Batlló Ortiz, Josep

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC

AGRONOMIA I METEOROLOGIA: MANUEL IRANZOJosep Batllójosep.batllo@upc.eduPOLOP, Josep Antoni (2003) Manuel Iranzo Benedito. Un pioner de la meteo-rologia valenciana, València, Publicacions de la Universitat de València, 156pàgines [ISBN84-370-506-7].L’organització de l’observació i la predicció meteorològica, tal i com laconeixem ara, te els seus orígens a mitjan segle XIX. En el seu naixement, s’hiconjuminen dos factors: primer, els progressos en la comprensió dels fenò-mens meteorològics, que permeteren els primers intents de predicció cientí-fica del temps, i segon, l’establiment del telègraf, que permeté la transmissióeficient de les dades necessàries per a elaborar aquestes primeres prediccions.A partir d’aquests moments es van crear els primers serveis meteorològicsnacionals.A Espanya, des dels anys cinquantes del segle XIX existia ja un petit embrióde xarxa meteorològica sota la responsabilitat de la Comissió d’Estadística.Però, no és fins l’any 1865 que la compilació de les observacions meteorològi-ques s’encarregà a l’Observatorio Astronómico de Madrid; llavors es comença-ren a publicar regularment anuaris meteorològics. I haurem d’esperar finsl’any 1887 per la creació d’un Instituto Central Meteorológico, que te efecti-vament encarregada no sols l’observació, sinó també la predicció del temps.No entrarem a descriure l’evolució i vicissituds d’aquesta primera xarxameteorològica de l’Estat, donat que ens apartaria massa del nostre objectiu.Si que apuntem, però, que el desenvolupament de la meteorologia a Espanyava ser més aviat lent. La dependència durant molts anys d’una institució ambaltres objectius (l’astronomia), els pocs recursos que s’hi dedicaven si es com-para amb nacions del nostre entorn, i també, ben certament, una predicciómeteorològica que presenta moltes més complicacions que a les nacions cen-treuropees, degut a la interacció entre els fenòmens atlàntics i els específicsde la mediterrània, tot plegat va fer que el servei meteorològic espanyol nosatisfés les expectatives i necessitats existents, molt principalment de l’agri-cultura. Per això, el desenvolupament de la meteorologia a Espanya es va fer,en una part molt important, fora de l’organisme estatal.Q U A D E R N S D ’ H I S T Ò R I A D E L ’ E N G I N Y E R I A V O L U M V I I 2 0 0 629137121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 291A Catalunya o a València, les zones més exposades a les especificitats delclima mediterrani, i on interessos econòmics importants depenien de l’orat-ge, és on van desenvolupar-se les iniciatives més importants que ompliren elbuit existent. Una ullada als mapes d’estacions meteorològiques existentspublicades als butlletins del Servicio Meteorológico Nacional a la segona i ter-cera dècada del segle XX mostra ben clarament l’interès per la meteorologiaque va desenvolupar-se a Catalunya i el País Valencià. La meitat llarga de lesestacions existents a tot l’Estat es concentraven exclusivament en aquests terri-toris i, molt especialment, prop de la costa. A Catalunya, ja l’any 1895, vahaver-hi un primer intent de crear una xarxa meteorològica amb finalitatsmolt especialment agrícoles. Va ser la Xarxa meteorològica de Catalunya iBalears, propulsada per Hermenegild Gorria, director de la Granja-EscolaExperimental de Barcelona. Va ser a aquesta xarxa on Eduard Fontserè, elgran dinamitzador de la meteorologia catalana a la primera part del segle XX,va introduir-se en la recerca climatològica. A aquest primer intent el va seguirla xarxa pluviomètrica catalana coordinada per Rafel Patxot i, a partir de l’any1911, la xarxa pluviomètrica de la Societat Astronòmica de Barcelona.Contemporània de la darrera, al País Valencià trobem una iniciativa similar:es tracta del Servei Meteorològic de la Federació Agrària de Llevant, nova-ment un servei meteorològic amb finalitats molt marcadament agrícoles. Elseu propulsor i ànima va ser Manuel Iranzo Benedito (1867-1921), advocat,polític i propietari agrícola valencià, però principalment gran afeccionat a lameteorologia i a qui va dedicat el llibre que ara comentem.El llibre ha estat publicat per la Universitat de València, dins de la sevasèrie “Ciència Oberta”, on ja s’han publicat altres títols relacionats amb lahistòria de la ciència i de la tècnica al País Valencià. L’autor, Josep AntoniPolop, s’ha interessat principalment per temes històrics relacionats amb lescomarques de la Costera, la Ribera Alta i la Vall d’Albaida, alguns d’ells rela-cionat amb la problemàtica agrícola. L’obra analitzada aquí és interessant per-què omple un buit existent en la història de l’evolució de la meteorologia ala península, molt relacionat amb l’agronomia al tombant del segle XX. Defet, la relació entre els estudis agronòmics i la meteorologia a finals del segleXIX i principis del XX no ha merescut fins ara cap estudi específic, tot i laseva manifesta importància.El treball que presentem, d’extensió mitjana i molt agradable de llegir, pre-senta la figura de Manuel Iranzo, però també dedica una part molt importanta la descripció dels inicis i evolució del Servei Meteorològic de la FederacióJ O S E P B A T L L Ó V O L U M V I I 2 0 0 629237121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 292Agrària. En certa manera, la figura d’Iranzo actua d’excusa per descriure ianalitzar el que fou aquest Servei i el llibre pot considerar-se dedicat per partiguals a Iranzo i al Servei Meteorològic, i potser ens decantaríem per afirmarque principalment a aquest últim.El llibre s’estructura en quatre parts i inclou una llista molt importantd’apèndixs que aporten informació sobre diversos aspectes de la vida d’Iran-zo i del Servei. La primera part es dedica a la figura de Manuel Iranzo.Presenta la biografia del nostre personatge, eliminant, però, la descripció iestudi de la seva contribució al camp de la meteorologia, que deixa per mésendavant. De fet, ens hagués agradat que entrés més en detall; però el nom-bre de pagines dedicades (una vintena, i encara amb bastant material gràfic)no deixa espai per estendre’s molt i el resultat vindria a ser com una notanecrològica llarga.La segona part es dedica a analitzar la pràctica meteorològica d’aquellmoment, en la transició del segle XIX al XX. Serveix per perfilar el context del’obra meteorològica d’Iranzo. No aporta dades noves tant pel que fa tant ala meteorologia arreu d’Europa com a la desenvolupada oficialment perl’Estat. Il·lustra, doncs, al lector desconeixedor del tema sobre la problemàti-ca a tractar. Presenta, però, una part molt interessant dedicada a analitzar lesfonts que van permetre la consolidació de la meteorologia valenciana del’època, que l’autor materialitza en les topografies mèdiques, la meteorologiaagrícola i el precedent creat per l’estació meteorològica de la Universitat deValència.A la tercera part es presenta la Federació Agrària de Llevant, els seus ante-cedents, fundació i evolució. Serveix, com la part anterior, per emmarcarl’obra del nostre biografiat. L’autor aporta alguna nova informació i sintetit-za la seva història perquè el lector pugui copsar el moment i la situació enquè va desenvolupar-se l’obra d’Iranzo. Val a dir que la història de laFederació Agrària de Llevant és un tema que no ha estat tractat a fons i quemereixeria nous estudis.La quarta i última part està dedicada al Servei Meteorològic pròpiamentdit. És la part més original del treball, que aborda una qüestió que fins ara nohavia estat tractada, com es veu per la manca de referències bibliogràfiquesactuals sobre el tema i el recurs permanent a les fonts originals. Aquest ser-vei va ser una obra que va anar molt més enllà d’un servei agrícola. Va ela-borar, com també ho faria la Societat Astronòmica de Barcelona, els seus pro-pis mapes del temps i prediccions. També es van realitzar estudis especialsA G R O N O M I A I M E T E O R O L O G I A :  M A N U E L I R A N Z O V O L U M V I I 2 0 0 629337121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 293de diversos fenòmens i a nivell comarcal. I resulta curiós que tota aquestaobra es va fer quan la Federació era ja una associació en franca decadència.El motiu, és clar, va ser l’empenta personal d’Iranzo, que va utilitzar l’es-tructura de la Federació com un paraigües per desenvolupar el seu projecte.Encara ara les dades meteorològiques acumulades durant els anys de fun-cionament del Servei de la Federació resulten importants per les anàlisis cli-matològiques del litoral del Llevant mediterrani.En resum, l’obra presenta una revisió molt interessant del que representàla figura d’Iranzo i el seu Servei Meteorològic en la València del primer terçdel segle XX. És un molt bon treball de partida, que aporta llum sobre àreesdel progrés científic i tecnològic molt poc tractades i que servirà de referèn-cia a tots els que vulguin aprofundir més en aquests temes.J O S E P B A T L L Ó V O L U M V I I 2 0 0 629437121 Recensions  7/6/06  12:58  Página 294

Agronomia i meteorologia: Manuel Iranzo

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

UPCommons. Portal del coneixement obert de la UPC