Brauli Montoya Abat

Montoya Abat, Brauli

Hemeroteca Cientifica Catalana

llengua i la cultura catalanes, alguns dels quals, i malgrat la impressió que dóna el volum (més atenta la llengua del Principat), no són pas de Catalunya sinó d’altres països del territori lingüístic català,com ara les Illes Balears i València. Al mateix temps, però, l’ELC resulta ésser molt més, car re-presenta una riquíssima font d’informació sobre la història, l’estructura i la condició actual del ca-talà, la qual ja està a l’abast del públic, sigui catalanoparlant o no, que s’interessi per la llengua prò-pia del domini lingüístic català.Philip D. RASICOVanderbilt UniversityGIMENO, Francisco / GIMENO María Victoria (2003): El desplazamiento lingüístico del españolpor el inglés. Madrid: Cátedra.Ens trobem davant d’un llibre que ha de despertar l’interès no sols dels estudiosos i dels pro-fessionals que treballen amb les llengües que es fan constar explícitament al títol (el castellà il’anglès) sinó de tots els qui es dediquen a l’estudi i el treball en qualsevol llengua del món expo-sada a l’anglès, i especialment dels qui es mouen en el camp de les llengües romàniques, segura-ment les més afectades pel seu emplaçament (tant geogràfic i polític com lingüísticament estructu-ral) respecte de la llengua internacional per excel.lència. El desplazamiento lingüístico del españolpor el inglés és, bàsicament, una síntesi, i també una recerca, elaborada amb les màximes exigèn-cies d’especialització que en suggereix el títol: Francisco Gimeno és catedràtic de gramàtica histò-rica espanyola i sociolingüística a la Universitat d’Alacant, i María Victoria Gimeno es dedica pro-fessionalment a la filologia anglesa. Es tracta d’un tàndem perfecte (a banda de la seua relaciófamiliar com a germans) per a ocupar-se de l’àmplia problemàtica que suscita la presència de l’an-glicisme lèxic en tota l’extensió geogràfica que abasta la llengua castellana. Però, a més, com ellsmateixos declaren en la introducció del llibre, parteixen de la seua experiència vital en una zona defrontera lingüística i d’una dedicació investigadora del conflicte lingüístic que els ha facilitat lacomprensió i l’anàlisi de la influència anglesa sobre les comunitats de parla hispàniques. No diuen,malgrat que es pot deduir a partir de múltiples referències al cos del text (p. 39-45, 126-128, etc.) ia la bibliografia, que la frontera i el conflicte lingüístic al.ludits són els que es donen entre el catalài el castellà, un paral.lelisme amb la situació objecte d’estudi entre el castellà i l’anglès que el lectorcatalanoparlant farà bé de no perdre mai de vista.El llibre és fruit d’una experiència de treballs en comú dels seus autors que s’inicia l’any 1991amb ocasió del III Congreso Internacional del Español de América, però que compta amb el pre-cedent dels estudis teòrics de F. Gimeno des de 1981 en la Revista de la Española de Lingüística ien Estudios de Lingüística. El que presenten ara els germans Gimeno al lector interessat (no ne-cessàriament lingüista) és una contribució nova, totalment reelaborada i actualitzada, que es con-creta en un estat de la qüestió (primera part del volum: «Modelos y componentes del análisis») i enuna mostra de la pròpia investigació (segona part: «Análisis sociolingüístico»). Tot això precedit—i garantit— per un pròleg d’un dels millors especialistes en sociolingüística hispanoamericana,Humberto López Morales. L’estudi pròpiament dit s’enceta amb una anàlisi conceptual i aclarido-ra de tota la fenomenologia relativa al multilingüisme social: bilingüisme, diglòssia, substitució lin-güística, conflicte lingüístic, canvi lingüístic, préstec, atròfia lingüística, canvi de codi, calc lin-güístic, acomodació de la parla, convergència i divergència lingüístiques, etc. Cada concepte ésdefinit per si mateix i en contrast amb el(s) concepte(s) més pròxim(s); així, els autors (d’ara enda-vant, G. i G.) insisteixen en la distinció entre substitució lingüística i canvi lingüístic i critiquen al-guna traducció gens reexida dels termes originals anglesos (p. 26). Així mateix, G. i G. estableixenles relacions de dependència de nocions com les de canvi de codi i calc lingüístic, que seran fona-mentals en la resta del seu llibre, respecte de la d’atròfia (p. 44, 46, etc.). En un altre nivell, peròGIMENO / GIMENO: «EL DESPLAZAMIENTO LINGÜÍSTICO DEL ESPAÑOL » 305dins de la tònica que els caracteritza de desfer malentesos, G. i G. desaproven el tòpic del spanglish,el qual, en compte de representar una «incursió» del castellà dins l’anglès, com s’intenta deixar en-treveure adés i ara des de la premsa espanyola, és un símptoma del reculament del castellà davantl’anglès als Estats Units (p. 40, 107-108, 195, etc.).La conceptualització s’estén al llarg dels tres primers capítols in crescendo: en línies generals,el primer n’és introductori; el segon es dedica a aprofundir-hi, i el tercer se centra en els conceptesmés directament implicats en l’aportació investigadora de l’estudi: l’anàlisi de l’anglicisme en elregistre escrit de la premsa en castellà dels Estats Units, Puerto Rico i Espanya. En aquest darrer ca-pítol G. i G. van il.lustrant i confrontant els fenòmens de préstec, calc i canvi de codi amb un des-pullament acurat de la bibliografia sobre el tema. Al costat dels autors que fan les contribucions mésconegudes internacionalment a l’anàlisi de les llengües en contacte, com Weinreich, Haugen o Po-plack, es comenten els primers treballs que s’ocupen del castellà dominat per l’anglès estatunidenc(Nash, Pfaff) i no s’obliden dels autors catalans que han estudiat el propi conflicte lingüístic (Boix,Turell).El quart capítol, que tanca la primera part, té «una importancia medular» per a López Morales,qui, a més, el qualifica de «espléndido». Probablement, el prologuista vol dir que es tracta del ca-pítol més útil per al lingüista per la informació que hi aporta i perquè és el de lectura més amena ientenedora per al lector profà en lingüística. És un repàs molt complet de tots els treballs dedicats al’anglicisme lèxic, on, a la visió sociolingüística predominant al llibre, s’afigen dades d’interès pera la història social de la llengua. Així, en aquest capítol assistim a l’entrada en escena de l’anglès enel context espanyol ja des del segle XVIII (p. 142-143, 147-148) i acabem amb la seua presència coma llengua predominant a la Unió Europea (p. 171-173, 181-182); ens adonem de l’existència d’al-guna tímida «contrapartida» —això sí, molt marcada temàticament— en els castellanismes lèxicsacceptats en anglès: flamenco, fiesta, siesta (p. 149); coneixem l’existència d’un diccionari d’an-glicismes en setze llengües europees, on, dissortadament, no s’inclou el català però sí altres idiomesde menor difusió (a pesar del seu caràcter estatal), com l’albanès, el finès o el noruec (p. 149-150);observem també la relació de causa a efecte entre els diferents graus de dominació político-econò-mica dels Estats Units sobre els diferents països americans i la major o menor influència de la llen-gua anglesa (Puerto Rico, Panamà, México, Veneçuela, Xile) (p. 153-158), i descobrim, així ma-teix, la doble situació de partença del castellà en els Estats Units: com a llengua immigrada (pp.159-162, 188-193), tal com és ben conegut, però també com a idioma «invadido por el inglés en te-rritorios que pertenecieron a la Corona española (...) Nuevo México (...) Luisiana o Tejas» (p. 178,184-187), dos orígens diferents que, al capdavall, acaben reproduint els mateixos fenòmens desubstitució i atròfia lingüística.El capítol cinquè, que enceta la segona part del llibre, recull els objectius i la metodologia dela recerca, que G. i G. porten a terme amb el buidatge del lèxic d’influència anglesa en sis periòdicsd’àmplia difusió de l’àmbit hispànic: El Nuevo Día, de San Juan de Puerto Rico; El Diario/La Pren-sa, de Nova York; La Opinión, de Los Ángeles; La Vanguardia, de Barcelona, i El País i l’ABC, deMadrid. Com es veu, els tres primers s’espera que estiguen més a expenses del «gran germà» ame-ricà (lingüísticament parlant), en contrast amb els tres diaris espanyols. Això darrer és el que diu lahipòtesi segona, mentre que, d’acord amb la primera, hom espera una major presència del canvi decodi (l’ús del terme anglès tal qual: leasing: ‘lloguer’) que del calc lèxic (l’ús de formes del castellàen traducció literal de l’anglès: aguja sencilla < single needle). Per a la quantificació dels anglicis-mes, G. i G. han de renunciar, a la utilització dels programes informàtics habituals de regla varia-ble, contràriament a la norma seguida en la seua adscripció metodològica, i empren un programa es-tadístic comú. La causa és el grau tan escàs de covariació amb factors lingüístics i socials quepresenta el lèxic (p. 208) i, gosaríem afegir, les limitacions del registre escrit per a copsar la varia-bilitat lingüística.El capítol sisè, el moll de l’os del llibre, com hem dit, conté l’exposició detallada dels resultatsa què arriben els autors. En primer lloc, tal com preveia la primera hipòtesi i sense fer distinció deBRAULI MONTOYA ABAT306zones geogràfiques on es publica i difon cada periòdic, el canvi de codi ocupa un 80% de la ca-suística mentre que el calc, un 20%. Ara bé, quan entrem a diferenciar territoris, el castellà ame-ricà es mostra molt més procliu al calc que l’espanyol, amb un 45% dels casos, i un 55% restantper al canvi de codi. Sorprèn, però, que la premsa portoriquenya presente un major impacte del’anglès que la de Los Ángeles pel que fa a un tipus de canvi de codi, el categòric, cosa que con-tradiu la hipòtesi quarta (p. 235-237). En aquest mateix sentit, és també sorprenent que La Van-guardia supere en l’altre tipus de canvi de codi, el variable, la premsa dels Estats Units (p. 238).G. i G. argumenten que aquest fenomen, que entra en contradicció amb la segona hipòtesi, pot ve-nir afavorit pel bilingüisme ambiental català-castellà de Barcelona. Això és, un bilingüisme inicial(del tipus que siga) esdevindria una mena de «salconduit» per a esdevenir un multilingüisme ambuna tercera llengua en joc. Ens podríem plantejar, però —a manca d’una relació exhaustiva delsanglicismes buidats a cada periòdic—, si no hi influiria una actitud favorable a neutralitzar el cas-tellanisme lèxic, tan present en la llengua catalana com rebutjat pels mitjans de comunicació en lamateixa llengua. En podria ser un bon exemple un manlleu com el de handbol, acceptat pel Dic-cionari de l’Institut d’Estudis Catalans en compte d’un hipotètic pilota a mà, que hauria estat mésproper al castellanisme balonmano. I ja sense ànim d’esgotar les conclusions del treball, desta-quem, tot seguint la insistència dels autors (p. 166, 243, 249, 258...), en un dels seus resultats mésvistosos, el que confirma la hipòtesi tercera, i que ve a dir que els calcs lèxics són més habituals enel castellà americà que en l’espanyol a causa del «calc» inevitable que s’hi dóna quotidianament dela societat nord-americana.El llibre es clou amb una completíssima bibliografia, amb alguns ítems que potser s’haurienpogut evitar i algun altre que, a pesar de ser citat al cos del text, no l’hi trobem (p. ex., K. Sandfeld1938), i uns índexs de sigles, autors, quadres, figures i temes. Si de cas, l’únic retret que faríem a G.i G. és que no vagen l’un darrere l’altre els índexs més útils, els d’autors i temes (o «matèries», comsol ser conegut més habitualment aquest segon tipus) o que no s’hi hagen presentat barrejats, comtambé se sol fer amb l’objectiu de facilitar les recerques d’ítems relacionats. En definitiva el llibredels germans Gimeno constitueix una aportació important en el seu ram que pot servir per a en-grescar altres estudis similars en llengües que també es veuen afectades per la influència del’anglès, com ara, sense anar més lluny, el català.Brauli MONTOYA ABATUniversitat d’AlacantMARTÍ I CASTELL, Joan (2002): Estudi lingüístic dels Usatges de Barcelona. El codi a mitjan se-gle XII. Barcelona: Curial Edicions Catalanes / Publicacions de l’Abadia de Montserrat,186 p. («Textos i Estudis de Cultura Catalana»).Al conjunt de bons estudis lingüístics complets sobre textos catalans antics de què ja disposempodem afegir ara sortosament el que ens mancava sobre els Usatges de Barcelona. El devem al pro-fessor Joan Martí i Castell, que ja n’havia avançat un tast fa uns quants anys (Significació lingüís-tica dels «Usatges de Barcelona», dins Estudis de lingüística i filologia oferts a Antoni M. Badia iMargarit, volum III, Universitat de Barcelona / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996,p. 103-132).Potser aquest fet ha estat la raó que el llibre que ara ens ocupa entri ex abrupto en matèriad’anàlisi lingüística del document, sense la més mínima introducció sobre el text estudiat. Cal dirque a la primera nota ja fa referència a l’edició crítica del text de Joan Bastardas, en què es basa,però goso creure que qualsevol lector pot trobar a faltar ni que haguessin estat uns breus mots de re-sum sobre la naturalesa i la importància dels Usatges. Per dir-ho ras i curt, hi haurien escaigut moltbé les magnífiques deu pàgines introductòries de l’article de l’autor, abans esmentat. MagnífiquesMARTÍ I CASTELL: «ESTUDI LINGÜÍSTIC DELS USATGES DE BARCELONA» 307

Gimeno, Francisco / Gimeno, María Victoria (2003): El desplazamiento lingüístico del español por el inglés. Madrid: Cátedra.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/38684/49337

Gimeno, Francisco / Gimeno, María Victoria (2003): El desplazamiento lingüístico del español por el inglés. Madrid: Cátedra.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana