Antoni Forrellat

Forrellat, Antoni

Hemeroteca Cientifica Catalana

la força de les armes els feia immunes al nepotisme, la malversació de fons i tota mena d’injustíciescontra la població sotmesa. Pensem que en un context semblant nasqué la màfia, originàriament una al-ternativa eficaç al desgovern borbònic del regne de les dues Sicílies. L’Entremès de l’ermità de la Guiaés considerat un entremès de circumstàncies basat en un fet real succeït a Manresa el 1759, i on es ma-nifesten els recels de la gent envers el poder, la justícia, la religió i la medicina, amb una llibertat im-pensable en els locals comercials. Com a peça pròpia del Carnaval escull la Comèdia del famós i diver-tit Carnestoltes, obra d’Ignasi Sobravia, composada a propòsit per representar en aquests dies decapgirament i de burla institucionalitzada, i que reprodueix els actes festius habituals a l’entorn del reide Carnaval. Amor menestral representa la peça d’humor eròtic desvergonyit i paròdic, mentre queVida dels capitulars del Born (cap a 1780) és el monòleg d’un pispa semblant al gènere barroc de la já-cara, amb remots antecedents en l’Spill de Jaume Roig, amb connexions amb els balls parlats de Se-rrallonga i ressons en L’avarícia castigada per l’astúcia d’en Tinyeta (1800) de Josep Arrau i Estrada.L’editor parla també d’altres peces que no edita, entre els quals destaca l’Entremès del porch y del’ase amb un argument que remunta a la primera farsa coneguda (la Farce de Maître Pathelin) o l’En-tremès de les beates de Pau Puig, una peça burlesca d’elevat to anticlerical i eròtic on, amb un tractamentfarsesc, es posen de manifest la hipocresia de les rosegaaltars burlades per un escolà disfressat d’àngel.Esperem amb candeletes la seva aparició en la mateixa col.lecció de Barcino, a càrrec de Maria RosaSerrà Milà, autora d’una tesi que edita l’obra catalana de Pau Puig, a qui atribueix també l’Entremès delcavaller que parodia la figura del petimetre o pixaví, personatge coetani que recrea la figura del soldatfatxenda i bocamoll que entronca amb la figura del Capitano Spagnolo de la Commedia dell’Arte, màxi-ma expressió de la ximpleria vanitosa i ridícula. Tampoc publica l’Entremès de la màquina aerostàtica,que es fa eco de les primeres temptatives de vol humà en globus que es farien realitat el 1783 amb elsMontgolfier, bé que no se cita un treball pioner de l’enyorat Isidre Vallès (La màgia del vol. Primeresproves aerostàtiques a Catalunya, València i Castella al final del segle XVIII, Alta Fulla, 1985).En resum, totes aquestes peces acompleixen finalitats diverses, des de la funció satírica a la funciósocial, en la mesura que el riure afavoreix la cohesió del col.lectiu d’espectadors, i constitueixen un no-drit mostrari del teatre còmic popular del segle xviii, molt més variat i ric del que fins ara es coneixia.L’editor ens el serveix amb una acurada presentació i edició ben anotada i òptimament contextualitzada.Francesc MassipUniversitat Rovia i VirgiliMalé, Jordi / Miralles, Eulàlia (2007): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i con-temporània. Aula Carles Riba. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Bar-celona, 219 p.En el marc de les activitats de l’Aula Carles Riba de la Universitat de Barcelona, el 24 i 25 de fe-brer de 2005 se celebrà a les aules de la universitat el simposi «Mites clàssics en la literatura catalanamoderna i contemporània». Dos anys més tard ha vist la llum el llibre que recull les intervencions enaquell simposi. L’Aula Carles Riba és un espai de col.laboració científica entre la filologia catalana i lafilologia clàssica i un dels seus fonaments, tal i com es diu en el «Preliminar» del llibre que ressenyem,és «la investigació dels fonaments grecollatins de la cultura catalana, especialment en els vessants lite-rari i ideològic» (p. 7). Aquest mateix text preliminar deixa clar que «els mites han tingut una gran fun-cionalitat en la literatura clàssica pel seu valor paradigmàtic. Situats en certa manera, fora del temps, jaen la mateixa antiguitat van ser objecte de constants recreacions per part de poetes i filòsofs. Aquestprocés de reescriptura ha estat constant en les diferents literatures occidentals fins a l’actualitat. I les lle-tres catalanes, des de l’Edat Mitjana fins avui dia, en són un clar exponent» (p. 7).Així doncs, i d’acord amb aquests pressupòsits, tant el simposi inicial com ara la publicació de lesintervencions, planteja l’anàlisi de la utilització de determinats mites al llarg dels diferents períodes deANTONI FORRELLAT538021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 538la literatura catalana (des de l’època medieval fins a principis del segle xxi), amb atenció especial pera la literatura del segle xx que és la que ocupa el gruix més important de les intervencions.Pel que fa a l’època medieval tenim el capítol de Roger Friedlein (de la Freie Universität Berlin)titulat «Mitologia clàssica i conceptes d’època: l’aportació de l’epistemologia per a la literatura catala-na antiga» (p. 27-37). L’estudi es proposa en primer lloc entrar en un debat teòric vigent entre els ro-manistes alemanys en els últims anys com és el del concepte d’època a partir del concepte d’episteme id’evolució epistemològica tal i com el defineix Foucault en els seus treballs. És cert que, a Alemanya,el debat s’ha aplicat sobretot a la literatura castellana (especialment del «Siglo de Oro»). El que es pro-posa Friedlein és traslladar-lo també a la literatura catalana i concretament a la medieval. Des d’aquestspressupòsits, doncs, s’endinsa en l’anàlisi de Lo somni de Bernat Metge i en les proses mitològiques deJoan Roís de Corella, dos autors i dos discursos que en el fons acaben essent una mena de pretext per aassentar la seva reflexió teòrica.Jaume Pòrtulas, de la Universitat de Barcelona, ens situa en el segle xvii amb l’anàlisi de compo-nents mitològics en el teatre de Francesc Fontanella i concretament a Lo desengany (Jaume Pòrtulas,«Eros i Príap en Lo Desengany de Francesc Fontanella». p. 9-26). En aquest cas l’anàlisi parteix d’unrelat mitològic clàssic (el del triangle entre Ares, Afrodita i Hefest, o bé entre Mart, Venus i Vulcà) perveure com Fontanella se’n serveix i l’adapta en el seu text teatral (o «poema dramàtic», que és com Pòr-tulas l’anomena). D’aquesta manera acaba demostrant com el dramaturg basteix la seva peça a based’uns paradigmes tradicionals, amb alguns elements que –tot i que potser sí que costen de veure– ofe-reixen «una aparença paradoxal de modernitat» (p. 24).Seguint l’ordre cronològic, els dos treballs següents ens situen en el segle xix, concretament a prin-cipis de segle. Eulàlia Miralles, de la Universitat de Girona, s’ocupa de la figura del menorquí VicençAlbertí a propòsit de les seves traduccions i més concretament de tres versions de Metastasio: Demofo-onte, Siroe i Aquil.les, totes tres conservades a la Biblioteca de Catalunya («Vicenç Albertí, traductor deMetastasio», p. 39-58). En aquest cas el que tenim davant és un estudi sobre traducció –molt documen-tat– més que no pas sobre mitologia. L’altre treball centrat en el xix és de Maria Paredes, de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona, i se centra en l’estudi d’una obra d’Antoni Febrer i Cardona directamentrelacionada amb el tema mitològic («De la faula al mite: l’Exercici sobre la Mitologia (1804) d’Anto-ni Febrer i Cardona», p. 59-82). L’autora hi valora les aportacions de l’assagista «en els àmbits de l’her-menèutica del mite a partir de les fonts coetànies» (p. 59). Acaba descobrint-hi també aquells elementsque fan que el text de Febrer tingui un lleuger interès que va una mica més enllà dels manuals tradicio-nals i propedèutics de l’època.El període del Modernisme i del Noucentisme queden coberts amb dos treball especialment inte-ressants. Un és el de Josep Murgades sobre «Recepció de Nausica en la literatura catalana» (p. 83-106).És un estudi de recepció que parteix bàsicament de la Nausica de Goethe i la de Maragall per endinsar-se en les diferents rebudes del mite i d’aquestes dues adaptacions per part d’escriptors ben diversos: Pu-jols, Massó i Ventós, Alexandre Plana, Francesc Curet, Eugeni d’Ors, Pere Coromines, Carles Riba,Arthur Terry, Josep Palau i Fabre, Josep M. Capdevila, Josep Lleonart, Sebastià Juan Arbó, SalvadorEspriu, Josep Carner, Rodolf Llorens i Jordana, Agustí Bartra, Mercè Rodoreda i Josep Pla, M. ÀngelsAnglada i Montserrat Roig. Total, un bon catàleg de referències que deixen el tema pràcticament esgo-tat. I és que, com afirma el mateix Murgades, «per tractar-se d’una noia tan virginal, Déu n’hi do comha resultat fecunda Nausica...!» (p. 102). El segon treball ens situa a principis del xx i en el tractamentque rep el tema dels sàtirs i els faunes, especialment en la poesia de la primera època de Josep Carner,amb breus incursions també en l’obra de Gabriel Alomar i Jeroni Zanné (Carles Garriga, «Sàtirs, fau-nes i nuditats a l’inici del noucents», p. 107-122).La resta de contribucions al volum ens situen ja en el terreny de la literatura més contemporània.Jordi Malé, de la Universitat de Lleida, parla dels mites femenins en Salvador Espriu («“Car hemaprès que l’amor venç la mort.” L’amor en els mites femenins de Salvador Espriu», p. 123-146) i hofa en un treball molt erudit centrat en alguns poemes i en els proses de Les roques i el mar, el blau.Potser el més interessant és la incursió en un tema com el de l’amor, que no és precisament dels mésMALÉ / MIRALLES: MITES CLÀSSICS EN LA LITERATURA CATALANA 539021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 539habituals i reincidents en l’obra d’Espriu. Per la seva banda, Rosa Cabré (Universitat de Barcelona)parla d’«Aquil.les i Patrocle en Llorenç Villalonga» (p. 147-160) a través bàsicament de l’anàlisi del’Aquil.les o l’impossible (1964) de Villalonga. Hi destaquen les referències que introdueix a l’episto-lari entre el novel.lista mallorquí i Baltasar Porcel a l’hora de justificar els seus arguments. Maria delCarme Bosch, de la Universitat de les Illes Balears, centra la seva contribució en Llorenç Villalonga,Llorenç Moyà i Jaume Vidal i Alcover («Alguns mites en tres escriptors mallorquins de postguerra»,p. 161-178). Són tres aproximacions molt introductòries, que aporten però algunes idees que poden serdesenvolupades en el futur.Carles Miralles (Universitat de Barcelona) agafa el mite de la baixada a l’infern i l’aplica a Laplaça del Diamant de Mercè Rodoreda («“En el forat de la mort.” La catàbasi o baixada al món delsmorts de la Colometa», p. 179-188). Aquest cop la proposta no és més que un breu assaig sobre el tema,que té un interès relatiu pel que fa a l’estudi de la novel.la però que aporta coses interessants quant ala comparació entre la narrativa rodorediana i la seva poesia. Montserrat Jufresa, de la Universitat deBarcelona, proposa en la seva contribució una lectura dels Mots de ritual per a Electra de Josep Palaui Fabre en relació amb altres textos teòrics del poeta i dramaturg («L’Electra de Josep Palau i Fabre»,p. 189-198). Per a l’estudiosa, Palau i Fabre acaba relacionant el tòpic amb un altre tema mític: el delritual de la mort del tirà, el qual apareix fins i tot en el títol de l’obra. La mitologia, doncs, ajudaria a lacomprensió última de les intencions de l’autor. I tanca el volum el text dedicat a temes més estrictamentcoetanis. És de Núria Santamaria (Universitat Autònoma de Barcelona) i està dedicat a «Els mites clàs-sics en la producció dramàtica catalana dels darrers vint-i-cinc anys» (p. 199-219). Aquí sí que hi ha unintent de sistematitzar sobre determinades constants de les aportacions recents dels dramaturgs cata-lans. L’objectiu real –que acaba essent el de demostrar la qualitat literària i el sòlid coixí d’aquestesaportacions– queda una mica al marge, un cop més, del tema de la mitologia, que torna a ser utilitzat demanera un xic pretextual. S’analitza el tractament dels mites clàssics en una colla d’autors actuals (desde Josep A. Baixeras fins a noms pràcticament desconeguts com el de Pere Alberó, passant per AlbertMestres, Carles Batlle, Miquel M. Gibert o Daniel Escandell). El resultat és un article molt interessant,certament, però amb un interès que va molt més enllà del pretext que l’ha dut a integrar-se en una mis-cel.lània com la que ens ocupa. Tot un mèrit, és clar.En definitiva, potser sí que el llibre no és de fet un estudi de conjunt sobre la mitologia en la lite-ratura catalana, un tema que d’altra banda pot semblar inesgotable, però les diferents contribucions quehi ha són petites monografies –la majoria d’elles extraordinàriament interessants– les quals comple-menten els estudis sobre cada un dels autors seleccionats, encara que en alguns casos el tema mitològicpugui acabar essent més aviat pretextual.Antoni ForrellatUniversitat Autònoma de BarcelonaPanyella, Ramon (ed.) (2007): La projecció social de l’escriptor en la literatura catalana con-temporània. Actes del Congrés Internacional «La projecció social de l’escriptor en la litera-tura catalana contemporània». Barcelona/Bellaterra, 26, 27 i 28 d’octubre de 2005. Barce-lona: PUNCTUM & GELC, 680 p.L’escriptor català i la seva dimensió social en la literatura catalana contemporània és l’àmbitd’anàlisi i reflexió del congrés internacional que se celebrà a la Universitat Autònoma de Barcelonal’any 2005. Les comunicacions i ponències que en el seu moment hi foren presentades es troben aple-gades, des del 2007, en un volum que aporta dades molt interessants i útils per a la historiografia literà-ria catalana. Especialment per tot allò referit a l’escriptor com a catalitzador d’idees –estètiques i polí-tiques– i peça de l’engranatge cultural; tant de l’alta cultura com de la posterior cultura de masses,lligada a un mercat estable i a la creació d’un anhelat i necessari públic lector en català.JAUME FERRER I PUIG540021-ROMANICS XXXI-3  13/5/09  11:02  Página 540

Malé, Jordi / Miralles, Eulàlia (2007): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Aula Carles Riba. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 219 p.

http://revistes.iec.cat/index.php/ER/article/download/39778/39681

Malé, Jordi / Miralles, Eulàlia (2007): Mites clàssics en la literatura catalana moderna i contemporània. Aula Carles Riba. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 219 p.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Hemeroteca Cientifica Catalana