Els canvis provocats pel context causat per la Covid-19 han contribuït a replantejar els diferents àmbits de la vida social de les persones. El present treball d'investigació para atenció als impactes haguts sobre la mort i, al seu torn, sobre els processos que en deriven, donant pas a un dels fenòmens més capaços de re-significar aquests processos: el llenguatge. Serà mitjançant la Programació Neurolingüística, una de les pràctiques més esteses associada a les noves formes de creença de les últimes dècades, que s'establirà la relació entre el llenguatge i el dol, fent que el primer funcioni com a cos mateix del que no hi és i com a ritual d'acomiadament. Les paraules passen a ser, en elles mateixes, el llaç que uneix l'individu amb la seva pèrdua.Los cambios provocados por el contexto causado por el Covid-19 han contribuido a replantear los diferentes ámbitos de la vida social de las personas. El presente trabajo de investigación pone la atención en los impactos habidos sobre la muerte y, a su vez, sobre los procesos que derivan de ella, dando paso a uno de los fenómenos más capaces de resignificar dichos procesos: el lenguaje. Será a través de la Programación Neurolingüística, una de las prácticas más extendidas asociada a las nuevas formas de creencia de las últimas décadas, que se establecerá la relación entre el lenguaje y el duelo, haciendo que el primero funcione como el cuerpo mismo del que no está y como ritual de despedida. Las palabras pasan a ser, en sí mismas, el lazo que une el individuo con su pérdida.Changes caused by the Covid-19 context have contributed to stake out the different areas of people's social life. This research work focuses on the impact of death and, at the same time, on the derivated processes, inquiring into one of the most powerful phenomen in resignifying these processes: language. By using Neuro-linguistic Programming (one of the most extended practice associated with new forms of belief in recent decades) the relationship between language and grief will be stablished, allowing that the first one behaves as the missing body and as a farewell ritual. Words have become, by themselves, the nexus that join the individual with his missing
