Hom dóna a conèixer alguns dels molluscs que acostumen a viure en hàbitats cavernícoles a Catalunya.Some of the cave-inhabiting molluscs of Catalonia (NE Spain) are described

Miquel Bech i Taberner

Hom dóna a conèixer alguns dels molluscs que acostumen a viure en hàbitats cavernícoles a Catalunya.Some of the cave-inhabiting molluscs of Catalonia (NE Spain) are described

Bech i Taberner, Miquel

Hemeroteca Cientifica Catalana

DADES SOBRE LA MALACOFAUNA TROGLOFILA DE CATALUNYAMiquel Bech*Rebut: gener de 1990ABSTRACTOn the troglophilous malacofauna of CataloniaSome of the cave-inhabiting molluscs of Catalonia (NE Spain) are described.RESUMHom dona a coneixer alguns dels molluscs que acostumen a viure en habitats cavernicolesa Catalunya.MOTS CLAU: Malacofauna troglofila, gasteropodes, Catalunya.INTRODUCCIONo es coneix en cl moment actual en ma-lacofauna catalana cap espccie amb carac-ter estrictarnent troglofil. No obstant aixO,molt sovint son capturades espccies queviuen en habitats cavernicoles i que tambees troben a ('exterior d'aquests. Horn no hade descartar la possibilitat que alguns podencobrir la totalitat del scu cicle biologic enhabitats cavernicoics, corn possiblernentdeu ocorrer amb alguns O.ivchihis, com elsque viuen a l'avenc dc I'Arcada Petita atmassis de Garraf, a una fondaria d'uns 37M.Quant als molluscs d'aigua dolca, sots esconeixen Ies espccies pertanvents a la lami-lia Moitessieridae les quals habiten les ai-giies hipogees de la cova del Toll (Moia),Fou dc Bor (Bellver de Cerdanva) i Forat doI'Or (conca de la Noguera Pallaresa).La major part de les dades que hom pre-senta procedeixen de la col•lcccio biospe-leologica del Museu de Zoologia de Barcelo-na, cedides pet Sr. O. Escola per a la sevadeterminacio; del treball d'ALTIMIRA (1970),i d'altres assenvalats en aquest treball.Horn ha reunit solament les especics quetenen preferencia pels habitats cavernicolesi les que gairebe en son caracteristiques (B.suharcuata, A. quadrasi, etc.) S'han exclosles que es troben en fase de creixement (Ile-vat de les que s'han trobat en companviad'exemplars adults o que pel seu intere's me-r' c/ Corsega, 404. 08037 Barcelona105reixen esmcntar-se), testes de conquilles,de dificil determinaci6, i d'altres prece-dents de l'exterior dc Ies esmentades cavi-tats, majorment les considerades muricoles,praticoles, saxicoles i ribericoles.LLISTA D'ESPECIESFamilia MoitessieriidaeGenere Moitessieria Bourguignat, 1863Animal allargat, amb cl peu petit i dos ten-tacles filiformes; mantel] ben desenvolupat,que es pot invertir sota el marge extern de laconquilla.La situaci6 d'aquest genere dins la classi-ficaci6 queda dubtosa mentre no es coneguil'organitzacio de l'animal (BECH, 1990). Rc-centment BOETERS (1988) modiflea substan-cialment la taxonomia emprada fins ara pera aquesta familia.El genere es troba distribuft a la Francameridional i a I'Espanva septentrional. Elsanimals sempre es troben morts en els al.lu-vions dels rius i rierols de Franca. A Catalu-nva s'ha trobat en fonts i rius subterranis.Moilessieria simoniaoa (Saint-Simon, 1848).Localitat estudiada: Fou de Bor, Bellverde Cerdanya (Cerdanva), (AL.FIMIRA, 1970;Fig. 1).Moitessieria rollandiana (Bourguignat, 1863)Localitat estudiada: Font de la Cirera, Hos-talets d'En Bas (la Garrotxa) (HAAS, 1929).Segons BOETERS (1988) aquesta espccie s'had'atribuir a Moitessieria c/. simoniana; Foratde l'Or, conca de la Noguera Pallaresa (laNoguera) (BECH, 1980; Fig. 1).Moitessieria olleri Altimira, 1960Localitat estudiada: Cova del Toll, Moia(Bages) (Ai.rIMIRA, 1970; Fig. 1).Familia CochlicopidaeGenere Hypnophila Fagot, 1892Conquilla ovoidc, Ilisa, brillant, cbrnia itransparent; formada per 5 o 7 voltes d'espi-Fc. I Citations de Moitessieria sinroniana (cerciebuit), M. rollamliana (quadrat), M. of/eri (triangle),llcprru ihila bois.cii (asterisc), Bolilliella sabaretata(estrella), Chilostorna squarnmatiruun (punt) i Elenapvrenaica (triangle inyertit).ra pot convexes ; obertura petita, sensedents; columneta no gaire truncada a labase (BECH, 1990).Genere caracteristic i originari de la regionicditerrania representat per nou especies,de les quals una viu a Catalunva.Hypnophila boi.s'di (Dupuv, 1850)Localitat estudiada: Avenc del Tortosi,serra de l'Obac (Valles Occidental), i covade Rotgers, Borreda (Bcrgueda) (At:FIMIRA,1970); avenc Morgan-Comas, massis de Gar-raf (Baix Llobregat; Fig. 1).Familia ZonitidaeSublamilia ZonitinaeGenere Vitrea Fitsinger, 1833Conquilla molt petita, deprimida, transpa-rent, brillani, i amb les voltes d'espira decreixement lent; unibilic molt estret o nul.Les especies d'aquest genere son de distri-buci6 general a Europa, Asia Menor, i alnord del desert d'Africa. La seva alimenta-cio es a base de substancies vegetals des-compostes, al contrari dell Zonitids, demida mes gran, que acostumen a essercarnivors i, fins i tot, canibals. Les especiesd'aquesta familia tenen gairebe la mateixa106manera de viure, prefereixen llocs quelcomombrivols i humits; per aixo es troben a co-ves i cavitats subtcrranies.Vitrea (Crvstallus) cf. crystallina (Muller,1774)Localitat estudiada: Avenc del Pinet, Va-llirana (Baix Llobregat), i cova de Rotgers,Borreda (Bergueda) (ALTIMIRA, 1970); covadel Toll, Moia (Bages); cova Solana, Roque-tes (Baix Ebre; Fig. 2).Genere Oxychilus Fitzinger, 1833Conquilla do mida bastant variable, entre18 i 4 mm de diametre major, deprimida,mes o menys transparent, amb les voltesd'espira de creixement regular o rapid.; su-perficie quasi llisa; umbilic que varia des demolt estret fins a molt ample.Les especies del genere Ox_vchilus son deprocedencia europea, llevat d'algunes lle-vantines, o be d'altres que son formes geo-grafiques de la regio catalana.Oxchilus (Oxychilus) draparnaudi (Beck,1837)Localitat estudiada: Cova de l'Agusti, Bas-segoda i Mina Can Trompa, Beuda (la Gar-rotxa); Querant del riu Merle, Vilanova deMeia (la Noguera) (ALTIMIRA, 1970); avencde l'Espluga, serra de l'Obac (ALTIMIRA,1970), i cova de Figuerot al massis de SantLloren4 del Munt (Valles Occidental); avencde Costa Dreta, Montserrat (Bages) (AI TIMI-RA, 1970); avenc num. 3 Clivelleres, SantQuinti de Mediona (Alt Penedes); avenc deI'Esqucrra, massis de Garraf, terme munici-pal d'Olesa de Bonesvalls (Baix Llobregat);cova de la Llubriga, Capafonts (Baix Camp);avenc Santa Perpetua, Santa Perpetua deGaia (Conca de Barbera; Fig. 2).Oxvchilus (Oxychilus) hydatinus (Rossrnass-Ier, 1838)Localitat estudiada: Avenc de Cal Calde-rer, Figols (Bergueda); cova de Vallmajor,Albinyana (Baix Penedes) (At.TIMiRA, 1970;Fig. 2).Oxvchilus (Oxychilus) cellarius (Muller,1774)Localitat estudiada: Avenc Dues Boques,FIG. 2 Citations de Ferussacia follicula (quadrat),Cecilioides acicula (estrella), Vilrea cf. crystallina(asterisc), Oxychilus hvdatinus (triangle) i 0. drapar-naudi (punt).Collfred i avenc B-8-B Bufadors de Babi, laFarga de Bebie (Ripolles); Balmes Caxur-ma, Castellfollit de la Roca i Tuta d'Escales,Oix (la Garrotxa); Forat Far, Susqueda (laSelva); avenc 2 Capolatell (Solsones); minaFont Canals, pla d'Ancosa, terme municipalde la Llacuna (Anoia); avenc Santa Perpe-tua, Santa Perpetua de Gaia (Conca de Bar-bera); cova Traga, Cabra del Camp (AltCamp; Fig. 3).Oxvchilus (Ortizius) courquini (Bourgui-gnat, 1870)Localitat estudiada: Cova de la Presa, Pontde Montayana (Pallars Jussa); avenc CostaBofia, Canalda (Solsones); cova del Toll,Moia (Bages); avenc Pedreres, Gualba deDalt (Valles Oriental); cova del Janet, Llabe-ria (Baix Camp); cova del Traca, Fontscal-des (Alt Camp) (ALTIMIRA, 1970); avencnum. 2 Plana Alls, Cervello; avenc Morgan-Comas i avenc Hanna Svacbroc al massis deGarraf (Baix Llobregat, Fig. 3).Oxychilus (Ortizius) cf. alliarius (Muller,1822)Localitat estudiada: Cova Santa, massisdel Montsant (Priorat), (ALTIMIRA, 1970) da-munt de restes de conquilles en estat preca-ri, fet pel qual la seva existencia a Catalunyahaura de ser confirmada amb nou material(BECH, 1990, Fig. 3).107Ftc. 3 Citacions d'Oxvchilus cellarius (punt), O. FIG. 4 Citacions d'Oxvchilus glaber harlei ( estre-courquini ( estrella ) i O. cf. alliarius (quadrat ). Ila), Hygromia limbata (trian g le ), Euomphalia strige-lla (quadrat) i Helicodonta obvoluta ( punt).Oxvchilus (Morlina) glaher harlei (Fagot,1884)Localitat estudiada: Avenc de Can Sadurni(80 m), Begues (Baix Llobregat) (RIEDEL,1972); cova Torres, Torrelles de Foix (AltPenedes); avenc Fusell, avenc Gers i avencGus a la Riba, i cova Mandil, Querol, (AltCamp): avenc 599 i avenc Bot a la Mola deCati, i cova Balaguer al Port Caro (BaixEbre; Fig. 4).Familia FerussaciidaeGenere Ferussacia Risso, 1826Genere Cecilioides Ferussac, 1814Animal mancat de pigment i d'ulls.Conquilla molt petita, esvelta, molt estreta-ment lanceolada o cilindrica, i amb I'apexobtus i Ills, molt fragil i transparent; blanc iopac en exemplars subiossils; obertura piri-forme, menys alta clue la meitat de !'alturatotal; columneta concava, tries o menustruncada a la base (BECH, 1990).Genere de !'Europa occidental i la regiomediterrania; dues especies viuen a Catalu-nya.Cecilioides (Cecilioides) acicula (Muller,1774)Conquilla bastant petita, subcilindricaoblonga, un xic opaca, llustrosa, oberturaoval o piriforme, no dentada, mes alta que lameitat de !'algada total; columneta amb unplec subvertical, no truncada a la base(BECH, 1990).Genere caracteristic i originari de la regiomediterrania, del qual dues especies es tro-ben a Catalunya.Ferussacia (Ferussacia) follicula (Gmelin,1790)Localitat estudiada: Avenc Tabaco, Cama-rasa i avenc de la Dona Morta, A16s de Bala-guer (la Noguera), (AIJIMIr A, 1970; Fig. 2).Localitat estudiada: Avenc de la Serra dcCirera, Oden (Solsones); cova de la Presa,Pont de Montanyana i cova Botet d'Espluga-freda, serra Lleras (Pallars Jussa); cova delToll, Moia (Bages); cova Noemi, Mas de Bar-berans (Montsia; Fig. 2).Familia ClausiliidaeSubfamilia LaminiferinaeGenere Bofilliella Ehrmann, 1927Conquilla levogira, prima, finament costi-forme, amb la darrera volta despresa i unxic encorbada fora de l'eix de la conquilla.108Genere representat per una Bola especie,pero que en el miocenic es trobava repre-sentat per nombroses especies (BECH,1990). Confinada als Pirineus orientals, tantal versant septentrional com a Pest del meri-dional.Bofilliella subarcuata (Bofill, 1897).Localitat estudiada: Cova de i'Orri, Torte-lla; cova dels Ermitons, Sant Aniol de Fines-tres (la Garrotxa) (LOOSJES & ALTIMIRA,1970); mina Can Trompa, Beuda (la Garrot-xa) BECH & FERNANDEZ, 1984); cova BoraFosca, Tavertet (Osona) (LOOSJES & ALTIMI-RA, 1970); avenc num. 2 Roca Roja, la Salut(Osona) (BECH & FERNANDEZ, 1984; Fig. 1).Familia ElonidaeGenere Elona Adams, 1855Conquilla aplanada, umbilicada, amb I'es-pira concava al mig de la part superior, iamb Ies voltes arrodonides; obertura semi-lunar amb el peristoma blanc; superficie deconsistencia prima, cornia.Solament un representant d'aquesta fami-lia viu a Catalunva, el qual es troba confinatals Pirineus orientals.Elora (Elona) pirenaica (Draparnaud,1805)Localitat estudiada: Coves Rialp i Crema-llera, Nuria (Ripolles) (ALTIMIRA, 1970);avenc num. 2 Roca Roja, Sant Fcliu de Palle-rols (la Garrotxa; Fig. 1).Familia HelicidaeSubfamilia HygromiinaeGenere Hygromia Risso, 1826Conquilla subglobulosa deprimida, estre-tamcnt umbilicada; darrera volta mitjana-ment carinada, mes o menys marcada; ober-tura molt inclinada, amb el peristoma prim,generalment amb una faixa estreta de colorblanc en el contorn periferic (BECH, 1990).Les especies que formen part de la sub-familia Hygromiinae son agrupades en di-versos generes i subgeneres;,distribuits pertot Europa, Africa del nord i Asia occidentali septentrional, set d'elles formcn part de lafauna catalana. Solament una especie de lesdues del genere Hvgroinia que viuen a Cata-lunya ha estat trobada fins al moment en ca-vitats subterranies.Hvgromia limbata (Draparnaud, 1805)Localitat estudiada: Mina num. 6, Bordesd'Alos (Pallars Sobira); avenc Fang i avencB-9-B als Bufadors de Babi, la Farga de Be-bie (Ripolles; Fig. 4).Genere Euomphalia Westerlund, 1889Conquilla globulosa deprimida, finamentvellosa, quelcom solida; amb una o be duesfaixes blanques, especialment en els especi-mens juvenils; voltes convexes i 1'umbilicmitja o ample; obertura lunar arrodonida,amb el peristoma agut i un llavi interior, iels marges bastant aproximats.Euomphalia (Euoniphalia) strigella (Drapar-naud, 1801)Localitat estudiada: Tuta dels Barrancs,Fou de Bor, Bellver de Cerdanya (Cerda-nya); averic Encantats, Gosol (Alt Urgell);cova Rotgers, Borreda (Bergueda) (ALTINtI-RA, 1970; Fig. 4).Subfamilia HelicodontinaeGenere Helicodonta Ferussas, 1819Conquilla disciforme, aplanada per amb-dues cares, vellosa; amb les voltes de creixe-ment molt estretes i 1'umbilic molt ample.D'aquesta subfamilia, cinc generes es tro-ben representats a Catalunya. La seva distri-bucio es circumscriu a la regio mediterra-nia, peninsula Iberica, nord-oest d'Africa,regio pirenaica, i Europa central i meridio-nal. Molt sovint tres especies d'aquesta sub-familia es troben a les cavitats subterranies.Helicodonta obvoluta (Muller, 1774)Localitat estudiada: Balmes Caxurma,Castellfollit de la Roca i cova de l'Agusti,Bassegoda (la Garrotxa); cova num. 2 FontCaldes, Canalda (Solsones); avenc 3 Clive-Ileres, Sant Quinti de Mediona (Alt Pene-des); avenc 6 i avenc Clast a Coll Cassot de laPuda (Baix Llobregat; Fig. 4).109Genere Atenia Gittenberger, 1968Conquilla plana, estretament cnrotllada,umbilicada; obcrtura molt mes alta quc am-pla, molt estreta per una lamineta alta situa-da a la part parietal (BFCH, 1990).Genere representat per una Bola especie, icaracteristic del Ilex-ant iberic, la qual tam-he cs troba a Catalunva.Atenia quadrasi ( Hidalgo , 1885).Localitat estudiada: Cova Roca Fesa, SantMarti de Llemena (Girones) (HAAS, 1929);cova Bora Fosca, Tavertet (Osona) (VIl.FI.i.A,1967); avenc 3 Clivelleres, Sant Quinti deMediona (Alt Penedos); avenc Cal Sant, laLlacuna (Anoia) (EsCOLA & BECH, 1986);cova Cartanva, cova de I'Aigua i cova delCastcll de la Formiga a ]a Riba (Alt Camp),(AI.FIMIRA, 1970; Fig. 5).Genere Oestophora Hesse, 1907.Conquilla deprimida o completament pla-na, amb ]a darrera volta des d'arrodonidafins a marcadament arquejada; obcrturaeixamplada transversalment, generalmentsense dents, pero provefda de vegades d'unadenticulacio (BECH, 1990).Aquest genere es troba representat a lapeninsula Iberica i nord d'Africa; solamentuna especie viu a Catalunva.Oestophora (Suboestophora) larraconensis(Aguilar-Amat) Altimira, 1960. Fig. 7.Localitat estudiada: Avenc de Sant Anto-ni, Cunit (Baix Penedes). (AGUILAR-AMAT,1935); cova del Panv, Torrelles de Foix (AltPenedos), (ALTIMIRA, 1967; Fig. 7).HAAS (1929), seguint el criteri de RoSAIS(1910 a), atribucix erroniament aqucsta es-pecie a O. lusitanica, la qual no viu a Catalu-nva. HIDALGO (1875-1884) tambe cometaquest error atribuint-la a la regio valcncia-na.Oesstophora sp.Localitat estudiada: Cova Balagucr, toPort Caro (Baix Ebre). Un exemplar en facede creixement, compost de 4 1 /4 voltes d'es-pira.Possiblement cs tracti d'Oestophora larra-conensis, ja que Ics primeres voltes embrio-FIG. 5 Citacions d'Oestophora tarraconensis (qua-drat), Oestophora sp. (triangle), Alenia quadrasi (es-trella) i Helicigona lapicida andorrica (punt).nals son identiques a l'esmentada especie,encara quc tambe podria tractar-se d'O. tar-raconerlsis tar. aliintirai (ZARA FE, 1962), es-pecie recollida a Onda (Castello de la Plana)(BECH, 1990; Fig. 5).Subfamilia AriantinaeGenere Helicigona Ferussac, 1819Conquilla deprimida, lenticular, solida, iamb una carena al sou cntorn molt aguda;de color fosc, guarnida amb Ilamules obli-ques; umbilicada; superficic proveida totaella de mopes granulacions; obcrtura moltinclinada, amb el peristoma continu, reflec-tit (BF.cH, 1990).A Catalunva aquesta subfamilia es trobarepresentada per tres generes, cls quals te-nen una distribucio quelcom irregular. Aixi,clones, mentre quc hi ha especies do proce-dencia europea que ocupen arees distintes aCatalunva a la seva part nord, d'altres deprocedencia pirenaica es troben a tot elpais, llcvat d'una, Arianta xatarli, confinadaals Pirineus orientals.Helicigona lapicida andorrica (Bourgui-gnat, 1876)Localitat estudiada: Mina Sant Pere deRoda, Sant Pere de Roda (Alt Emporda);avenc num. 2 Roca Roja, la Salut, Sant Feliu110de Pallerols ( la Garrotxa ); Bofia Esglevades,Naves i avenc num . 2 Capolatell , Serra deBusa ( Solsones ); avenc dels Bous, pla d'Ar-denva, Vallirana ( ALTIMIRA , 1970), i avencde la Ferla , massis de Garraf , terme munici-pal de Begues ( Baia Llobregat); avenc Cli-velleres, Sant Quinti de Mediona ( Alt Pene-dos); avenc Fang, Bufadors de Babi , la Fargade Bcbic ( Ripolles ); cova Figuerot , la Mola,St. Llorenc del Munt (Valles Occidental);avenc 4 Forats , Qucrol ( Alt Camp; Fig. 5).Gcncre Chilostoma Fitzinger, 1833Conquilla deprimida amb l'espira conve-xa; unicolor amb 1-3 faixes; mes o menvsamplament umbilicada; voltes d'espira ar-rodonides, rarament subcarinades o com-priniides a liar contorn; obertura suboval osemilunar; peristorna subcontinu, dilatat ala inscrcid columel•lar (BECH, 1990).Gcnere representat per diverses espcciescaractcristiques del sistema alpi, quc s'hanpropagat molt Ilunv de la seva area geografi-ca, vers al sud, seguint les cadenes munta-nvoses. Hom Ics troba a Italia fins a Sicilia, afa peninsula dels Balcans fins a Grecia. Al-gunes espccies han arribat fins al SO deFranca i al N d'Espanva, als contraforts delPh ineu.A Catalunva hi ha dues espccies i duessubespecies, molt probablement races geo-grafiques, de les quals una arriba fins i tot ales terres tarragonines.C'hilostonta (Chilostoma) squamalinum (Fe-russac, 1822)Localitat estudiada: Avenc Dues Boques,Collfred, i avcncs B-8-B i B-9-B als Bufadorsde Babi, la Farga de Bebie (Ripollcs); Bal-mes Caxmrma, Castellfollit de la Roca (laGarrotxa); Forat Far, Susqueda (la Selva;Fig. 1).AGRAIMENTSA l'amic Oleguer Escola, responsablc delLaboratori de Biospclcologia del Museu deZoologia de Barcelona, per les facilitats pro-porcionades en la determinacic de Ies espe-cies per a la confeccid d'aquest treball.BIBLIOGRAFIAAct ILAR-AMU, J.B. d' 1935. Observacions malacologi-ques. XXIV. Segona troballa a Catalunva d'Oesto-phora lusitanica. Pfr. Butll. riot. Cat. d'Hist. Nat.,35 (4): 258.ALTIAilRA, C. 1970. Moluscos v conchas recogidas encavidades subterraneas. Speleon, 17: 67-75.BECH, M. 1980. Segona semvalitzacio a Catalunva deNloitessieria rollandiaua Bourgui gnat, 1863. (Mo-llusca: Prosohrancllia). Misc. Zoo, (6): 151.BT.CH, M. 1990. Fauna malacologica de Catalunva.Molluscs terrestres i d'aigua dol4a. Treb. Inst. Cat.]list. Nat., 12: 1-229.Been, M. & FERNANDEZ, G. 1984. Nucvos datos sobre ladistribucion de algunos moluscos terrestres y deagua dulce de Cataluna. lherus, 4: 91-97.BoerERS, H. 1988. Moitessieriidae and Hvdrohiidae inSppanion and Purlugal (Gastropocla: Prosobran-clria). Arch. Moll., 118 (4/6): 181-261.EsCOLA, O. & BECH, M. 1986. Molluscs recollits a ca-vitats subterranies de Catalunva i Osca. Misc.Zool., 10: 87-92.HAAS, F. 1929. Fauna malacologica terrestre deagua dulce de Cataluna. Trek. Mus. Cienc. Nat.Barcelona, 13: 1-491.HIDALGO, J.G. 1875-884. Catalogo iconogrulico v des-criptivo de los moluscos terrestres de Espana, Por-tugal v las Baleares. Madrid.LOOSIE.S, F.E. & ALna1IRA, C. 1970. Notes concernantLaminilera (Bolilliella) suharcuata (Bolill). Baste-ria, 34 (3-4): 55-57.ORTIZ DE ZARATE, A. 1962. Observaciones anatomicas vposicion sistematica de varios helicidos espano-les. Genero Oestophora. Bol. R. Soc. LspaitolaHist. Nat. (Biol.), 60: 81-104.RIEDEL, A. 1972. Zur Kenntnis der Zonitidae (Gastro-poda) Spaniens. Ann.:ool., 29: 1 15-145.ROSALS, J. 1910. Notas sobre malacologia subterra-nea. Presencia del Helix lusitanica Ply. a Catalu-nva. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 10: 20-21.VILELIA, M. 1967. Notas malacologicas. IV. Nuevascitas de dispersion. Misc. Zool., 2 (2): 17-21.111

Dades sobre la malacofauna troglòfila de Catalunya

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana