Francesc Santacana

Josep Maria Antúnez i Xaus

Antúnez i Xaus, Josep Maria

Santacana, Francesc

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les grans linies del futur economic de Catalunya (1)Francesc Santacana i Josep M.a AntunezEl problema principal que sorgeix en tractar aquest tema es complex. Es tracta desituar Catalunya dins d'uns grans objectius que, a nivell mundial, no son ni clars nidefinits exceptuant el tema de la desocupacio que, altrament, to aparences de perma-nencia, fins i tot a llarg termini.I, primer de tot cal comencar a tenir consciencia d'aquest problema. L'atur no so-lament no disminuira sing que augmentara, pels motius seguents:-Perque la crisi afecta, de manera especial, la industria, i perque, en el nostre cas,les empreses disposen d'uns excedents importants de plantilles quant als nivells de de-manda actuals o presumibles a termini mitja.-Perque la competencia obligara a la introduccio de tecnologies noves amb unaincidencia molt directa sobre l'ocupacio. Tant a la industria com en els serveis. En aquestdarrer cas s'inverteix la tradicional capacitat generadora d'ocupacio puix que es consi-dera que, per exemple en 1'esfera de les oficines, la tecnologia moderna afectara un20/25% de I'ocupacio en els 10 anys propers. Una situacio similar es produeix en altresserveis, bancs, comercos... Els estudis mes pessimistes en aquest sentit indiquen que un60% de totes les places de treball es poden veure afectats per aquest fenomen. Els mesoptimistes -OCDE- redueixen el percentatge al 35% (2).-Perque I'alliberament progressiu de I'economia, en el nostre cas, va afectant iafectara molts subsectors industrials si no s'introdueixen modificacions estructurals im-portants. (Entenem, d'altra banda, que si no es prossegueix per aquest camf dificilments'aconseguiran les modifications indicades).-Perque, a mes del que hem dit anteriorment referent als serveis, es improbableque al nostre pats es desenvolupin de forma substantial (per tal de generar ocupacioneta), tenint en compte la relacio que existeix entre el nivell dels serveis i el grau de de-senvolupament del pats.Aixo que acabem d'exposar creiem que, en un context a Ilarg termini, obliga a uncanvi substancial quant a la definicio d'objectius. Si se sap que I'atur augmentara pot-ser caldria posar la intensitat no en la seva reduccio sing en les vies de solucio mes globals87i definitiv es, coin la reduccio de la jornada laboral o fins i tot dell dies laborals de lasetnana. A partir d'aqui ens hauriem de plantejar els problemes de I'oci, de la forma-6o... en un context mes huma i equitatiu que el de l'atur actual. Es ben clar, de totesmaneres, que aquestes noves vies requereixen un enfocament molt mes general -la di-mensio internacional es imprescindible- que el que se Ii pot donar des d'una comunitatcom la catalana. Pero, a nivell d'actuacions futures mes concretes, com les que plante-jarem a continuacio, no seria prudent perdre de vista aquesta situacio que actualmentesta condicionant, amb rigidesa, les politiques conjunturals a termini molt curt.En dibuixar les alternatives possibles sobre el paper que ha de jugar Catalunya caltenir molt en compte, per tant, totes aquestes circumstancies noves que hem relatat.Pero, ensems, cal tenir igualment present la realitat de que partim.En aquest sentit, recolzant-nos en el que ja es i no en el que hauria d'esser (diffcilde modificar a termini mitja), sembla logic pensar que Catalunya es troba obligada aesser una societat eminentment industrial. Pero, amb tot el que aixo implica, des dela perspectiva actual.Una societat industrial, les possibilitats mes Glares de la qua] resulten acotades gelscondicionants seguents:-Utilitzacio optima de la tecnologia disponible i, a termini mitja, fer un pas enda-vant en aquesta via.-Millora substancial del disseny, en el seu sentit mes ampli. Des de la concepciodels productes fins a I'acabament.-Intensitat forta en la relacio qualitat/preus. En aquesta esfera les possibilitatsson, al nostre pats, molt amplies.-Comercialitzacio correcta. La branca exportadora admet millores notables.Es a dir, a termini mitja, es tractaria de continuar actuant en sectors convencionalspero forcant, al maxim, Ilurs aspectes mes competitius. Amb un enfocament temporalmes ampli, pero ja amb urgencia, es evident la necessitat de plantejar 1'evoluci6 impres-cindible vers un estadi tecnologic superior.L'objectiu seria, per tant, la consecucio d'una produccio industrial qualitativamentcompetitiva. Logicament aixo significa la realitzacio de modificacions profundes en I'es-tructura d'una gran part de les empreses catalanes. Profundes pets efectes amplis quese'n poden derivar pero, en moltes ocasions, sense que aixo requereixi xifres d'inversioconsiderables.Cal incidir, mes aviat, en aspectes com la formacio a tots els nivells, la mentalitatdirectora-productora, 1'organitzacio... per tal d'aconseguir modificacions importantsen el nivell qualitatiu dels nostres productes que els situi en millor posicio competitvaen esguard als paisos en curs de desenvolupament. Els resultats susceptibles d'obtenir-se amb aquest enfocament creiem que serien de molta envergadura. Catalunya ha dejugar, per tant, el seu paper industrial com a eix de creacio de riquesa. Pero no ha d'obli-dar que aquest paper industrial no el podra jugar be si no s'acompanya d'una infraes-tructura de serveis, de tota mena, mes d'acord amb aquest nou nivell industrial queplantegem. Sense aixo, continuariem situats en aquesta categoria de societat industrialmadura.En I'aspecte tecnologic, la industria catalana necessita uns serveis molt concretsque li permetin avancar en els dos fronts apuntats. En sectors tradicionals, per les viesde la qualitat, disseny i normalitzacio. En sectors nous, per la via de la informaciO ide 1'ajut financer.En I'aspecte financer, la industria catalana necessita uns serveis molt diferents delsactuals. Uns serveis que encaixin realment amb les necessitate d'unes empreses impulsa-88des, corn hem dit, a profundes modificacions estructurals. El termini mitja i Ilarg -ensems que unes empreses financerament mes solides- han de constituir els eixosd'aquests serveis nous.En I'aspecte comercial les empreses necessiten un ajut extern, sobretot en Ilurs re-lacions internacionals, i del qual no disposen actualment. Certament les ajudes per al'assistencia a fires o per a editar catalegs son molt interessants, pero caldria posar mesintensitat en I'estrategia global de I'exportacio. Informacio sobre mercats, estudis deviabilitat exportadora. Servei, d'altra banda, que han de desenvolupar-se a free de lesmateixes empreses.En 1'aspecte infraestructural les empreses necessiten una distribucio mes harmoni-ca de Catalunya, amb una xarxa de ferrocarrils similar a les de la CEE, amb unes viesde comunicacio que descongestionin en comptes de concentrar, amb uns ports que nosiguin dels mes cars d'Europa...En 1'aspecte institucional les empreses catalanes necessiten unes institucions publi-ques i privades que funcionin. Institucions de serveis tecnics, de plantejament i resolu-cio de problemes...En definitiva, la nova Catalunya industrial exigeix reduir el nostre deficit de serveis.Finalment, l'agricultura i la ramaderia han de jugar, igualment, un paper impor-tant dins d'aquest concepte global de Catalunya que estem dibuixant. Una agriculturaque no es redueixi a una ocupacio de persones velles, sing que desenvolupi les sevesexcel tents possibilitats at maxim basant-se en un concepte mes empresarial de l'activi-tat que permeti enllacar, a mes, amb les possibilitats industrials de les diverses comarques.Entenem que aquesta podria esser una de les alternatives que s'ofereixen a Cata-lunya de cara at futur. No es tracta, corn hauran pogut observar, de grans problemesd'intencions sing que optem, preferentment, per una Ifnia mes modesta d'optimitzarels recursos disponibles -altrament molt millorables- amb l'objecte, com a minim,de situar-nos en una situacio de major igualtat respecte a altres passos, at moment d'anardefinint, de manera global i solidaria, els nous objectius de 1'epoca postcrisi.Pels Gamins de la reconversioSi s'opta per l'alternativa proposada d'una Catalunya industrial, amb un bon com-plement agricola i de serveis, la reconversio industrial s'erigeix en el centre dels instru-ments a utilitzar en la consecucio d'aquest objectiu.El problema rau a donar a aquesta paraula un significat suficientment exacte per-que es converteixi en un instrument eficac, aillat de l'excessiva generalitzacio a que es-tern habituate.A opinio nostra, reconversio industrial significa el pas d'un estadi determinat a unaltre. El que preocupa es que, per regla general, es desconeix quin ha d'esser aquestaltre aspecte de la industria, almenys, a nivells suficientment concrets per a arbitrar me-sures exactes. Dins d'uns objectius amplis, la reconversio industrial de Catalunya had'abordar la superacio dels tres desequilibris fonamentals a que feiem referencia: Elsdesequilibris sectorials, els desequilibris espacials i els desequilibris estructurals.Descendint a una concrecio major, els primers passos d'aquesta reconversio s'hand'orientar en una doble direccio:-Sanejament i rendibilitzacio de les empreses actuals.-Estimular la creacio d'empreses noves.Aquests dos objectius no s'han de contemplar dins d'optiques aillades, sing dins89(I'un sol projecte do reconversio que s ' ha de plasmar en un balanc social de resultatsprevisibles.A) Sanejament i rendibi/itzacio de les empreses existentsEs I'aspecte mes conegut del mot reconversio. El que to connotacions mes negati-ves per a l'ocupacio, a termini curt. Pero es un pas imprescindible.Parlant en termes generals -i, per tant, sense les matitzacions imprescindibles-una part de les empreses, formades en l'epoca anterior a la crisi, amb greus desequili-bris estructurals, no son competitives en les circumstancies actuals. Els nivells de pro-ductivitat son molt inferiors als estandards comunitaris i aixo es tradueix en els nivellsde preus cada vegada amb major intensitat (en perdre rellevancia I'avantatge compara-tiu dels costos laborals).En les circumstancies actuals guanyar productivitat significa generalment pe dreocupacio. I aquest es certament un problema que se sap pero que no es diu, fins ques'ha aconseguit el tancament definitiu de les empreses o Ilur vida artificial via subven-cions o credits mes o menys encoberts.Com es comentava anteriorment, cal esser molt conscients de que la desocupacioaugmentara i aquesta es una de les causes apuntades. Dins del balanc social a que fciemreferencia, aquest efecte negatiu s'ha d'avaluar amb 1'objecte de coneixer amb exacti-tud el volum de 1'atur a Catalunya. De I'atur total, que ha d'incloure el que es gencrariapel proces de sanejament, perque es evident que les xifres reals no serien del 12/13%de que parlen les estadfstiques, sing que ens situarfem en cotes bastant superiors. Des-coneixer voluntariament aquest fet equival a una degradacio progressive de tota 1'es-tructura industrial catalana, sense aportar cap solucio positiva.A partir d'aquf, d'aquestes xifres certes, ens hem de replantejar el problema de1'atur en la seva dimensio veritable i, dins de l'esquema de reconversio positiva del qualparlarem a continuacio.Pero hem d'esser igualment conscients de que els augments de productivitai nos'aconsegueixen unicament amb una adaptacio de les plantilles a les necessitate actualso previsibles a termini mitja. El proces de reconversio devers una societat industrial qua-litativament superior exigira, com havfem remarcat, esforcos importants en aspectes fo-namentals de les empreses (qualitat, disseny, gestio, condicions de treball,normalitzacio...).I, evidentment, cal aprofitar tot aquest proces per a dotar les empreses d'unes for-mules mes concordants amb els canvis socio-politics a que feiem referencia.B) Estimular la creacio d'empreses novesSi la primera part del proces la qualificavem de negativa en el sentit de l'ocupacio,no podem oblidar -i fregiientment ocorre aixf- que la reconversio to una segona partpositiva que ha d'esser la creacio d'empreses noves. Altrament no estariem parlant dereconversio sing de reduccio de I'activitat industrial.D'altra banda, aquest aspecte positiu -I'haver del balanc social- es el que ha dereduir els desequilibris de caracter sectorial i espacial a que es feia referencia.En aquest sentit ('ambit d'actuacio es podria desdoblar en dues grans linies:Actuacions comarcals. Caldria fer una incidencia especial en les possibilitats de crear90empreses petites vinculades, d'alguna manera, amb els recursos o activitats naturals decada comarca. Per exemple, en una comarca en que la recol•leccio de patates sigui unaactivitat important es pot pensar en la possibilitat d'un tractament posterior del pro-ducte (congelacio, liofilitzacio...), que ensems exigis un envasat, un embalatge, una co-mercialitzacio... La creacio d'aquest tipus d'empreses -possible en tots els casos- s'hau-ria d'ajudar amb actions emanades de consorcis integrats per representacions empresa-rials, sindicals, financeres i politiques.Actuacions generals. Aquesta mena d'actuacions, mes puntuals, haurien de posaremfasi en els aspectes tecnologics de la reconversio. Es tractaria de propiciar el pas en-davant amb la base de la creacio d'empreses noves en renglons avancats i de capitalitza-cio elevada, que poguessin actuar com a incentiu per a altres empreses i ensems difon-guessin la nova tecnologia. Els exemples poden esser tambe multiples en aquest camp.Renglons concrets com certes parcel.les de l'electronica professional, de I'electromedi-cina, o renglons de volum mes gran com els transports ferroviaris.(El transport per ferrocarril, per a distancies de fins a 500 km. es un tema dels defutur previsible, amb importants efectes secundaris en els aspectes tecnologics iproductius).El desenvolupament d'aquesta mena d'actuacions s'hauria d'encomanar a una ins-titucio que englobes entitats financeres, tecnologiques i industrials.Com es logic, aquest doble proces de reconversio tindra efectes sobre l'ocupacio.I aquest es un tema que caldria avaluar en el balanc social de la reconversio, amb l'ob-jecte de poder arbitrar actuacions positives que afavorissin els aspectes positius del pro-ces. i,Quants llocs de treball es poden crear a les comarques? ZQuina ocupacio podengenerar els sectors nous que s'impulsin? ,Quin tipus d'ocupacio es determinara? Aquestesson preguntes que forcosament s'han de considerar en la formulacio del pla de recon-versio de la industria catalana i que, de moment, no es plantegen per la primacia delprimer aspecte negatiu de la reconversio.Pero son preguntes que s'han de contestar per a poder arbitrar un pla de formacioi reciclatge que s'adapti a les veritables necessitats d'aquesta nova imatge de la Catalu-nya industrial. D'alli hauria de sortir I'estrategia futura de la politica de l'ocupacio dinsd'un enfocament global en el que es contemplessin ja els temes de la jornada laboral,de 1'oci... (La reduccio de la jornada laboral, corn a mesura per a ampliar la base del'ocupacio no ha d'esser, a priori, sinonim de crisi. Basta recordar les reductions im-portants que s'han realitzat en un termini de 50/70 anys).Per a cloure el cercle de la reconversio sembla necessari una reflexio sobre el paperdel sector public.A opinio nostra, el sector public catala ha de jugar un paper molt important enaquest pas endavant que ha de fer l'estructura economica catalana globalmentconsiderada.Pero es un paper que conve concretar i programar en el temps amb I'objectiu d'evitardispersions. Accions i programes d'actuacions puntuals haurien de constituir el centrede la intervencio tot evitant, fins on es pugui, els grans plans que normalment no sonres mes que un conjunt d'intencions dificils de realitzar.En aquest sentit, podriem enumerar els temes seguents:-Coordinar la realitzacio del balanc social que permeti coneixer les dimensionsveritables de la desocupacio a Catalunya.-Coordinar i fomentar les organitzacions comarcals i generals que han d'impul-sar els aspectes positius de la reconversio.-Proposar el reciclatge professional dels desocupats d'acord amb les necessitate91del balanc social.-Programes d'inversions en infraestructura i serveis publics descentralitzats anibl'objectiu de millorar les possibilitats de les comarques.-Fomentar i impulsar la creacio de societats financeres (ventura-capital, d'inver-sio...) amb la finalitat de desenvolupar sectors nous.-Formular un programa d'actuacio tecnologica i prograrnar accions concretes peral seu desenvolupament. Per exemple: Optimitzar el funcionament del laboratori d'as-saigs, impulsar I'assimilacio de la tecnologia moderna dels miniprocessadors...-Realitzacio d'una campanya de conscienciacio relativa a la posada al dia de l'es-tructura industrial vigent. Qualitat, disseny, normalitzacio, productivitat, haurien d'es-ser aspectes fonamentals en aquesta campanya.Totes aquestes possibles actuacions haurien d'encaminar-se a l'objectiu fonamen-tal de modificar substancialment les expectatives presents, amb un accent major en elsaspectes positius del futur i, evidentment, assumint la dimensio real dels problemespresents.La filosofia de totes aquestes reflexions, sobre el terra de la reconversio industrial,es recolza, corn s'haura observat, en la creenca que, amb prioritat a la recerca de granssolucions als problemes de I'epoca actual, Catalunya s'ha de plantejar seriosament I'eii-cacia de la seva estructura economica.Si no som capacos que les empreses i institucions, publiques i privades, funcioninadequadament, diffcilment sabrem enllacar amb els grans temes que anunciavem al co-men4ament d'aquest darrer capitol del treball.NOTES(1) Servicio de Informacion y Estudios Catalanes y Banco Garriga Nogues, Lasgrandeslineas delfuturo economico de Cata/unya, Barcelona 1981, 198 pags.(2) Comission des Communautes Europeennes. <<Micro-electronique et emploi en Euro-pe>>. Le Dossier de /'Europe, n.° 16/80. octubre 1980.92

Les Grans línies del futur econòmic de Catalunya (1)

http://revistes.iec.cat/index.php/ASCE/article/download/66688/83565

Les Grans línies del futur econòmic de Catalunya (1)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana