Este trabajo analiza el hilo conductor que va de Pierre Hadot a François Jullien pasando por Michel Foucault, y que se sostiene en el papel de la filosofía como transformador de sí para alcanzar una vida verdadera. Hadot y Foucault buscan referentes en las escuelas antiguas grecorromanas, mientras que François Jullien lo hace en la sabiduría tradicional china. Pero en todos los casos es una búsqueda del pasado para volver al presente y así actualizar este diálogo con los antiguos. Pierre Hadot hablará de la filosofía como ejercicio espiritual; Michel Foucault, como del cuidado de sí, y François Jullien, como del aprendizaje del vivir existiendo. La continuidad está en esta voluntad de hacer de la filosofía un instrumento para construirse como sujeto ético, cuyo resultado es otro modo de vida, una vida verdadera.Aquest treball analitza el fil conductor que va de Pierre Hadot a François Jullien passant per Michel Foucault, i que se sosté en el paper de la filosofia com a transformador d'un mateix per aconseguir una vida veritable. Hadot i Foucault busquen referents en les escoles antigues grecoromanes, mentre que François Jullien ho fa en la saviesa tradicional xinesa. Però en tots els casos és una cerca del passat per tornar al present i així actualitzar aquest diàleg amb els antics. Pierre Hadot parlarà de la filosofia com a exercici espiritual; Michel Foucault, com de la cura d'un mateix, i François Jullien, com de l'aprenentatge del viure existint. La continuïtat està en aquesta voluntat de fer de la filosofia un instrument per construir-se com a subjecte ètic, el resultat del qual és una altra manera de vida, una vida veritable.This work analyses the line of thought that stretches from Pierre Haddot to Francois Jullien, by way of Michel Foucault; one that sees the role of philosophy as a transformer of the self to achieve a true life. Hadot and Foucault look for examples in ancient Greco-Roman schools, while François Jullien looks for them in traditional Chinese wisdom. But in all cases it is a search of the past to return to the present and thus to update this dialogue with the old. Pierre Hadot talks of philosophy as a spiritual exercise, Michel Foucault as care of the self and François Jullien as an apprenticeship of life being lived. Continuity lies in this will to make philosophy an instrument to construct oneself as an ethical subject, the result of which is another way of life, a true life
