Un di&agrave;leg positiu entre la ci&egrave;ncia, les arts i la literatur

Ferran Sabaté i Casellas

Sabaté i Casellas, Ferran

Hemeroteca Cientifica Catalana

CIÈNCIA I MODERNISME Ferran Sabaté i Casellas Una visió diferent del període modernista que posa en relleu l ' important paper de la  ciència a l ' època i el diàleg positiu que hi va haver entre la ciència, les arts i la literatura. L'ambigüitat del fenomen moder­nista, que és capaç d'impregnar la pràctica totalitat del 'activitatcreativa humana, ens permet parlar de la seva influència dins un camp que aparent­ment li és aliè, el de la ciència i la tècnica. El modernisme va ser un corrent sociocultural d'àmbit internacional, que va tenir lloc a cavall dels segles XIX i XX; fortament arrelat a Cata­lunya, va produir manifestacions autòctones de gran vàlua i originalitat, que es van fer paleses en molts camps del pensament i de la creativitat hu­mana. Encara que el modernisme va im­pregnartota la societat catalana, va ser entre els intel.lectuals i els burgesos on va trobar els seus mentors i mecenes. La ciència no va quedar al marge d'aquest moviment: científi cs i insti­tucions en van ser iniluils o hi van exer­cir influència. Cal, doncs, esbrinar ies relacions entre ciència i modernisme a Catalunya. El primer que cal concretar són els límits temporals del període. Per bé que un moviment cicntíl1c o cultural no té unes dates precises d'inici i aca­bament, la confluència d'una sèrie de factors pot configurar la forn1ació d'una tendència. 1 2  Ciència I Modernisme I ,,,t"iÓ a la p""mi,a >ob" l'evolucionisme de Darwin en aquesl famós carlell de Ramon Casas. La Revolució de Setembre de l 'any 1 8 68 obre les portes a les llibertats form als, entre aquestes a la llibertat d'ensenyament (o de càtedra) , d'in­vestigació i de difusió de les idees científiques. Això va produir un canvi qualitatiu en la nostra societat, d'e­norme transcendència cultural per a l'esdevertidor. L'any 1 907, amb la fun­dació de l 'lnstitut d'Estudis Catalans, a proposta d'Enric Prat de la Riba, i amb la progressiva instituciona­lització de la ciència, es clou aquest període . Entre aquestes dues dates es produeix una transformació social i cultural, que canviarà el panorama cientític a casa nostra. L ' AFANY DE RENOVACIÓ INTEL.LECTUAL I ESTÈTICA O LA VOLUNTAT DE M O DE R N IT ZA C I Ó  El modernisme respon al desig de superar el desfasament de la ciència local respecte a la dels altres països europeus. El nucli ideològic més representatiu d'aquesta tendència és la revista L ' A venç, que en la seva primera etapa ( 1 8 8 1 - 1 8 84) declara la voluntat de promoure "lo conreu en nostra pàtria d'una literatura, d ' una ciència i d'un art essencialment mo­dernistes". Entorn d'aquest programa atreu un grup d' intel.lectuals i escrip-Vol. VII genujebrer 1 9911 410 tors natural is tes  i c i en tífi cs po s i t i ­v i s tes que consti t u i ran e l  grup i m p u l ­s o r  d e l  m o v i m en t. Aquest desig de renovació c ient ífica  i c u l tu ral era molt  conscient i del  i be rat: pcr  a i  xò e ls  seus  promoto rs es  de icn  - i  cl s de ien- "mo­dernistcs".  La voluntat del mode rn i s m e  per trobar nous i cleals és  tan m ani  fes t a  en l ' aspecte c ient ífi c com en la l l u i t a  pcr uni r Catalunya al procés cul tu ra l  cie l 'Europa contem poràn i a ,  s i tu a r- l a  al  mate i x  n i v e l l , però no com a punt  on est abl i r-sc  detïni t i v am ent , s i nó com a m i tj à  per i ncorporar- se al na i xement d ' una nova societat i d ' una  nova cu l tum universal . LA IDIOSINCRÀSIA DELS CIENTÍFICS DEL PERÍODE M O D E R N I S TA La c acteríst ica essenc i a l  de l a  nos­t ra h is tòri a  c u l tu ral en e l  tombant de seg le  és l ' es forç cI ' u n  ampl i sec tor  el ' i n te l . lc c t u a l s  i a I1 istes per bast  i r  una c iènc i a  moderna i una c u l t u ra autònom a.  E x i s t i a  l a  v o l u n t a t  dc su­perar les  l imi  tac ions reg iona ls  de la c u l t u ra catalana,  i cie convcrt i r- I a  en una c u l t u ra nacional europea .  S i  del  país h is tòri c se 'n v an preo c u par sobre­tot e ls estudiosos de l a  pr imera onada rom ànt ica ,  l ' onada pos i t i v i s t a  des­pert a l ' i nterès  dels c i ent í lï cs pel país re a l .  Ei messianismc t an carac t e n s t l c  d e l  m o v i m ent modern i s t a  v a  a favor ir  l ' apari c i ó de genis  com J aume Ferran o Antoni  Gaudí, pro t o t i ps dc l a  con­cepc i ó  de l ' i n t e l . lec t u al o de l ' a ll i s t a  com a rebeL Un c anv i q u al i t at i u  m o l t  s u b t i l  d ' aquesta  èpoc a és l a  cons i c\erac ió que es  dóna a l  c ient í 1i c  com a pro fes­sional , no en cI sentjt de l ' home que v i u  de ia c i èn c i a ,  s inó en e l  de l '  h o m e  que v iu  per a l a  c iènc ia .  El  c o nre u c ien t ífic es v a  t rans fonn an t ,  i d ' u na act i v i t at  esporàd ica  o m arg inal  passa a ocu­par la  m ajor  part del  tem ps cI ' un cert nombre -encara petit- ci '  i nves t i ga­clors. Vu!' \ili ¿;l'lIl'I·jébrcr l ' N I !  4} I LA C R EACIÓ D ' I N F R A S T R U C T U R E S  Aquestes estru ctu res  no són,  e n  gene ral , cie c reac ió  públ ica ,  s inó que  responen a l a  i n i c i ati v a  pri v acla.  És e l  fenomen clel mecenatge de l a  burges ia  que ,  d i rectament o a t ravés de l a socie­tat c i v i l , part i c i p a  en una sèri e  d ' i n i ­c i at ives  o i n s t i t u c ions que reacti v a­ran l ' am b i en t  c i ent ílï c del  fin al de seg l e .  En una h i s t ò ri c a  e x c u rs i ó  al t u ró de Mont gat , e l  d i a  26 de novembre de l S 7 6 ,  es consti t u e i x  l ' Assoc i ac i ó  Cat a l an i s t a  el ' E x c u rs ions Cient ítï ­q u e s .  E n  ci  p ri m e r art i c l e dels e s t aT u t s  de l ' enút�u es (ba: "Amb la l i  d'investigar t ot quan m e resca l a  pre fe rent atenc i ó  so ta  e l s  conceptes c ie n t í fi c ,  l i te rari i aI1 íst i c  en nost ra benv o l guda t e rra,  se crea una societat que es t i tu l arà Associ a­c i ó  C a t a l an i s t a  ci ' Excu rs ions Cient í­ti ques ,  comprenent aquest  tem1e l e s  d is t in tes  rames del  sahe r h u m à . "  Am b aquest esperi t ,  l ' associació queda d i v id ida en  t res secc ions : c ient íf ica ,  art ística i l i terària. Post erioI1 11ent, l ';my I SS7,  l a  secció cientílica se  sutxli videix en quat re su bsecc ions :  m i ne ral ogi  a, zoologia, agricultura i física i quúnica. Els  trebal ls  d ' aquesta ent i  tat i e ls  seus socis es publicaran al butlletí L'Excur­sion isra i a les Memòries. Els  m é s  re lle v an ts estudiosos de la  Hi stòri a N atu ral en v a n  formar part i hi v a n  contribuir  amb l e s  seves publicacions i e ls  seus estudi s :  c al mencionar es pe­c i alment G o m i s ,  Estanislau V ayreda i L l u ís M ari à V i cl al .  La seva tasca de recoll i r, observar i anotar s is­temàt i cament hav i a  de contri b u i r  poderosament al renai xement de les c i ències  natu rals a Catalunya.  E l  M useu de Geolog i a  i Paleontolo­gia del Sem i n ari  de B arcelona va rebre un fOI1 impuls  a pa rt i r de l  ' an y  1 874,  en  p l e  auge de l a  pol è m i c a  da IW i n i sta,  sot a l a d i recc i ó c\e Jaume Alm e ra,  Font i Sagué i M a r i à Faura. Francesc M aI10 reU i Peña és l ' ar-4uet ip  del m ecenatge cultu ral de l a  b u rges i a e n  aquest període, com tam bé V íct o r B al aguer i Rafael Patxot .  PREOC UPA C IÓ PER LA REC UPERACIÓ DE LA L L EN G U A A fi n al del  segle XIX l a  l i teratura cata l ana hav i a  asso l i t , gràc ies a la Re­naixença, un conreu prou impol1ant i un g rau de recone i xement soc i al remar­cable ;  en canv i ,  l ' ús de la l lengua en  CiU11 pS com J 'ensenyanlent, l ' adminis­t rac ió  o la c i ènci a e ra ben precari , per no cl i r  quas i  inexi stent. No és es t rany,  doncs,  que s o v i n t  es parlés de rehab i l i t a r  la llengua i de fer- l a  apt a per desenvolupar el pro­jecte de modernització pol íti co-cul tural de Cat a l unya q u e  el m o v i m en t  hav i a  elaborat. Però llna de les causes impor­tants d ' aquesta situació em la falta d 'una nom1aÚva de la  l lengua enlprada. D'aquí l ' interès dels  modemistes per actual i tzar la bJT�U11àtica i l 'ortogra1ia de l ' idioma, i convel1jr-Io en una eina útil per portar la cultura catalana pels camins del progrés i cic la mcxlcmitaL Si el catalàja era u t i l i tzat en algunes m an i festac i ons c u l tu ral s de ti nal de Cu.�lIcia i MoJcrmsnJe 1 3  segle, cal ia estendre ' n  l 'ús a tots els altres àmbits de l ' acti v i tat c ientífica, és a d i r, a l ' elaborac ió i la  transm iss ió  del conei xement. Això toparà amb la i nèrc i a  del  costu m ,  i amb la feble pro­ducció científica autòctona. No obs­tant això,  cal assenyalar l ' aparic ió ,  durant l ' últim quart del  segle XIX,  d ' una sèrie d ' obres de divulgació científica,  escrites en català ,  i d ' in­dubtable quali tat. Estan islau Yayreda i Y i lapublica l ' any 1 8 8 2el Ca tàleg de /aflora de la vall de Núria; Cels Gomis, e1 1 8 8 8 ,  la Meteorologia i agricultura pop ular ; Jaume Alm era i Artu r Bo fill i Poch,  entre 1 8 84 i 1 8 90, les monogra­fies sobre cancelàrids ,  estròm bids i murícids; també, l 'any 1 879, es publica la traducci ó  feta per Leandre Pons i Dalmau de l ' obra de Darwin Viatge d' una naturalista al voltant del món. 1836-1838. Entre les publ icacions peri òdiques de ca ire ci entífic escri tes en catal à c al mencionarL '  Excursionisra que, com I� " t pàgina ",uai" , 1""", Massó i TorrenlS ( 1863 - 1943 ) .  fundador de la  revis[a L'Avenç , segons Ramon Casas. A baix, el mamut del Parc de la Ciutadella , a Barcelona (Foto /. Sarrió ) .  A la dreta i a dalt , Francesc Mar/orell i Perla ( 182 2 - / 878) , na/I/ralista i arqueòleg . 14 Ciència i Modcrnisrnc a butlletí mensual de l ' Associació Catalana d 'Excurs ions C ientífiques,  d ivulga des de 1 87 8  els treballs dels seus membres;  la Gynecologia Cata­lana, fundada l ' any  1 87 8  per Jaume Queraltó i , des de 1 90 1  , el Butl/etí de la Instin.{ció Catalana d' Història Narural. ELS "MAN IFESTOS" MODERNISTES DE LA CIÈN C IA Tot moviment cientítlco-cultural té un substrat ideològic expressat en un m ,mifest program àti c .  El  modernisme és ric en aquesta mena de textos .  L 'any 1901 van aparèixer a la revista Joventut dos art ic les :  un ,  de Ricard Po rtella, titulat Fer ciència és fer pàtria, i l ' altre ,  de Josep Tarruell a, Pseudo-ciència . L a  l ectura d ' aquests textos ens dóna algunes claus per en­tendre les dèries dels científics més inquiets de l ' època. De i x ant a banda el to moral i tzant i l 'estil retòric que utilj¡zen, són una crida per desvetllar l ' interès indiv i dual  i col . lecti u en el redreçament c ient ífic autòcton, sobre les bases del t reball meticulós i con t inuat, am b el mètode experimental. L ' instrument de labora­tori és el m i tjà  de què di sposa e l  c ien t ífic per engrandi r  l a  pàt ria .  E s  den igra el cone i xemnt enc ic lopèd ic  i teòri c ,  en lavor del pràctic i concret .  Es valora l  ' ori ginal i ta t i lanovetat. La c iència adqui re ix  en aquest període un v alorpatriòt ic ,  i el que s ' h i  dedica é s  considerat u n  modem hero i  nacional .  El c ientífic  ja  no és  un ésser m arginal o estrany ,  sinó al contrari , un element clau en la  construcció social moderna. Amb el modernisme, la c iència i els c ientílics  passen de l 'exo­tisme a la  nonn ali tat dins la societat. Aquest aspecte de la cultu ra, que tïns  a m i tj an segle XIX havia estat pa­trimoni  d' una m inori a i l . lustrada i i so­l ada, va in ic iar una cons iderable d ifu ­s ió  entre les  capes més àmplies de  la pobl ació.  LA POPULARITZACIÓ DE LA CIÈN C IA A PARTIR DEL M O D E R N I S M E  La difusió de la ciència l a  v an pro­moure els dos moviments més act ius  de  l ' època, el republicanisme federa­lista i l " U1arquisme. Tots dos coincidien, tot i fer-ne lectmes diferents, a valorar la im¡x)f(ància i la necessitat d'introduir les ciències a l 'escola Aquesta fe positivista, en els pri mers, era posada al servei  del desenvolupament i la mocleITÚtzació del país , mentre que per als segons consti­tuïa una eina de combat per assoli r  el progrés social i l 'emancipació. Tant els mov i m ents de renovac ió  pedagògica com els ateneus populars sorgits a partir (� 1 868 van ter una tasca molt meritòria d 'aproxim ar i d i fondre la c iènc iaentre t otes Ics capes de l a  societat. Vol.  VII gener'¡ebrer 1 991/ 412 La polèmica evoluc ion ista, susc i ­tada per la  d ifus ió  del darwin isme a Catalunya, v a serun altre factor deter­minant, perquè va despertar l ' i nterès del públic en general pels temes c ientífics .  Les posicions enfrontades i les discussions entre part idaris  i de­tractors van saltar a les pàgines dels diari s i van asso l i r  un  i nterès popular notable.  La  Universi tat de B arcelona, com a insti tuc ió ,  du rant la  segona mei tat del  segle XIX v i urà al marge d ' aquest moviment renovaclor, però alguns dels seus professors (com Valentí i V ivó ,  Odón de B uen, M artínez V argas o R a­fael Rodríguez Méndez) ,  a través dels cursos d 'extensió universi tàri a, tindran un paper destacat en la d ifusió de les idees c ientífiques en ambients extra­acadèm ics .  [r-: :::,.: >:>: ::::: :::::- A l 'esq uerra i a dall , A rlul" Eojill i Poch, en 1904 . Sala la seva direcció el museL/ Martorell (museu de Geologia) es va consolidar. A la drela , parlada del selmanari Joventut ( 1900-1906) ,  l/na de les revisles més significal ives del modernisme , on va aparèixer l 'arl icle de Ricard Porlella Fer ciència és fer p à t r i a .  Vol. VII gener'¡ebrer / 991/ 413 EL DIÀLEG ENTRE CIÈNCIES I LLETRES El modernisme, amb el seu esperi t eclèctic i integrador, facilita la interrela­ció � les ciències i les arts en el seu sentit més ampli . Aquesta voluntat  de trans­formació m ateri al i social estimula  les relacions interdisciplinàries, i �rmet així un fructífer interc anv i  d ' i dees i ex­�riències i W1 enriquiment mutu. No és estrany,  doncs, descobri r en aquesta època relacions entre els escrip­tors naturalistes i els biòlegs positiv istes. Mentre a França Zola i Pasteur es fer­t i l i tzen mútuament, a Catalunya són conegudes les relacions entre Case­llas i Ferran. MODERNISME I REVOLUCIÓ I N D US T R IA L  El fenomen cultural modernista té una relació molt estreta amb la revolució in­dustrial . En comptes de tancar-se en la seva torre d 'ivori -el laboratori-, al servei d'uns quants privilegiats, el científic ha � treballar per a les masses. És així que ens expl i quem l ' interès i l ' esforç d '  alguns metges d 'aquesta època pels problemes de la higiene pública i la medicina so­c i al ,  com és el cas de Wirchof a Ale-Ciència i Modemisme 15 m anya,  Pasteur a França o Ferran a Catalunya. INCIDÈNCIA EN LA INTERNACIONALITZACIÓ DE LA CIÈNCIA L'aparició d ' una premsa científica o espec iali tzada que pern1et ia rebre i donarinfornl aci ó científicade primera mà,  i en u n  temps rel ativ ament cu rt ,  va afavori r  la tendènc ia  internacional i t ­zadora del modernisme.  També. en aquest període de la segona mei tat del segle XIX tenen lloc els primers con­gressos internacionals o les trobades de científics  d ' una mate ixa d isc ip l ina .  procedents de d iversos regions del planeta. L' EXCU RS ION ISTA BOLLETÍ MENSUAL �SsOCIACIO CA TA L .• NIS TA D'  EXCURSIONS CIENTIFlCAs C O N D I C I O N S  D E  LA P U B LICACIÓ s. Cl����:::�;��'a�!�D;�� ::'¡I���� :�,d.O P��·�,{ j,�:.:::t; � ',Ih:.".!. ·��hÓ.,!:I��:,�� r'1� ���:: , .. eomunicH,olll , . " I" 1 1 1�rH'" �I VU''' ,UCT, Pn .... . J P c l ' p .  ASSOCI A C I Ó  CATA LAN ISTA D' E X C U R S I O N S  c r E N r t rlCAS. Conlo r m e  preve n e n  los a n feles 11  r 17 d e l  Rtgr am�n t .  s e  (;onVoca , [ s  scnyon . . t O Ci t l S  , JuncI Genenl o r d i n a r i .  'per. l o  t!i. 1 ]  d e l  .. ¡­n cn t  D esem b re , j dos qUHIS  de !lO'J de J¡ v u l h ,  tn  lo local de la Auo­c , . c I 6 ,  y 's p o u  en son co n c i r e m .: n r  �uc  s '  c: legir'n , I s  q U t ,  pn reoou­c¡6 dc J\.1nll D,recl iva,  has 'n de du�rppeuyar los carrtchs st gli e n u :  Qua­tu Vocal, '! Secrturi p r tmt r ,  p�r do' Inys ;  y !' e c r e f n i  �e80 o ,  �er u n  ICr ,  p�r d i m i n i 6  de D .  J O lC' � u i m  C�bot  y Ro� j r  • .  - B l r c e l o n a "l i  d e  No­vembre de I !SS".-P. A .  d e  l a  J. D.-Lo Secreu r i p r l m t r ,  Llu í s  "arí. Soltr.  CATE D R A  D E  D I B U I X .  S e  U 1 ' .. H l C n t  . 1 .  s�ny o r1 assoc i a t s ,  que '] d i l " de Duembre corn ell ­uri  u n  cura d e  t.! : b u i  • •  p l i c . t ;i Ju eHunión. ,  q\lt  ' s  t lncHt � 3 1  d c  M . i g  d e l  a n y  prop v i n e n t ,  ' c.1rr�cb d e  D .  P U (  Campm.c� ,  q \l a l  C\JTa se  agirí í'er ln  prucr ipc ion�  g e n e r . l ,  aprob¡du pera ' I cun . n t e r i or .  C Q ;\ F E R E N C I,\S  S O B R E  K O C t O N S  D E  G E O LOG i A  (: n u  A L S  ¡' 1. C C � � I O ¡'¡ I � T . S .  16 Ciència i Modemisme [� ' . .  < " ' " , " ' . A l'esquerra i a dalt , Cels Gomis i Mestres, naturalista , membre de l'Associació Catalanista d'Excllrsions C i e n l ífiq ll e s .  A l a  dreta .  carlell d'Adrià G l lal .  Gai·  rebé un manifest : la tècnica serveix l'esport i l'emancipació de la dona.  A ['esql/erra , una pàgina de L'Excursionista ,  el bulleti de l'Associació Catalanista d'Excllrsions Cienlíjïql/es ql/e va fer una gran ('ont Tibl/ció (11 renaixement de les ciències nat l/rals a Catalunya. A B arcelona, l ' any 1 8 88 ,  coincidint am b l ' Exposic ió  Universal i en el seu marc , es v an celebrar una sèri e  de tro­bades i nternacionals de d iverses dis­ciplines científiques i tècniques. L 'any 1 902, es v a  fer a B arcelona l 'XI Congrés Internacional de Medicina. El moclernismeésdoncs, en cert senti t ,  el precursor del  d i àleg entre cultures. • Ferran Sabaté i Casellas és metge (Ins t i tu t  Català de la Salut)  i l l icenciat en H istòri a .  Coord inador del c ic le  de conferències La Ciència i la Tècnica a / '  època del Modernisme. Vol. VII gener·febrer 1 991/  414 

Ciència i Modernisme

http://revistes.iec.cat/index.php/ciencia2/article/download/127807/126544

Ciència i Modernisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana