Ramon Aramon i Serra

Aramon i Serra, Ramon

Hemeroteca Cientifica Catalana

R. ARA:NON I SERRAliteratura, i acompanyant en canvi d'indicacions mes precises els que tenenun us cientffic o juridic (els quals eren inclosos per Cappuccini dins aquelladesignacio).'La refosa del Sr. Migliorini ha augmentat el vocabulari amb centenars demots nous. Ultra aquells que en les ultimes estampacions del Cappuccini s'ha-vien anat acumulant en el suplement i que en aquesta nova edicio han estatintercalate en el hoc corresponent, n'hi ha una bona quantitat que ara es pre-senten per primera vegada en un diccionari manual italic -coin bilinguismo,carrista, disfattismo, elettrQtecnico, estremismo, fonema, etc. - al costat, tambe,d'accepcions modernes que encara no s'havien anotat - coin el sentit qufmicd'aggressivo, el monetari d'allineamento, 1'automobilistic de balilla, el tram-viaire de carosello, etc.Entre altres caracterfstiques de la nova edicio d'aquesta obra, de que elSr. Migliorini fa ja esment en el seu prefaci - i algunes de les quals ens apa-reixen coin a belles qualitats-, cal anotar : la claredat i precisio de les defi-nicions, accentuada encara en cenyir, darrerament, la significacio dels mots ;1'admissi6 d'alguns barbarismes, que Cappuccini desaconsellava, pero que s'hananat incorporant a 1'us burocratic o administratiu modern, sense, de totes ma-neres, esser adoptats per la llengua literaria ; l'acceptacio de formes no toscanes- Cappuccini era mes aviat toscanitzant-, quan les formes florentines o tos-canes tenen tendencia a desapareixer ; l'anotacio, al costat de la pronunciatoscana, reconeguda coin a principal, de equella prevalente nel resto dell'ItaliaCentrale o the in ogni modo, pur differendo dalla toscana, non puo dirsi dialet-talen, formula de Cappuccini que el Sr. Migliorini segueix i que troba superiora la de 1'eix Roma-Florencia (apiu semplice ma troppo rigidaa) proposada pelsSrs. G. Bertoni i F. A. Ugolini ; l'ordenacio de les diverses accepcions dels motssegons 1'evoluci6 historica d'aquests ; i, sobretot, la radical renovacio de lesetimologies, per a les quals, si no son del mateix Migliorini, han estat aprofitatsels resultats de les mes recents investigacions (a assenyalar l'util distincio dela procedencia popular o erudita de les paraules).En resum : un acreditat diccionari manual, que, gracies a la tasca excel-lent del conegut professor de Florencia, ha aconseguit de millorar, encara, elbon concepte en que ja era tingut.R. A. i S.Normas de transcripci6n y edici6n de textos y documentos. Madrid, E'seuela deEstudios Medievales (CSIC), 1944. 56 pags.Aquestes Normas que 1'Escuela de Estudios bledievales ha redactat per tald'arribar a una unificacio en la tecnica d'edicio seguida en les seves publicacions,Ilan vingut a omplir realment un buit en la bibliografia espanyola.Poquissims havien estat, certament, fins ara, els intents duty a terme en1. La precisio d'anotacions referents a la categoria social o literaria dels diver-sos mots -coma, dialectal, familiar, irdnic, modern, pedant, poetic, popular, regio-nal, retdric, vulgar, etc. - o al vocabulari tecnic a que pertanyen, malgrat no abusarde les terminologies especials-aeronautics, agricultura, anatomia, biologia, bota-nica, economia, etc. - es en aquest nou diccionari ben remarcable i digna d'imitacio.236.NORMAS DE TRANSCRIPCION 1' EDICION DE TENTOS Y DOCUMENTOS.aquest sentit. Les Normas fan esment de les indicacions contingudes en l'edi-cio de la General Estoria d'Alfons el Savi a cura d'Antonio G. Solalinde (Madrid1930) i de les Normas Para las publicaciones de ciencias hist6rico-eclesidsticasde Balmesiana de Mn. Josep Vives (AST, XV (19,42), 203-218). Podrfem afe-gir-hi el brew resum que el Sr. Jordi Rubio' feu, aplicant-les al domini catala,d'unes normes proposades, en un camp de treball mes cenyit, pel Prof. M. Ro-ques.'S,es Normas de transcripci6n y edici6a de textos y documemtos estan agru-pades en cinc capitols. El primer, que exposa normes comunes per a la publi-cacio de textos i de documents, conte: a) unes regles generals de transcripcio(lleugerament diferents segons que els textos siguin copiats per a fer-ne l'edicioo per a estudi), on son escatits els problemes que plantegen la lectura , les abre-viatures i sigles i l'ortografia deis manuscrits ; b) unes regles generals per a ladisposici6 de 1'edici6. El capitol segon s'ocupa particularment de la transcrip-cio, collacio i edicio de textos, i estudia els tres casos que el text es trobi en unmanuscrit tinic ben conservat, o en un sol manuscrit defectuos, o en diversosmanuscrits ; despres de les normes referents a 1'edici6 de textos i al continguti disposicio de 1'aparat critic, venen dos apendixs : un que ofereix la llista deles abreviatures llatines usuals, i un altre que presenta dos exemples d'ediciode textos de caracter diferent. .En el tercer capitol, dedicat a les colleccionsdocumentals, hom explica com cal formar les colleccions diplomatiques i lesnormes que s'han de seguir,per a la transcripcio de documents i per a liar edi-cio ; en apendix, es posat un exemple d'edicio de documents. Els dos darrerscapitols - quart i cinque -, mes breus, donen normes per a la publicacio detextos epigrafics (que han de comprendre una nota preliminar , la transcripciodel text i 1'aparat critic) i per a les referencies i cites bibliografiques. Un bonindex de materies clou el fullet.Els autors de les Normas, com ells mateixos ens indiquen en 1'advertenciapreliminar, han basat llur treball principalment en els consells i recomanacionsde J. Bidez i A. B. Drachmann editats per la Union Academique Internationale,'aixi com en les obres similars d'O. Stahlin, W. M. Lindsay, P. Mohlberg, Com-mission Royale d'Histoire de Belgique, Istituto Storico Italiano i Pontificio Isti-tuto Biblico. La simple enumeracio d'aquestes fonts ens fa esperar una tonicade serietat i bon sentit, que la realitat no fa mes que confirmar.De totes maneres, cal advertir que les normes han estat redactades amb uncriteri exclusivista llatino-castella i que la diversitat lingiifstica gallego-portu-guesa i catalana dins la realitat hispanica medieval no hi ha estat tinguda encompte. Per als textos i documents catalans, per exemple, la separaci5 deparaules planteja uns problemes que cal estudiar i resoldre be si hom no volcaure en confusions o en interpretacions falses.°Referint-nos ara concretament als dos primers capitols, que son els que acii. Regles prdctiques per a l ' ediei6 d'antics textoe francesos i provenyals, EUC,XII (1927), 309-312.2. Etablissernent de regles pratiques pour l'edition des anciens textes franyaiset provenyaux , R, LII (1926), 243-249.3. Emploi des signes critiques , disposition de l'apparat dans les editions savantesde textes grecs et latins . Conseils et recommandations par J. BIDEZ et A. B. D':ACH-MAxN. 1~dition nouvelle par A. DEIArTE et A. SEVERYNS (Bruxelles-Paris 1938) .4. Confio de poder ocupar-me aviat, amplament , de les questions relacionadesamb l'edici6 de textos i documents en llengua catalana.237R. ARA MON 1 SERRAens interessen d'una manera mes directa, tree necessari de fer algunes obser-vacions.Els autors ens precisen, en l'advertiment inicial, que han redactat les normespensant on l'edicio de tota mena de textos, feta pero amb finalitat exclusivamenthistorica, i indiquen que si el text to un interes particular paleografic o linguistic]'editor podra apartar-se prudencialment de les normes proposades. Cal nooblidar la comunitat d'interessos linguistics i literaris que presenten sovint elstextos niedievals -els paleografics son d'un altre ordre i queden sempre deBanda -, fet que ens obliga a cvnsiderar detingudament fins a quits punt osaconsellable la regularitzacio de detenninades grafies que potser no tenen unvalor tan sols paleografic. Aixi, done, les normes 7 (referent a la regularitzaciode y/i) i S (simplificacio de doble consonant initial) haurien d'esser revisades.Els nitmeros romans (n. is sembla tipograficament millor que es transcri-guin on versaletes i que, corn en el manuscrit, es conservin entre punts.Per a major claredat del text es preferiiole que les contraccions del tipusdesto, daqucill (n. 24) se separin amb apostrof (o amb punt volat, si hi ha casosd'enclisi), adhuc per al castella : d'esto, d'aqueill.En els textos romanics peninsulars, sobretot en edicions critiques, val mesfor tis de l'accent, coca que pot evitar confusions i que ha d'obligar ]'editor a unesforc filologic sempre titil i sovint recompensat cientfficament (n. 26).En els indexs alfabetics (n. 38), quan hi ha varietat de formes en el nomd'una mateixa persona, es bo de posar reunides a continuacio del niot clau totesles formes que apareixen on el text.En les referencies als comtes-reis de Barcelona-Arago (n. 40) cal decidida-ment usar, sempre que es pugui, per a evitar confusions, el sobrenoni unit alnom. La numeracio que is nostres monarques es donaven ells mateixos - laquo caldria usar, per tant - era sempre la catalana,° per la doble rao que erais que els corresponia dins de la dinastia barcelonina i en tant que reis de laConfederacio. La numeracio aragonesa gairebe no to tradicio medieval, si noes en textos que es refereixen exclusivament a la historic particular d Arag6.En cas de dubte, seria indicat d'usar la doble numeracio : la tradicional catalana,al costat de 1'aragonesa, mes torrent aquesta avui entre els historiadors espa-nyols de parla no catalana.En l'edicio de textos literaris es milior de posar ]a foliacio al marge, pertal de no dificultar ni entorpir la lectura (n. 49).Quant a l'adopcio dels signes recomanats per la Union Academique Inter-nationale per a 1'edici6 de textos classics (n. 52), cal tenir present la tradicio ro-manistica, lleugerament diferent en el que fa referencia a ]'tis de [] (per a as-senyalar una addicio al text) i de C> (per a indicar snpressio), quo caldriaestudiar be abans de canviar. Crec que seria recomanable de passar a 1'aparat,5. Per no tenir aix6 present, cauen en lamentables confusions fins i tot excel-lents coneixedors de les nostres coses . Vegeu, per exemple, en ]'index de personesdel Catdlogo de los manuscritos catalanes de la Bibliotca National del Sr. JEsus Do-MfxcuEz BORDONA (Madrid 1931 ) com l'autor atribueix a Alfonso IVs indicacions quepertanyen a Alfons el Benigne (les de ]a pag. 104) i a Alfons el Magndnim (la dela pag. 56), o b6 inventaria sota el nom de aPedro IIIs , que per a ell es Pere el Gran- puix sempre que conscientment es refereix al Magndnim li dbna el numeral V -,]a serie de manuscrits que contenen leg Ordinations de Pere el Cerimonids (pags. r9,20) 54, 56, 57, 61, 79, 8o, 89) i el mateix Pedro III)) no 6s altre que Pere el Gran enles pags. t6 i 55.238.NUR.1ifS DE '!'RANSCR!PCION Y EDICION DE TE\TOS Y DOCU'MENTOS.sobretot si eviten 1'Iis d'aquests signes, totes les indicacions que, sense esserindispensables dins del text, poden dificultar-ne la lectura. Bidez-Drachmanu(ed. Delatte-Severyns, pag. 13) hi venen a coincidir en manifestar : (Si on voulaitctre tout a fait logique ... it conviendrait sans doute d'envisager la supres-sion des deux signes [] <> dans un texte litteraire ; an demeurant, ils ontperdu beaucoup de leur raison d'etre depuis que l'apparat figure en dessous dutcxte...aEls autors de les normes manifesten (n. 66) que l'i1s de la cursiva per a indi-car correccions nomes ten albmun caso podra ser conveniente,, pero es preferible,disposant de l'aparat, d'abstenir-se en absolut d'aquesta complicaci6.En les obres poctiques, on es indispensable la numeracio dels versos (n. 75),sera tambe Iitil, de vegades, de numerar les estrofes ; en aquest cas cal que lanumeracio d'estrofes, en xifres romanes, vagi al marge esquerre, i la de versosal dret. Per a la numeraci6 dels versos caldra tenir present de no seguir el ritmede 5 en 5 o de 3 en 3, com en les lfnies de prosa, sin6 el que la mateixa estruc-tura de l'estrofa ens assenyali.-No voldria acabar aquestes ratlles sense felicitar els autors i editors de lesNorm as dc transcripci6n y edici6n de textos y docunuentos pel principi d'orde-uacio que han vingut a posar en un camp fins ara tan ankquic. Les Hensremarques i suggerencies que m'he atrevit a formular no son sing una provade corn liar lectura m'ha arribat a seduir i de 1'interts que han despertat on1a nleva atencio d'cstudiOs de textos niedievals.R. ARAMON i SERRAi.iber Fcudoruni Maior. ^Cartulario real que se conserva en el Archivo de laCorona de Aragon. Reconstitucion y edici6n por FRANCISCO MIQuEL ROSELL,Pbro. Vols. 1-II. Barcelona , Escuela de Estudios Medievales : Secci6n deBarcelona (CSIC), 1945-1947. xr•+542 Pags .+ xvli lams. ; 6o8 pags.+xv lams.(uTextos y estudios de la Corona de Aragona , I-II.)Cartulario de aSant Cugat • del Valles. Editado por Josh Rius SERRA, Pbro.Vols. I - II. Barcelona , Escuela de Estudios Medievales : Secci6n de Barcelona(CSIC), 1945-1946. Lxx+304 gags. ; XXII + 46o pa.-s. ( aTextos y estudios dela Corona de Arag6nv , III-IV.)Un dels projectes que la Secci6 Historico_Arqueologica de 1'IEC havia aca-ronat amb mes complaenca abans de la guerra era la publicaci6 dels cartulariscatalans arribats fins a nosaltres, interessantfssims des de diversos punts devista : historic, juridic, economic, linguistic ; en aquest darrer, no sols perl'abundor de mots i formes arromancades que hi apareixen, sin6 tambe per llurriquesa topo-antroponomastica. L'any 1938, en plena contesa civil, apareixiauna edicio del Cartulari de Poblet, segons transcripci6 que el Sr. Joan Pons iMarques n',havia fet per encarrec d'Eduard Toda, i amb un index de noms quefeia el llibre r til i manejable, drecat amb tota escrupolositat, sota la vigilantcura de Ramon d'Alos-Moner, per la Srta. Maria Ponjoan.Dificultabs de tota mena, despres, impossibilitaren la continuaci6 d'aquellatasca, de la qual la secci6 barcelonina de 1'Escuela de Estudios Medievales deMadrid, filial del CSIC, es venia, mes endavant, a fer carrec, amb un esperit2390

Normas de transcripción y edición de textos y documentos. Madrid, Escuela de Estudios Médievales (CSIC), 1944. 56 pàgs.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/36635/48112

Normas de transcripción y edición de textos y documentos. Madrid, Escuela de Estudios Médievales (CSIC), 1944. 56 pàgs.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana