Pedro Rueda Ramírez

Rueda Ramírez, Pedro

Hemeroteca Cientifica Catalana

rum eidem adiacentium, anàlisi fidedigna de la documentació, recolzada sempre sobre dades aple-gades per rigorosa tasca de recerca d’arxiu, ben visible en els seus treballs.Com és sabut, el rei Felip II (I del Regne de Mallorca) creà la Reial Audiència mallorqui-na el 1571, de caràcter consultiu, integrat exclusivament per juristes, que acabà tenint pesdecisiu en la política reial fins a la seva desaparició sota el Decret de Nova Planta el 1715: “Eneste contexto, el de un reino con una arquitectura política incompleta y fragmentaria, se desa-rrolló la Real Audiencia de Mallorca como el gran elemento renovador de la administración delrey durante la Edad Moderna, y el principal instrumento a través del cual los monarcas de laCasa de Austria consiguieron introducir sus reformas” (18).Tal com remarca el prof. Tomàs de Montagut, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra,el llibre que ens ocupa ens ajuda en la comprensió d’un òrgan jurisdiccional que limitava elpoder —sovint arbitrari— del virrei, sobretot en la repressió del bandolerisme. I malgrat quefos la considerada de menor categoria de les de la Corona d’Aragó, inclús inferior a la deSardenya (183), fou sempre el lloc més important per als juristes mallorquins.Seguint una exposició clara i entenedora, salpebrada amb erudició pertinent, ens possendavant els ulls els orígens i l’evolució de la institució (cap. I), la seva naturalesa i competències(cap. II), el funcionament (cap. III), els membres (cap. IV) i el personal burocràtic (cap. V). Atall de conclusions, el sisè ens presenta dos balanços: el de les relacions de la Reial Audiènciaamb la Universitat del Regne i el de la contribució de la Reial Audiència en el mantenimentde l’ordre públic.Trobem en el llibre relació dels regents, oïdors i advocats fiscals en una part prosopogràfi-ca; i es clou amb un ric apèndix documental, on veuen la llum peces importants per a enten-dre el context de l’època. Hi és constant en tota l’obra la comparació amb el Principat deCatalunya.Certament, el professor mallorquí, tímid i prudent, no escriu d’allò que no sap, però —ino és cap tòpic—, sap molt bé el que escriu. Planas té la prudència com a virtut dianoètica,però també sap, com explica Aristòtil, que l’aspiració de l’home al saber no és un punt centralentre dos extrems, sinó el motor de la vida intel·lectual. Cal, doncs, rebre amb profunda satis-facció el present treball històric sobre la Mallorca de l’època dels Àustries, que omple un buithistoriogràfic, gairebé inexplorat fins ara, que no només dóna a conèixer una de les institucionscapdals de l’antic Regne de Mallorca, sinó que és capaç de fer-nos-la reviure com a protagonis-tes del nostre passat.Rafael Ramis BarcelóRosa M. GREGORI ROIG, La impressora Jerònima Galés i els Mey (València, segle XVI), Pròleg deFrancisco M. GIMENO BLAY (Col·lecció Duc de Calàbria), València, Biblioteca ValencianaNicolau Primitiu, 2012, 611 pp. El llibre s’ocupa d’“estudiar el món librari a través d’una impressora”, oferint una imatgenítida i reveladora del paper de Jerònima Galés i de la família Mey en la València del segleXVI. Inserir el paper de la impressora en el conjunt de les activitats professionals de la famíliaMey és un dels seus majors èxits. En aquest treball es presenta una panoràmica encertada delpaper del taller, analitzant l’evolució de la seva producció, però també ocupant-se de les acti-vitats de la nissaga familiar. El llibre mostra la importància de les relacions amb els seus dosmarits, Joan Mey i Pedro de Huete, i la continuïtat del negoci a través dels seus fills, Joan Felipi Pere Patrici Mey, a València, i Joan Felip a Tarragona, on es va dirigir per imprimir algunesde les obres de l’eclesiàstic i humanista, Antoni Agustí i Albanell.A diferència d’altres estudis sobre les dones impressores, que ressalten l’excepcionalitat detals casos, ens trobem amb la inclusió de Jerònima Cortès com a impressora clarament lligada659RECENSIONSa la gestió del taller i a les tasques d’edició, amb una imatge de normalitat en l’exercici de lesseves ocupacions. És un cas interessant, ja que Jerònima Galès va aconseguir mantenir, a travésde dos matrimonis, un taller actiu i innovador. En alguns documents de cobrament va rebre elmateix tracte que el marit, figurant tots dos com a ‘stampadors’. La impressora Galés va acon-seguir identificar-se amb el taller. En alguna ocasió va elaborar pròlegs (quelcom habitual en elcas d’altres impressors) o poemes centrats en el reconeixement del seu ofici (el que no és tanhabitual). En els preliminars de Paulo Jovio, en l’edició del Libro de las historias y cosas acontes-cidas...: “Visto y examinado, y con licencia impresso en Valencia. En casa de Ioan Mey, 1562”,trobem un poema de “la impressora al lector”, que ofereix una imatge del reconeixement de laseva tasca en el taller, en afirmar que “de ver, e imprimir las más famosas / historias yo tengouso y exercicio”.El llibre procura il·luminar els punts foscos de la tradició erudita, que no sempre haviaaconseguit identificar la producció del taller relacionada amb la impressora Galés de maneraencertada. Els estudis de bibliografia, en no pocs casos, confiaven més en els peus d’impremtai en el paper dels mestres de taller. El text de Serrano Morales, Reseña histórica en forma de dic-cionario de las imprentas que han existido en Valencia (1898), és molt revelador d’aquell enfocamentcentrat en el seu paper com a vídua, primer de Joan Mey a partir del 1556, i després de Pedrode Huete, de 1580 a 1597.El llibre s’apropa als estudis bibliogràfics, que s’han ocupat de la reconstrucció de la pro-ducció, però en gran manera centra la mirada en els documents. Aconsegueix així articular unadoble mirada, o dit d’una altra forma, es construeix al voltant d’una història interna i externa:d’una banda, la bibliografia, com a anàlisi amb interès per la materialitat de l’artefacte tipogrà-fic, de l’altra una història externa centrada en els documents com a context. De fet, l’”anàliside la història del taller d’impremta es fa mitjançant els documents d’arxius”. Aquest aspecte ésessencial i resulta un dels punts decisius del llibre, ja que s’enfoca l’anàlisi del taller com a‘laboratori’, desplaçant l’interès de l’objecte al procés de producció tipogràfica amb una visióde conjunt sobre els que intervenen i el seu paper en el taller. Aquesta visió es reforça gràciesal bagatge de Rosa Gregori. Coneix els arxius i ha aconseguit explorar fonts inèdites delsArxius del Regne de València i de l’Arxiu Municipal de València, junt als documents notarialsdel Col·legi del Corpus Christi i el fons de l’antic Hospital General, custodiats a l’Arxiu de laDiputació, entre d’altres. Els documents han estat incorporats a un ampli corpus, que ocupauna part notable del volum (pàg. 249-535), tot reunint textos des de 1537 a 1611. Aquestariquesa i varietat de fons documentals, en part ja tractades per Serrano Morales, però en moltscasos desconegudes, és una de les majors riqueses del llibre. L’ordenació cronològica dels docu-ments amb les seves regestes precises i la localització de les fonts (a més d’indicar si han estatpublicades) i la seva corresponent transcripció, aconsegueixen que les activitats quotidianes,l’economia del taller i les relacions amb els seus clients es vagin desgranant. A través d’aques-tes fonts es revelen els llaços amb el poder municipal i l’Església, mostrant la clientela, elsencàrrecs i els preus. Aquesta riquesa de dades precises, contrastades i fiables, fa que el llibreadquireixi un major relleu i, així mateix, faciliti els estudis comparats amb altres tallers. Elstextos en llatí, castellà i català ofereixen una panoràmica rica d’usos lingüístics i ajuden a pre-cisar el llenguatge tècnic de la impremta i la denominació d’alguns impresos.Els documents revelen l’estreta relació de Mey, Galés i Huete amb les institucions valen-cianes (l’Església, el Consell Municipal, l’Hospital General, etc.). Aquestes entitats realitzavenencàrrecs de crides, butlles, jubileus, furs, etc. El taller també produïa per a aquestes entitatsmaterials efímers, com els cartells de la “festa del gloriós Sanct Vicent Ferrer, fill i patró deaquesta ciutat”, de 1568, o els cartells “de los ordinarios que se leen primer domingo deQuaresma”. De la mateixa manera, publicaren per a l’arquebisbe de València nombrosos impre-sos oficials, com els edictes dels sínodes episcopals. La riquesa dels casos localitzats per RosaGregori ha permès detectar impresos desconeguts, dels quals no es conserven exemplars, peròque van ser reiteradament impresos, com és el cas dels cartells o les raimes d’imatges de Sant660 RECENSIONSLlàtzer o de la Mare de Déu, que produïen per a l’Hospital General. La publicació de ‘menu-dencias’ en el taller és un aspecte sobre el qual es plantegen alguns interrogants, ja que permetdetectar en tal sols uns mesos, del 20 d’abril al 21 d’agost de 1599, els materials “que se hanimpreso para el Patriarcha”, els quals incloïen 400 sínodes diocesans, 250 cartells dels dies queha d’estar (exposat?) el Santíssim Sagrament, i una raima (és a dir, 500 plecs impresos) “de lascoplas del hermano Francisco, de la orden del Carmen descalços”. La riquesa d’aquesta pro-ducció eventual, però reiterada, ajuda a explicar part de l’èxit del taller, ja que suposaven in-gressos constants.El taller va tenir, sens dubte, un paper rellevant en la producció de textos humanístics, peròtambé es va adaptar als nous temps contrareformistes i va editar nombrosos llibres de devoció,cròniques, obres teatrals i textos de dret entre molts altres. Si els treballs tradicionals de biblio-grafia se centraven en la producció, en aquest llibre l’autora prefereix analitzar aquesta pro-ducció bibliogràfica, però insistint en el comerç del llibre (revelant aspectes interessants de lallibreria d’Honorat Olzina (llibreter i consogre de Jerònima Galés). L’estudi mostra el triomfde determinades edicions econòmiques, destinades al consum local o l’exportació, ja que editatant obres en català com en castellà. Aquests aspectes enriqueixen el panorama conjunt que,sens dubte, planteja nombrosos interrogants sobre els altres tallers i llibreries, que en el cas deValència no han estat estudiats amb tant de deteniment.Aquest llibre va néixer com a tesi i això permet d’entendre el pes erudit dels comenraris ide l’anàlisi, que aconsegueixen revelar l’evolució cronològica de la producció del taller a partirde la bibliografia ja publicada i, el més nou, emprant les fonts documentals, sovint inèdites. Lapublicació d’aquest llibre (amb nombroses imatges i un índex acurat) en la col·lecció Duc deCalàbria de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, també han contribuït al fet que el textpogués sortir com un producte editorial acurat, amb un aparat crític important.Pensem que la imatge global de les impremtes (i les llibreries) valencianes es veurà enri-quida per aquest llibre, i esperem que l’autora pugui seguir el minuciós treball d’edició dedocuments, que fan de la seva recerca una mina de dades per a tots els interessats en la cultu-ra renaixentista.Pedro Rueda RamírezEulàlia MIRALLES, Sobre Jeroni Pujades (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, LXX-XIV), Barcelona, Institut d’Estudis Catalans 2010, 210 pp.Els darrers temps han representat per a la cultura catalana un esmerç més que considerablede treball damunt les fonts textuals i en particular literàries dels segles barrocs a fi d’alliberar-los de la desqualificació de “segles de decadència” i el llibre de la prof. Eulàlia Miralles és unaaportació ben particular. I és ben particular perquè les dades que ens ofereix en les presentsdues-centes pàgines i escaig no sols constitueixen un enriquiment dels nostres coneixementssobre alguns aspectes de Jeroni Pujades, ans encara representen un ajut que hauria d’ésser inte-rioritzat per futurs investigadors sobre aquell historiador i la seva època, en el sentit que lespàgines de la prof. Miralles poden assegurar-los un punt de partença d’innegable qualitat, delqual difícilment disposarien si els calgués procurar-se de forma individual les informacions queel present llibre els posa a l’abast de la mà. Això és particularment innegable per a la darrerasecció, dedicada a la bibliografia tant de com sobre micer Pujades, però no és menys aplicableals primers capítols que ens ofereixen els resultats d’una llarga dedicació tant sobre els matei-xos originals com sobre les còpies d’obres del notari Pujades i sobre la vigència de la seva histò-ria de Catalunya fins ben entrat el segle XIX.No cal dir que les pàgines de la prof. Miralles són una aportació important per al coneixe-ment del nostre segle XVII, sortosament cada dia més conegut i avaluat.661RECENSIONS

Rosa M. Gregori Roig, La impressora Jerònima Galés i Mey (València, segle XVI), Pròleg de Francisco M. Gimeno Blay (Col·lecció Duc de Calàbria), València, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, 2012, 611 p.

http://revistes.iec.cat/index.php/ATCA/article/download/138042/137170

Rosa M. Gregori Roig, La impressora Jerònima Galés i Mey (València, segle XVI), Pròleg de Francisco M. Gimeno Blay (Col·lecció Duc de Calàbria), València, Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, 2012, 611 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana