Joan Ortega i Galán

Ortega i Galán, Joan

Hemeroteca Cientifica Catalana

Les empreses multinacionals i els seus efectesen 1'estructura i en la politica economicaJoan Ortega i GalanSi ,'obscrva I'evolucio que s'ha produit a la industria en els t ltims anys, el fet mes significatiu quees constata es la forta penetraci6 de capital estranger que, en un curt periode de temps, ha determinat unasituaci6 de multinacionalitzaci6, especialment accentuada als sectors transformadors.Si cenyirn l'observacio al sector metall, que es potser en el qual aquest proces s'ha donat amb unamajor intensitat, i limitant-nos a I'ambit de Catalunya, es poden identificar nombrosos casos d'empresesdestacades, algunes d'elles centenaries, que han caracteritzat I'estructura industrial catalana, i que paulati-nament han anat passant a dependre d'empreses multinacionals. Com a exemples podrien anomenar-se elsde SEAT (Volkswagen), Motor Iberica (Nissan), Enasa (FIAT), Montesa (Honda), Sanglas (Yamaha), Ma-cosa y Maquinista (Alston), Corber6, Unidad Hermatica y Domas-New Pol (Electrolux), Condiesel (Lu-cas), ... I darrera d'aquestes empreses mes conegudes son nombroses les de menor dimensi6 que, silencio-sament, estan passant a integrar-se en grups industrials internacionals.Juntament a aquest proces, s'ha donat un altre parallel de desaparici6 dc moltes empreses autocto-nes que no han estat interessants per al capital estranger i que no han pogut portar a terme en solitari 1'a-daptaci6 necessaria a esquerna d'economia oberta. Aixo ha suposat una perdua de pes especific del capitalautocton it I'activitat productiva, el que ha determinat, alhora, l'increment de la importancia relativa de lesactivitats multinacionalitzades.La multinacionalitzaci6 es un proces associat a 1'estabilitat politica i a la liberalitzaci6 economica iconstitucix un fen6men hist6ricarnent recent ja que t6 el seu origen als anys cinquanta amb I'inici de la re-construcci6 economica de la post-guerra. La liberalitzacio economica constitui la condicionalitat imposa-da per Estats Units als paisos europeus que es van beneficiar de l'ajut Marshall i la Organitzacio Europeade Cooperaci6 Economica (OECE) tou la instituci6 encarregada de portar a la realitat 1'esmcntada condi-cionalitat.En consegiicncia, en I'ambit dels primers setze paisos membres de la OECE, i mes tard entre ells iEE.UU., es crew un mare liberalitzat i intercomunicat que propicia I'expansi6 internacional de les empre-ses, donant origen al proces de multinacionalitzaci6 que, en realitat. es troba en fase expansiva.Espanya, al restar exclosa del conjunt de paisos beneficiaris del Pla Marshall, va continuar aplicantel proteccionisme tradicional a les relacions comercials i el control de canvis. amb aplicaci6 de tipus decanvi multiples, i dels moviments de capital. Espanya inicia aixi una marxa separada de la resta de les eco-nomies occidentals d'Europa, cosa que donara Iloc a la conformaci6 d'una estructura adaptada a la situa-ci6 d'aillament del pals.Durant aquell llarg per(ode, la inversi6 estrangera que es realitzava en el pals era bastant limitada itonamentalment perseguia el subministre del rnercat interior protegit, adaptant-se a les caractcristiques delmateix.Els objectius, enfoc i quantia d'aquestes inversions experimentaren un canvi radical amb la modifi-caci6 de la situacio politica i la incorporaci6 d'Espanya a la Comunitat Europea. La consolidaci6 de la de-81mi)CriCi;i siCniIKate rstahIIIt at pulitiCa I. Ia i1ACL'I rri0i CH IAl nlha. Ia Iihcialii/ Aciu rIC I.i C^Mh)Ini,. 1i11h I iqual cosa a partir de Ilavors es donaven les conditions basiques a I'atreurc una inversi6 estrangera conce-buda per a ser competitive en un mercat obert.Fspecialment a partir de 1985 es produeix un fortissim increment de les inversions directes de capi-tal estranger que, lens dubte, s'han vist afavorides per la debilitat de l'estructura industrial que es va con-formar a I ' empar del proteccionisme . Aquest proces ha determinat una rapida multinacionalitzaci6 de la in-dustria i els seus efectes es manifesten tant en I'estructura coin en la politica economica dell paisos re-ceptors de les inversions.Des del punt de vista estructural , entre d'altres efectes , s'ha de tenir en compte que la inversi6 inter-nacional esta determinant ('especialitzaci6 dels paisos . El sistema d 'economies obertes i intercomunicadesno genera una especialitzaci6 basada en la dotaci6 diferencial de cada pals , d'acord amb la concepci6 clas-sica, sino que aquesta especialitzaci6 en bona mida, i sobretot en els paisos que, d ' incorporaci6 flies triga-nera, ve determinada per la naturalesa de les inversions exteriors que es realitzen en el mateix . S6n aques-tes inversions les que fan, per exemple , que en la industria inetal•lurgica catalana existeixi una forts espe-cialitzaci6 a la industria d'automoci6.A mes a mes d'aquest aspecte estructural generic , s'ha de destacar que aquestes inversions acostumena invertir en els mateixos paisos on ho fa la industria de capcelera . D'aquesta forma , to Iloc la multinacio-nalitzaci6 de les activitats encadenades , fet que es produeix amb bastant rapidesa en les economies que es-tan accedint a la liberalitzaci6 i s'integren en un mitja amb estructures empresarials consolidades en unallarga experiencia de mercats oberts.I corn a consequcncia d'aquest proces , es van reduint progressivament els sectors de l'activitat in-dustrial que van quedant controlats pel capital autocton. En concret, i fins ara , sembla que hi hen certesactivitats que no exerceixen atracci6 de capital exterior, es tracta d ' aquelles empreses industrials quc notenen producte propi, que dominen processos i treballen per a tercers; es a dir. s6n les empreses subcon-tractistcs tradicionals.Quins problemes planteja aquesta nova realitat industrial des de la politica econbmica? Des d ' aquestpunt de vista , la questi6 surgeix en relaci6 a la capacitat de certs instruments de politica economica per aincidir en la conducta de les empreses multinacionalitzades . Aquestes empreses estan conccbudes coin aunitats de producci6 especialitzades en el context internacional de l'empresa matriu i , en consequcncia, laseva activitat productive , teenolOgica i comercial esta vinculada a la estrategia internacional de la matei-xa.Circumstancies que permeten pensar que aquestes empreses tenen una rnenor sensibilitat a les poli-tiques dels governs que les que estan controlades pel capital autocton . S'ha de tenir present , a mes a mes,que aquesta conducta diferent es dona en sectors de sintesi que tenen una gran incidencia en el cr,njunt deI'activitat industrial. Estem , en consequcncia , davant una nova realitat integrada per dos tipus d'tmpresesque en funci6 de I'origen del seu capital tenen diferent sensibilitat a les mides de politica econ6rnica, elque permet questionar - se si no estem assistint al naixement d ' una nova economea mixta; es a dir, una si-tuaci6 dicotdmica que, malgrat de naturalesa diferent , recorda aquella en la qual es dona la coexistenciade 1'activitat productiva publica i la privada.82

Les Empreses multinacionals i els seus efectes en l'estructura i en la política econòmica

http://revistes.iec.cat/index.php/ASCE/article/download/66902/66867

Les Empreses multinacionals i els seus efectes en l'estructura i en la política econòmica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana