternaris esmentats a la parada anterior, concretament dels anomenats podosols, que pràcticament haurem trobat fins al lloc de la present aturada.  Des d´aquest indret, es pot veure una ampla panoràmica del Torrent de Roques Blaves, per sobre del qual estem situats. Així es veuen interessants exemples de xaragalls desenvolupats sobre aquests materials. Al respecte d´aquests, cal dir que es tracta de llicorelles trinxades per la falla Nord del Vallès –Penedès, de color blavós.  En relació a la falla, hem de dir que no la veiem, encara que estem situats davant de la seva bretxa de falla: les llicorelles trinxades que hem acabat d´esmentar. Aquesta falla posa en contacte les llicorelles paleozoiques situades al Nord d´on ara som, i els  7 materials detrítics del Miocè, situats al Sud. Les primeres es troben a la Serralada Prelitoral Catalana; mentre que les segones es troben a la Depressió Prelitoral Catalana.  Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot veure una interessant finestra tectònica, ja que per sota de les pissarres, apareixen (al fons del barranc) uns materials rogencs amb gresos i calcolutites, que pertanyen al Triàsic Inferior, al Buntsadsteim.     Xaragall de Roques Blaves, Esparreguera   Tanmateix, mirant a l´altra banda del torrent, es pot veure una falla que posa en contacte els materials rogencs del Buntsandsteim amb les llicorelles de l´Ordovicià. La falla es vertical i es fa palesa a diferents zones, enfront nostre.  Des d´aquest lloc es pot gaudir de l´observació (a l´altra banda del torrent) dels diferents materials triàsics, donant lloc a un interessant tall. Així, sobre els gresos i calcolutites rogenques del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim), es poden veure els diferents trams del Triàsic Mitjà: les calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior, els gresos i calcolutites roges del Muschelkalk Mig i les calcàries i dolomies del Muschelkalk Superior, al Coll de Can Colomer.  Tanmateix, per darrera de tots els materials anteriors, es poden veure els nivells de conglomerats i bretxes calcaries de l´Eocè, tot formant part de Montserrat.  Precisament, aquesta muntanya es fa ja clarament palesa per darrera dels materials mesozoics, tot i que entre uns i altres hi ha la Riera de la Salut, que baixa al Llobregat pels voltants de Ca n´Estruc.   Finalment, cal dir que aquest paratge on ara som, és un indret molt interessant del nostre patrimoni geològic, que cal conservar adequadament.  8 PARADA 4. COLLET DE COLLBATÓ, (terme municipal de Collbató, comarca del Baix Llobregat). (Full 392)   Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí de terra, fins arribar al Poligón Industrial d´Esparreguera. Des d´enllà arribarem a l´Autovia A-2, que ens caldrà agafar per tal d´anar cap a  Collbató. En trobar el trencall, que condueix cap al poble i cap a Monistrol, cal agafar-lo. Així, en arribar al Collet de Collbató, a uns 0´3 Km de la població, i a uns 6 Km de la parada anterior, en farem una altra.   En el recorregut des d´Esparreguera fins a Collbató, haurem trobat afloraments dels materials quaternaris que cobreixen als paleozoics i mesozoics de la Serralada Prelitoral Catalana. Després, en el breu recorregut des de Collbató fins a l´indret de la parada, hem trobat afloraments dels materials paleozoics (de l´Ordovicià) amb nivells de licorelles. Tot seguit hi ha diversos afloraments dels materials triàsics del Buntsandsteim (amb gresos i lutites rogenques) i del Muschelkalk (amb calcàries, dolomíes i lutites roges, segons els trams). Aquests materials es troben sovint amb contactes per fractures entre ells.   A l´indret de la parada apareixen les calcàries del Muschelkalk; però prop d´aquest lloc es veu el contacte entre aquests materials de la Serralada Prelitoral Catalana, amb els nivells de lutites i gresos rogencs de la Depressió Geològica de l´Ebre, situats per sota dels conglomerats de Montserrat, que des d´aquí es fan molt palesos. Aquests materials rogencs pertanyen al Cenozoic, i probablement són del Paleocè.   PARADA 5. ANTIGA EXPLOTACIÓ DE NIVELLS PISSARRENC, (el Bruc de Dalt, terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391)  Després de fer l´aturada anterior cal retornar cap a Collbató i cap a l´Autovia. Per aquesta, ens caldrà anar cap al Nord, amb la finalitat d´arribar al Bruc. En arribar al  Bruc de Dalt, ens caldrà passar cap a l´altra banda de l´Autovia A-2, per tal d´anar a unes antigues explotacions de les licorelles. En arribar a aquest indret, quasi a 8 Km de la parada anterior, caldrà fer una altra.   En aquest breu recorregut hem estat circulant (com al recorregut anterior) per entre afloraments de les licorelles de l´Ordovicià; molt sovint recobertes per terrenys quaternaris. Aquests materials paleozoics són els que es troben a l´indret de l´aturada. Cal dir, finalment, que aquestes pissarres (licorelles) es troben molt alterades en aquest indret, i que han estat explotades per a ésser utilitzades com a matèria prima complementària, de les properes bòviles.   PARADA 6 - CONDICIONAL. SECTORS MERIDIONALS DE LA CRUÏLLA DE CARRETERA DE CAN MASSANA AMB LA NOVA N-II, (el Bruc de Dalt, terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391)  Després de fer la parada anterior, cal entrar a l´Autovia A-2, anant cap al Parador de l´Hotel del Bruc. Aquí, cal passar a l´altra banda, baixant de nou cap al Bruc  9 de Dalt. Tot i així, sols caldrà fer un recorregut de menys de 0´5 Km, en sentit descendent. En arribar a una antiga pedrera caldrà fer una nova aturada a menys de 1´5 Km de la parada anterior.   En aquest recorregut s´ha anat circulant en tot moment per la Serralada Prelitoral Catalana.  Així, aquí hi ha un interessant aflorament dels nivells de pissarres paleozoiques (que molt possiblement pertanyen a l´Ordovicià). Entre aquestes pissarres es troben freqüents filons de quars, com els que es troben a l´esquerra de la carretera. Per d´altra banda, entre aquestes pissarres, es troben molts bons exemples de microplecs.  En aquest lloc ens trobem molt prop d´un aflorament dels nivells pissarrencs de l´Ordovicià, que es troben en contacte amb els materials detrítics eocens de la Formació Montserrat.  Els primers es troben a l´esquerra d´un barranc, tot mirant cap al Sud; mentre que els segons es troben situats a la dreta de l´esmentat barranc. Al nostre entendre, aquest contacte s´efectua mitjançant una fractura, que no es fa palesa.    PARADA 7. APARCAMENT DE TERRA DE L´HOTEL DEL BRUC (el Bruc de Dalt, terme municipal del Bruc, comarca d´Anoia). (Full 391)   Després de fer la parada anterior, cal retornar cap al Parador de l´Hotel del Bruc. En arribar-hi farem una nova aturada a la gran explanada, situada per sota de l´hotel, per sobre de l´Autovia A-2. Així, des de la parada anterior haurem efectuat un recorregut proper als 0´3 Km.   En aquest curt recorregut, hem passat de la Serralada Prelitoral Catalana (on estàvem abans) a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més exactament a la seva depressió Central, tot i que molt a prop dels Altiplans Meridionals). El contacte entre una i altra l´haurem superat en aquest recorregut, tot i que no es força palès, en trobar-se en bona par recobert per terrenys quaternaris.  Tot i així, des d´aquí, pujant cap proper Collet de Can Maçana, es fan ben palesos els nivells de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques, situada més cap al Nord), els de la Formació Tossa (eminentment carbonatada, situada més cap a ponent), i els Conglomerats de Montserrat (situats més al NE).  Així, on ara som, es fan clarament palesos els nivells rogencs de la primera formació esmentada, tot i que ben a prop, es veuen ja els nivells conglomeràtics de la tercera formació, a l´altra banda de l´Autovia.  Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació del Sistema Mediterrani (situat a migjorn, i més concretament de la Serra de la Fembra Morta. Així, des d´aquí, es pot veure clarament l´encavalcament de la Serralada Prelitoral Catalana, sobre la Depressió Geològica de l´Ebre; i més concretament del doble encavalcament: de l´Ordovicià sobre el Triàsic (el Muschelkalk Inferior), i d´aquest darrer sobre l´Eocè (Formació Tossa).  Finalment, cal dir que tots aquests contactes es fan clarament ostensibles per sota de Can Cogul, a migjorn del Port dels Brucs. En aquest indret efectuarem la propera aturada, si es dona el cas.  EN AQUEST INDRET FINALITZA L´ITINERARI  10 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES   GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.  LLOPIS, N. (1947).- Intrtoducción al estudio de la morfoestructura de los Catalánides. Inst. Lucas Mallada, Consejo Sup. Invest. Científ. 246 pag. Madrid.  MASACHS, V. et altri (1981).- Itineraris Geològics. Centre d’Estudis Geológics de Manresa – Caixa d´Estalvis de Manresa, 215 pag. Manresa  MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.  MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Baix Llobregat i Anoia: des Collbató i el Bruc a Òdena. Inèdit. 12 pag. Manresa  MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Itinerari de recerca geològica per les comarques del Baix Llobregat i del Vallès Occidental: des d´Olesa de Montserrat a Torreblanca. Inèdit. 14 pag. Manresa  MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Itinerari geològic per les comarques del Vallès Occidental,  Baix Llobregat i Anoia: des de Viladecavalls del Vallès a Olesa de Montserrat, Esparreguera, Collbató i al Bruc. Inèdit. 25 pag. Manresa  MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2005).- Sortida de recorregut geològic pel sud del Bages i pel Baix Llobregat Nord: des de Monistrol de Montserrat a Esparreguera a Olesa de Montserrat i al Cairat. Inèdit.  12 pag. Manresa  RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, 205 pag. Edit. Ketres. Barcelona  SOLER, A. (1982).- La tectònica alpina a la Serralada Pre-litoral Catalana en el sector comprès entre el Balneari de la Puda de Montserrat, Serra de Coll Cardús i la Serra d’en Font. Acta del Grup Autònom de Manresa, de la Inst. Catalana d´Hist. Natural, Manresa  VIRGILI, C. (1958).- El Triásico de los Catalánides. Bol. Inst. Geol. Minero de España, t.45, 368 pag. Madrid       

Itinerari geològic per les comarques del Baix Llobregat i Anoia: des d'Esparreguera a Collbató i al Bruc

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC